Com millorar l’alimentació i l’aprenentatge dels infants?
Potser et preguntaràs: què fa un programa d’acompanyament emocional parlant sobre alimentació? Doncs, ho descobrim!
La importància de l’alimentació
L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients que ens permeten cobrir els requeriments del nostre cos, obtenir benestar i mantenir la nostra salut en forma.
Un estudi, publicat a la Revista Europea d’Epidemiologia (1), va observar els patrons alimentaris de més de 7.000 nens des del seu naixement fins als vuit anys i va concloure que el menjar que prenen els infants afecta la funció cerebral a llarg termini.
L’estudi mostra que els infants que prenen una dieta rica en nutrients, incloent-hi gran quantitat de fruites i verdures, assoleixen un coeficient intel·lectual més alt que aquells que consumeixen aliments processats, alts en greixos i sucre.
Com afecta l’alimentació als infants?
El cervell creix més ràpidament en els primers anys de vida, i continua el seu desenvolupament a l’adolescència. Per això, és important que els nens i nenes de totes les edats consumeixin una dieta rica en nutrients que garanteixi el seu correcte creixement i desenvolupament, tant físic com intel·lectual.
De fet, aquest camí s’inicia durant la lactància materna. Si les mares escullen una dieta rica en nutrients, contribueixen al desenvolupament cognitiu i a la salut en general.
I és que els nadons alimentats amb lactància materna exclusiva durant almenys sis mesos, presenten un coeficient intel·lectual més alt que la resta. Una dieta que inclou una gran proporció de llet materna també està relacionada amb un volum cerebral més gran a l’adolescència. Això és degut al DHA (àcid docosahexaenoic) que conté la llet materna, ja que el DHA és el principal component de les membranes de les cèl·lules cerebrals.
La llet materna no és només una important font de DHA, sinó que proporciona altres nutrients essencials per al desenvolupament cerebral, i millora el sistema immune, el respiratori i la salut en la infància
Després de la introducció d’aliments sòlids, un consum més gran de fruites i verdures s’associa amb un coeficient intel·lectual més alt i millors habilitats de la memòria quan els infants arriben als 4 anys. En els nens i nenes en edat escolar, la deficiència de vitamines i minerals, així com la ingesta d’aliments que fan pujar el colesterol (greixos saturats, per exemple) està lligat a la disminució de la intel·ligència i al baix rendiment acadèmic.
La nutrició i la hidratació són fonamentals per a l’aprenentatge. Els nostres infants necessiten tots els components bàsics d’una bona nutrició: proteïnes, carbohidrats i greixos. Si els proporcionem els aliments adequats, aquests impulsaran el cervell. En canvi, els hidrats de carboni simples i els aliments refinats causaran pujades de sucre, manca d’atenció i concentració.
Si pensem en l’acte de menjar, quina imatge et ve al cap?
Segurament, apareixen records amb connotacions socials i afectives. Menjar pot ser un acte per gaudir, pot ser un símbol cultural i religiós, pot ser un moment per compartir i celebrar… Però també pot ser un acte mediambiental i reivindicatiu: l’evidència científica mostra que les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) depenen, en gran part, dels processos generats durant l’obtenció dels aliments.
Per mitigar el canvi climàtic, cadascú de nosaltres podem contribuir a reduir les emissions relacionades amb els aliments, modificant els hàbits alimentaris. Com?
Les recomanacions per reduir les emissions de GEH inclouen menys consum de carn i productes lactis, i més vegetals frescos de producció local, de venda de proximitat i de temporada.
Aleshores, si reflexionem sobre l’educació dels infants, quin tipus de ciutadà ens agradaria educar? Un que només pensi a menjar allò que li agrada, o un que sigui capaç de triar allò que serà beneficiós pel seu organisme i pel planeta?
Com mengen els infants, actualment?
Les dades recollides recentment en enquestes del nostre entorn (2) mostren que els infants fan unes ingestes molt baixes d’hortalisses, fruites i llegums, i unes ingestes baixes de cereals integrals (pa, arròs, pasta, etc.).
En canvi, fan una ingesta molt elevada de carns i derivats, i també un excessiu consum de productes ultraprocessats amb un elevat contingut en sal, greixos no saludables i sucres afegits, així com una elevada utilització d’envasos i plàstics.
Per què les autoritats sanitàries proposen disminuir els sucres refinats?
Un excés de sucre refinat pot conduir a la resistència a la insulina. Això significa que el cos no és capaç d’utilitzar l’hormona insulina de manera eficient per al transport de sucre o glucosa de la sang als teixits.
La resistència a la insulina pot produir un dany a les cèl·lules cerebrals, ja que el cervell requereix grans quantitats de glucosa per funcionar i, si hi ha aquesta resistència, quedaria privat de nutrients.
Com podem evitar-ho?
Per ajudar a equilibrar els nivells de sucre a la sang, en lloc d’aliments amb sucre o midó processats, podem menjar carbohidrats més complexos, com ara cereals integrals, verdures, llegums i fruites.
Però… i què són els “temuts ultraprocessats”? Els podem evitar?
Són formulacions de diversos ingredients (normalment més de 5), elaborats gairebé sempre a través de processos industrials. A més de sal, sucre, olis i greixos, contenen substàncies i additius que, encara que són segurs, serveixen únicament per potenciar o modificar els gustos. S’acompanyen d’embalatges atractius i sofisticats que criden l’atenció dels nostres infants.
En aquesta categoria s’inclouen begudes carbonatades, ensucrades i energètiques; aperitius salats i ensucrats; brioixeria, pastisseria, galetes i cereals d’esmorzar; greixos per untar (margarines), iogurts de fruites i postres làctics; plats precuinats i preparats alimentaris a base de formatges; i càrnics processats com ara salsitxes, hamburgueses, embotits, etc.
10 consells per millorar l’alimentació i l’aprenentatge dels infants
Per acabar, com podem millorar l’alimentació i, per tant, l’aprenentatge i desenvolupament dels més petits?
1. Planifica l’alimentació setmanal
Seguint horaris regulars als àpats i evitant la improvisació.
2. Basa l’alimentació de la família en aliments d’origen vegetal.
Com ara fruites, hortalisses, oli d’oliva, pa integral, pastes, llegums, etc., i limita els aliments d’origen animal, seleccionant els baixos en greixos i poc processats.
3. Sigues el seu mirall: La família és el principal referent, també per a l’alimentació.
Si prens fruites i hortalisses variades diàriament, els teus fills i filles també acabaran fent-ho. Encara que en poden rebutjar algunes, tingues paciència i ofereix-les en diferents ocasions i amb diferents preparacions perquè les acceptin. Estan en constant transformació!
4. Utilitza les hortalisses al dinar i al sopar com a ingredients principals o en guarnicions; i les fruites per esmorzar, a les postres o entre hores.
Com més colors hi hagi, millor, ja que cada color dels aliments ofereix una àmplia gamma de vitamines, minerals i fito nutrients que ens ajuden a lluitar contra l’envelliment i les malalties cròniques, a més de ser bons per als sistemes cardiovasculars i immunològics.
5. Ofereix les fruites senceres en lloc de sucs o batuts.
Si triem sucs, naturals o comercials, millor no passar d’un got petit al dia. Els efectes metabòlics de la fruita no són iguals ni equiparables als que exerceixen els sucres dels sucs, ja que s’ingereixen més ràpidament que la fruita sense esprémer. Tampoc estem estimulant la masticació i eliminem gran part de la fibra. Hi ha dades que relacionen el consum de sucs de fruita amb el risc de patir càries dental.
6. “No els compris, que te’ls menjaràs!”
Evita tenir a casa aliments rics en sucre, en greixos poc saludables o molt salats, com ara pastisseria, begudes ensucrades, nèctars i altres begudes a base de fruites, menjar ràpid, aperitius fregits, etc. Procura tenir sempre a l’abast aliments saludables com ara fruita, fruits secs, hortalisses (pastanagues, tomàquets cherry…).
7. Estableix l’aigua com a beguda habitual durant els àpats i al llarg del dia.
No la substitueixis per altres begudes com ara refrescos o sucs. Evita les “begudes energètiques”, ja que tenen un alt contingut en cafeïna (aporten més de 15 mil·ligrams d’aquesta substància per 100 mil·lilitres de beguda). El Reglament (UE) 1169/2011 obliga a incloure la següent menció a l’etiquetatge de begudes amb alt contingut en cafeïna «Contingut elevat de cafeïna: No recomanat per a nens ni dones embarassades o en període de lactància».
“Les begudes energètiques amb sucres” poden contribuir a excedir la ingesta diària recomanada de sucres simples (50 g al dia segons la recomanació de l’OMS), ja que una llauna de 250 ml aporta entre 27,5 g i 30 g. Un consum excessiu de cafeïna pot provocar efectes fisiològics no desitjats com ara l’alteració de la son, tant en el temps de conciliació com en la durada; efectes psicològics i alteració del comportament, així com trastorns cardiovasculars. Aquests efectes són comuns a altres aliments que continguin cafeïna: cafè, te, xocolata, guaranà, etcètera.
8. No utilitzis els aliments com a càstig o premi.
Intenta transmetre als infants els valors positius que aporten els aliments: color, varietat, sabor, estacionalitat, sostenibilitat, etc.
9. Recupera les receptes tradicionals de la dieta mediterrània.
Especialment les que inclouen llegums, peixos, fruits secs, ous i hortalisses.
10. Fes que els teus fills i filles participin en la compra, la planificació i l’elaboració dels àpats.
D’aquesta manera, acceptaran més fàcilment els aliments i les receptes que cuineu a casa.
En conclusió, si cuidem l’alimentació dels nostres infants, estarem afavorint el seu desenvolupament cerebral i la seva capacitat d’aprenentatge. A més, proporcionant aliments saludables, contribuirem a un creixement saludable, responsable i amb un menor impacte ambiental.
Un article de:
Rebeca López.
Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.
Bibliografia
- (1) Lisa G. Smithers, Rebecca K. Golley, Murthy N. Mittinty, Laima Brazionis, Kate Northstone, Pauline Emmett, John W. Lynch. Los patrones dietéticos a los 6, 15 y 24 meses de edad se asocian con el coeficiente intelectual a los 8 años . Revista Europea de Epidemiología , 2012; 27 (7): 525 DOI: 10.1007/s10654-012-9715-5
- L’alimentació saludable en l’etapa escolar. Guia per a famílies i escoles. (gencat.cat)
- Alimentació saludable per a infants i joves. Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) (gencat.cat)
- Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), 2017. Disponible a: http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/esca/
- (2) Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. Encuesta Nacional de Alimentación en la Población Infantil y Adolescente (ENALIA), 2016. Disponible a: aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/subdetalle/enalia.htm
Què són les pràctiques restauratives i què aporten a l’educació emocional?
En els darrers anys, i cada cop més, sentim a parlar de les pràctiques restauratives. Però, què són realment aquestes pràctiques?
En el fons no són més que un seguit d’eines, recursos i, sobretot, maneres d’entendre el conflicte (com una oportunitat) i formes d’abordar-lo (des del respecte, la cura a les parts implicades i des d’una triple mirada de prevenció, detecció i actuació).
Avui us proposo posar el focus en la mediació com a pràctica escolar que ens permetrà un millor acompanyament emocional i que, alhora, facilita el desenvolupament d’habilitats, estratègies i eines per abordar el conflicte de l’alumnat que hi participa.
La mediació en el marc escolar
Aquesta és sens dubte una eina molt interessant, tant per a gestionar com per a prevenir conflictes, però també és una via excel·lent per a posar en joc aspectes fonamentals de l’educació emocional.
Mediació escolar i educació emocional van agafats de la mà des del moment en què es visualitza el conflicte com a una ocasió educativa, de formació i de creixement personal. Ambdues es retroalimenten i s’enforteixen mútuament a través de la vivència perquè, de fet, la mediació implica posar en el taulell de joc moltes de les competències que es potencien des de l’educació emocional.
Què aporta la mediació a l’educació emocional?
Podríem pensar que per fer una mediació n’hi ha prou amb conèixer les fases i el plantejament. No deu ser tan complicat, oi? Al capdavall, si els dos agents en conflicte estan asseguts a la mateixa taula, serà que ja estan disposats a arribar a un acord, no? Els mediadors plantegen 4 preguntes, deixem que els mediats s’escoltin i les propostes aniran sorgint…
Però, això no funciona així.
Formar-se com a mediador va molt més enllà d’aprendre una tècnica. Implica formar-se com a persona i diria que, sobretot, implica creixement emocional.
Formar part d’una mediació, com a mediat, implica molt més que exposar els mateixos punts de vista. Implica aixecar la mirada per veure l’altre i cercar noves formes de comunicació i relació que ens ajudin a trobar una solució vàlida per a tots.
Anem a veure algunes de les aportacions de la mediació a l’educació emocional:
La mediació potencia que s’integrin uns patrons de comunicació assertiva
L’estil comunicatiu influeix en l’origen, desenvolupament i gestió d’un conflicte. Probablement, uns mediadors amb un estil agressiu afegirien més llenya al foc, i uns mediats passius difícilment assolirien un acord satisfactori per a tots.
La mediació requereix uns canals, forma i estructura de comunicació adequats perquè el procés flueixi. Aquest és, doncs, un requisit indispensable en qualsevol bon mediador, que no només ho haurà d’aplicar en primera persona, sinó que haurà de facilitar l’entorn perquè tots els implicats respectin aquesta necessitat.
La mediació millora la consciència emocional
Les emocions formen part del conflicte. Un bon mediador no només no les pot ignorar, sinó que ha d’aprendre a abraçar-les des de la no implicació i el respecte. No és senzill, requereix pràctica.
El primer pas és saber-les identificar adequadament. Perquè, sovint, conjuntament amb l’emoció mostrada, coexisteixen altres emocions no expressades que ens ajuden a comprendre el conflicte amb major amplitud i profunditat.
En aquest punt, el mediador és també un facilitador en el procés de consciència emocional dels mediats.
La mediació exercita l’empatia
La mediació requereix posar-se en el lloc de l’altre. Sense perdre de vista les necessitats pròpies, cal tenir en compte a l’altre per tal de poder arribar a un acord mútuament beneficiós. Cal posar-se en les seves sabates, comprendre (no necessàriament compartir) les seves emocions i motius.
Aquest és sens dubte un gran exercici d’empatia sense el qual la mediació seria impossible.
La mediació afavoreix la regulació emocional de tots els implicats
El mediador viu una situació complexa al llarg del procés. Per una banda, ha d’animar els mediats a què exposin i comparteixin les seves emocions. Alhora, ha de gestionar les seves pròpies emocions perquè aquestes no interfereixin en el procés, tot procurant no inundar-se de les emocions dels mediats.
Per la seva banda, els mediats han de regular adequadament les seves emocions per tal de permetre que aquestes, estant presents en el procés, no l’eclipsin.
La mediació facilita la responsabilitat individual i la proactivitat
En la mediació, el conflicte no està en el focus, sinó que, en tot moment, mediador i mediats mantenen la mirada en un objectiu comú: trobar una solució satisfactòria per a totes les parts.
El mediador facilita que es pugui veure el conflicte com allò que ens ha portat aquí, i que els mediats es puguin plantejar: a partir d’aquí i donada l’adversitat, què puc fer per canviar-ho? Què hi puc aportar?
Conclusions
La mediació aporta molt més que una estructura en la gestió del conflicte. Aporta un bé que en Educació Emocional és molt important: la vivència.
A través d’aquesta vivència, els agents implicats poden posar en joc i transferir aprenentatges i competències que, d’altre forma, podrien quedar en simples paraules. Per tant, la mediació ajuda a donar forma, a regar i fer créixer aquesta llavor que posa l’educació emocional en cadascuna de les activitats executades.
5 claus per afavorir bones relacions socials
Després d’un dia dur a la feina o d’una discussió amb la parella, alguna vegada hem pensat: “Que bé estaria jo sol o sola ara mateix en una illa deserta!”. Però, imagina’t que, per un moment, el desig es fa realitat. Quant temps estaries disposat/da a ser-hi sense la teva parella, família, fills, amics, companys de feina…? Segur que la teva resposta seria: “no pas gaire temps!”.
Segurament, en alguna ocasió haurem escoltat la cita d’Aristòtil: “L’home és un ésser social per naturalesa”. Ja des de l’Antiga Grècia, o potser molt abans, s’ha considerat que som éssers socials i que la relació amb els altres és fonamental per poder viure. No només això, sinó que sabem que ja des de ben petits ens desenvolupem a partir de les relacions que mantenim amb les persones que ens cuiden i ens envolten. Per tant, poder establir i mantenir unes bones relacions amb els altres, ja sigui a la família o amb els companys de feina, ens aportarà tranquil·litat, benestar i qualitat de vida. Però què podem fer nosaltres per fomentar aquestes bones relacions i evitar així els conflictes?
5 claus per establir bones relacions amb els altres
-
- Les emocions. Tenen molt a veure en les relacions que establim amb els altres. Sovint són aquestes les que ens empenyen a moure’ns, a actuar d’una determinada manera i no d’una altra. De fet, les persones som sensibles als canvis emocionals que es produeixen en nosaltres mateixos i en les persones que ens envolten. Per tant, una bona observació, reconeixement i expressió d’aquestes emocions ens podran ser de molta utilitat per comprendre’ns i comprendre a l’altre.
- La comunicació. Què vull comunicar, de quina manera ho vull fer, on ho faré, en quin moment, a qui ho vull fer saber…? Pensar prèviament en aquestes qüestions a l’hora de comunicar-nos és molt important per a poder establir bones relacions amb els altres. Però no només això: és tan important el nostre llenguatge verbal com el no verbal. El que comuniquem als altres a partir dels nostres gestos, mirades, moviments, to de veu, etc. té un impacte i un pes tan o més important que les paraules que utilitzem.
- L’escolta. Tan important és parlar com saber escoltar. De vegades cal practicar el posar-nos en “mode avió” amb els altres. Quan estem amb la nostra parella, amb els nostres fills o un bon amic, i ens està explicant algun fet important per a ell/a, cal posar-hi tota la nostra presència i escoltar activament allò que ens està compartint, donant un espai de qualitat a la relació. El “mode avió” del nostre aparell mòbil el fa aturar-se per un moment de transmetre i rebre dades. Per a nosaltres seria deixar per un moment de banda allò que molts cops ens desconnecta, com es la càrrega de feina, la discussió que he tingut aquest matí o els maldecaps varis i connectar-nos de manera singular amb qui ens estem relacionant.
- Les suposicions. Si alguna intenció o quelcom que no sabem de l’altre ens genera una certa inquietud, angoixa o malestar, podem fer dues coses: fer intuïcions i arriscar-nos a malentesos o bé preguntar per allò que desconeixem per tal d’aclarir i evitar d’aquesta manera les suposicions. Poder establir una relació amb els altres basada en la confiança i transparència ens ajudarà a crear uns vincles més positius, ens ajudarà a evitar els malentesos i, al cap i la fi, ens ajudarà a estar millor amb qui ens envolta.
- Les accions. Però no sempre tot el que rebem de l’altra persona ens agrada. Es important expressar allò que ens agradaria o que desitgem de l’altre, i també poder expressar el que ens genera malestar. A l’hora de comunicar-ho, però, és important poder diferenciar l’acció concreta de la persona. I és que no es mateix dir “no m’ha agradat com m’has parlat” a dir “ets un malparlat”. Si hem de ser crítics, és important fer-ho posant èmfasi en les accions i no en la persona.
Joguines per a afavorir el benestar emocional dels infants
En aquesta època de l’any és habitual regalar joguines als nostres fills i filles, o a algun infant de la nostra família. Saber que rebran regals genera il·lusió en els infants però també és normal que estiguin més nerviosos i inquiets.
Les joguines, a més de ser divertides, poden ser un factor determinant pel desenvolupament dels infants. Per ajudar-vos a que el vostre regal pugui ser alhora divertit i ajudar al desenvolupament dels nens i nenes, l’equip de psicòlegs i terapeutes del Programa Komtü us ha preparat una llistat de joguines que ajuden a afavorir el benestar emocional dels infants.
Joguines per afavorir el benestar emocional dels infants
L'emoció de la música. Beneficis sobre la salut física i emocional.
De tothom és sabut que la música desencadena reaccions que ens poden portar a modular el nostre estat d’ànim. Qui no ha mogut el cos al ritme d’una bachata o d’un rock? O ens hem deixat bressolar per la cadència d’un solo de piano o violoncel? Oi que tenim molt clar quines són les cançons de la banda sonora de la nostra vida, i només rememorar-les ja ens posa un somriure d’orella a orella?
Tal és la força de la música que només necessita d’un parell de compassos per a que el cervell viatgi pels nostres records autobiogràfics: aquella cançó ens recorda una persona en particular, o una època determinada de la nostra vida, generant-nos automàtica i inevitablement un torrent de records associats a emocions com l’alegria, tristesa, malenconia...
Però a més, la neurociència, a través de diversos estudis ha demostrat que la música activa un llenguatge emocional (intern i social) més eficaç que les paraules. Escoltar música relaxant o interpretar-la allibera endorfines, les conegudes com les hormones del plaer, regula la nostra respiració, el ritme cardíac i el pols, generant un estat similar al dels exercicis de respiració del ioga.
LA MÚSICA PRODUEIX BENEFICIS SOBRE LA SALUT
Però si a més escoltem o interpretem música en companyia, a banda de l’experiència col·lectiva de l’art i la bellesa, produeix uns beneficis sorprenents sobre la salut física i mental. Aquest és un dels motius pels que cada vegada més psicòlegs recomanem als pacients la pràctica musical, en especial el cant coral. Al cantar diverses veus una mateixa melodia, s’ha confirmat que influeix positivament en la bioquímica del nostre cervell, i a través d’aquest, com a òrgan rector del cos, influeix en el benestar general. Es sincronitzen els batecs dels cors de les persones que canten, arribant a bategar a l’uníson, enforteix els llaços socials i afectius, augmenta l’empatia, la tolerància i la diversió necessàries per a la convivència en harmonia.
TREBALLEM LA MÚSICA I LES EMOCIONS AMB EL INFANTS
Des d’aquesta premissa, el programa Komtü i el Liceu van unir sinèrgies amb les fortaleses de cada projecte, les emocions i la música, engegant un projecte col·laboratiu que té com a principal objectiu generar accions per acompanyar emocionalment els infants a través de l’experiència compartida de la música.
Aquest és el segon curs en que infants i grans podem gaudir d’aquesta experiència d’aprenentatge transversal. Les escoles Komtü de segon any (CEIP Marinada, CEIP Edumar i CEIP Mestre Morera) en col·laboració amb professionals del Liceu, duen a terme accions a l’aula, a tutoria i a l’espai de música de cada centre educatiu, posant en connexió les músiques que escolten amb les emocions que experimenten individual i col·lectivament. Tot aquest treball arribarà al seu punt àlgid amb el concert al Liceu de La Cuina de Rossini per primària i La Barcarola per educació infantil.
Els resultats esperables d’aquest projecte en els infants són múltiples, i van des d’una millora en l’expressió de les emocions, atenció i memòria, a un increment de les habilitats socials i la cohesió de l’aula, i tot això, en un ambient de creativitat, gaudiment i benestar.
RECOMANACIÓ PER A LES FAMÍLIES
I per finalitzar, una recomanació. Vivim i fem viure la música amb els nostres fills i filles, escoltem cançons a casa, al cotxe, on sigui. Relaxem-nos, cantem, ballem, vibrem plegats. Aquestes estones compartides amb intensitat i alegria amb els fills entraran a formar part de la banda sonora de les seves vides. I com a llegat familiar, això no té preu!
Un article de:
Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.
Aprendre a gestionar les emocions amb escape rooms educatius
Des del Programa Komtü ajudem als centres d’educació infantil i primària a millorar el benestar emocional i relacions dels seus alumnes. Treballem majoritàriament amb els adults, tant els professionals de l'escola com les famílies.
Durant aquest mes de novembre, des del programa Komtü estem implementant diferents Escape Room per millorar la gestió de les emocions i el treball en equip. Aquestes activitats les estem realitzant amb la col·laboració de l’equip d’Escape Room Escoles.
Què és un Escape Room?
Un escape room, o joc d’escapada, és una activitat grupal que consisteix en superar diferents proves o enigmes en un temps determinat, per tal d’aconseguir sortir d’una habitació o resoldre un problema.
Els escape rooms educatius permeten millorar l’aprenentatge dels infants a través d’una experiència d’oci. Per exemple, el treball en equip, la gestió de les emocions, la resolució de conflictes, entre d’altres.
Treballar les emocions a través d’un Escape Room
Hem realitzat diferents escape rooms on es planteja als alumnes un repte que han de resoldre treballant en petits grups de forma col·laborativa. Els més petits han d'aconseguir les pàgines d’un llibre que s’han perdut resolent diferents enigmes. En canvi, els més grans han d’aconseguir diferents pocions per crear un antídot que permeti que els habitants d’un país llunyà recuperin les seves emocions.
Abans que els infants passin a l’acció, generem un espai de diàleg i conversa entorn les emocions bàsiques adaptat a l’edat dels participants. Els hi llancem algunes preguntes sobre com entenen les emocions, com les expressen, quins recursos tenen per a gestionar-les...
L’experiència i resposta dels nens i nenes està resultant molt positiva. A través d’aquesta activitat els infants es diverteixen i aprenen, tot reflexionant, expressant i gestionant les seves emocions, a la vegada que posen en joc competències i valors com són el treball en equip, el diàleg o l’escolta activa.
Contes per a parlar del dol i la mort amb els infants
El dia de Tots Sants és un moment en què recordem en família a persones estimades que ja no hi són. Com parlar sobre el dol i la mort amb els infants? L’equip Komtü hem fet un recopilatori de contes amb missatges que ens poden ajudar a tenir cura del benestar emocional dels més petits en processos de dol i en el moment d’abordar temes com la mort, el dolor pel buit o els records que ens entristeixen.
Us hem deixat els enllaços als títols dels contes. Segur que els podeu trobar a la biblioteca o llibreria més propera!
Acompanyar processos de dol: entre la contenció i la prevenció
Generalment quan pensem en dol ho associem a la mort però, en realitat, el dol és un procés d’adaptació a una pèrdua que podem viure en moltes situacions diferents: per la pèrdua d’alguna cosa física (la mort d’un ésser estimat, la pèrdua de la nostra casa després d’una catàstrofe, la pèrdua d’una joguina que ens estimàvem… ), però també podem sentir pèrdua en moltes altres situacions, com per exemple la pèrdua de l’arrelament (davant moviments migratoris, per exemple), de la seguretat (la separació dels pares, el moment de deixar el bolquer o el xumet, per exemple) o fins i tot de determinades rutines, entre d’altres casos.
El dol fins i tot pot donar-se davant alguna cosa que anhelaves i finalment no podràs tenir (per exemple, no poder tenir fills).
No hi ha un procés normal i tancat per al dol
El procés de dol pot ser diferent d’unes persones a d’altres, per moltes variables. Per exemple, en el cas de dol davant una mort, podríem tenir en compte variables com l’edat de qui fa el procés de dol, la proximitat que teníem amb la persona que s’ha mort, com es viu la mort i la pèrdua en el nostre entorn, si el nostre entorn propicia o no l’expressió, si es tracta d’una mort sobtada o esperada, si hi ha hagut patiment, si ha vist el cos i no el volia veure o si no l’ha vist i el volia veure…
Com acompanyar el procés de dol des de les escoles?
En la resposta a aquesta pregunta està la clau de tot plegat. Abans de res, caldria que ens paréssim a pensar el marc d’aquest acompanyament. Avui us proposem posar en joc un parell de variables.
- Recordeu que, quan parlem de dol, generalment ens vindran al cap idees relacionades amb com treballar el dol davant la mort, i fins i tot és possible que ho concretem en quan la pèrdua ja ha tingut lloc o quan sabem que tindrà lloc (per exemple, en cas de malalties terminals). Aquest, tot i ser el primer que ens ve al cap, és tan sols un dels possibles escenaris. Ara bé, el dol és un procés que es pot viure davant moltes situacions diferents, cal que també els tinguem presents i tractem amb cura totes aquestes altres situacions.
- El procés de dol es pot donar davant qualsevol pèrdua
- Per altra banda cal que tinguem present que acompanyar el procés de dol implicarà treballar-lo des de l’acceptació màxima d’aquests processos: normalitzant la mort com a un punt del procés de vida, la pèrdua i totes les seves conseqüències. Caldrà pensar doncs, en aquest sentit, com integrem el treball del dol, la pèrdua i el canvi al dia a dia. I en aquest punt és on justament radica la clau de volta del treball dels processos de dol.
- Acompanyar el procés de dol també implica generar dinàmiques relacionals i comunicatives saludables, proveir de recursos i facilitar entorns afavoridors que facilitin integrar les pèrdues.
D’aquesta forma, podem establir dues línies de treball:
- Determinar objectius, accions, dinàmiques i recursos a tenir en compte quan es viu la pèrdua i que hauran de facilitar, in situ, un procés de dol saludable.
- Accions de “provenció” (prevenció + proveir), destinades a generar recursos, establir dinàmiques i entorns que permetin viure el dol en la seva profunditat (sense negar-lo ni evitar-lo), fer-ho de la millor forma possible i que facilitin la tornada al benestar després de fer el procés de dol.
En resum, quan parlem d’acompanyar el dol, cal comprendre la importància de complementar l’acompanyament en moments de necessitat amb el treball “proventiu”. Amb aquesta doble mirada envers el dol donem resposta a les necessitats de l’infant i, alhora, facilitem el desenvolupament de les seves pròpies habilitats de donar resposta.
Així doncs, des d’aquell que sigui el teu rol, et podries plantejar: quin és el marc des del qual vull acompanyar el dol?
Un article de:
Anna Rallo
Psicopedagoga. Tècnica del Programa Komtü.
Recursos per treballar i acompanyar en el dol als infants:
- 10 contes per treballar el dol i les pèrdues amb els infants.
- Activitats per treballar el dol a l’aula.
- El dol i la pèrdua: selecció de llibres per llegir, mirar i parlar a educació infantil i primària.
- 25 contes per parlar de la mort amb els infants.
- Contes per treballar el dol, les pèrdues i els canvis.
Idees i recursos per gaudir de l'estiu amb els infants
Ara que ha arribat l’estiu tenim molt de temps per a compartir amb els més petits i petites de la casa! Des del Komtü us volem donar algunes idees i recursos per a gaudir d’aquestes estones amb els infants.
8 recursos amb idees per compartir temps amb els infants:
Jugar a un joc de taula! Per a posar en marxa el nostre enginy i divertir-vos plegats. Si voleu inspirar-vos, teniu un recull en aquest enllaç.- Descobrir noves lectures! Sempre podeu fer una visita a la Biblioteca Municipal o del vostre barri i explorar conjuntament noves lectures que motivin i despertin l’interès dels infants. Si voleu recomanacions lectores podeu consultar la plana web del LECXIT. També trobareu materials per acompanyar en la lectura als vostres fills i filles en aquest enllaç.
- Fer manualitats! Les possibilitats són moltes: podeu utilitzar materials que tingueu a casa (per exemple, confeccionar un collage amb imatges de revistes), fer figures de fang, entrenar-vos amb la papiroflèxia… Aquí us deixem una pàgina on trobareu moltes propostes: enllaç.
- Cuinar a casa! Ara hi ha molta fruita de temporada que de ben segur us permetrà potenciar les vostres habilitats culinàries i gaudir, per exemple, d’unes postres saludables. Voleu alguna recepta inspiradora? En trobareu moltes en aquest enllaç.
- Gaudir de la natura! Perquè al nostre voltant trobem indrets per a poder fer una excursió i connectar amb el medi natural. Trobareu 10 rutes per fer amb nens i nenes en aquest enllaç.
- Participar a un projecte científic! Us agradaria col·laborar en algun projecte de Ciència Ciutadana? Trobareu 7 projectes als que us podeu sumar aquí.
- Relaxar-se! Ara que tenim temps també és molt recomanable destinar moments a la calma i la relaxació del nostre cos i de la nostra ment: meditar, fer ioga, pintar mandales… Aquí us deixem alguns documents amb informació que us pot ajudar amb aquests tipus d’activitats: Com ensenyar tècniques de relaxació al nostre fill i Activitats de relaxació.
- Escoltar música! Sempre és un bon moment per a compartir cançons i músiques especials. Les que us agraden a vosaltres, les que agraden als vostres fills i filles, algun grup que us hagin recomanat, d’altres llocs del món… Podeu confeccionar la vostra playlist estiuenca i si us atreviu podeu fer un karaoke o una coreografia en acabar! Us compartim una playlist amb les millors cançons del grup Xiula:
10 consells per a la gestió de conflictes
Mama!! Papa!! No vull marxar!! Una estoneta més!!! Si us plau!!!
Quants cops ens ha passat una situació com aquesta o similar amb els nostres fills i filles? De ben segur que en més d’una ocasió!
Moments del dia a dia com aquest suposen uns reptes que calen gestionar-los de la millor manera possible. Aquí us fem arribar 10 tips per la gestió d’un conflicte:
Consells per a la gestió de conflictes amb els nostres fills i filles
- En primer lloc cal acceptar que la situació està passant. Si bé podem mirar cap a un altra banda o intentar evitar-la, quan es dona una situació de conflicte cal que ens la mirem de front i ens posem mans a la feina!
- El conflicte requereix una gestió de les nostres emocions i les dels altres. Aquestes situacions s’han de viure com oportunitats per créixer, per aprendre els uns dels altres i poder donar unes eines importants als nostres fills i filles.
- D’acord, està succeint… però i ara que faig!!! Necessito una solució… De la mateixa manera que quan un nen/a amb pocs mesos quan plora ens està dient que possiblement té son o gana, quan un nen/a de més edat ens demana quedar-s’hi una estona més al parc, també ens està comunicant que té una necessitat. En aquest cas, d’explorar o de posar a prova les seves habilitats encara primerenques de moviment. Per tant, hem de pensar que els infants tenen sovint unes necessitats diferents de les nostres i cal poder-les reconèixer i que aniran canviant a mesura que vagin creixent.
Seguretat. Quan se’ns presenta un conflicte i l’hem de gestionar, ens hem de mostrar segurs. Hem de recordar sempre que els nostres infants aprenen constantment dels adults, i l’actitud que tinguem davant les diferents situacions a les quals ens enfrontem és bàsic. Si transmetem sense voler inseguretat, això no ajudarà a créixer als nens/es. Hem de ser amables, sense enfadar-nos, però ferms i segurs des del respecte.- Aquesta seguretat també s’acompanya de la nostra comunicació no verbal. La fermesa ha de ser expressada amb un to de veu adequat, sense crits, amb actitud d’amor incondicional. I davant d’una conducta inadequada, cal recordar que hem de poder qüestionar i desaprovar si cal la conducta mostrada però mai a la persona.
- Entenc que tens ganes de jugar una estona més, però en 5 minuts haurem de marxar perquè hem de fer la dutxa i sopar. Quan gestionem un conflicte, de vegades, i segons el moment evolutiu de l’infant, haurem de donar resposta a la situació a la vegada que expliquem el motiu pel qual haurem de marxar, tenint presents les necessitats del nen/a amb els límits dels adults. Les explicacions hauran de ser clares i concretes.
- A mesura que els nostres fills i filles es van fent grans, podem arribar a uns pactes i acordar una solució a la situació. Donarem la paraula al nen/a per veure com podem resoldre la situació. D’aquesta manera, els fem partícips i generem un compromís més gran per dur a terme la resolució, a la vegada que interioritzen com a pròpia una manera de relacionar-se amb els altres.
- Però no tot és màgic… Segurament, els primers dies passats els 5 minuts o un cop arribats a un acord, el nen/a farà novament una rebequeria perquè no voldrà marxar. Paciència pares i mares, el nen/a ha d’anar integrant a poc a poc com gestionar aquestes situacions i necessiten temps. Respectar el ritme i el temps de cadascú per anar aprenent i integrant que allò és bo per a ell/a ajuda a créixer als nostres fills/es.
- Hem d’interioritzar que els nens/es tenen dret a enfadar-se, a protestar, a fer rebequeries. Haurem de validar les emocions viscudes en l’infant davant d’un conflicte, perquè les ha sentit així i això ja no pot canviar. De ben segur que ens agradaria que sortís del parc al cap de 5 minuts content i feliç, però potser l’infant se sentirà frustrat i li hem de permetre i validar aquesta emoció.
- I per últim, i no per això menys important, en tot aquest procés hem de saber gestionar les nostres pròpies emocions. Tots i totes de vegades hem tingut un mal dia i hem pogut fer un crit o ser més durs del necessari. Per poder gestionar positivament una situació de conflicte hem de deixar de banda aquestes emocions que de vegades ens atrapen, deixar-les en un racó i estar en sintonia pels nostres fills/es.
Un article de:
Joan Ronzano
Psicòleg i educador social. Tècnic del Programa Komtü.
