Dos cursos d’implementació del Komtü a l’escola El Turó de Montcada i Reixac
El Programa Komtü va començar essent un full en blanc sobre la taula i amb mil idees al cap i al cor sobre com millorar el benestar emocional dels nens i nenes de les escoles.
Aquestes idees, poc a poc es van anar materialitzant en el projecte que ha acabat sent, quelcom que només ens pot fer estar molt orgullosos i orgulloses del que hem aconseguit. I ho diem els i les integrants de l’equip des de la humilitat més profunda perquè per arribar a consolidar el projecte, hem treballat moltes hores i no només nosaltres, sinó molta gent, des de tots els àmbits (tècnic, logístic, comunicatiu…), cada un i una posant el seu granet (o muntanya) de sorra per construir un projecte il·lusionant i molt engrescador.
Quan es transmet un projecte amb il·lusió, qui ho rep s’impregna d’ella, essent aquest el retorn que hem rebut de l’escola El Turó de Montcada i Reixac, el primer centre escolar on s’ha aterrat el projecte després de crear-lo.
El Turó és una escola que s’estima als nens i nenes, que busca la millora en el seu acompanyament emocional per tal de que puguin dur a terme un aprenentatge significatiu, vivint el viatge Komtü com una oportunitat per seguir evolucionant a aquest nivell.
I aquesta oportunitat s’ha traduït amb una alta implicació del claustre en tot el que el projecte ha pogut aportar. Hi ha hagut una alta participació en les formacions i espais de debat sobre la pràctica diària a l’aula, en dur a terme les transformacions en l’acompanyament emocional de l’alumnat que podien copsar com a necessàries després d’aquestes reflexions formatives. Com a tècnics del programa hem pogut veure com s’anaven interioritzant els continguts formatius que permetien una major consciència de com millorar la relació amb els nens i nenes, a nivell individual i grupal, tenint aquest nou encaix una repercussió positiva en la relació amb les famílies.
I tot i el confinament durant 4 mesos, de març a juny del 2020, ens vam poder readaptar i seguir donant eines al professorat en les trobades online, trobades formatives, de cura per la situació que vivíem i d’assessorament d’aquells casos de nens i nenes que podien preocupar més al claustre. I aquest curs, tot i les mascaretes i els grups bombolla, el projecte ha continuat a bon ritme, amb la mateixa sinergia que va donar-se el primer any, ajustant aquelles accions que calia perquè el projecte tingués més impacte, sobretot la nostra presència a l’aula per acompanyar, reorientar estratègies amb el grup, amb nens i nenes concrets, que permeten un major benestar.
La situació anòmala de la pandèmia de la COVID-19 ha dificultat l’arribada del projecte a les famílies, a qui també s’adreça el Programa Komtü. Els pares i mares són indispensables en la cura i benestar emocional dels infants i per tant, el projecte contempla dur a terme accions per ajudar-los a millorar l’acompanyament als seus fills. La forma d’arribar és amb espais grupals (i també individuals) on compartir quin tipus de parentalitat duen a terme, oferint des del Komtü noves possibilitats d’acompanyar als fills i filles que generin major benestar.
Pel programa, el sistema escola i el sistema família són indispensables que estiguin cohesionats, generar una mirada conjunta i compartida de com estar en relació amb l’infant, duent a terme accions que ens portin a aquesta cohesió.
La COVID-19 ha limitat l’arribada a les famílies i ens ha fet reinventar-nos. Hem creat i enviat vídeos, àudios i infografies sobre parentalitat, i ofert propostes al claustre per “entrar” a les cases dels nens i nenes. Totes aquestes noves formes d’interacció ens han apropat a les famílies. El retorn que ens han fet és que tota la informació que els hem fet arribar els hi ha semblat útil. Desitgem que en el curs 2021-22 puguem fer-ho face to face, si el virus ens ho permet.
També hi ha aspectes a millorar del projecte, com no podria ser d’una altra manera. Nosaltres mateixos/es fem autocrítica constructiva. També hem demanat al Turó que ens ajudi en aquest aspecte. El Komtü és un projecte viu que busca la contínua anàlisi i millora. I en aquest nivell, també ha estat molt constructiu el feedback que hem anat rebent, des de tots els àmbits.
M’agradaria acabar aquest article sobre la vivència de la implementació del projecte Komtü, dels seus dos primers anys, amb una metàfora. El coet Komtü es va enlairar des de la Fundació Nous Cims i la seva primera parada ha estat l’escola El Turó. Allà ha pogut deixar anar idees i propostes d’acompanyament a l’alumnat, amb una molt bona acollida. Han agradat i motivat als professionals i a les famílies, perquè han estat transmeses amb respecte, sense imposar, des de la pròpia vàlua i experiència de tots i totes. Estar dos dies per setmana a l’escola permet aquesta transmissió de propostes sense pressió i revisar com es duen a terme. Seguirem un any més al Turó, però aquest curs 2020-21, hi ha tres coets més a tres escoles noves, on també hem pogut aterrar de la mateixa forma, amb acceptació i ganes de millorar l’acompanyament de l’alumnat.
Esperem no parar d’enlairar coets a moltes més escoles. Els nens i nenes es mereixen tot el suport i acompanyament que els i les hi puguem donar. L’objectiu del nostre projecte és ajudar als adults del futur a tenir una infància el més plena possible.
Un article de:
Carles Bosch
Psicòleg i terapeuta familiar. Tècnic del Programa Komtü.
10 llibres per a treballar les emocions amb els infants
Qualsevol lectura, si és de qualitat, dóna per a treballar les emocions amb els nens i nenes. De fet, un bon llibre sempre plantejarà situacions amb les que els infants es poden identificar, connectar sentiments i permetrà una mirada interior a partir de la història externa d’un personatge.
Entre tants títols per a triar, l’equip del programa Komtü us recomanem algunes lectures que ens ajudaran a fer reforç positiu i transmetre valors:
El Punt, de Peter H. Reynolds
Una història sobre l’esperit creatiu que tenim tots i totes al nostre interior. La Vashti diu que no sap dibuixar, però la mestra no hi està d’acord. “Fes el primer que et surti, a veure què passa”. I li demostra que tothom té una manera d’expressar, un punt de creativitat.
La Mireia està molt enfadada, de Gemma Turmo
La protagonista de la història s’ha aixecat de “mal humor”: tot li sembla malament i ho demostra amb la seva mare. La fada Chic està al seu costat per a guiar-la en la ràbia que sent i en el seu viatge des de l’expressió i la identificació de l’emoció, fins a la recerca d’una solució que augmenta el seu benestar.
El fil invisible, de Míriam Tirado
Un conte sobre els vincles que ens uneixen amb els qui més estimem, i sobre com les coses més importants són aquelles que no es veuen.
Els 7 hàbits dels nens feliços, de Sean Covey
Mitjançant personatges entranyables i històries molt entretingudes, aquest llibre ensenya als infants els valors i principis perdurables, des d’assumir la responsabilitat de la pròpia vida fins a comprendre la importància de l’equilibri personal, la visió de futur, el respecte o el treball en equip.
La cua de drac, de Mireia Canals
Un llibre sobre la ràbia: quan la seva mare no li dóna el que vol, en Xavier s’enfada tant que es posa vermell i li creix una cua de drac. En el moment més inesperat, el nostre protagonista haurà de fer front als seus actes i aprendrà a gestionar les seves emocions més impulsives i agressives.
L’hort de la vida, de Cristina Gutiérrez Lestón
Un conte que ajuda a entendre, a grans i petits, la importància del que practiquem cada dia, ja que finalment som el que fem. Amb l’ajuda de la metàfora d’un hort, els nens seran conscients d’allò que estan regant en el seu dia a dia: serà por, tristesa, ràbia, o bé abraçades, optimisme i entusiasme?
Jo vaig amb mi, de Raquel Díaz Reguera
Una història d’amor amb un/a mateix/a. Aquest llibre és una invitació a estimar-se i a no renunciar a allò que ens fa únics.
El talismà de Luna, de Maryorie Dantagnan i Jorge Barudy
A la Luna li agrada molt jugar i divertir-se, però li ha passat quelcom terrible… Aquest és un conte per a treballar el trauma, com ara un dol, escrit per autors experts sobre el tema. S’orienta a desenvolupar estratègies de resiliència en els infants.
Sara y Pelanas, de Jan Birck
Un llibre preciós sobre l’amistat, la imaginació i les oportunitats que ens dóna la vida de ser feliços amb poca cosa. Una història optimista i divertida sobre la dificultat dels canvis, el rebuig cap a allò desconegut i el valor de l’amistat que fa somriure de veritat.
Els meus veïns pirates, de Jonny Duddle
Una història diferent sobre pirates amb il·lustracions espectaculars, que fa reflexionar sobre les primeres impressions i que tot no és el que sembla. Ensenya als més petits a ser tolerants amb els altres.
Límits. Amb l'amor no n'hi ha prou.
Com a adults, acompanyem els infants en el seu desenvolupament personal i trajecte vital. En aquest camí, podem anar teixint una motxilla plena de recursos i eines que els permetin ser persones lliures, responsables i que sàpiguen conviure en societat. Desitgem assegurar-nos que podran caminar sols pels camins que triïn i amb una motxilla ben farcida d’estratègies davant els imprevists del camí.
Qualsevol persona que estigui educant, sap que educar requereix atenció, dedicació i inevitablement l’establiment de límits. Però… com em sento quan aplico un límit? Partim de la base què educar és un acte de relació, i no hi ha una única manera de fer-ho.
I si prenc consciència de l’emoció que provoca en l’altre la definició del meu límit? Sí, i tant que desencadeno una emoció en l’altre. A ningú li agrada que li donin ordres. Algú ha vist algun infant saltant d’alegria quan els seus cuidadors li han dit que han de marxar del parc perquè és hora d’anar a fer el bany i sopar?
És força improbable que en una situació en què ens trobem continguts, limitats, on els nostres desitjos es restringeixin, agraïm immediatament a l’altre la seva acció. Més aviat, quan faig evident el límit, l’altra persona es pot frustrar, enfadar o rebel·lar amb nosaltres, i llavors … per tractar de compensar el nostre malestar, podem desplegar el nostre ventall de les mil explicacions lògiques, raonades i beneficioses per l’altre. Què faré amb la seva frustració? Negar que existeix per tant de no sentir-me malament jo?… permetré que l’expressi? Com ho faig per donar-li cabuda a aquesta emoció però al mateix temps mantenir el límit que considero imprescindible en aquesta situació?
Donem-nos l’oportunitat de trencar amb la culpa i la por a equivocar-nos. Tots i totes ho fem a diari, és per això que val la pena reflexionar sobre la nostra manera de fer. Només així podrem ensenyar, als nostres fills i filles i/o alumnat, que l’error es permet, i es converteix en una oportunitat per aprendre i créixer.
Caldrà doncs, trobar maneres d’acompanyar perquè els infants puguin sentir que quan indiquem que cal fer alguna cosa, sigui perquè té una raó de ser, ens adrecem a ells amb consideració, i respectem les seves necessitats i preferències.
Us convido a fer un exercici personal: tanqueu els ulls i recordeu com us van definir els límits els vostres pares o cuidadors principals. I els vostres mestres? I ara, em pregunto: quines emocions em genera mirar-ho? què va ser més o menys útil?
Tornem a l’actualitat. Situem-nos en l’aquí i l’ara: pensem en com la “motxilla” de cadascú pot afectar als infants amb què ens relacionem.
D’una banda, si poso límits en excés, la criatura perdrà la capacitat d’experimentar, explorar i perdrà oportunitats d’aprenentatge. Segurament ho faig perquè necessito sentir el control de la situació, i l’estaré guiant cap a l’obediència sense crítica possible.
Per l’altra banda, si renuncio a posar límits, estaria evitant actuar davant un conflicte, afavorint d’aquesta manera que al nen o la nena li costi tolerar la frustració i, sovint, mostri molta impulsivitat.
En tots dos casos, l’infant se sentiria molt confós. Podré sostenir i acompanyar l’emoció que es genera en la criatura davant la meva actuació?
En resum, podríem pensar en com posar límits de manera equànime i equilibrada, entenent que els límits ajuden a entendre el món i són un acte d’amor. L’infant que pugui sentir i assumir que tot allò que vol no és possible, sabrà buscar alternatives, i si convé, sabrà cedir. Per tant, tindrà més empatia amb els altres, més habilitats relacionals i més capacitat de negociar i construir pactes.
No cal que defineixi molts límits, només caldrà que siguin clars i objectius, anticipant les conseqüències sobre si es compleixen o no. Connectem amb allò que sentim que és coherent amb les normes i els valors compartits al sí de la pròpia família i/o a l’escola, i transmetem un aprenentatge en positiu, d’aquelles conductes que realment els hi siguin útils i adaptatives en aquest entorn. Una bona manera seria dir què s’ha de fer, en comptes de què no s’ha de fer. Així: “Necessito que parlis més fluixet” (en lloc de “No cridis tant”). Uns seran negociables (com triar fer una activitat abans que una altra) i altres innegociables (com agredir a algú), però l’important és que els infants se sentin escoltats, reconeguts, i que realment, siguem el seu exemple a través dels nostres propis actes.
Un article de:
Rebeca López.
Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.
Referències bibliogràfiques
- Herrero, J. Libertad, límites y responsabilidad. Disponible online (consulta: gener 2021)
- Castellví, A. Educar Sense Cridar: Acompanyant els fills d’entre quatre i dotze anys en el camí cap a l’autonomia (2016).
Educar els infants en l’ús de noves tecnologies
Els nens i nenes nascuts en el últims anys han arribat a un món digitalitzat. Les nostres vides estan envoltades de tecnologia i això ha fet indispensable la necessitat de conèixer les possibilitats i perills d’aquesta. Les famílies i educadors/es tenim el repte i la responsabilitat d’educar els infants envers les noves tecnologies per tal d’afavorir un creixement saludable. Tot i la dificultat i complexitat d’aquesta tasca degut a la manca de referències, hem d’intentar fer ús del sentit comú.
L’establiment de normes i acords és una de les maneres més recomanades per educar als infants. Aquestes normes han d’anar acompanyades de l’exemple de les persones adultes per tal de ser coherents. Així, a través de les normes, l’exemple i el diàleg, els nens i nenes adquireixen hàbits en relació al bon ús de les tecnologies, coneixent les oportunitats i riscos que poden comportar.
Fomentar l’ús d’Internet de forma segura
Internet s’ha convertit en un mitjà essencial per a relacionar-nos amb la nostra família i el nostre entorn social, però també en una potent eina educativa. És el principal mitjà a través del qual ens comuniquem i un espai on podem trobar tot tipus d’informació, tant l’adequada i contrastada, com la no adequada.
És normal sentir-se preocupat en relació a l’ús que fan d’Internet els nostres fills i la informació a la que poden tenir accés. No és recomanable ni positiu tenir una actitud excessivament restrictiva. Tot el contrari, és recomana fomentar el seu ús però d’una manera responsable i segura.
Consells per educar en l’ús responsable de la tecnologia
- Facilitar dispositius electrònics adequats a l’edat i necessitats del nen o nena.
- Estar informat i saber utilitzar les noves tecnologies. Imprescindible per poder fer un ús compartit dels dispositius i aprendre junts.
- Establir normes d’ús clares que fomentin un ús responsable. Per exemple, fixar un temps de connexió diari en equilibri amb el temps de no connexió.
- Parlar sobre els aspectes positius i els possibles perills de la tecnologia. Ajuda la comunicació per part dels menors en cas de que els hi succeeixi alguna cosa a Ia xarxa.
- Fomentar l’ús de dispositius en espais comuns. Facilita poder estar alerta davant possibles actituds o símptomes addicció.
- Ajudar a tenir ull crític en relació a la informació que trobem a la xarxa. Ensenyar que no tot és cert i que no totes les fonts d’informació son fiables.
- Educar en la privacitat personal i la dels altres, així com conscienciar sobre la necessitat del respecte a les xarxes socials.
- Establir filtres de control d’accés a la xarxa per bloquejar contingut inapropiat (violent, per a adults, xenòfob, etc.)
- Ser coherent amb les normes establertes i donar exemple en l’ús responsable de la tecnologia.
Dels 4 als 12 anys és imprescindible guiar els infants en els seus primers passos utilitzant dispositius tecnològics i acompanyar en l’ús responsable dels mateixos. També és important conèixer les seves claus d’accés i ensenyar a establir contrasenyes segures, així com explicar la necessitat de no descarregar cap contingut sense permís.
Neurociència per a dummies
Des de fa uns anys, en l’àmbit educatiu hi ha una paraula que cada vegada agafa més força, i s’acaba colant en el nostre vocabulari encara que de vegades no sapiguem ben bé quines són les tesis que propugna.
Aquest article vol ser una aproximació, breu i entenedora, d’aquells conceptes de neurociència que complementen l’educació, tant a nivell escolar, com d’educació no formal, com inclòs a casa, en el nostre rol de pares i mares.
Així que… exactament què és la Neurociència aplicada a l’educació? Fa referència al funcionament del cervell i la seva relació amb l’àmbit educatiu i la seva influència en els aprenentatges de la persona.
10 tips per apropar-se a la neurociència:
Com funciona el cervell? Segons Paul McLean, el cervell humà està format per tres cervells en un (CERVELL TRIÚ): el reptilià (cervell dels instints, el més primitiu), el sistema límbic (cervell de les emocions)—ambdós formarien el cervell emocional inconscient— i el neocòrtex (cervell racional conscient). Cada part s’encarrega d’analitzar la informació que ens arriba. Però… el primer “cervell” que capta la informació és el reptilià, després el límbic, i al final, i moooolt més tard, ho capta i interpreta el neocòrtex. Què vol dir això? Que primer sentim, desprès pensem!!!!- Alerta!!!! Perill!!!! el primer que fem els mamífers davant una amenaça és buscar activar MECANISMES DE DEFENSA, com ara el suport i la protecció dels altres. Però si el perill persisteix i l’amenaça és més greu, el nostre cervell activa mecanismes de lluita o fugida. Si això falla, si no podem escapar del perill, el sistema nerviós posa en marxa la congelació, que consisteix a desconnectar completament el cos i entrar en una mena de paràlisi o col·lapse.
- Encara hi sóc a temps d’aprendre anglès? La PLASTICITAT NEURONAL és la capacitat que té el cervell per reorganitzar-se, modificar-se i adaptar-se durant tota la vida. La neurociència aplicada a l’educació està basada en aquesta plasticitat cerebral, és a dir, en la capacitat que té el cervell per canviar i adaptar-se a nous estímuls. Això significa que podem aprendre al llarg de tota la vida? Si, podem. D’adults costarà una mica més que a un infant, però és del tot possible.
- Mira com ho faig: Les NEURONES MIRALL permeten que el cervell s’activi i aprengui quan realitza una acció o quan observa a un altre fer-la. Per tant, els infants aprenen el que veuen fer als adults. Això ja ho sabíem, però aquí tenim l’explicació científica.
- Diverteix-te aprenent: APRENENTATGE I EMOCIÓ estan correlacionades i s’interioritza més fàcilment la informació que es vincula a sensacions i sentiments que produeixen plaer. Deien: “La letra con sangre entra”. Què equivocats estaven… Si els infants es diverteixen aprenent, aconseguirem molt millors resultats acadèmics.
- Si vols que l’infant aprengui, deixa’l que es distregui. Permetre un canvi d’activitat, descans i/o distracció, garanteix que el cervell, que segueix actiu, interioritzi el que ha après amb atenció plena. Sense aquests espais de «desconnexió», la xarxa neuronal no pot connectar-se i afavorir l’aprenentatge.
- A dormir!!!: es requereix TEMPS perquè s’enregistrin i S’ASSENTIN ELS APRENENTATGES. És en el descans nocturn, quan dormim, el moment en què el cervell mostra la seva màxima activitat, ja que és quan consolida el que ha après. Aquest és un dels motius pels quals és tan important que els infants tinguin una bona rutina de son, amb les hores suficients.
- El cervell que actua és un cervell que aprèn: L’EXERCICI FÍSIC, LA PRÀCTICA DE LES ARTS I EL CONTACTE AMB LA NATURA pot modificar l’entorn químic i neurològic afavorint l’aprenentatge. També és interessant desenvolupar activitats que permetin a l’alumne moure’s mentre aprèn.
- Fes-me petons!! Diferents estudis han demostrat la importància del CONTACTE FÍSIC del nadó i l’infant per part dels seus cuidadors. Aquells infants que han estat privats de contacte físic amorós, són més vulnerables a dèficits cognitius i trastorns de l’aprenentatge.
- Els meus amics són el millor del món! Aprenem més i millor en INTERACCIÓ I COOPERACIÓ SOCIAL, el cervell està dissenyat per viure i conviure en societat. Una de les conseqüències del confinament va ser el descens generalitzat de la motivació, i per tant del rendiment escolar, entre d’altres coses al haver privat als infants de la possibilitat de relacionar-se amb els seus iguals.
En resum, la neurociència dóna pistes a l’àmbit educatiu sobre com maximitzar els aprenentatges amb menys esforç i més gaudiment, perquè, com diu el neurocientífic Francisco Mora, NOMÉS ES POT APRENDRE A TRAVÉS DE L’ALEGRIA!
Un article de:
Irene de Luis Suárez de Deza.
Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:
- Blackesmore, S.; Frith, U. Cómo aprende el cerebro: las claves para la educación. Barcelona: Ariel (2005).
- Bueno, D. Neurociència per a educadors. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (2017)
- Carballo, A.; Portero, M. 10 ideas clave. Neurociencia y educación: aportaciones para el aula. Barcelona: Graó (2018).
- Carballo, A.; Portero, M. Neuroeducació: aportacions de la neurociència als plantejaments educatius. Revista Catalana de Pedagogia volum 11, 2017, (17-55)
Millorar la relació mestre-alumne gràcies a l’escolta activa
El desenvolupament del primer contacte entre dues persones és determinant per a la receptivitat que tindran en futures trobades. Un dels aspectes més importants per a una primera interacció de qualitat és l’escolta activa.
Diversos estudis sobre educació han arribat a la conclusió que les persones adultes parlen més del que escolten als nens i nenes. Per a construir una relació mestre-alumne de qualitat i afavorir el seu acompanyament emocional, és necessari escoltar bé.
L’escolta activa és extrapolable durant tot l’acompanyament de l’infant, però és imprescindible que hi sigui des d’un inici de la relació, quan es comença a construir el lligam afectiu entre adult/a i nen/a.
Què entenem per escolta activa?
Escoltar activament és molt més que deixar de parlar. Escoltar bé no és adoptar una actitud passiva sinó que significa:
- Donar espai per a l’expressió de nens i nenes.
- Tenir paciència, no jutjar i deixar de banda els prejudicis.
- Eliminar possibles distraccions.
- Estar present i prestar atenció a la persona que ens parla.
- Mostrar interès real per allò que ens comuniquen.
- Interactuar adequadament, fent saber que escoltem i entenem el missatge, així com fer preguntes obertes.
- Transmetre feedback sobre el missatge a través de la mirada i el llenguatge no verbal.
Beneficis d’escoltar bé
Escoltar activament quan interactuem amb infants afavoreix una relació positiva, que s’obrin i interaccionin. Alguns dels beneficis que pot aportar són:
- Transmetre confiança i respecte.
- Produir una comunicació oberta i honesta.
- Fer sentir valorada a la persona amb la que parlem.
- Tranquil·litzar i eliminar possibles tensions.
- Detectar i analitzar problemes amb més facilitat.
Recursos per a aprofundir més
- Els quatre pilars de l’escolta activa (Edubarometre – Fundació Jaume Bofill)
- L’escolta activa (Blog Educat)
- Estratègies per potenciar la comunicació dins l’aula (Nati Bergadà)
- Escucha activa: elemento clave de la comunicación (EDUforics)
Programa Komtü
Komtü és un programa per a la millora de la salut emocional i relacional als centres educatius. Un model integral que involucra a tota la comunitat educativa per ajudar a les escoles a crear entorns positius d’acompanyament a l’alumnat i tractar les necessitats dels infants amb dificultats. Entre d’altres, donem eines per millorar la comunicació, i posar en pràctica i potenciar l’escolta activa.
Descobreix el viatge Komtü en aquest enllaç.
Komtü i la Fundació JOV elaboren una guia amb idees per a l’acollida i l’acompanyament emocional a la comunitat escolar
Amb l’inici del curs escolar 2020-21, marcat per la incertesa per l’evolució de la pandèmia de la Covid-19, els equips experts del Programa Komtü i la Fundació JOV han elaborat conjuntament una guia per a l’acompanyament emocional de tots els membres de la comunitat escolar: l’equip de professionals, les famílies i els infants. Aquest material aporta idees, reflexions i recursos al voltant de cinc eixos clau: la retrobada i acollida; la detecció de necessitats; el sentiment de pertinença; la protecció i la seguretat; i per últim, la projecció i futur.
El document “Un inici de curs especial: Idees per a l’acollida i l’acompanyament emocional a la comunitat escolar” és fruit de diverses sessions de treball que s’han dut a terme durant els darrers mesos i es dirigeix en especial als docents d’escoles d’educació infantil i primària, tot i que pot resultar d’interès als equips de secundària. Segons els especialistes en educació, psicologia i pedagogia que han participat en la seva redacció, “una bona acollida i acompanyament als centres escolars comença per oferir espais d’autocura i benestar emocional als mateixos professionals de les escoles”.
“Cal trobar temps i espais perquè tothom pugui expressar, comunicar i compartir allò viscut i sentit durant aquest temps”, s’apunta a la guia que Komtü i la Fundació JOV acaben de publicar. Afegeixen que “cal entendre l’inici escolar com un moment de retrobament i d’acollida, promovent i facilitant pràctiques que permetin sanar i reparar els possibles malestars emocionals”.
Segons Maribel de la Cerda i Irene Vergara, coordinadores de la redacció d’aquest document, “la nostra voluntat és que resulti d’utilitat i ajudi als centres educatius en aquesta tornada a l’escola en un moment tan incert com complex”.
Komtü i Obrim l’Educació acompanyen vuit escoles d’alta complexitat en la millora del benestar emocional de les seves comunitats escolars
Vuit centres d’educació infantil i primària participen en el projecte pilot d’acompanyament online creat en el marc del projecte “Obrim l’educació: per a un país de noves oportunitats” de la Fundació Jaume Bofill amb la col·laboració del programa Komtü. Després del tancament d’escoles pel confinament per la pandèmia de la Covid19 i la incertesa generada, aquesta iniciativa neix amb la voluntat d’oferir suport i assessorament als centres per a implementar accions i propostes que afavoreixin l’acompanyament emocional a tota la comunitat escolar a l’inici del curs 2020/21.
A partir de la crida conjunta d’Obrim l’Educació i Komtü del passat mes de juny, s’han seleccionat els vuit centres que rebran aquest suport online per part de l’Equip Komtü. “No ha estat un procés fàcil, ja que totes les escoles han mostrat molt d’entusiasme i motivació”, segons Maribel de la Cerda, pedagoga i project manager del Programa Komtü.
Les candidatures s’han ponderat en base a criteris objectius relacionats amb la diversitat en la distribució geogràfica, el nombre de línies i la tipologia de centre.
Les escoles amb les quals l’equip Komtü ja està treballant des d’abans de l’inici del curs escolar són:
- Institut Escola Magraners(Lleida)
- Escola Ítaca(Badalona)
- Institut Escola Gornal(L’Hospitalet de Llobregat)
- Escola Germanes Bertomeu(Mataró)
- Escola la Sínia(Vic)
- Escola la Farga(Salt)
- Escola Ponent(Granollers)
- Escola Àngela Roca(Viladecans)
Obrim l’educació és la resposta de la Fundació Bofill contra les desigualtats educatives en època de coronavirus: cal obrir l’educació per generar condicions de possibilitat per a tothom. Aquest projecte vol que la crisi de salut que estem vivint no generi una crisi educativa i, per a aconseguir-ho, s’està creant un pla de xoc compartit per a aconseguir una educació construïda en comunitat, una educació enriquida, oberta a noves oportunitats d’aprenentatge, de cura, de benestar i de col·laboració plena.
