Quina il·lusió ens fa saber que la família creix i que aviat serem un més! És un moment de transició per la parella, un canvi important per a un fill gran, una novetat per a un fill petit, una expectativa pels avis, una alegria pels tiets i amics… i tots i cadascun de nosaltres, ho vivim de manera molt diferent. Apareixen emocions com la sorpresa i la il·lusió, quan pensem en una nova etapa i una nova persona a qui estimarem. Però també la por, per exemple, a les dificultats per gestionar el temps i l’energia, i fins i tot la tristesa per perdre la relació actual que tenim amb el nostre fill gran. 

Llavors prenem consciència què no hi ha dues relacions iguals, i podem sentir por de no estimar als nostres fills per igual, perquè és clar, amb tot el que estimem al nostre fill gran… com podrà ser que estimem a un altre fill com a ell? I ens trobem amb la realitat que no podem estimar igual, sinó que simplement estimarem a cadascun d’ells de maneres diferents perquè són persones diferents. 

És curiós que partim de la idea d’estimar-los per igual, quan ni nosaltres mateixos som les mateixes persones en els moments dels seus naixements. La vida ens transforma dia a dia, i per tant, és literalment impossible que els hi donem el mateix de nosaltres mateixos, perquè les nostres circumstàncies són diferents i en conseqüència nosaltres també. 

A més, els nostres fills neixen amb un temperament, cadascun amb el seu i, a poc a poc, al llarg dels dies que passen i les experiències que viuen, van desenvolupant el seu caràcter. Justament això ja marca una diferència en la nostra relació, igual que el seu ordre de naixement o les expectatives que tenim cap a ells/elles.

Serà ben diferent l’arribada d’un primer fill, on la parella s’està coneixent com a persona en el rol de pare/mare, o l’arribada d’un segon fill on hi ha una experiència prèvia (ja sigui positiva o negativa), que modularà la nostra vivència, i alhora, amb una part de nosaltres que requerirà acompanyar emocionalment al nostre primer fill o filla. Ara passarem a ser progenitors de més d’un infant i la complexitat augmenta, ja que les relacions no són unidireccionals ni simples i es posen en joc múltiples factors. 

El fet de tenir un germà ens aporta certs aprenentatges que d’altra manera no es donarien a la vida: aprenem a situar-nos en el lloc que ocupem dins la família, vivim experiències de rivalitat, ens maneguem amb l’agressivitat, compartim l’amor dels nostres pares, i també vivim moments de complicitat. 

Un dels aspectes que més preocupa a l’arribada d’un fill o filla, és la gelosia entre germans/es. Cal entendre que la visió dels progenitors sobre l’arribada d’un fill o filla, serà diferent de la dels nostres fills. Per començar, la decisió de què aparegui una nova persona a la família és una decisió presa pels pares, i no pels infants, i poden necessitar temps per adaptar-se a aquesta nova realitat, que no han escollit. És per això que caldrà anar anticipant en la mesura que sigui possible, tot adaptant-nos a la capacitat de comprensió de cada edat i etapa evolutiva. 

Què podem fer com a pares en l’acompanyament del nostre fill o filla per afavorir el benestar de tota la família?

Us recomanem alguns llibres que us podran acompanyar en la vivència de l’embaràs, com “La Laura i la panxa de la mare”[1] i “La Laura té un germanet”[2]. 

Considerem rellevant algunes idees que us poden servir de guia en aquest camí: 

  • Respectar el lloc i el rol de cadascú dins la família.
  • Implicar a tots els membres de la família en activitats engrescadores, per exemple, demanant al fill gran que ens ajudi a triar roba pel nadó o en la compra d’estris que necessiti. 
  • Escoltar i estar atents als senyals que els nostres fills expressen respecte a les emocions que senten: donar un lloc i un espai per atendre-les de manera amorosa.
  • Acollir tant les pors com les alegries i totes les emocions que apareguin, per tal de poder captar el missatge que ens porten i satisfer aquella necessitat que aflora.
  • Evitar les comparacions entre germans, ja que això afavorirà la rivalitat.
  • Disposar d’un temps exclusiu, genuí i individual amb cadascun dels nostres fills, on la nostra atenció sigui plena vers ell/ella.
  • Acceptar i acompanyar els petits retrocessos o regressions que el nostre fill gran pugui tenir, entenent que és la manera que té de poder comprovar que els pares encara l’estimen i té la seva atenció.
  • Disposar d’un espai de parella per revisar els nostres rols com a pares i per comunicar tot el relatiu a la criança. 

Recordeu que els vostres fills necessiten anticipar els canvis i sentir que continueu estant disponibles per ells i continuen sent part important dins la família! 

Un article de:

Rebeca López.

Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.

 

[1] La Laura i la panxa de la mare. Liesbet Slegers (Autor, Ilustrador), Xavier Hernàndez Malo (Traductor).Editorial‏ : ‎ Edicions Baula; N.º: 5 edició (15 març 2013). ISBN-10 : ‎ 8447912647. ISBN-13 ‏ : ‎ 978-8447912643.

[2] La Laura té un germanet. Liesbet Slegers (Autor, Ilustrador), Xavier Hernàndez Malo (Traductor).Editorial: ‎ Edicions Baula; N.º: 5 edició (15 març 2013). ISBN-10 ‏ : ‎ 8447912655. ISBN-13 ‏ : ‎ 978-8447912650.