Arribada d'un germanet/a

Quina il·lusió ens fa saber que la família creix i que aviat serem un més! És un moment de transició per la parella, un canvi important per a un fill gran, una novetat per a un fill petit, una expectativa pels avis, una alegria pels tiets i amics… i tots i cadascun de nosaltres, ho vivim de manera molt diferent. Apareixen emocions com la sorpresa i la il·lusió, quan pensem en una nova etapa i una nova persona a qui estimarem. Però també la por, per exemple, a les dificultats per gestionar el temps i l’energia, i fins i tot la tristesa per perdre la relació actual que tenim amb el nostre fill gran. 

Llavors prenem consciència què no hi ha dues relacions iguals, i podem sentir por de no estimar als nostres fills per igual, perquè és clar, amb tot el que estimem al nostre fill gran… com podrà ser que estimem a un altre fill com a ell? I ens trobem amb la realitat que no podem estimar igual, sinó que simplement estimarem a cadascun d’ells de maneres diferents perquè són persones diferents. 

És curiós que partim de la idea d’estimar-los per igual, quan ni nosaltres mateixos som les mateixes persones en els moments dels seus naixements. La vida ens transforma dia a dia, i per tant, és literalment impossible que els hi donem el mateix de nosaltres mateixos, perquè les nostres circumstàncies són diferents i en conseqüència nosaltres també. 

A més, els nostres fills neixen amb un temperament, cadascun amb el seu i, a poc a poc, al llarg dels dies que passen i les experiències que viuen, van desenvolupant el seu caràcter. Justament això ja marca una diferència en la nostra relació, igual que el seu ordre de naixement o les expectatives que tenim cap a ells/elles.

Serà ben diferent l’arribada d’un primer fill, on la parella s’està coneixent com a persona en el rol de pare/mare, o l’arribada d’un segon fill on hi ha una experiència prèvia (ja sigui positiva o negativa), que modularà la nostra vivència, i alhora, amb una part de nosaltres que requerirà acompanyar emocionalment al nostre primer fill o filla. Ara passarem a ser progenitors de més d’un infant i la complexitat augmenta, ja que les relacions no són unidireccionals ni simples i es posen en joc múltiples factors. 

El fet de tenir un germà ens aporta certs aprenentatges que d’altra manera no es donarien a la vida: aprenem a situar-nos en el lloc que ocupem dins la família, vivim experiències de rivalitat, ens maneguem amb l’agressivitat, compartim l’amor dels nostres pares, i també vivim moments de complicitat. 

Un dels aspectes que més preocupa a l’arribada d’un fill o filla, és la gelosia entre germans/es. Cal entendre que la visió dels progenitors sobre l’arribada d’un fill o filla, serà diferent de la dels nostres fills. Per començar, la decisió de què aparegui una nova persona a la família és una decisió presa pels pares, i no pels infants, i poden necessitar temps per adaptar-se a aquesta nova realitat, que no han escollit. És per això que caldrà anar anticipant en la mesura que sigui possible, tot adaptant-nos a la capacitat de comprensió de cada edat i etapa evolutiva. 

Què podem fer com a pares en l’acompanyament del nostre fill o filla per afavorir el benestar de tota la família?

Us recomanem alguns llibres que us podran acompanyar en la vivència de l’embaràs, com “La Laura i la panxa de la mare[1] i “La Laura té un germanet[2]

Considerem rellevant algunes idees que us poden servir de guia en aquest camí: 

  • Respectar el lloc i el rol de cadascú dins la família.
  • Implicar a tots els membres de la família en activitats engrescadores, per exemple, demanant al fill gran que ens ajudi a triar roba pel nadó o en la compra d’estris que necessiti. 
  • Escoltar i estar atents als senyals que els nostres fills expressen respecte a les emocions que senten: donar un lloc i un espai per atendre-les de manera amorosa.
  • Acollir tant les pors com les alegries i totes les emocions que apareguin, per tal de poder captar el missatge que ens porten i satisfer aquella necessitat que aflora.
  • Evitar les comparacions entre germans, ja que això afavorirà la rivalitat.
  • Disposar d’un temps exclusiu, genuí i individual amb cadascun dels nostres fills, on la nostra atenció sigui plena vers ell/ella.
  • Acceptar i acompanyar els petits retrocessos o regressions que el nostre fill gran pugui tenir, entenent que és la manera que té de poder comprovar que els pares encara l’estimen i té la seva atenció.
  • Disposar d’un espai de parella per revisar els nostres rols com a pares i per comunicar tot el relatiu a la criança. 

Recordeu que els vostres fills necessiten anticipar els canvis i sentir que continueu estant disponibles per ells i continuen sent part important dins la família! 

Un article de:

Rebeca López.

Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.

 

[1] La Laura i la panxa de la mare. Liesbet Slegers (Autor, Ilustrador), Xavier Hernàndez Malo (Traductor).Editorial‏ : ‎ Edicions Baula; N.º: 5 edició (15 març 2013). ISBN-10 : ‎ 8447912647. ISBN-13 ‏ : ‎ 978-8447912643.

[2] La Laura té un germanet. Liesbet Slegers (Autor, Ilustrador), Xavier Hernàndez Malo (Traductor).Editorial: ‎ Edicions Baula; N.º: 5 edició (15 març 2013). ISBN-10 ‏ : ‎ 8447912655. ISBN-13 ‏ : ‎ 978-8447912650.


El valor del benestar emocional d'infants i adults als centres educatius

Al llarg dels últims anys, després d’experimentar alts nivells d’estrès, por i incertesa a causa de la pandèmia, ha sorgit un important debat en l’àmbit educatiu sobre el paper que han d’exercir les escoles en la promoció de la salut mental. Els centres educatius són llocs on els nens passen la major part del seu temps a mesura que creixen i es formen, la qual cosa és crucial per al seu desenvolupament social, emocional i acadèmic. En aquesta crucial etapa, es pot implementar una aproximació preventiva cap a la salut mental dins de l’entorn educatiu, amb la finalitat de reduir el risc de trastorns mentals greus en el futur.

La salut mental abasta, no només la falta de malaltia, sinó també el foment del benestar en diferents aspectes de la vida i la capacitat d’enfrontar desafiaments amb resiliència. És essencial per al desenvolupament acadèmic i personal dels nens. Diversos estudis han demostrat que els estudiants que reben suport socioemocional tenen millors resultats acadèmics i un comportament més positiu a l’aula.
Promoure el benestar emocional a les escoles comporta beneficis com una major participació en l’aprenentatge, una connexió més forta i un major benestar personal. També ajuda a reduir l’absentisme i l’abandó escolar, així com la prevenció del bullying i la violència.

El desenvolupament socioemocional proporciona beneficis com una major autoconsciència, construcció d’una identitat saludable, establiment de relacions constructives i èxit acadèmic i laboral. La salut mental és clau per al desenvolupament integral dels nens i adolescents. Quan aprenen a conèixer-se a si mateixos, a comprendre les seves emocions i a enfrontar desafiaments de manera saludable, estaran millor preparats per a la vida adulta.

És important que les escoles prioritzin el desenvolupament socioemocional dels estudiants i proporcionin recursos per a crear un entorn segur i estimulant. Han d’oferir suport i recursos perquè els estudiants identifiquin les seves emocions, desenvolupin habilitats de regulació emocional i construeixin relacions positives. També és essencial fer costat als docents i al personal escolar, brindant-los formació, eines i recursos per a promoure el seu propi benestar.

Els docents exerceixen un paper essencial en la formació dels nens, i enfronten desafiaments significatius en el seu entorn laboral que poden afectar el seu benestar emocional. Acompanyar als estudiants en el context actual requereix suport i recursos per a fer front a la pressió acadèmica, agressions i comportaments desafiadors, grups d’estudiants difícils i una alta càrrega laboral.

Els docents que tenen un bon benestar emocional estan més motivats i gaudeixen el seu treball. També estan més propensos a implicar-se de manera positiva amb els seus alumnes.

Hi ha una estreta relació entre el benestar emocional dels docents i el rendiment acadèmic dels alumnes. Quan els docents ofereixen un suport afectuós, mostren empatia i fomenten la inclusió i el respecte, creen un entorn segur i positiu que afavoreix el benestar emocional dels alumnes.

Si els docents es troben emocionalment equilibrats i satisfets en el seu lloc de treball, són més propensos a oferir un ensenyament de qualitat i a generar un entorn d’aprenentatge positiu.

Donar suport al benestar emocional dels docents implica reconèixer les seves necessitats emocionals, proporcionar un clima laboral de benestar, i també proporcionar-los recursos i oportunitats de desenvolupament professional. Els programes de formació en tècniques de gestió de grups complexos, de l’estrès i la frustració, i la creació d’un clima escolar positiu són aspectes essencials per a millorar el benestar laboral dels docents.

El benestar emocional dels alumnes i el benestar emocional dels docents estan intrínsecament relacionats. Per a aconseguir una educació de qualitat cal atendre les necessitats emocionals tant dels alumnes com dels docents.

Fomentar un entorn escolar que prioritzi el benestar emocional permetrà una millor interacció i col·laboració entre docents i alumnes, promovent un aprenentatge més significatiu i un desenvolupament integral per a tots els membres de la comunitat educativa. Moltes escoles incorporen programes d’aprenentatge social i emocional, que ajuden els estudiants a desenvolupar habilitats per a comprendre i expressar les seves emocions, establir relacions positives i resoldre conflictes de manera constructiva.
Aquests programes aborden el benestar emocional des d’un punt de vista sistèmic i integral, propiciant un canvi de mirada cap a l’acompanyament emocional.

El programa Komtü acompanya al personal docent, no docent i les famílies, promovent l’adquisició d’eines i recursos que els permetin acompanyar als nens en el desenvolupament de les competències personals, emocionals i socials.

Al llarg dels tres cursos d’implementació del programa, es realitza formació i s’instauren a les escoles espais en els quals poder compartir, observar-se i avançar en la millora del benestar emocional en el centre.

D’aquesta manera, es guanya en cohesió, comunicació i s’adquireixen estratègies d’autocura, que es converteixen en pilars en la dinàmica de les escoles que participen en el programa.

(Article ampliat: El valor del benestar emocional d’infants i adults als centres educatius- Fundació privada Nous Cims)

Un article de:

Clara Sau.

Project Manager Komtü Programme.


Idees i recomanacions per adquirir hàbits i rutines a l'inici del curs escolar

Després d’uns mesos d’estiu on hem pogut gaudir de la calma que comporten les vacances, on els horaris, les rutines diàries i els hàbits es desdibuixen (i sort que ho podem fer!), ens acostem a l’inici de curs i lògicament ens toca posar “ordre” al ritme estiuenc. Els adults ja ho hem anat fent i si més no, sabem què hem de fer quan ens calgui tornar a la rutina. Ens costarà, però hi acabem entrant. Els nostres fills i filles també s’hi acaben adaptant.

Perquè sigui més agradable aquest final d’estiu i l’inici de les rutines que comporta el curs escolar, us proposem diverses activitats i idees a tenir en compte, perquè aquesta entrada sigui agradable i fins i tot, divertida.

Pluja d’idees d’hàbits importants

Demana als teus fills/es que facin una pluja d’idees d’aquells hàbits que són importants per a la tornada a l’escola. Podeu anar apuntant totes les propostes en una pissarra o un full de paper.

Amb aquesta pluja d’idees conjuntes podem reconèixer quines són les inquietuds, preocupacions, motivacions que pot estar experimentant el nostre fill/a i també compartir les que sentim nosaltres com a adults.

Calendari amb dies restants

Els infants no tenen la mateixa concepció d’espai i temps que tenim els adults. Per tant, a vegades els pot ser complicat entendre quants dies falten perquè arribi un esdeveniment.

Una bona proposta per anar recordant i treballant amb ells i elles els dies de la setmana, matemàtiques i la concepció de l’espai i el temps pot ser elaborar un calendari, on deforma conjunta marquem el dia en què es produeix l’esdeveniment important i posteriorment anem marcant els dies que falten per arribar a aquesta data.

A més, podem posar en aquest calendari alguna pregunta que ens ajudi a saber com ho esta vivint el nostre fill/a, algun exemple en pot ser:

  • Com et fa sentir veure que queden 3 dies per tornar a l’escola?
  • A qui tens ganes de veure?
  • Com t’imagines que serà la teva nova classe?
  • Què és important per a tu aquell dia?

Amb aquesta pluja d’idees conjuntes podem reconèixer quines són les inquietuds, preocupacions, motivacions que pot estar experimentant el nostre fill/a i també compartir les que sentim nosaltres com a adults.

Preparar la motxilla amb anterioritat

Una altra proposta ben senzilla és preparar la motxilla amb anterioritat. Ho podem fer un dia o la tarda abans de tornar a l’escola.

Per fer-ho haurem de mirar què pot necessitar el primer dia, segurament encara no tindrem l’horari disponible, així que a dins de la motxilla hi podem posar:

  • El llibret amb les tasques d’estiu
  • Un estoig amb el material necessari
  • Una llibreta
  • Una carpeta
  • Una ampolla amb aigua

Alhora també podem aprofitar aquest espai per a continuar compartint moments i seguir coneixent el nostre fill/a. Per tant, també el/la podem acompanyar a omplir aquesta motxilla amb:

  • Un record que vulguis compartir amb els teus companys/es d’aquest estiu.
  • Una emoció que estiguis sentint abans d’anar a l’escola.
  • L’emoció amb la que t’agradaria començar aquest nou curs.
  • Un desig per aquest nou curs escolar.

Tornar poc a poc a les rutines que seguim durant el curs escolar

Els canvis ens generen “moviment” a totes i tots, per això és important que aquests no acostumin a ser sobtats i els pugui anar vivint i sentint a poc a poc.

Als infants els succeeix el mateix, un canvi o una tornada a una rutina, de forma sobtada, els genera un impacte que els pot ser difícil d’assimilar, a més a més de l’impacte emocional que en deriva.

Per acompanyar en aquest canvi, aquesta tornada a la rutina, ens pot ajudar com a cuidadors/es anar tornant progressivament a les rutines i els horaris que teníem marcats durant l’època escolar.

Una setmana, màxim dues, abans de l’inici escolar, ens podem asseure amb els nostres fills i filles i de forma conjunta, parlar i recordar quines eren les responsabilitats i els horaris que teníem durant el curs anterior.

Aquest pot ser també un bon moment per revisar si hi ha tasques i responsabilitats que ja poden fer de forma més autònoma (hàbits d’higiene, tasques escolars, endreçar la seva habitació, preparar motxilla) i en quines encara necessiten el nostre suport.

A més a més, aprofitant aquest espai també podem revisar els horaris i marcar-ne denous (si és necessari), recordant que els podem deixar escollir (dins d’uns límits que marquem els adults ). Un cop hàgim pactat, podem crear un mural per penjar-lo a un lloc visible, com pot ser la nevera, perquè tothom el tingui present.

Arribar alhora el primer dia

És important que el primer dia ajudem als nostres fills/es a què l’arribada a l’escola sigui tranquil·la, pausada i sense presses. Tots sabem que el primer d’escola és un dia d’emoció i nervis, i cal tenir-lo el més preparat possible.

Aquest primer dia, cal despertar-nos una mica abans, poder fer el que tenim previst amb els fills i filles amb calma, sense pressions. Poder ajudar al nen/a a deixar roba, motxilla… preparat el dia abans, segur que permetrà que el matí ens puguem dedicar a estar per ells i elles, no pel que s’ha de fer.

També és recomanable preguntar com se senten, si hi ha nervis, por, alegria…. ajudar a expressar l’emoció predominant d’aquell moment permetrà reconèixer-la i, per tant, poder regular-la si cal. I si és molt intensa, poder-la compartir amb la mestra quan arribi a l’escola. Només des del reconeixement i l’acompanyament, podem ajudar-la a calmar-la.

Si tenim la possibilitat d’arribar a l’escola una estona abans d’entrar, podran veure’s amb els companys/es, trencar el gel, compartir com han anat les vacances.

Això permetrà donar espai al primer contacte abans d’entrar a l’aula, on segur que tindran dinàmiques preparades per generar una bona acollida.

Dedicar una estona al dia a fer tasques

Les primeres setmanes de classe solen ser emocionalment molt intenses, la tornada a l’escola pot generar situacions a les que costi adaptar-se. En aquests moments inicials, la part acadèmica pot quedar a un costat perquè és important poder atendre la part emocional, i crear un bon clima d’aula.

Podem, no obstant, anar ajudant a agafar un cert hàbit de treball de les tasques escolars, oferint una estoneta, curta, de connexió amb la part formativa de l’escola. Sense que suposi un malestar a l’infant, és recomanable poder dedicar una estona al dia per repassar les tasques escolar. Poder-hi dedicar una estona, permetrà sentir que aquest serà un hàbit habitual durant el curs. És important que l’espai dedicat a realitzar les tasques escolars sigui un espai concret i no que cada dia variï de lloc, per afavorir l’ordre i la concentració. Cal que aquest sigui un espai còmode, ben il·luminat, i que permeti generar un clima d’estudi adequat. Anar-nos familiaritzant amb aquest espai des de l’inici de curs, ajudarà a generar un bon hàbit d’estudi.

Aquestes són diferents propostes per tal que el retorn a la rutina del setembre sigui més senzill, més fàcil, després de l’activitat de l’estiu. Esperem que us siguin útils i que us permetin acompanyar al vostre fill i/o filla en aquests moments del curs on les emocions estan més activades.

Ara només cal posar-ho en marxa!

Fes clic per descarregar el document de “Recomanacions per adquirir hàbits i rutines a l’inici del curs escolar”


Gaudir d'activitats a l'aire lliure

Us fem una proposta per una estoneta curta. Posa atenció a tots els sorolls que hi ha al teu voltant. Veuràs que al principi en sentiràs només uns i poc a poc podràs posar consciència a tots aquells sorolls que t’envolten i que, quan has començat a llegir aquest text, ni t’havies adonat que hi eren.

Va, som-hi? Posa-hi atenció i escolta. Si heu tingut la sort de poder escoltar el vent, la pluja o un ocell piulant, és possible que en la vostra cara hagi sorgit un esbós de somriure en sentir, de forma instintiva, aquesta connexió amb la natura.

Si un detall puntual com aquest és capaç de generar aquest petit somriure, no és difícil comprendre que, tal com diuen els experts, trobar espais per estar a la natura és beneficiós tant pel cos com per la ment.
Sovint pensem, però, que ens falta temps o que ja hi anirem i ens oblidem que la natura la podem trobar a prop de casa mateix, al parc del costat o al parc natural que tenim fora la ciutat.

Ara que ve el bon temps i ja no tenim el fred com a excusa, us fem algunes propostes tant de muntanya com de ciutat un regalet final en forma de recursos per tenir una mà d’idees!

Proposta de muntanya

Anem al centre d’informació del parc de Collserola (Barcelona). Si ho poseu al Google Maps us indicarà com arribar-hi. Amb transport públic heu de baixar a l’estació de FGC Baixador de Vallvidrera i una vegada allà us endinseu al bosc, pujant unes escales que queden a mà esquerra que us duran fins al centre d’informació.

Allà hi trobareu una exposició molt bonica de la fauna i la flora del parc i us informaran de petites excursions i activitats que es realitzen al parc de Collserola. Trobareu rutes adients per a qualsevol edat, de diferents distàncies, desnivells, zones per jugar fins i tot un pantà.

Anem al Centre d’Interpretació del Parc de la Mitjana (Lleida). Dins del Parc, entrant pel barri de Pardinyes, trobarem el Centre d’Interpretació de la Mitjana. Allà hi trobarem una exposició permanent sobre el bosc de la Mitjana, propostes d’activitats i, el tercer cap de setmana de cada mes s’ofereixen visites guiades, jocs i d’altres activitats per descobrir aquest espai i els seus valors ambientals.

Us podríeu endur, per exemple, uns prismàtics i/o fer un reportatge fotogràfic. En arribar a casa podem imprimir algunes fotos i fem un mural de la nostra excursió, fotos de detalls concrets, la font i el seu voltant, fulles, insectes.

Proposta de ciutat

Fem d’exploradors al nostre barri. Baixem a les places i als espais verds i allà podrem gaudir de diferents experiències:

  • Caçar ombres: agafem paper i llapis i dibuixem l’ombra d’una flor, un arbre…, i després a casa li posem color amb retoladors, temperes…, o també aprofitem la silueta per deixar anar la imaginació i continuar el dibuix segons com ens inspiri.
  • Dibuixem un so: gravem sons per més tard deixar-nos portar per aquest i, amb un retolador o diversos colors a la mà, dibuixar el so que estic escoltant tot intentant trobar la forma del so.
  • Foto als núvols: aprofitem un dia amb núvols al cel per baixar al carrer i fotografiar-los. Després podem aprofitar les seves formes per fer un muntatge fotogràfic, pintar-los en un mural, cercar-hi formes creatives i dibuixar-les,…

Creem el nostre propi jardí. Reunim diferents tipus de llavors que trobem per casa, com per exemple, un cigró, una llentia i una mongeta o també llavors de tomàquet, pebrot o fruita, i les plantem per poder anar observant com creixen.

Pels primers dies, abans de trasplantar les plantes al seu lloc definitiu, podem utilitzar els clàssics pots de vidre que tots tenim per casa i que ens permetran observar no tan sols el creixement de la tija sinó també el de les arrels.

També podem ampliar el nostre jardí amb plantes aromàtiques com la farigola, l’alfàbrega, la menta que, a banda d’observar-ne el creixement, ens despertaran el sentit de l’olfacte i permetran que els nostres infants coneguin noves olors. També li podem donar un ús culinari com per exemple un sorbet de menta, una amanida de tomàquet amb alfàbrega, salsa pesto (l’opció de substituir els pinyons per anacards és molt bona i molt més econòmica) o una sopa de farigola (que a banda de boníssima és saludable i un bon remei per la panxa).

Per seguir buscant activitats

I per acabar, compartim amb vosaltres unes aplicacions i llocs webs que ens inspiraran i ens facilitaran boniques observacions a la natura:

Aplicacions:

  • Natusfera 2.0: permet registrar, organitzar i compartir observacions de la natura amb la comunitat.
  • INaturalist: facilita la identificació de plantes i animals.
  • BirdNet: permet identificar més de 3.000 espècies d’ocells.
  • PlantNet: permet identificar plantes simplement fotografiant-les amb el mòbil.

Llocs web:

  • Biologueando: des de biotrucs fins a recursos. Aquest lloc web és tan ric en informació com entretingut.

Esperem que gaudiu del bon temps i de moltes activitats a l’aire lliure!

Fes clic per descarregar el document de “Recomanacions d’activitats a l’aire lliure”


Abraçant l'adolescència

És fonamental col·laborar conjuntament per a crear un model que promogui el benestar emocional i previngui problemes de salut mental en la nostra societat, posant a les persones en el centre i brindant suport als professionals que les atenen.

Les escoles són un lloc adequat per a fomentar l’educació emocional, sense pretendre que sigui d’intervenció clínica i/o terapèutic. És important promoure la resiliència en nens, adolescents i adults perquè puguin conduir millor les dificultats de la vida. A més, és necessari complementar els programes educatius amb iniciatives que fomentin estils de vida saludables i comptar amb plans de derivació a recursos sanitaris per a aquells que necessitin atenció clínica. Així mateix, és important impulsar entorns de suport per als joves, com a programes de mentoria i espais segurs organitzats per entitats comunitàries.

I ja existeixen programes educatius reeixits i amb evidència empírica que poden ser implementats a les escoles, com “Zones of Regulation”, “Positive Action”, “The Incredible Years”, “Mindfulness in Schools” i “Youth Mental Health First Aid”. Aquests programes integrals i específics d’educació en salut mental a les escoles promouen el benestar emocional dels nens, nenes, adolescents i joves, i han de complementar-se amb iniciatives que fomentin estils de vida saludables. I tornem a incidir en el fet que les escoles i els instituts són espais educatius per a l’aprenentatge i la promoció de les competències per a la resiliència i no per a la intervenció terapèutica.

Per a ajudar els joves a bregar amb els seus problemes emocionals, és important que els instituts i centres de joventut proporcionin un ambient segur i positiu on puguin parlar sobre les seves experiències i sentir-se connectats amb altres joves que puguin entendre el que estan passant. Al Regne Unit, “Teen Talk” ofereix grups de suport tant en línia com en persona per a joves que necessiten suport emocional. Aquest recurs ha demostrat tenir èxit en la reducció de símptomes de depressió i ansietat en comparació amb aquells joves que no van rebre suport de “Teen Talk”. A més, els serveis d’orientació en línia i en persona, com “Kids Help Phone” al Canadà o la “Fundació Anar” a Espanya, poden proporcionar un recurs de suport per als joves que necessiten parlar sobre els seus problemes i obtenir orientació i suport emocional.

És fonamental que les ciutats, els barris i les comunitats en general fomentin espais segurs organitzats per entitats comunitàries, escoles, centres cívics, esportius i biblioteques. A Austràlia, “Safe Spaces” o “Safe Haven Cafè” són exemples d’ambients segurs on els joves poden connectar-se i aprendre habilitats per a la resiliència i la vida. Aquesta iniciativa ha demostrat millorar l’experiència d’atenció i connexió amb la comunitat local, i reduir les consultes en el servei d’urgències de salut mental.

El programa “Big Brothers Big Sisters” als Estats Units és un programa de mentoria que uneix a adolescents amb adults que tenen interessos similars o experiències compartides. Aquest programa ha demostrat tenir un efecte positiu en els joves participants, millorant significativament les seves qualificacions escolars, relacions amb els seus pares i companys, i autoestima en comparació amb aquells que no van participar en el programa. Això demostra que la relació de mentoria a llarg termini pot tenir un impacte positiu durador en la vida dels joves en situacions de risc.

Les iniciatives que aborden els factors de risc per als problemes de salut mental, com la violència, l’assetjament escolar, l’abús de substàncies, el suïcidi i la falta de suport familiar, són efectives per a proporcionar recursos als adolescents per a fer front a aquestes adversitats. Exemples d’aquests programes són “Bullying Prevention Program”, “ALERT Project”, “Signs of Suïcidi”, “YAM” i “Family Check-Up” en països anglosaxons.

Això ajudarà a enfortir la resiliència i la capacitat de recuperació dels adolescents, empoderant-los amb l’adquisició d’habilitats efectives d’afrontament, una construcció adequada de xarxes de suport i el foment de l’autoestima i la confiança en si mateixos.

Quan sorgeix un problema moderat o greu de salut mental, és important que les famílies, els nens i els adolescents tinguin accés a serveis de salut mental assequibles, basats en l’evidència, amb una resposta primerenca i no dilatada en el temps. Això és clau per a evitar l’agreujament i la cronificació d’aquestes problemàtiques i millorar el pronòstic a llarg termini.

(Article ampliat: Abraçant l’adolescència – Fundació privada Nous Cims)

Un article de:

Pau Gomes.

Director Àrea Benestar Emocional.


Fer cabanes al bosc: El vincle entre el benestar emocional i la natura

En la nostra infància, molts dels nostres records més preuats estan relacionats amb la naturalesa: jugar en el bosc, al parc, a la platja i fer castells en la sorra. Aquesta connexió amb la naturalesa és una cosa innata en les persones i es coneix com biofilia.

Diverses recerques recolzen els beneficis de la natura en la nostra salut. Un estudi publicat en la revista “Frontiers in Psychology” va concloure que tenir contacte amb la naturalesa té un efecte beneficiós en la nostra salut mental i física (Kuo, Barnes, & Jordan, 2019). I el projecte Phenotype, realitzat a Barcelona, conclou que les persones que tenen més contacte amb espais naturals durant la seva infància tenen una millor salut mental i un millor desenvolupament cognitiu (ISGlobal, 2019).

Fins i tot, un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, estima que augmentar les àrees verdes en una ciutat com Barcelona podria reduir els casos de mala salut mental i disminuir l’ús d’antidepressius i tranquil·litzants, la qual cosa resultaria en un estalvi significatiu en costos de salut mental (ISGlobal, 2023).

El trastorn per dèficit de natura, introduït per Richard Louve (2005), es refereix a la falta d’exposició a la naturalesa en la vida quotidiana, ha estat objecte de nombrosos estudis. S’ha trobat que aquest dèficit pot tenir efectes negatius en la nostra salut mental i física, incloent-hi depressió, ansietat, estrès, obesitat infantil i diabetis tipus 2 (Bratman, Hamilton, & Daily, 2012). Per contra, l’exposició a la naturalesa pot reduir la pressió arterial, la freqüència cardíaca i l’estrès psicològic, i millorar la nostra salut mental i benestar (Hartig, Mitchell, de Vries, & Frumkin, 2014).

Especialment en el cas dels nens i nenes, el contacte amb la natura fomenta el joc actiu, millora les habilitats motores i contribueix al desenvolupament socioemocional. A més, estar en espais naturals durant la infància s’ha associat amb canvis estructurals en l’anatomia del cervell.

Donada l’evidència científica dels beneficis de la natura, les escoles han de considerar-la com un recurs educatiu valuós. En incloure la natura en l’entorn escolar, es potencia l’aprenentatge, es millora la funció cognitiva i es promou el desenvolupament emocional i social dels nens. Experts en educació ambiental també emfatitzen com la naturalesa pot ajudar els nens a regular les seves emocions, resoldre conflictes i desenvolupar habilitats socials (Freire, 2017).

És fonamental que les escoles realitzin accions concretes per a connectar els infants amb la naturalesa. A més d’adaptar els espais físics i introduir elements naturals, es poden realitzar activitats com a horts escolars, passejos per parcs, observació de la flora i fauna, i projectes de recerca sobre el medi ambient.

Existeixen iniciatives internacionals que han tingut un impacte positiu en la comunitat educativa. Per exemple, Projectes com Children & Nature Network (C&NN), GreenKids, Nature Friendly Schools i Connect with Nature School Pack, que han demostrat com augmentar les activitats escolars en entorns naturals millora la salut mental i el benestar de l’alumnat.

Connectar amb la natura durant la infància beneficia la nostra salut i benestar emocional. Les escoles han de promoure aquesta connexió, ja que contribueix a l’aprenentatge, millora el benestar físic i emocional dels nens, fomenta estils de vida saludables i desenvolupa una consciència ambiental. Integrar la natura a les nostres vides ens ajuda a desenvolupar un sentit de respecte i connexió amb el nostre entorn, així com amb el planeta en general. Així que continuem jugant a fer cabanes i gaudint de la natura en les nostres vides!

(Article ampliat: Jugant a fer cabanes – Fundación Privada Nous Cims)

Un article de:

Irene Cervera Buisán.

Programme Manager Programa Komtü.

 

Bibliografia

Bratman, G. N., Hamilton, J. P., & Daily, G. C. (2012). The impacts of nature experience on human cognitive function and mental health. Environmental health perspectives, 120(7), 958-966.

Vidal, D., Pereira, E., Cirach, M., Daher, C., Nieuwenhuijsen, M., Mueller, N. An urban green space intervention with benefits for mental health: a health impact assessment of the Barcelona “Eixos Verds” Plan. Environment International, 2023. https://doi.org/10.1016/j.envint.2023.107880

Freire, H. (2017). Educación infantil y desarrollo sostenible: Nuevos retos y oportunidades. Editorial Octaedro.

Myriam Preuss, Mark Nieuwenhuijsen, Sandra Márquez, Marta Cirach, Payam Dadvand, Margarita Triguero-Mas, Christopher Gidlow, Regina Grazuleviciene, Hanneke Kruize y Wilma Zijlema. Low Childhood Nature Exposure is Associated with Worse Mental Health in Adulthood. International Journal of Environment Research and Public Health. 22 May 2019. Artículo: El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta. ISGlobal. El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta – Noticia – ISGLOBAL

Hartig, T., Mitchell, R., de Vries, S., & Frumkin, H. (2014). Nature and health. Annual review of public health, 35, 207-228.

Kuo, M., Barnes, M., & Jordan, C. (2019). Do experiences with nature promote learning? Converging evidence of a cause-and-effect relationship. Frontiers in psychology, 10, 305.

Louv, R. (2005). Last Child in the Woods: Saving Our Children From Nature-Deficit Disorder. Algonquin Books.


8_BLOG_Komtü_Permetre'ns l'aquí i l'ara

Permetre’ns l’aquí i l’ara

Amb l’estil de vida que vivim moltes persones actualment, ens pot resultar complex connectar amb el moment present, no només amb els fets o esdeveniments que ens estan passant, sinó també amb quines emocions ens desperten i ens generen les diferents situacions que ens trobem en el dia a dia.

Vivim en un món molt competitiu, arriscat, dinàmic i on tot canvia cada segon. La realitat és efímera, les relacions líquides. Cada vegada hi ha més tendència a la immediatesa, donant molta importància als èxits i assoliments, però no a la permanència i la cura d’aquests. Tot és ràpid i fugaç, generant la sensació que el temps se’ns escapa de les mans, fet que ens pot portar a un estat d’activació constant, d’alerta i a una alta exigència i frustració cap a nosaltres mateixes. Alhora, ens trobem davant d’un aparador, on tot és fotografiat o gravat i el moment present es perd.

Com aprendre a gaudir de l’aquí i l’ara?

Per gaudir del present, de l’aquí i l’ara, hem de mostrar agraïment per allò que tenim i el que som, en comptes d’anhelar i viure pendents de coses que potser no existeixen ni existiran mai, i de records i experiències passades.

Hem de deixar de mirar al passat, pensant i culpabilitzant-nos de les oportunitats desaprofitades, dels objectius no aconseguits, recordant el que hem perdut i el que no vam viure.

Alhora, no hem d’anar a l’altre extrem i hem d’evitar focalitzar-nos només en el futur per no dipositar altes expectatives en ell, amb angoixa i neguit per allò que vindrà i el que he de fer demà. D’aquesta manera, podràs començar a viure el present amb actitud i de manera plena, conscient de tot allò que es dona al teu voltant, oberta a sentir el que et passa tal com és i acceptant el que sents en cada moment, sense reprimir-te ni jutjar-te, per poder afrontar el futur amb expectatives realistes i amb resolució.

La importància de trobar temps de qualitat per a nosaltres mateixes

Davant d’aquesta realitat, el temps per una mateixa, el fet de permetre’ns connectar amb l’aquí i l’ara, és imprescindible i cada vegada més necessari. Un temps de qualitat, que no cal que sigui un temps molt llarg, o un temps definit i estructurat, sinó un temps que ens permeti gaudir del present i sentir-nos connectades.

Ens podem trobar que, amb la quantitat de tasques que tenim pendents, ens costi trobar moments de calma i connexió, però cal recordar que no importa tant la quantitat, sinó la qualitat.

En aquest sentit, quan parlem de qualitat, parlem de poder trobar un moment per desconnectar la ment de les exigències del dia a dia, les pressions i el pes que portem a sobre i que alenteix el nostre pas. Dedicar temps a estar amb mi mateixa, a conèixer-me acceptar-me i estimar-me com soc. Detectar què necessito, què vull i què m’agrada amb una mirada oberta a sentir i experimentar.

En definitiva, cultivar l’atenció plena en allò que fem, cuidar la nostra autoestima i invertir el temps de manera intel·ligent, perquè aquest temps que dediquem a estar amb un mateix, té un valor incalculable i sanador: és un temps de respir, un té o cafè al sofà, una lectura al sol, un passeig, un bany, assaborir el nostre plat de menjar preferit, una conversa amb un ésser estimat … Un moment de parar, de calma, de connectar amb el moment present sense pensar en res més que en gaudir-lo i sense sentir culpa de tenir-lo.

Deixar per un moment el control, el que no he fet i el que em queda per fer. Apreciar el que ens sembla que és no fer res, que en realitat és fer molt, ja que significa parar, mirar-nos, escoltar-nos, cuidar-nos i permetre’ns un espai propi. On ens puguem donar valor, reconèixer-nos, empoderar-nos i també on puguem ser conscients de com estem:

  • Què em fa estar bé i què no
  • Què és real i què no ho és
  • Acceptar la realitat i veure que hi ha de mi
  • Què puc fer jo per canviar el que no m’agrada d’aquesta i què no és modificable

Amb aquestes reflexions podrem passar a un estat d’acceptació i defugir de la lluita que només ens genera desgast i malestar, perquè realment la màxima del propi benestar recau en un mateix.

Estar aquí i ara, ser conscients de les nostres necessitats actuals, de les nostres emocions o els sentiments que flueixen pel nostre cos, tenen un efecte molt positiu en moltes àrees de funcionament del nostre organisme i de la nostra ment, així com en l’activitat humana en general.

Posar-hi consciència és el primer pas per fer-ho. Aquí i ara.

Un article de:

Lídia Borrell.

Terapeuta familiar i educadora social. Tècnica del Programa Komtü.


Lectures Sant Jordi 2023

Per celebrar Sant Jordi us volem fer arribar diferents recomanacions de llibres que ens parlen d’emocions per a poder gaudir d’una lectura apassionant en família. Hi trobareu recomanacions per diferents edats, des dels més petits fins a nosaltres mateixos/es.

Abans, però volem compartir amb vosaltres breument els beneficis que ens pot generar una bona lectura en companyia dels nostres fills/es i unes preguntes a fer-nos els propis adults abans d’iniciar l’esperat moment de lectura compartida!

Vincle, emocions i aprenentatge a través de la lectura

Els infants necessiten ser vistos i escoltats, sentir-se segurs i protegits. Han de sentir que els adults de referència, com sou els pares, mares i els i les mestres que dia a dia els acompanyeu, s’interessen pel seu benestar i volen compartir moments conjunts.

A mesura que els infants van creixent, hem d’anar buscant un equilibri entre la construcció del vincle de seguretat i el potenciar l’autonomia de l’infant tenint sempre en compte el seu moment evolutiu. I una magnífica oportunitat per poder establir aquest vincle ens l’ofereix la lectura i els llibres. Per exemple, llegir en veu alta als infants els aporta beneficis a nivell cognitiu, emocional i també cultural.

L’ambient de familiaritat que es va desenvolupant amb els infants quan es comparteixen contes amb adults que es preocupen per ells i elles és el millor regal que les famílies i els qui tenen cura dels nens, podem oferir-los, acompanyant-los a emprendre un excitant viatge a la carrera del seu aprenentatge i al gust per la lectura.

Recomanacions prèvies

Preguntes a fer-se abans d’iniciar les lectures amb infants sobre emocions:

  • Què li vull explicar? Serà clau per triar el contingut del llibre a escollir. D’altra banda, assegurar-nos que estigui recomanat per la seva edat.
  • Quina sensació li vull transmetre? Serà important triar bé les il·lustracions, perquè tindran un gran impacte en l’infant. Potser necessitarem parlar del dol, però no amb unes imatges fosques que generin energies que poden generar por o desconcert.
  • És el millor moment del nen/a? Per exemple, voler llegir un llibre sobre les enrabiades quan el nen o nena està passant per una és un bon exemple de moment inadequat, perquè el cervell no pot fer un aprenentatge quan està bloquejat. Aquesta mateixa informació l’entendrà molt millor en un moment de plaer i equilibri.
  • És el millor moment del dia? Recordem que els infants, a les nits, estan més introspectius, i si el llibre aborda les seves emocions no tindran temps de processar-les abans de dormir. Els temes delicats, millor durant el dia i amb marge per l’elaboració acompanyada. Però si és un bon moment per llegir-li un conte que el relaxi per a descansar.
  • Tinc l’actitud adequada? Per llegir un llibre sobre les emocions a un infant ens hem d’assegurar d’estar a un moment tranquil i serè, i poder fer-ho amb veu dolça que el faci sentir segur.
  • Està massa sensible al tema? Podem fer una primera aproximació sense parlar de les seves emocions. Li podem demanar, per exemple: “Creus que jo m’enfadaria en aquesta situació?” o “Com creus que se sentiria el teu amic Pere?”. Així treballarem indirectament les emocions sense atabalar massa l’infant.
  • L’ambient ens juga a favor? Un ambient agradable, acollidor i tranquil afavoreix la lectura, la comprensió de la història, el diàleg i la reflexió.

Extret de https://bibliotecacopc.odilotk.es/

0 a 3 anys – primera infància

  • “El peix irisat”: Autor/a: Marcus Pfister
    El clàssic infantil guardonat amb què els/les més petits/es de la casa aprendran valors tan importants com ara l’amistat i la generositat.
    Al fons del mar, hi viu el peix Irisat, l’animal més bonic de tot l’oceà gràcies a les seves escates brillants de colors. Però també és el peix més solitari, ningú no vol estar amb ell. Com aconseguirà tornar a ser feliç?
  • “De vegades”: Autor/a: Emma Dodd
    Un conte recomanat per parlar sobre com ens sentim. De vegades està content. De vegades està trist. De vegades és amable. De vegades és maleducat… Però l’elefantet sap que la mare sempre l’estimarà.
  • “El fil invisible”: Autor/a: Miriam Tirado
    Un conte sobre els vincles que ens uneixen amb els qui més estimem. La Nura ha descobert el secret que amaga el melic. Ara ja sap que en surt un fil invisible que la uneix a totes les persones que més s’estima: la mare, el pare, els avis, els tiets, els cosins, els amics…
    S’ha acabat tenint por quan no estiguin amb ella perquè sap que aquest fil la lliga a ells més enllà del temps i de l’espai i que els connecta sempre!
    Un conte sobre els vincles que ens uneixen amb els qui més estimem, i sobre com, sovint, les coses més importants són aquelles que no es veuen.
  • “Benvingut senyor malestar”: Autor/a: Miriam Tirado i Joan Turu
    El Max estava estrany des que havia tingut la seva germana, no sabia què li passava, i s’enfadava molt sovint amb els seus pares. Però la seva mare també se sentia confosa, això de tenir dos fills era nou per a ella. Cada dia que passava, la situació es complicava més, però llavors, PUM, va aparèixer
    un follet, amb barret i maletí, que es presenta a la família com el senyor Malestar i els ajudà a detectar què els passa i com connectar de nou.

4 a 8 anys – infància

  • “Els 4 cervells de l’arantxa”: Autor/a: Rafa Guerrero
    Intel·ligència emocional i vincles sans. Aquest llibre ens explica de manera senzilla i a partir d’uns divertits personatges, com el cervell es divideix en 4 parts i cadascuna té encarregada una tasca concreta, però com necessitem l’ajuda dels adults per aconseguir la calma i l’equilibri de totes elles. Si volem potenciar el desenvolupament del cervell dels nostres fills/es, és imprescindible la nostra mirada incondicional.
  • “De gran vull ser… Feliç”: Autor/a: Anna Morató
    Perquè ser feliç no és estar content només quan les coses van bé. Aquest llibre recull 6 contes curts i entranyables per fer que els nens i nenes aprenguin a ser feliços des de petits. Temes tan importants com el poder de les paraules, el valor de les coses, l’actitud amb els altres, la confiança en un mateix, l’autoestima i la gestió de la frustració, explicats d’una manera amena i comprensible per a tots. Petites històries que t’ajudaran a crear un ambient positiu i a preparar-los per al futur.
  • “Alícia i el cervell meravellós”: Autor/a: Nazareth Castellanos
    En aquest conte, la reconeguda neurocientífica Nazareth Castellanos, explica als més petits com funciona el cervell i com el podem cuidar per fer-lo créixer.
    En aquest meravellós conte il·lustrat, aprendrem per a què serveix, de quines parts està format, d’on venen les emocions i moltes coses més al costat de l’Alicia i la conilleta Cajal!
  • “Crec en tu”: Autor/a: Anna Morató
    Consta de sis contes que ens ajudaran a prendre bones decisions. En Crec en tu es tracten temes tan rellevants com ara la perseverança, pensar per un mateix, l’avorriment, la paciència, com es pot gestionar l’enuig i el valor de les coses que importen de debò, mitjançant metàfores molt senzilles i potents. Cada conte ofereix una eina que servirà a les persones lectores per fomentar que creguin en ells i elles mateixos, quan vegin que són capaços de fer front i resoldre moltes situacions que es trobaran al llarg de la vida.
    Perquè els infants creguin en ells mateixos, també és fonamental que sàpiguen que nosaltres creiem en ells i elles, que els donem suport i que sempre podran comptar amb nosaltres.
  • “Què necessito quan m’enfado?”: Autor/a: Tania García
    Quants cops ens ha vingut la idea al cap que ens falten estratègies per gestionar (pares i fills) les rebequeries dels menuts? En aquest àlbum, l’autora ens ajuda a entendre les rebequeries dels infants i a saber com guiar-los perquè aprenguin a comprendre’s a ells mateixos i a banda, ajuda als nens i nenes a reconèixer les empipades i la ràbia i a integrar-ho com una part més en la seva evolució com a persones.
  • Què necessito quan tinc por?”: Autor/a: Tania García
    Sovint les mares, pares, cuidadors i cuidadores no sabem què fer quan els nostres fills i filles experimenten por. No sabem com acompanyar-los emocionalment en aquests moments tan complicats que trenquen l’harmonia familiar.
    L’autora ens acompanya en entendre les pors dels fills i filles i a saber com guiar-los perquè aprenguin a comprendre’s a ells mateixos i alhora, ajudar als nens i nenes a reconèixer la por, a entendre-la com una emoció natural i a expressar què necessiten emocionalment quan l’experimenten.
  • “Un cistell de cireres”: Autor/a: Alba Castellví Miquel
    Els grans fem el que podem però els petits, de vegades, ho volen tot, no tenen ganes d’esforçar-se, ens fan repetir les coses un cop i un altre, fan el que no haurien de fer i s’aficionen massa a les pantalles… Són el millor que tenim, però educar-los és tot un repte.
    Aquests set contes tracten temes com l’autonomia, l’autoestima, l’esforç, la frustració i l’oci electrònic, i ens serveixen per educar alhora que ens divertim.

8 a 12 anys – preadolescència

  • “A les teves sabates”: Autor/a: Meritxell García
    Els mitjons de la Mimí s’han foradat i la seva mare l’acompanya a comprar-se’n uns de nous. En tria uns amb un dibuix d’un centpeus… però el que ella no sap és que es tracta d’uns mitjons màgics que li permetran posar-se a la pell dels seus éssers estimats gràcies al joc infantil de jugar a posar-se sabates d’altres persones. Què descobrirà la Mimí sobre els sentiments dels altres i, fins i tot, sobre els seus, gràcies a aquests mitjons màgics?
    «L’empatia és el fil invisible que ens connecta com a persones. L’empatia és veure el món des dels ulls d’una altra persona, no sent tu, sinó sent l’altre. L’empatia és un mirall.»
  • “Macompanyes?”: Autor/a: Rafa Guerrero
    Segurament hem sentit a parlar sobre l’aferrament segur. Aquest es basa en uns vincles entre figures marentals o parentals i fills i filles des del respecte, la seguretat, l’afecte i els bons tractes.
    En aquest conte, la Sira és una nena molt valenta a qui li encanta provar coses noves, encara que, a vegades, li fa por allò desconegut. En aquestes situacions, els seus pares sempre són al seu costat per a tranquil·litzar-la i donar-li la confiança que necessita. Quan Sira se sent protegida i segura… no hi ha gairebé res que se li resisteixi!
    Els referents adults aconseguim que els infants que cuidem desenvolupin una inclinació segura quan cobrim les seves necessitats emocionals. Els nens/es necessiten la mirada incondicional de les seves figures de referència, així com temps de dedicació plena. Sentir-se protegits i estimats pels seus referents és fonamental per a una inclinació segura.
  • “Invisible”: Autor/a: Eloy Moreno
    Qui no ha volgut mai ser invisible? Qui no ha desitjat mai deixar de ser-ho? El nou àlbum d’Eloy Moreno recull el millor de dos mons: el format de la col·lecció Contes per Contar entre Dos i la història que ha emocionat centenars de milers de lectors. I a més:

    • Preguntes perquè els nens i nenes hi participin.
    • Personatges amb què els nens i les nenes s’identifiquen.
    • Il·lustracions que els ajuden a desenvolupar les seves habilitats d’observació.
    • Un text cuidat que impulsa el desenvolupament de les emocions.

En definitiva, un llibre amb què infants i adults podran no només divertir-se, sinó que també aprendran, participaran i, sobretot, viuran junts un moment molt especial.

  • “I si ens entenem?”:  Autor/a: Anna Morató
    Tres històries per aprendre a ser bon company i companya i dissuadir de situacions de bullying tractant les emocions, els valors i els hàbits.
    L’assetjament escolar és un problema molt complex i més freqüent que no ens pensem. Per aquest motiu, és important parlar-ne amb els nens/es abans que els afecti, perquè, si es troben en una situació d’assetjament o la presencien, la puguin reconèixer. Cadascuna d’aquestes tres històries se
    centra en un dels diferents grups que intervenen en l’assetjament escolar: els que el pateixen, els que el provoquen i els que en són testimonis.
    En aquestes tres històries se’ns planteja reflexionar sobre l’apoderament, el respecte, l’empatia i sobre ser bon company o companya, valors molt importants perquè els nostres fills i filles sàpiguen com reaccionar davant situacions de bullying.

A partir de 12 anys – adolescència

  • “Emocions a Dojo! Quina aventura”: Autor/a: David Bueno i Maria Tricas
    Les emocions són una part molt important de la nostra vida. Si les coneixem i aprenem a viure amb elles, ens sentirem més a gust! Les emocions es generen al cervell, però les notem al cor i ens afecten a tot el cos… i més intensament quan s’apropa l’adolescència.
    Viu les emocions i no les amaguis, però alhora tingues cura del teu estat emocional i dels qui t’envolten.
  • “Coneix el teu cervell per aprendre a aprendre”: Autor/a: Héctor Ruiz Martín
    Com aprèn el teu cervell i què pots fer per treure partit de tot el seu potencial? En aquest llibre, l’expert en neurociència i psicologia educativa Héctor Ruiz Martín comparteix amb els més joves els seus coneixements sobre com aprenem i, en concret, sobre les accions i circumstàncies que
    ens ajuden a aprendre millor.
    Amb un estil directe i molt amè, els alumnes de 12 anys en endavant aprendran estratègies com la pràctica de l’evocació, la pràctica entrellaçada o l’estudi elaboratiu, descobriran la importància de planificarse i no deixar-ho tot per l’últim moment, i apreciaran els beneficis de col·laborar per aprendre. En altres paraules, aprendran a aprendre.

Adults

  • “Els beneficis de llegir en veu alta”: Autor/a: David Bueno, Anna Forés i Antoni Ruiz
    De la mà de David Bueno, neurocientífic i membre de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, i acompanyat d’Anna Forés i Antoni Ruiz Bueno, demostra a partir de l’estudi d’unes dues mil famílies que “llegir en veu alta als infants els ajuda a aprendre a llegir, a gaudir de la lectura i a no abandonar aquest hàbit quan arriben a l’adolescència”.
    En aquest llibre, s’explica que llegir en veu alta als infants genera una sèrie de beneficis tant a nivell cognitiu, ja que genera connexions a nivell neuronal i ajuda a l’aprenentatge de la lectura, com a nivell emocional i cultural.
  • “Estima’m quan menys m’ho mereixi, perquè és quan més ho necessito”: Autor/a: Jaume Funes
    Aquest llibre parla de les nostres principals incerteses educatives. Pot ser llegit en qualsevol ordre i s’organitza en dues grans parts. La primera intenta resumir reflexions i criteris per conviure activament i positivament amb els nois i noies adolescents. La segona és una aplicació pràctica a
    quatre grans preocupacions adultes: la sobreprotecció, el paper de l’escola, l’equilibri emocional i la comprensió de la societat.
    I, sobretot, deixeu-los créixer i mireu d’entendre que les seves respostes, aparentment dures, no són més que missatges ocults per continuar sentintse estimats, per no descobrir la vida en soledat.
  • “El cervell de l’adolescent”: Autor/a: David Bueno
    Un discurs únic que ens ajuda a entendre com és i com madura el cervell dels adolescents, quin sentit vital té aquest període tan crucial i rellevant per a la nostra espècie i quines coses podem posar en pràctica perquè sigui fructífer i perquè serveixi de trampolí per assolir una etapa adulta sana, digna i dignificant.
    Una aproximació divulgativa que se sustenta en els coneixements científics actuals dels camps de la biologia, la neurociència, la genètica, l’evolució, la sociologia, la psicologia i l’educació.
  • “Enrabiats”: Autor/a: Miriam Tirado
    Les enrabiades dels nostres fills ens descol·loquen i ens fan perdre els nervis. Fins tot posen a prova la paciència dels pares més conscients i respectuosos. Però aquestes enrabiades també ens poden ajudar a saber què els passa.
    Aquest llibre no pretén donar lliçons sobre com podem posar fi a les enrabiades dels nostres fills. Més aviat ens fa contemplar-les com una gran oportunitat de creixement i aprenentatge personal. Des de la seva experiència com a mare de dues filles i experta en criança conscient, Míriam Tirado ens dóna consells i eines per educar els més petits de la casa des d’una altra perspectiva, més serena, respectuosa i amb sentit de l’humor.

Fes clic per descarregar el document “Recomanacions de llibres Sant Jordi 2023” en pdf


Portada_Claus del treball en equip

Claus del treball en equip

Fa uns dies, mentre conduïa escoltant un pòdcast – aquest format que està revolucionant la comunicació en els últims anys – s’explicava d’on provenen els cognoms i perquè van sorgir (mai m’havia fet aquesta pregunta, però no sempre hem tingut cognoms!)

Molt resumidament, abans que ens posessin els cognoms de les nostres mares i pares en néixer, evidentment ja hi existien llaços familiars que ens unien. Avis, pares i fills/es convivien en unitats familiars, sota el mateix sostre, però calia una identitat per practicitat, per ser part del grup, identificar-se amb aquest i, així, poder heretar les terres i propietats en cas que la família en disposés (evitant que vingués un estrany i ens suplantés).

Avui en dia, continua sent molt important formar part d’un grup, tenir una identitat compartida i, en definitiva, pertànyer a algun sistema més gran que al d’un mateix.

Però i què passa en altres esferes en què no hi ha un cognom que ens identifica entre nosaltres? Com es forma part d’un grup? Què és allò que ens uneix entre nosaltres i ens permet treballar millor?

El sentiment de pertinença a un grup

Si tenim en compte el món animal, podem observar en els mamífers la importància d’allò que anomenem ramat o “manada”. Un nou mamífer, sense la protecció dels seus iguals, possiblement no sobreviuria gaires dies.

En els humans, que ens passaria exactament el mateix, hem anat un pas més enllà amb la gran capacitat de pensament i consciència que disposem i, avui en dia, coneixem la importància del sentiment de pertinença a un grup – entenent com a grup en el sentit ampli, ja sigui la família, els companys a la feina, els iguals a l’escola o els amics de l’equip de futbol, per posar només uns exemples.

A banda de pertànyer, ens hi hem de sentir part, ser reconeguts i acceptats en aquells grups i col·lectius on estem inclosos. Podem afirmar, doncs, que no només hem de formar part d’un grup, sistema o equip, sinó que serà molt important funcionar i sentir-se part d’aquest.

Com funcionen els equips de treball?

Si ens centrem en el funcionament dels equips de treball, comptem amb algunes evidències que s’han demostrat imprescindibles per a un bon clima en aquests. Anem a veure algunes claus:

1. Estructura

Com a la família, on els pares han de fer de pares i cuidar-se’n dels fills, i no al revés i on cadascú ocupa un rol i té una funció determinada, als equips de treball és important també poder comptar amb una estructura clara i definida. Per exemple, el cap ha de fer de cap i assumir-ne el lideratge, donant suport a la resta de l’equip. Sabem que, quan un lloc no és ocupat per la persona que li correspon, algú altre del grup pot assumir-lo fent trontollar la seva estructura i funcionament.

 

2. Seguretat

És imprescindible sentir-la en els equips que en formem part. Com ja hem apuntat anteriorment, els humans tenim la gran i complexa capacitat de ser conscients i posar-li nom a com ens sentim i com es poden sentir els altres. Saber que podem expressar el que necessitem, com ens sentim o com ens agradaria funcionar, sense por a ser desqualificats, és un element bàsic en el bon funcionament dels equips.

 

3. Confiança

Unes relacions entre els membres dels equips basades en una confiança mútua i una comunicació respectuosa, sabent que allò que pugui expressar serà rebut des de la creença que volem el millor per l’equip, i no només per a un mateix, determina que les relacions que es creïn ens generin tranquil·litat, benestar i sintonia.

 

4. Reconeixement

Com ja hem apuntat, la condició de treballar dins d’un equip determinat no comporta directament tenir-ne un reconeixement. Entenem per ser reconeguts el fet de valorar el que aporta cadascú a l’equip, des del més nou fins al més antic, des del més experimentat fins al més novell. Tothom disposa d’alguna habilitat que suma i aporta a l’equip, i poder verbalitzar-les i comunicar-les a la resta ens genera un sentiment d’equip.

 

5. Identitat

Hem començat parlant d’aquest aspecte a través dels cognoms, que ens donen una identitat familiar, entre altres aspectes, però en els equips de treball també és important disposar d’una identitat compartida. Els equips tenim un objectiu comú i caminant plegats ens serà més fàcil d’assolir.

 

Per finalitzar, m’agradaria compartir dues frases que resumeixen la importància del treball en equip i que formen part de la mirada que tinc cap als equips. Segur que coneixeu en Michael Jordan, mític jugador de bàsquet de l’NBA, que destacava pel seu gran talent en aquest esport. Durant una entrevista va afirmar que “el talent guanya partits, però l’equip guanya campionats”, remarcant la suma de tots els jugadors de l’equip per l’assoliment dels èxits esportius aconseguits. I és que estem convençuts del fet que “treballar en equip divideix la feina i multiplica els resultats”.

 

Referències

Pòdcast: ‘No te lo habías preguntado: Cómo empezamos a tener apellidos?’, de Judith Tiral.

Un article de:

Joan Ronzano.

Psicòleg i educador social. Tècnic del Programa Komtü.


Portada_Quins són els ingredients principals perquè escola i família esdevinguem la

Quins són els ingredients principals perquè escola i família esdevinguem la "tribu de l'infant"?

Per educar un infant, fa falta tota una tribu

Proverbi africà

 

Molt s’ha escrit sobre aquest tema, i, tot i això, la participació de les famílies en la vida escolar continua essent un dels “cavalls de batalla” dels entorns educatius.

Què fem, o què deixem de fer perquè les famílies no acabin de percebre’ns com alguna cosa indestriable en la vida dels seus fills i filles? És que potser no parlem el mateix llenguatge? O no els oferim allò que exactament necessiten?

No és la nostra pretensió treure aquí el desllorigador, seria excessivament pretensiós per part nostra, però sí que podem aportar algunes idees, que segurament les sabeu, però a les quals, probablement, no prestem suficient atenció.

La implicació de les famílies en el procés escolar dels infants

L’eina principal amb què els docents comptem és la nostra presència, una PRESÈNCIA en majúscules, que entre altres coses, ve a dir que la relació es crea a partir de molts moments sovint no planificats, a les entrades i sortides de l’escola, a les agendes, a les converses informals… sempre que posem intencionalitat i consciència.

Aquests petits moments poden esdevenir llavors per a una relació de qualitat, confiança i d’ajuda mútua, perquè no ho oblidem: els i les docents també necessitem, i molt, de les famílies perquè la nostra feina doni els fruits que tots volem.

Un somriure, un “em quedo uns minuts parlant”, una mirada franca, dir-los pel nom de pila, una encaixada de mans, una carícia als cabells del nano davant dels seus pares… són només petits exemples de com construir una relació de confiança sense gairebé ni adonar-nos. De forma subtil els estem dient “et veig, sé que estàs aquí, el teu fill/a m’importa”. I aquest missatge va calant…

A més, PRESÈNCIA també vol dir una actitud determinada, conscient i intencional que facilitarà, i molt, que les famílies ens percebin com uns aliats en l’educació dels seus fills. Per ser més concrets, parlem de:

  • Reconeixement: reconèixer que totes les famílies cerquen el millor pels seus fills, que tenen una preocupació genuïna pel seu benestar i valorar l’esforç que fan en la seva educació, sense judicis. Me’n faig càrrec de la vostra preocupació per les notes del Jaume, buscarem una manera conjunta d’ajudar-lo a superar aquest moment.
  • Normalització: vol dir que allò que els preocupa entorn la criança dels seus fills és normal, els passa (i ens passa) a tots els que som pares. De vegades ens n’hem sortit la mar de bé, altres vegades ens sentim “els pitjors pares del món”. I no passa res, és normal i humà sentir-se així, i no els jutgem. És normal que us sentiu sobrepassats quan la Laura té aquests atacs de ràbia, qualsevol persona en el vostre lloc se sentiria igual, anem a veure com podem ajudar-la a calmar-se.
  • Validació: validar la intenció amb què la família ha fet quelcom per resoldre les dificultats que tenen amb els fills. Potser l’acció no ha estat la més encertada, però la intenció que hi ha al darrere segur que sí que ho és. Podem qüestionar l’acció, però mai jutgem la persona que hi ha al darrere. Estic segura que darrere el càstig que li vas posar al Said hi havia una bona intenció, pensem altres maneres de reaccionar la pròxima vegada que passi el mateix.
  • I per acabar, els pactes orientadors: no marxem de l’entrevista, trobada, reunió, sense un parell de compromisos o “deures” conjunts, per dur a terme a casa i a l’escola. D’aquesta manera, les famílies tenen l’experiència i la certesa que l’educació del seu fill/a és “cosa de tots”, i no se senten jutjats. Durant aquest mes de febrer, tant vosaltres a casa com jo a l’escola, posarem en pràctica aquestes pautes que hem consensuat i al març ens tornem a trobar per veure com han anat.

La importància d’anar tots a una

Ben segur que ja us heu adonat que la paraula “judici” apareix en totes aquestes propostes. Potser sense adonar-nos-en, sense malícia, sense ser-ne conscients de vegades fem sentir a les famílies que “no estan fent bé la seva feina de pares”, i l’efecte immediat que té és que aquests “aixequen muralles defensives”. Quan hom se sent atacat, es defensa. I a més és legítima defensa.

Si la nostra actitud és de comprensió, d’acceptació, i de treball comú amb l’objectiu que el benestar de l’infant millori, aquestes muralles es desfan, i les famílies ens percebran com a aliats, generant cada vegada més una relació de mútua confiança i suport.

Al capdavall, establir una bona vinculació amb les famílies és un delicat treball d’artesania que requereix temps i dedicació, d’anar donant-li a poc a poc la forma que volem, d’esmenar allò que no funciona i valorar allò que ens agrada i dona resultats. Les estratègies i habilitats de comunicació no són quelcom que s’estudiï en profunditat a la Facultat, i sovint, perquè les famílies s’engresquin, fem grans actes, o pensem activitats xulíssimes, o treballem uns Canva de presentació del curs que són una autèntica meravella.

I això està molt bé, però no oblidem que, ras i curt, la millor eina per implicar a les famílies som nosaltres mateixes.

Un article de:

Irene de Luis.

Psicóloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.