L'emoció de la música. Beneficis sobre la salut física i emocional.
De tothom és sabut que la música desencadena reaccions que ens poden portar a modular el nostre estat d’ànim. Qui no ha mogut el cos al ritme d’una bachata o d’un rock? O ens hem deixat bressolar per la cadència d’un solo de piano o violoncel? Oi que tenim molt clar quines són les cançons de la banda sonora de la nostra vida, i només rememorar-les ja ens posa un somriure d’orella a orella?
Tal és la força de la música que només necessita d’un parell de compassos per a que el cervell viatgi pels nostres records autobiogràfics: aquella cançó ens recorda una persona en particular, o una època determinada de la nostra vida, generant-nos automàtica i inevitablement un torrent de records associats a emocions com l’alegria, tristesa, malenconia...
Però a més, la neurociència, a través de diversos estudis ha demostrat que la música activa un llenguatge emocional (intern i social) més eficaç que les paraules. Escoltar música relaxant o interpretar-la allibera endorfines, les conegudes com les hormones del plaer, regula la nostra respiració, el ritme cardíac i el pols, generant un estat similar al dels exercicis de respiració del ioga.
LA MÚSICA PRODUEIX BENEFICIS SOBRE LA SALUT
Però si a més escoltem o interpretem música en companyia, a banda de l’experiència col·lectiva de l’art i la bellesa, produeix uns beneficis sorprenents sobre la salut física i mental. Aquest és un dels motius pels que cada vegada més psicòlegs recomanem als pacients la pràctica musical, en especial el cant coral. Al cantar diverses veus una mateixa melodia, s’ha confirmat que influeix positivament en la bioquímica del nostre cervell, i a través d’aquest, com a òrgan rector del cos, influeix en el benestar general. Es sincronitzen els batecs dels cors de les persones que canten, arribant a bategar a l’uníson, enforteix els llaços socials i afectius, augmenta l’empatia, la tolerància i la diversió necessàries per a la convivència en harmonia.
TREBALLEM LA MÚSICA I LES EMOCIONS AMB EL INFANTS
Des d’aquesta premissa, el programa Komtü i el Liceu van unir sinèrgies amb les fortaleses de cada projecte, les emocions i la música, engegant un projecte col·laboratiu que té com a principal objectiu generar accions per acompanyar emocionalment els infants a través de l’experiència compartida de la música.
Aquest és el segon curs en que infants i grans podem gaudir d’aquesta experiència d’aprenentatge transversal. Les escoles Komtü de segon any (CEIP Marinada, CEIP Edumar i CEIP Mestre Morera) en col·laboració amb professionals del Liceu, duen a terme accions a l’aula, a tutoria i a l’espai de música de cada centre educatiu, posant en connexió les músiques que escolten amb les emocions que experimenten individual i col·lectivament. Tot aquest treball arribarà al seu punt àlgid amb el concert al Liceu de La Cuina de Rossini per primària i La Barcarola per educació infantil.
Els resultats esperables d’aquest projecte en els infants són múltiples, i van des d’una millora en l’expressió de les emocions, atenció i memòria, a un increment de les habilitats socials i la cohesió de l’aula, i tot això, en un ambient de creativitat, gaudiment i benestar.
RECOMANACIÓ PER A LES FAMÍLIES
I per finalitzar, una recomanació. Vivim i fem viure la música amb els nostres fills i filles, escoltem cançons a casa, al cotxe, on sigui. Relaxem-nos, cantem, ballem, vibrem plegats. Aquestes estones compartides amb intensitat i alegria amb els fills entraran a formar part de la banda sonora de les seves vides. I com a llegat familiar, això no té preu!
Un article de:
Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.
Aprendre a gestionar les emocions amb escape rooms educatius
Des del Programa Komtü ajudem als centres d’educació infantil i primària a millorar el benestar emocional i relacions dels seus alumnes. Treballem majoritàriament amb els adults, tant els professionals de l'escola com les famílies.
Durant aquest mes de novembre, des del programa Komtü estem implementant diferents Escape Room per millorar la gestió de les emocions i el treball en equip. Aquestes activitats les estem realitzant amb la col·laboració de l’equip d’Escape Room Escoles.
Què és un Escape Room?
Un escape room, o joc d’escapada, és una activitat grupal que consisteix en superar diferents proves o enigmes en un temps determinat, per tal d’aconseguir sortir d’una habitació o resoldre un problema.
Els escape rooms educatius permeten millorar l’aprenentatge dels infants a través d’una experiència d’oci. Per exemple, el treball en equip, la gestió de les emocions, la resolució de conflictes, entre d’altres.
Treballar les emocions a través d’un Escape Room
Hem realitzat diferents escape rooms on es planteja als alumnes un repte que han de resoldre treballant en petits grups de forma col·laborativa. Els més petits han d'aconseguir les pàgines d’un llibre que s’han perdut resolent diferents enigmes. En canvi, els més grans han d’aconseguir diferents pocions per crear un antídot que permeti que els habitants d’un país llunyà recuperin les seves emocions.
Abans que els infants passin a l’acció, generem un espai de diàleg i conversa entorn les emocions bàsiques adaptat a l’edat dels participants. Els hi llancem algunes preguntes sobre com entenen les emocions, com les expressen, quins recursos tenen per a gestionar-les...
L’experiència i resposta dels nens i nenes està resultant molt positiva. A través d’aquesta activitat els infants es diverteixen i aprenen, tot reflexionant, expressant i gestionant les seves emocions, a la vegada que posen en joc competències i valors com són el treball en equip, el diàleg o l’escolta activa.
Acompanyar processos de dol: entre la contenció i la prevenció
Generalment quan pensem en dol ho associem a la mort però, en realitat, el dol és un procés d’adaptació a una pèrdua que podem viure en moltes situacions diferents: per la pèrdua d’alguna cosa física (la mort d’un ésser estimat, la pèrdua de la nostra casa després d’una catàstrofe, la pèrdua d’una joguina que ens estimàvem… ), però també podem sentir pèrdua en moltes altres situacions, com per exemple la pèrdua de l’arrelament (davant moviments migratoris, per exemple), de la seguretat (la separació dels pares, el moment de deixar el bolquer o el xumet, per exemple) o fins i tot de determinades rutines, entre d’altres casos.
El dol fins i tot pot donar-se davant alguna cosa que anhelaves i finalment no podràs tenir (per exemple, no poder tenir fills).
No hi ha un procés normal i tancat per al dol
El procés de dol pot ser diferent d’unes persones a d’altres, per moltes variables. Per exemple, en el cas de dol davant una mort, podríem tenir en compte variables com l’edat de qui fa el procés de dol, la proximitat que teníem amb la persona que s’ha mort, com es viu la mort i la pèrdua en el nostre entorn, si el nostre entorn propicia o no l’expressió, si es tracta d’una mort sobtada o esperada, si hi ha hagut patiment, si ha vist el cos i no el volia veure o si no l’ha vist i el volia veure…
Com acompanyar el procés de dol des de les escoles?
En la resposta a aquesta pregunta està la clau de tot plegat. Abans de res, caldria que ens paréssim a pensar el marc d’aquest acompanyament. Avui us proposem posar en joc un parell de variables.
- Recordeu que, quan parlem de dol, generalment ens vindran al cap idees relacionades amb com treballar el dol davant la mort, i fins i tot és possible que ho concretem en quan la pèrdua ja ha tingut lloc o quan sabem que tindrà lloc (per exemple, en cas de malalties terminals). Aquest, tot i ser el primer que ens ve al cap, és tan sols un dels possibles escenaris. Ara bé, el dol és un procés que es pot viure davant moltes situacions diferents, cal que també els tinguem presents i tractem amb cura totes aquestes altres situacions.
- El procés de dol es pot donar davant qualsevol pèrdua
- Per altra banda cal que tinguem present que acompanyar el procés de dol implicarà treballar-lo des de l’acceptació màxima d’aquests processos: normalitzant la mort com a un punt del procés de vida, la pèrdua i totes les seves conseqüències. Caldrà pensar doncs, en aquest sentit, com integrem el treball del dol, la pèrdua i el canvi al dia a dia. I en aquest punt és on justament radica la clau de volta del treball dels processos de dol.
- Acompanyar el procés de dol també implica generar dinàmiques relacionals i comunicatives saludables, proveir de recursos i facilitar entorns afavoridors que facilitin integrar les pèrdues.
D’aquesta forma, podem establir dues línies de treball:
- Determinar objectius, accions, dinàmiques i recursos a tenir en compte quan es viu la pèrdua i que hauran de facilitar, in situ, un procés de dol saludable.
- Accions de “provenció” (prevenció + proveir), destinades a generar recursos, establir dinàmiques i entorns que permetin viure el dol en la seva profunditat (sense negar-lo ni evitar-lo), fer-ho de la millor forma possible i que facilitin la tornada al benestar després de fer el procés de dol.
En resum, quan parlem d’acompanyar el dol, cal comprendre la importància de complementar l’acompanyament en moments de necessitat amb el treball “proventiu”. Amb aquesta doble mirada envers el dol donem resposta a les necessitats de l’infant i, alhora, facilitem el desenvolupament de les seves pròpies habilitats de donar resposta.
Així doncs, des d’aquell que sigui el teu rol, et podries plantejar: quin és el marc des del qual vull acompanyar el dol?
Un article de:
Anna Rallo
Psicopedagoga. Tècnica del Programa Komtü.
Recursos per treballar i acompanyar en el dol als infants:
- 10 contes per treballar el dol i les pèrdues amb els infants.
- Activitats per treballar el dol a l’aula.
- El dol i la pèrdua: selecció de llibres per llegir, mirar i parlar a educació infantil i primària.
- 25 contes per parlar de la mort amb els infants.
- Contes per treballar el dol, les pèrdues i els canvis.
Què aporta l'ajuda entre iguals als infants?
Aquest curs en pandèmia ha estat tot un repte. Des de les escoles, l’inici va ser incert, amb dubtes, pors, neguits… però això no va anar en detriment de la il·lusió, els esforços i l’energia per a l’obertura dels centres garantint les condicions de seguretat així com les seves funcions essencials. Ara que ja estem a la recta final, podem mirar endarrere i afirmar que ha estat tot un èxit. I és que, malgrat el confinament de grups puntuals i molts canvis que, evidentment ens han afectat a grans i petits, les escoles han estat modèliques en la seva capacitat d’adaptació i de donar resposta a la situació actual.
Però malgrat aquesta lectura positiva, el cert és que aquest curs hem hagut de renunciar a algunes de les nostres pràctiques habituals tot incorporant algunes modificacions força artificials: les mascaretes, els grups estables, la distància física, la reducció o inexistència de sortides a l’entorn o la impossibilitat d’implementar alguns projectes característics, en són alguns exemples. I és sobre una d’aquestes propostes que degut a l’organització en grups estables no hem pogut implementar, a la que dedicarem aquest article: l’ajuda entre iguals.
Què és l’ajuda entre iguals?
L’ajuda entre iguals és una pràctica d’aprenentatge servei que impulsa la creació de vincles entre persones que comparteixen un mateix estatus però que alhora presenten una diferència que permet a una d’elles assumir un rol educatiu intencional respecte l’altre. Un recurs molt emprat pels educadors i educadores i amb una àmplia gamma d’experiències al nostre territori.
Els programes de padrins/es de lectura, les associacions esportives gestionades pel propi alumnat, les experiències de col·laboració entre alumnes de diferents cursos, els projectes com el dels alumnes guia o els de mediació i resolució de conflictes entre iguals, són alguns exemples de com es concreten aquest tipus de pràctiques als centres educatius.
Què aporta l’ajuda entre iguals als i les alumnes?
L’ajuda entre iguals és una proposta senzilla que genera un context d’aprenentatge molt positiu pels infants que hi participen. L’alumnat que facilita la seva ajuda i recolzament, consolida els coneixements mitjançant l’experiència. El domini sobre el que es vol transmetre resulta essencial i no hi ha millor manera d’aprendre que ensenyant. A més, fa alguna cosa amb i per algú altre, augmentant la seva autoestima, la satisfacció personal, la motivació, la responsabilitat i el compromís vers l’activitat. Sense oblidar en aquest punt, com resulta de necessari i imprescindible l’acompanyament i el suport per part dels educadors i educadores.
Els alumnes que reben l’ajuda, obtenen una atenció individualitzada i suport de la mà d’un referent proper. Disminueix la seva por a equivocar-se i guanyen seguretat, cosa que facilita enormement el propi progrés i la superació dels reptes que se’ls hi puguin plantejar.
Créixer en relació amb els iguals
Allò essencial en l’ajuda entre iguals és que l’alumnat, treballant conjuntament, posa en pràctica un dinamisme bàsic d’humanització: el reconeixement mutu entre persones. La proximitat existent entre els infants afavoreix la creació d’una relació caracteritzada per la confiança, la complicitat i l’afecte.
Així, els alumnes que participen treballen plegats per assolir un objectiu educatiu precís, a la vegada que es coneixen i construeixen un vincle i una relació d’amistat. I és precisament amb l’obertura d’aquest canal de l’afecte i de les emocions, que l’aprenentatge es veu potenciat.
Amb tot l’explicat veiem com, mitjançant l’ajuda entre iguals, els infants són capaços de construir relacions interpersonals i vincles afectius. Un aprenentatge bàsic per al creixement personal, social i, en definitiva, per a la vida.
I és precisament per això, que considerem, que a mesura que tot vagi passant i quan es pugui, resultarà més necessari que mai potenciar aquest tipus de pràctiques a les escoles. Donat aquest temps de distanciament i limitacions en les relacions entre companys i companyes i tot el que ha comportat.
Un article de:
Maribel de la Cerda
Projecte Manager del Programa Komtü
Per a més informació sobre aprenentatge servei i pràctiques d’ajuda entre iguals podeu consultar: www.aprenentatgeservei.cat
Bibliografia
- de la Cerda Toledo, M. (2012). Per una pedagogia d’ajuda entre iguals. Barcelona: Graó.
- de la Cerda Toledo, M. (2011). L’ajuda entre iguals: anàlisi d’experiències escrites.
Dos cursos d’implementació del Komtü a l’escola El Turó de Montcada i Reixac
El Programa Komtü va començar essent un full en blanc sobre la taula i amb mil idees al cap i al cor sobre com millorar el benestar emocional dels nens i nenes de les escoles.
Aquestes idees, poc a poc es van anar materialitzant en el projecte que ha acabat sent, quelcom que només ens pot fer estar molt orgullosos i orgulloses del que hem aconseguit. I ho diem els i les integrants de l’equip des de la humilitat més profunda perquè per arribar a consolidar el projecte, hem treballat moltes hores i no només nosaltres, sinó molta gent, des de tots els àmbits (tècnic, logístic, comunicatiu…), cada un i una posant el seu granet (o muntanya) de sorra per construir un projecte il·lusionant i molt engrescador.
Quan es transmet un projecte amb il·lusió, qui ho rep s’impregna d’ella, essent aquest el retorn que hem rebut de l’escola El Turó de Montcada i Reixac, el primer centre escolar on s’ha aterrat el projecte després de crear-lo.
El Turó és una escola que s’estima als nens i nenes, que busca la millora en el seu acompanyament emocional per tal de que puguin dur a terme un aprenentatge significatiu, vivint el viatge Komtü com una oportunitat per seguir evolucionant a aquest nivell.
I aquesta oportunitat s’ha traduït amb una alta implicació del claustre en tot el que el projecte ha pogut aportar. Hi ha hagut una alta participació en les formacions i espais de debat sobre la pràctica diària a l’aula, en dur a terme les transformacions en l’acompanyament emocional de l’alumnat que podien copsar com a necessàries després d’aquestes reflexions formatives. Com a tècnics del programa hem pogut veure com s’anaven interioritzant els continguts formatius que permetien una major consciència de com millorar la relació amb els nens i nenes, a nivell individual i grupal, tenint aquest nou encaix una repercussió positiva en la relació amb les famílies.
I tot i el confinament durant 4 mesos, de març a juny del 2020, ens vam poder readaptar i seguir donant eines al professorat en les trobades online, trobades formatives, de cura per la situació que vivíem i d’assessorament d’aquells casos de nens i nenes que podien preocupar més al claustre. I aquest curs, tot i les mascaretes i els grups bombolla, el projecte ha continuat a bon ritme, amb la mateixa sinergia que va donar-se el primer any, ajustant aquelles accions que calia perquè el projecte tingués més impacte, sobretot la nostra presència a l’aula per acompanyar, reorientar estratègies amb el grup, amb nens i nenes concrets, que permeten un major benestar.
La situació anòmala de la pandèmia de la COVID-19 ha dificultat l’arribada del projecte a les famílies, a qui també s’adreça el Programa Komtü. Els pares i mares són indispensables en la cura i benestar emocional dels infants i per tant, el projecte contempla dur a terme accions per ajudar-los a millorar l’acompanyament als seus fills. La forma d’arribar és amb espais grupals (i també individuals) on compartir quin tipus de parentalitat duen a terme, oferint des del Komtü noves possibilitats d’acompanyar als fills i filles que generin major benestar.
Pel programa, el sistema escola i el sistema família són indispensables que estiguin cohesionats, generar una mirada conjunta i compartida de com estar en relació amb l’infant, duent a terme accions que ens portin a aquesta cohesió.
La COVID-19 ha limitat l’arribada a les famílies i ens ha fet reinventar-nos. Hem creat i enviat vídeos, àudios i infografies sobre parentalitat, i ofert propostes al claustre per “entrar” a les cases dels nens i nenes. Totes aquestes noves formes d’interacció ens han apropat a les famílies. El retorn que ens han fet és que tota la informació que els hem fet arribar els hi ha semblat útil. Desitgem que en el curs 2021-22 puguem fer-ho face to face, si el virus ens ho permet.
També hi ha aspectes a millorar del projecte, com no podria ser d’una altra manera. Nosaltres mateixos/es fem autocrítica constructiva. També hem demanat al Turó que ens ajudi en aquest aspecte. El Komtü és un projecte viu que busca la contínua anàlisi i millora. I en aquest nivell, també ha estat molt constructiu el feedback que hem anat rebent, des de tots els àmbits.
M’agradaria acabar aquest article sobre la vivència de la implementació del projecte Komtü, dels seus dos primers anys, amb una metàfora. El coet Komtü es va enlairar des de la Fundació Nous Cims i la seva primera parada ha estat l’escola El Turó. Allà ha pogut deixar anar idees i propostes d’acompanyament a l’alumnat, amb una molt bona acollida. Han agradat i motivat als professionals i a les famílies, perquè han estat transmeses amb respecte, sense imposar, des de la pròpia vàlua i experiència de tots i totes. Estar dos dies per setmana a l’escola permet aquesta transmissió de propostes sense pressió i revisar com es duen a terme. Seguirem un any més al Turó, però aquest curs 2020-21, hi ha tres coets més a tres escoles noves, on també hem pogut aterrar de la mateixa forma, amb acceptació i ganes de millorar l’acompanyament de l’alumnat.
Esperem no parar d’enlairar coets a moltes més escoles. Els nens i nenes es mereixen tot el suport i acompanyament que els i les hi puguem donar. L’objectiu del nostre projecte és ajudar als adults del futur a tenir una infància el més plena possible.
Un article de:
Carles Bosch
Psicòleg i terapeuta familiar. Tècnic del Programa Komtü.
Límits. Amb l'amor no n'hi ha prou.
Com a adults, acompanyem els infants en el seu desenvolupament personal i trajecte vital. En aquest camí, podem anar teixint una motxilla plena de recursos i eines que els permetin ser persones lliures, responsables i que sàpiguen conviure en societat. Desitgem assegurar-nos que podran caminar sols pels camins que triïn i amb una motxilla ben farcida d’estratègies davant els imprevists del camí.
Qualsevol persona que estigui educant, sap que educar requereix atenció, dedicació i inevitablement l’establiment de límits. Però… com em sento quan aplico un límit? Partim de la base què educar és un acte de relació, i no hi ha una única manera de fer-ho.
I si prenc consciència de l’emoció que provoca en l’altre la definició del meu límit? Sí, i tant que desencadeno una emoció en l’altre. A ningú li agrada que li donin ordres. Algú ha vist algun infant saltant d’alegria quan els seus cuidadors li han dit que han de marxar del parc perquè és hora d’anar a fer el bany i sopar?
És força improbable que en una situació en què ens trobem continguts, limitats, on els nostres desitjos es restringeixin, agraïm immediatament a l’altre la seva acció. Més aviat, quan faig evident el límit, l’altra persona es pot frustrar, enfadar o rebel·lar amb nosaltres, i llavors … per tractar de compensar el nostre malestar, podem desplegar el nostre ventall de les mil explicacions lògiques, raonades i beneficioses per l’altre. Què faré amb la seva frustració? Negar que existeix per tant de no sentir-me malament jo?… permetré que l’expressi? Com ho faig per donar-li cabuda a aquesta emoció però al mateix temps mantenir el límit que considero imprescindible en aquesta situació?
Donem-nos l’oportunitat de trencar amb la culpa i la por a equivocar-nos. Tots i totes ho fem a diari, és per això que val la pena reflexionar sobre la nostra manera de fer. Només així podrem ensenyar, als nostres fills i filles i/o alumnat, que l’error es permet, i es converteix en una oportunitat per aprendre i créixer.
Caldrà doncs, trobar maneres d’acompanyar perquè els infants puguin sentir que quan indiquem que cal fer alguna cosa, sigui perquè té una raó de ser, ens adrecem a ells amb consideració, i respectem les seves necessitats i preferències.
Us convido a fer un exercici personal: tanqueu els ulls i recordeu com us van definir els límits els vostres pares o cuidadors principals. I els vostres mestres? I ara, em pregunto: quines emocions em genera mirar-ho? què va ser més o menys útil?
Tornem a l’actualitat. Situem-nos en l’aquí i l’ara: pensem en com la “motxilla” de cadascú pot afectar als infants amb què ens relacionem.
D’una banda, si poso límits en excés, la criatura perdrà la capacitat d’experimentar, explorar i perdrà oportunitats d’aprenentatge. Segurament ho faig perquè necessito sentir el control de la situació, i l’estaré guiant cap a l’obediència sense crítica possible.
Per l’altra banda, si renuncio a posar límits, estaria evitant actuar davant un conflicte, afavorint d’aquesta manera que al nen o la nena li costi tolerar la frustració i, sovint, mostri molta impulsivitat.
En tots dos casos, l’infant se sentiria molt confós. Podré sostenir i acompanyar l’emoció que es genera en la criatura davant la meva actuació?
En resum, podríem pensar en com posar límits de manera equànime i equilibrada, entenent que els límits ajuden a entendre el món i són un acte d’amor. L’infant que pugui sentir i assumir que tot allò que vol no és possible, sabrà buscar alternatives, i si convé, sabrà cedir. Per tant, tindrà més empatia amb els altres, més habilitats relacionals i més capacitat de negociar i construir pactes.
No cal que defineixi molts límits, només caldrà que siguin clars i objectius, anticipant les conseqüències sobre si es compleixen o no. Connectem amb allò que sentim que és coherent amb les normes i els valors compartits al sí de la pròpia família i/o a l’escola, i transmetem un aprenentatge en positiu, d’aquelles conductes que realment els hi siguin útils i adaptatives en aquest entorn. Una bona manera seria dir què s’ha de fer, en comptes de què no s’ha de fer. Així: “Necessito que parlis més fluixet” (en lloc de “No cridis tant”). Uns seran negociables (com triar fer una activitat abans que una altra) i altres innegociables (com agredir a algú), però l’important és que els infants se sentin escoltats, reconeguts, i que realment, siguem el seu exemple a través dels nostres propis actes.
Un article de:
Rebeca López.
Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.
Referències bibliogràfiques
- Herrero, J. Libertad, límites y responsabilidad. Disponible online (consulta: gener 2021)
- Castellví, A. Educar Sense Cridar: Acompanyant els fills d’entre quatre i dotze anys en el camí cap a l’autonomia (2016).
Educar els infants en l’ús de noves tecnologies
Els nens i nenes nascuts en el últims anys han arribat a un món digitalitzat. Les nostres vides estan envoltades de tecnologia i això ha fet indispensable la necessitat de conèixer les possibilitats i perills d’aquesta. Les famílies i educadors/es tenim el repte i la responsabilitat d’educar els infants envers les noves tecnologies per tal d’afavorir un creixement saludable. Tot i la dificultat i complexitat d’aquesta tasca degut a la manca de referències, hem d’intentar fer ús del sentit comú.
L’establiment de normes i acords és una de les maneres més recomanades per educar als infants. Aquestes normes han d’anar acompanyades de l’exemple de les persones adultes per tal de ser coherents. Així, a través de les normes, l’exemple i el diàleg, els nens i nenes adquireixen hàbits en relació al bon ús de les tecnologies, coneixent les oportunitats i riscos que poden comportar.
Fomentar l’ús d’Internet de forma segura
Internet s’ha convertit en un mitjà essencial per a relacionar-nos amb la nostra família i el nostre entorn social, però també en una potent eina educativa. És el principal mitjà a través del qual ens comuniquem i un espai on podem trobar tot tipus d’informació, tant l’adequada i contrastada, com la no adequada.
És normal sentir-se preocupat en relació a l’ús que fan d’Internet els nostres fills i la informació a la que poden tenir accés. No és recomanable ni positiu tenir una actitud excessivament restrictiva. Tot el contrari, és recomana fomentar el seu ús però d’una manera responsable i segura.
Consells per educar en l’ús responsable de la tecnologia
- Facilitar dispositius electrònics adequats a l’edat i necessitats del nen o nena.
- Estar informat i saber utilitzar les noves tecnologies. Imprescindible per poder fer un ús compartit dels dispositius i aprendre junts.
- Establir normes d’ús clares que fomentin un ús responsable. Per exemple, fixar un temps de connexió diari en equilibri amb el temps de no connexió.
- Parlar sobre els aspectes positius i els possibles perills de la tecnologia. Ajuda la comunicació per part dels menors en cas de que els hi succeeixi alguna cosa a Ia xarxa.
- Fomentar l’ús de dispositius en espais comuns. Facilita poder estar alerta davant possibles actituds o símptomes addicció.
- Ajudar a tenir ull crític en relació a la informació que trobem a la xarxa. Ensenyar que no tot és cert i que no totes les fonts d’informació son fiables.
- Educar en la privacitat personal i la dels altres, així com conscienciar sobre la necessitat del respecte a les xarxes socials.
- Establir filtres de control d’accés a la xarxa per bloquejar contingut inapropiat (violent, per a adults, xenòfob, etc.)
- Ser coherent amb les normes establertes i donar exemple en l’ús responsable de la tecnologia.
Dels 4 als 12 anys és imprescindible guiar els infants en els seus primers passos utilitzant dispositius tecnològics i acompanyar en l’ús responsable dels mateixos. També és important conèixer les seves claus d’accés i ensenyar a establir contrasenyes segures, així com explicar la necessitat de no descarregar cap contingut sense permís.
Neurociència per a dummies
Des de fa uns anys, en l’àmbit educatiu hi ha una paraula que cada vegada agafa més força, i s’acaba colant en el nostre vocabulari encara que de vegades no sapiguem ben bé quines són les tesis que propugna.
Aquest article vol ser una aproximació, breu i entenedora, d’aquells conceptes de neurociència que complementen l’educació, tant a nivell escolar, com d’educació no formal, com inclòs a casa, en el nostre rol de pares i mares.
Així que… exactament què és la Neurociència aplicada a l’educació? Fa referència al funcionament del cervell i la seva relació amb l’àmbit educatiu i la seva influència en els aprenentatges de la persona.
10 tips per apropar-se a la neurociència:
Com funciona el cervell? Segons Paul McLean, el cervell humà està format per tres cervells en un (CERVELL TRIÚ): el reptilià (cervell dels instints, el més primitiu), el sistema límbic (cervell de les emocions)—ambdós formarien el cervell emocional inconscient— i el neocòrtex (cervell racional conscient). Cada part s’encarrega d’analitzar la informació que ens arriba. Però… el primer “cervell” que capta la informació és el reptilià, després el límbic, i al final, i moooolt més tard, ho capta i interpreta el neocòrtex. Què vol dir això? Que primer sentim, desprès pensem!!!!- Alerta!!!! Perill!!!! el primer que fem els mamífers davant una amenaça és buscar activar MECANISMES DE DEFENSA, com ara el suport i la protecció dels altres. Però si el perill persisteix i l’amenaça és més greu, el nostre cervell activa mecanismes de lluita o fugida. Si això falla, si no podem escapar del perill, el sistema nerviós posa en marxa la congelació, que consisteix a desconnectar completament el cos i entrar en una mena de paràlisi o col·lapse.
- Encara hi sóc a temps d’aprendre anglès? La PLASTICITAT NEURONAL és la capacitat que té el cervell per reorganitzar-se, modificar-se i adaptar-se durant tota la vida. La neurociència aplicada a l’educació està basada en aquesta plasticitat cerebral, és a dir, en la capacitat que té el cervell per canviar i adaptar-se a nous estímuls. Això significa que podem aprendre al llarg de tota la vida? Si, podem. D’adults costarà una mica més que a un infant, però és del tot possible.
- Mira com ho faig: Les NEURONES MIRALL permeten que el cervell s’activi i aprengui quan realitza una acció o quan observa a un altre fer-la. Per tant, els infants aprenen el que veuen fer als adults. Això ja ho sabíem, però aquí tenim l’explicació científica.
- Diverteix-te aprenent: APRENENTATGE I EMOCIÓ estan correlacionades i s’interioritza més fàcilment la informació que es vincula a sensacions i sentiments que produeixen plaer. Deien: “La letra con sangre entra”. Què equivocats estaven… Si els infants es diverteixen aprenent, aconseguirem molt millors resultats acadèmics.
- Si vols que l’infant aprengui, deixa’l que es distregui. Permetre un canvi d’activitat, descans i/o distracció, garanteix que el cervell, que segueix actiu, interioritzi el que ha après amb atenció plena. Sense aquests espais de «desconnexió», la xarxa neuronal no pot connectar-se i afavorir l’aprenentatge.
- A dormir!!!: es requereix TEMPS perquè s’enregistrin i S’ASSENTIN ELS APRENENTATGES. És en el descans nocturn, quan dormim, el moment en què el cervell mostra la seva màxima activitat, ja que és quan consolida el que ha après. Aquest és un dels motius pels quals és tan important que els infants tinguin una bona rutina de son, amb les hores suficients.
- El cervell que actua és un cervell que aprèn: L’EXERCICI FÍSIC, LA PRÀCTICA DE LES ARTS I EL CONTACTE AMB LA NATURA pot modificar l’entorn químic i neurològic afavorint l’aprenentatge. També és interessant desenvolupar activitats que permetin a l’alumne moure’s mentre aprèn.
- Fes-me petons!! Diferents estudis han demostrat la importància del CONTACTE FÍSIC del nadó i l’infant per part dels seus cuidadors. Aquells infants que han estat privats de contacte físic amorós, són més vulnerables a dèficits cognitius i trastorns de l’aprenentatge.
- Els meus amics són el millor del món! Aprenem més i millor en INTERACCIÓ I COOPERACIÓ SOCIAL, el cervell està dissenyat per viure i conviure en societat. Una de les conseqüències del confinament va ser el descens generalitzat de la motivació, i per tant del rendiment escolar, entre d’altres coses al haver privat als infants de la possibilitat de relacionar-se amb els seus iguals.
En resum, la neurociència dóna pistes a l’àmbit educatiu sobre com maximitzar els aprenentatges amb menys esforç i més gaudiment, perquè, com diu el neurocientífic Francisco Mora, NOMÉS ES POT APRENDRE A TRAVÉS DE L’ALEGRIA!
Un article de:
Irene de Luis Suárez de Deza.
Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:
- Blackesmore, S.; Frith, U. Cómo aprende el cerebro: las claves para la educación. Barcelona: Ariel (2005).
- Bueno, D. Neurociència per a educadors. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (2017)
- Carballo, A.; Portero, M. 10 ideas clave. Neurociencia y educación: aportaciones para el aula. Barcelona: Graó (2018).
- Carballo, A.; Portero, M. Neuroeducació: aportacions de la neurociència als plantejaments educatius. Revista Catalana de Pedagogia volum 11, 2017, (17-55)
Millorar la relació mestre-alumne gràcies a l’escolta activa
El desenvolupament del primer contacte entre dues persones és determinant per a la receptivitat que tindran en futures trobades. Un dels aspectes més importants per a una primera interacció de qualitat és l’escolta activa.
Diversos estudis sobre educació han arribat a la conclusió que les persones adultes parlen més del que escolten als nens i nenes. Per a construir una relació mestre-alumne de qualitat i afavorir el seu acompanyament emocional, és necessari escoltar bé.
L’escolta activa és extrapolable durant tot l’acompanyament de l’infant, però és imprescindible que hi sigui des d’un inici de la relació, quan es comença a construir el lligam afectiu entre adult/a i nen/a.
Què entenem per escolta activa?
Escoltar activament és molt més que deixar de parlar. Escoltar bé no és adoptar una actitud passiva sinó que significa:
- Donar espai per a l’expressió de nens i nenes.
- Tenir paciència, no jutjar i deixar de banda els prejudicis.
- Eliminar possibles distraccions.
- Estar present i prestar atenció a la persona que ens parla.
- Mostrar interès real per allò que ens comuniquen.
- Interactuar adequadament, fent saber que escoltem i entenem el missatge, així com fer preguntes obertes.
- Transmetre feedback sobre el missatge a través de la mirada i el llenguatge no verbal.
Beneficis d’escoltar bé
Escoltar activament quan interactuem amb infants afavoreix una relació positiva, que s’obrin i interaccionin. Alguns dels beneficis que pot aportar són:
- Transmetre confiança i respecte.
- Produir una comunicació oberta i honesta.
- Fer sentir valorada a la persona amb la que parlem.
- Tranquil·litzar i eliminar possibles tensions.
- Detectar i analitzar problemes amb més facilitat.
Recursos per a aprofundir més
- Els quatre pilars de l’escolta activa (Edubarometre – Fundació Jaume Bofill)
- L’escolta activa (Blog Educat)
- Estratègies per potenciar la comunicació dins l’aula (Nati Bergadà)
- Escucha activa: elemento clave de la comunicación (EDUforics)
Programa Komtü
Komtü és un programa per a la millora de la salut emocional i relacional als centres educatius. Un model integral que involucra a tota la comunitat educativa per ajudar a les escoles a crear entorns positius d’acompanyament a l’alumnat i tractar les necessitats dels infants amb dificultats. Entre d’altres, donem eines per millorar la comunicació, i posar en pràctica i potenciar l’escolta activa.
Descobreix el viatge Komtü en aquest enllaç.
