En els darrers anys, i cada cop més, sentim a parlar de les pràctiques restauratives. Però, què són realment aquestes pràctiques?

En el fons no són més que un seguit d’eines, recursos i, sobretot, maneres d’entendre el conflicte (com una oportunitat) i formes d’abordar-lo (des del respecte, la cura a les parts implicades i des d’una triple mirada de prevenció, detecció i actuació).

Avui us proposo posar el focus en la mediació com a pràctica escolar que ens permetrà un millor acompanyament emocional i que, alhora, facilita el desenvolupament d’habilitats, estratègies i eines per abordar el conflicte de l’alumnat que hi participa.

La mediació en el marc escolar

Aquesta és sens dubte una eina molt interessant, tant per a gestionar com per a prevenir conflictes, però també és una via excel·lent per a posar en joc aspectes fonamentals de l’educació emocional.

Mediació escolar i educació emocional van agafats de la mà des del moment en què es visualitza el conflicte com a una ocasió educativa, de formació i de creixement personal. Ambdues es retroalimenten i s’enforteixen mútuament a través de la vivència perquè, de fet, la mediació implica posar en el taulell de joc moltes de les competències que es potencien des de l’educació emocional.

Què aporta la mediació a l’educació emocional?

Podríem pensar que per fer una mediació n’hi ha prou amb conèixer les fases i el plantejament. No deu ser tan complicat, oi? Al capdavall, si els dos agents en conflicte estan asseguts a la mateixa taula, serà que ja estan disposats a arribar a un acord, no? Els mediadors plantegen 4 preguntes, deixem que els mediats s’escoltin i les propostes aniran sorgint…

Però, això no funciona així.

Formar-se com a mediador va molt més enllà d’aprendre una tècnica. Implica formar-se com a persona i diria que, sobretot, implica creixement emocional.

Formar part d’una mediació, com a mediat, implica molt més que exposar els mateixos punts de vista. Implica aixecar la mirada per veure l’altre i cercar noves formes de comunicació i relació que ens ajudin a trobar una solució vàlida per a tots.

Anem a veure algunes de les aportacions de la mediació a l’educació emocional:

 

La mediació potencia que s’integrin uns patrons de comunicació assertiva

L’estil comunicatiu influeix en l’origen, desenvolupament i gestió d’un conflicte. Probablement, uns mediadors amb un estil agressiu afegirien més llenya al foc, i uns mediats passius difícilment assolirien un acord satisfactori per a tots.

La mediació requereix uns canals, forma i estructura de comunicació adequats perquè el procés flueixi. Aquest és, doncs, un requisit indispensable en qualsevol bon mediador, que no només ho haurà d’aplicar en primera persona, sinó que haurà de facilitar l’entorn perquè tots els implicats respectin aquesta necessitat.

 

La mediació millora la consciència emocional

Les emocions formen part del conflicte. Un bon mediador no només no les pot ignorar, sinó que ha d’aprendre a abraçar-les des de la no implicació i el respecte. No és senzill, requereix pràctica.

El primer pas és saber-les identificar adequadament. Perquè, sovint, conjuntament amb l’emoció mostrada, coexisteixen altres emocions no expressades que ens ajuden a comprendre el conflicte amb major amplitud i profunditat.

En aquest punt, el mediador és també un facilitador en el procés de consciència emocional dels mediats.

 

La mediació exercita l’empatia

La mediació requereix posar-se en el lloc de l’altre. Sense perdre de vista les necessitats pròpies, cal tenir en compte a l’altre per tal de poder arribar a un acord mútuament beneficiós. Cal posar-se en les seves sabates, comprendre (no necessàriament compartir) les seves emocions i motius.

Aquest és sens dubte un gran exercici d’empatia sense el qual la mediació seria impossible.

 

La mediació afavoreix la regulació emocional de tots els implicats

El mediador viu una situació complexa al llarg del procés. Per una banda, ha d’animar els mediats a què exposin i comparteixin les seves emocions. Alhora, ha de gestionar les seves pròpies emocions perquè aquestes no interfereixin en el procés, tot procurant no inundar-se de les emocions dels mediats.

Per la seva banda, els mediats han de regular adequadament les seves emocions per tal de permetre que aquestes, estant presents en el procés, no l’eclipsin.

 

La mediació facilita la responsabilitat individual i la proactivitat

En la mediació, el conflicte no està en el focus, sinó que, en tot moment, mediador i mediats mantenen la mirada en un objectiu comú: trobar una solució satisfactòria per a totes les parts.

El mediador facilita que es pugui veure el conflicte com allò que ens ha portat aquí, i que els mediats es puguin plantejar: a partir d’aquí i donada l’adversitat, què puc fer per canviar-ho? Què hi puc aportar?

Conclusions

La mediació aporta molt més que una estructura en la gestió del conflicte. Aporta un bé que en Educació Emocional és molt important: la vivència.

A través d’aquesta vivència, els agents implicats poden posar en joc i transferir aprenentatges i competències que, d’altre forma, podrien quedar en simples paraules. Per tant, la mediació ajuda a donar forma, a regar i fer créixer aquesta llavor que posa l’educació emocional en cadascuna de les activitats executades.

Un article de:

Anna Rallo

Psicopedagoga i tècnica del Programa Komtü.