Sense categoria

Pel·lícules recomanades per infants de 6 a 12 anys

• “Mulan”: Pel·lícula 2020. Explica la història d’una jove que ho arrisca tot per convertir-se en una gran guerrera xinesa. 
  VALORS: Inconformisme, lluitar pel que desitgem, trencar estereotips
• “Encanto”: Pel·lícula 2021. Ens situa al cor de Colòmbia, narrant les extraordinàries aventures d’una jove i la seva família on tots tenen habilitats fantàstiques.
  VALORS: no subestimar, tothom té una habilitat, només cal donar l’oportunitat de trobar-la, treball en equip.
• “Luca”: Pel·lícula 2021. Dos amics que gaudeixen de l’estiu mentre intenten amagar el seu gran secret: són monstres marins que es converteixen en persones quan estan secs.
  VALORS: La importància de l’amistat, el pas de la infantesa a l’adolescència, normalitzar que a mesura que ens anem fent grans sentim coses diferents que no sempre entenem.
• “Frozen” i “Frozen 2”: Pel·lícules del 2013 i 2019 respectivament. Explica les aventures d’Elsa i
  Anna, dues germanes al regne d’Arendelle, i el seu pas de la infantesa a la joventut.
  VALORS: l’empoderament femení i la igualtat, on les protagonistes es valen per si mateixes i no els cal un amor romàntic per sentir-se completes. Parla també de l’amor fraternal i del valor de la constància i perseverança. Un clàssic de l’animació infantil.
• “Matilda”: Pel·lícula de 2022. Adaptació de la pel·lícula del 1996. Explica la història d’una nena precoç amb els pitjors pares del món, i que utilitza la imaginació i els seus nous amics per superar els diferents obstacles que se li van presentant.
  VALORS: Bondat, importància de la imaginació i el foment de la lectura, valor de l’amistat i el valor que cada persona és única. Respecte cap a la diversitat.

Pel·lícules recomanades per a adolescents (a partir de 12 anys) o en família

• “Veinte mil especies de abejas”: Pel·lícula del 2023. Cocó, de 8 anys sent que no encaixa i no entén perquè. Aquell estiu a casa de la seva àvia els hi canviarà la vida en una mena de viatge en la recerca de la seva identitat de gènere acompanyada de les dones de la seva família.
  VALORS: En paraules de la pròpia directora, Estíbaliz Urresola, “el valor de la diversitat en múltiples expressions: varietat de personatges femenins, varietat de creences, de sentir i d’estimar i en la riquesa lingüística. Presentar la transexualitat com una expressió de diversitat més de la vida”.
• “Ana de las tejas verdes”: Sèrie del 2017. Basada en la novel·la del mateix títol, explica la història d’una noieta òrfena de 13 anys, apassionada i valenta en la dècada de 1890, on per error és acollida per dos germans adults que li donen una llar i una família.
  VALORS: conjuga el valor de la vida rural i la connexió amb la natura, la imaginació i la fantasia com a motor per superar els entrebancs a la vida, l’amistat i l’amor veritable.
• “La maternal”: Pel·lícula del 2022. Carla, una jove de 14 anys amb problemes familiars, que no té més remei que ingressar a un centre maternal per a adolescents quan s’adona que està embarassada de 5 mesos.
  VALORS: Una pel·lícula de visió obligada per a tots els adolescents, per posar-se en la pell de la protagonista i prendre consciència del que implica ser mare i pare, i les contradiccions que ens acompanyen en el procés de fer-nos grans.
• “El club de los poetas muertos”: Pel·lícula de 1989. Un grup d’alumnes descobreix la importància de perseguir els somnis gràcies a un mestre que desperta les seves ments amb mètodes poc convencionals.
  VALORS: El “carpe diem”, o com no hem de conformar-nos amb l’ordinari, convidant-nos a ser únics i extraordinaris, aprofitant cada moment per reivindicar i lluitar pels nostres somnis. Un clàssic entre els clàssics.
• “Del revés”: Pel.lícula del 2015. Riley és una noia que gaudeix o pateix tota mena de sentiments. Tot i que la seva vida ha estat marcada per l’Alegria, també es veu afectada per altres emocions. El que no entén gaire bé és per quin motiu ha d’existir la tristesa a la seva vida. Una sèrie d’esdeveniments fan que Alegria i Tristesa es barregin en una entretinguda aventura.
  VALORS: Neurociència i emocions explicada per infants i joves que transiten de la infància a l’adolescència.
• “Cinco lobitos”: Pel·lícula del 2022. Amaia acaba de ser mare i s’adona que no sap gaire bé com ser-ho. En absentar-se la seva parella per feina unes setmanes, decideix tornar a casa dels seus pares, en un bonic poble costaner del País Basc, i així compartir la responsabilitat de cuidar el nadó. El que no sap Amaia és que, encara que ara sigui mare, no deixarà de ser filla.
  VALORS: Film que ens ajuda a connectar amb els diferents rols que ocupem en la nostra vida, i ens ajuda a reflexionar sobre les diferents relacions que establim dins del nucli familiar.
  AQUESTA PEL·LÍCULA NO ÉS ADEQUADA PER MENORS DE 14 ANYS.
• “En busca de la felicidad”: Pel·lícula del 2006. Chris Gardner és un venedor brillant i amb talent, però la seva feina no permet cobrir les seves necessitats més bàsiques. Tant és així que acaben fent-lo fora, amb el seu fill de cinc anys, del seu pis de San Francisco, i tots dos no tenen cap lloc on anar. Quan Gardner aconsegueix fer unes pràctiques en una prestigiosa corredoria de borsa, els dos protagonistes hauran d’afrontar moltes adversitats per fer realitat el somni d’una vida millor.
  VALORS: Aquesta pel·lícula ens ajudarà a reflexionar sobre les expectatives que tenim sobre els nostres fills, quin valor té l’esforç i el sacrifici diari, i com l’amor, pot ser motor de canvi i generador de resiliència, a través d’un pare molt present.
• “La skater”: Pel·lícula del 2021. Prerna, una adolescent de l’Índia rural, arriba a la majoria d’edat quan s’inicia al skateboard. Com a conseqüència, ha de lluitar contra tota probabilitat per seguir els seus somnis i competir al campionat nacional.
  VALORS: Reconeixement dels diferents talents, importància de la resiliència i diferències amb la família d’origen en el procés d’individualització.
• “Zipi i Zape i la illa del capità“: Pel·lícula del 2016. Arriba el Nadal i Zipi i Zape la tornen a liar. Aquesta vegada la malifeta és tan gran que són castigats sense vacances i obligats a acompanyar els seus pares al que sembla ser un avorrit viatge amb vaixell. Per a la seva sorpresa, el destí és una illa espectacular i remota. Una terrible tempesta els obliga a refugiar-se a la mansió de la divertida senyoreta Pam, on nens sense família gaudeixen d’un paradís sense regles. Ajudats per Pipi, Maqui i Flequi, els germans descobreixen que la sobtada desaparició dels seus pares guarda relació amb el secret de la misteriosa illa i els seus estranys habitants…
  VALORS: Aquesta pel·lícula ens porta a fer una reflexió sobre els límits que posem als nostres infants, de quina manera els hi demostrem l’amor i quins efectes pot tenir això en la nostra relació amb ells i elles.
• “Los Mitchell contra las máquinas”: Pel.lícula del 2021. La història parla d’un viatge per carretera de la família Mitchell, que es veu interromput per una insurrecció tecnològica que amenaça la humanitat.
  VALORS: Analitzarem quins efectes té al nostre dia a dia la connexió a internet, l’ús de dispositius electrònics i com en funció de l’ús que en fem, ens pot afectar positiva o negativament a les nostres relacions familiars. Divertida pel·lícula que ens ajuda a connectar amb la imperfecció i trencar
  mites sobre famílies “perfectes”.
• “Los chicos del coro”: Pel·lícula del 2004. El 1948 Clément Mathieu, professor de música aturat,
  accepta un lloc com a professor vigilant en un internat de reeducació de menors. El sistema repressiu aplicat pel director commociona Mathieu. Ensenyant-los música i cant coral a aquests nens tan “difícils”, Mathieu transformarà les seves vides quotidianes.
  VALORS: Oferiment a reflexionar sobre el nostre model educatiu (permissiu, autoritari, democràtic…) i quins efectes té en el comportament dels infants.
• “Els Croods”: Pel·lícula del 2013. Ubicada en el període prehistòric. Després de la destrucció de casa per un gran terratrèmol, Grug es veu obligat a emigrar amb la seva família. Mentre avancen per un món desconegut i esfereïdor, es troben amb un nòmada de ment oberta que els deixa a tots fascinats, sobretot a la filla de Grug.
  VALORS: Obertura davant d’experiències noves, com gestionem la por, ajuda entre iguals i valentia davant els canvis.
• “Captain Fantastic”: Nominada millor actor Oscars i Globos d’Or. Pel·lícula del 2016. Ben és un home que ha passat deu anys vivint als remots boscos situats al nord-oest dels Estats Units criant els seus sis fills, al costat de la seva dona. Aïllats totalment de la vida moderna, de les comoditats de les ciutats i de la societat de consum, Ben és un pare devot que ha inculcat als seus fills una peculiar manera de pensar i viure la vida. No obstant això, una tràgica notícia fa que la peculiar família hagi de deixar temporalment el seu mode de vida a la natura i tornar a la civilització.
  VALORS: Anàlisi i revisió de les creences familiars, impacte d’una malaltia en la vida de la família i adaptació als canvis.
• “La canço del mar”: Pel·lícula del 2014. Nominada als oscars millor pel·lícula d’animació l’any 2015.
  Després de la desaparició de la seva mare, Ben i Saoirse són enviats a viure amb la seva àvia a la ciutat. Quan decideixen tornar a casa seva al costat del mar, el seu viatge es converteix en una carrera contra el temps a mesura que s’endinsen a un món que Ben només coneix a través de les llegendes que li narrava la seva mare. Però aquest no és un conte per dormir; aquestes criatures porten al nostre món massa temps. Ben aviat s’adona que Saoirse serà la clau per a la seva supervivència.
  VALORS: Ens ajudarà a reflexionar sobre l’aprenentatge, el procés de maduració, la importància de comprendre als altres i de demanar perdó.

Curtmetratges

• “Cuerdas”: Guanyador d’un Premi Goya al millor curtmetratge d’animació al 2014. Maria, una nena que assisteix a l’escola, coneix a un nou company, Nico. El curtmetratge relata de forma extraordinària com des del primer instant Nico és rebut per maria com un més dels seus companys, sense que la seva condició faci que la nena ho tracti d’una manera diferent.
  VALORS: En parlar de l’objectiu del curtmetratge hem de parlar de la capacitat de sensibilitzar la nostra societat, sobre els valors morals que estableixen el teixit social. valors com ara la igualtat, la inclusió, la solidaritat, la gratitud i l’honestedat.
• “Hair Love”:  Premi Óscar al millor curtmetratge animat al 2020. Zuri, de set anys, intenta pentinar els cabells gruixuts i naturals mentre veu un vídeo instructiu narrat per la seva mare (Issa Rae). El seu pare, Stephen, intenta ajudar-la i, després de molt esforç, aconsegueix pentinar-la com la nena volia. Entren a una habitació d’hospital on la mare porta un mocador i està asseguda en una cadira de rodes. La seva mare es treu el mocador per revelar que el seu cap està completament calb, resultat de la quimioteràpia per al càncer.
  VALORS: Cherry (Director) va declarar que es va sentir inspirat per crear Hair Love per contrarestar els estereotips sobre els pares negres i augmentar la representació dels cabells negres. Altres valors que ens aporta és la gran força de l’amor que sentim uns per altres i els obstacles que ens ajuda a superar.
• “El mundo al revés: Heterofobia”: Associació CoeducAcció. Curtmetratge que ens fa reflexionar mostrant-nos un món capgirat al nostre: una societat on no existeix l’homofòbia, sinó l’heterofòbia: “Una nena que va descobrir ser diferent dels de la seva família i davant de la societat en general, una societat on l’homosexualitat està imposada i influenciada per tots els mitjans, incloent-hi la religió, una societat on pena, castiga, discrimina i invisibilitza la heterosexualitat Una nena que va descobrir ser heterosexual i per mostrar-se tal com és davant una societat heteròfobica, pateix de la incomprensió, l’assetjament, la intolerància i la manca de respecte, no només per part de l’escola sinó per part de les seves mateixes mares no comprendrela i ajudar-la per la seva heterosexualitat”.

Sobre mort i suicidi

• “Moebius”: Sèrie 2021. A la Farga no es pot confiar en ningú. La Mamen, la nova professora de matemàtiques de l’institut, topa amb aquesta realitat quan mor un dels seus alumnes en estranyes circumstàncies. Liderarà una controvertida investigació a contracorrent, descobrint secrets amagats d’un poble aparentment tranquil de la Catalunya interior.
  VALORS: Darrera d’una mort estranya, s’investiga un possible cas de bullying, deixant entreveure emocions com la culpa, la vergonya, el rebuig…
• “Coco”: 2 Premis Oscar al 2017: millor llargmetratge d’animació i millor cançó. Miguel és un jove amb el somni de convertir-se en llegenda de la música malgrat la prohibició de la família. El seu ídol és Ernesto de la Cruz, el músic i cantant més famós de Mèxic. La passió de Miguel el portarà a endinsar-se a la “Terra dels Morts”, on coneixerà el seu veritable llegat familiar.
  VALORS: Lleialtat familiar. Molina, un dels guionistes, va argumentar que «la meva esperança és que quan les famílies vagin a veure aquest film junts, tinguin una manera de comunicar-se, i entenguin el valor de la paraula de generació en generació».

Sobre càncer

“Demasiado mayor para cuentos de hadas”: Un noi vol participar en un torneig de videojocs, però la malaltia de la seva mare i el fet de ser cuidat per una tieta excèntrica, l’obliguen a replantejar-se les prioritats.
Valors: Importància de la salut, tant física com emocional, pràctica de l’esport, valor de la comunicació i la sinceritat entre persones. Veiem com un nen comença a afrontar el pas a l’adolescència i l’actitud que tenen els adults respecte a ell.

Sobre bullying

• “Wonder”: Pel.lícula del 2017. Un nen de 10 anys nascut amb una deformitat facial que l’ha obligat a ser operat 27 vegades de cirurgia, s’esforça per encaixar a la seva nova escola.
  VALORS: Reflexió sobre la diversitat, la inclusió i el bullying, exposant clarament que l’assetjament escolar requereix d’una acció responsable i conjunta de la comunitat educativa, els adults responsables i els estudiants per evitar que continuï existint. Tal i com un personatge diu a la pel.lícula: “Sigueu amables, perquè tothom està lliurant una dura batalla. I si realment voleu veure el que les persones són, tot el que heu de fer és mirar”.
• “Tall girl”: Pel.lícula del 2019. Jodi fa anys que està acomplexada per la seva estatura (1,91 m). Sent de bon tros la noia més alta de l’institut, mai no s’ha sentit a gust amb el seu cos. Després d’anys caminant encorbada, aguantant burles i intentant passar desapercebuda, per fi decideix que ja és hora de superar les seves inseguretats i s’enreda en un trio amorós a l’institut.
  VALORS: el valor de la diferència ben viscuda, resiliència i la importància de les habilitats socials i el grup d’iguals a l’adolescència.

Consells per les famílies

Tria la pel·lícula que més t’agradi, digues als teus fills de què tracta i disposeuvos còmodament al sofà a passar una estona en família veient junts el film. Un cop s’hagi acabat, us proposem que feu un petit debat a casa sobre el que heu après. D’aquesta manera, podreu reflexionar en família sobre el que heu vist.
Segons l’edat que tinguin els nens, els pots fer preguntes senzilles com aquestes:

• Us ha agradat la pel·lícula?
• Què és el que heu entès?
• Què us ha agradat més? I el que menys?
• Quins valors són els que hem après?
• Sobre què creieu que hem de reflexionar?
• T’ha ajudat a veure les coses d’una altra manera?

Fes clic per descarregar el document de “Recomanacions de pel·lícules per gaudir del cinema en família”

Recordo que, quan jo anava a EGB, per allà els 80, hi havia un noi a la classe, l’Eugeni, a qui sense cap mena de dubte avui en dia diríem que li feien bullying. Mai cap mestre ens va dir gran cosa sobre el que passava (i us asseguro que van passar coses que només pensar-les se’m posen els pèls de punta). Ja se sap, deien, són cosa de nens.

Uns anys abans, la mestra, intentava que ens fessin més amb la Margarita… i no sé la resta, però a mi la Margarita em costava molt perquè parlava tan fluixet que no la sentia. I quan més em deien d’estar amb ella, menys hi sabia estar…

Més endavant, ja a COU, vaig compartir grup amb la Marta, al costat de qui ningú volia seure perquè, fa fins i tot cosa dir-ho, feia molta pudor…

És cert que als anys 80 les coses eren força diferents, però hi ha coses que no canvien. Aleshores, igual que ara, la situació de l’Eugeni no era “cosa de nens”. La seguretat de la Margarita no depenia de forçar el seu joc amb les companyes ni la integració de la Marta al nou grup era tan senzilla com aconseguir que algú s’assegués al seu costat.

Els mestres d’aleshores haurien pogut fer moltes dinàmiques per treballar la cohesió de grup i dic, sense por a equivocar-me, que no haurien triomfat massa.

Per què?

Doncs perquè el problema de l’Eugeni ni era de cohesió ni era un problema tan sols de l’Eugeni. La causa de la inseguretat de la Margarita no estava en el grup sinó en una malaltia degenerativa que patia. I la integració de la Marta potser hauria estat diferent si s’hagués pogut acompanyar a la seva família.

Podem, si vols, canviar els noms dels protagonistes i el símptoma: “Aquest grup no és un grup, està ple de grupets!”, “La Maria té un lideratge que no sempre és positiu”, “els de 5è B sempre s’estan burxant”… i així podríem seguir, però per més llarga que féssim la llista encara podríem dir el mateix que amb l’Eugeni, la Margarita i la Marta: el problema no se soluciona amb una dinàmica de cohesió és a dir, el problema no se soluciona tractant el símptoma sinó acostant-nos a la causa que l’ha originat.

Som-hi doncs! Què fem amb aquests casos que ens venen al cap? Com saber si una dinàmica de cohesió és el més adient o, al contrari, necessitem una altra cosa? Doncs aplicant una eina senzilla i que tots tenim a l’abast: l’observació.

Com són les relacions d’aquest infant (a l’aula, al pati, a casa, a les extraescolars)? Més enllà de les seves actituds/comportament, quines expressions emocionals podem observar? Com es veu a si mateix? S’estima? Es valora? Hem parlat amb la família? Quina informació tenen els anteriors mestres? Porta alguna etiqueta aquest alumne?…

Plantegem-ho com un joc

Fem-nos moltes preguntes i obrim moltes hipòtesis, com si fóssim detectius. I en acabar preguntem-nos: què és el que necessita? Com el puc acompanyar jo, com a mestra? Com el pot acompanyar l’escola? Quines habilitats necessitem activar?…

I amb tot això establim un pla d’acció amb uns objectius pedagògics i una temporalització, impliquem a la resta de professionals que entren a l’aula, als monitors, a la família. Anem tots a una, unim-nos per donar suport a l’infant o al grup.

Potser realment una dinàmica de cohesió és el que més s’adiu, però potser hi ha casos en què, abans d’arribar-hi, haurem de passar per altres llocs. En aquest cas necessitarem més temps, però haurà valgut la pena.

Un article de:

Anna Rallo.

Psicopedagoga. Tècnica del Programa Komtü.

Abans de continuar llegint l’article, et convido a fer que et regalis un petit moment, escull si necessites un parell de minuts o una mica més, tanca els ulls, observa el teu pensament i registra de forma interna aquelles obligacions que has de fer durant el teu dia a dia (comprar, feina, neteja, cuinar, parella, conduir…).

Durant aquesta estona que t’has regalat, has connectat amb aquestes i altres obligacions.

Apunta tot el que has recordat en un paper i observa

Com et fa sentir el que fas? Amb quins pensaments connectes mentre ho fas? Com està el teu cos físic en acabar el dia?

Segurament has connectat amb emocions com l’estrès i l’ansietat, amb l’autoexigència i amb sensacions d’esgotament i cansament físic, i et pregunto: què necessites fer en aquest nivell? Què penses d’allò que fas? Què hi ha darrere d’aquest fer? Què passaria si fessis menys? Des d’on ho fas?

Demostrar massa exigència amb nosaltres mateixos, ens genera totes les emocions descrites prèviament i ens redueix de forma significativa la nostra autoestima.

Què ens passa quan veiem que no arribem a tot?

L’estrès continuat i l’ansietat augmenten els nivells de cortisol i, en conseqüència, disminueix significativament la nostra capacitat de gestió assertiva, mantenint-nos contínuament en una sensació interna d’alerta i perill.

Per evitar aquesta i altres sensacions, emocions i pensaments desagradables, el nostre organisme ens convida a continuar fent, a continuar fugint d’allò que sento i penso. L’ésser humà, de forma innata, ha desenvolupat un seguit d’estratègies com ara: lluitar, congelar-se, complaure i finalment fugir. Quina creus que és la teva predominant?

La necessitat de fer, de forma compulsiva, repetitiva i amb poc descans respon a la necessitat de fugir. Normalment, les persones que desenvolupen aquesta estratègia demostren una addició al treball, pensament excessiu, episodis d’ansietat, dificultats per a mantenir-se quiets i en calma, una actitud perfeccionista, evasiva i hiperactiva. Quan les tasques han acabat i apareix un moment, dia o època on hi ha menys activitat, els sol aparèixer tristesa, frustració, solitud, emocions i estats que se solen voler evitar mitjançant l’activitat frenètica del dia a dia.

Potser no pots modificar tots els teus “he de “, però el que sí que pots transformar és des d’on ho fas i com et fa sentir. Per a fer-ho, preguntat: a quina necessitat respon? Com em sento fent això?

Anar desenvolupant consciència de les teves accions t’acompanyarà en el teu autoconeixement i en el teu benestar.

Un article de:

Josep Montané.

Integrador social. Tècnic del Programa Komtü.

Si ens imaginem l’escola com un centre obert, connectat amb el seu entorn, transformador i pedagògic, ens adonarem que forma part de la comunitat i que, a la vegada, fa comunitat. Des d’aquesta mirada, ens podem plantejar quines accions de millora i dinamització local podem fer amb l’Administració i entitats dels voltants. Per tant, partim d’una escola facilitadora d’aprenentatges i que és capaç d’ajudar a construir una ciutadania activa.

Què pot fer l’escola respecte al medi ambient?

L’educació és un element clau en la resposta al canvi climàtic: té un paper imprescindible perquè cada infant adquireixi els coneixements, habilitats, actituds, competències i valors necessaris per donar forma a un futur sostenible. Educar sobre el canvi climàtic, el medi ambient i el desenvolupament sostenible va més enllà de la classe de ciències i supera l’àmbit de l’aula: afecta tots els components del sistema educatiu, és transversal al currículum i defineix un model d’aprenentatge continu, que dura tota la vida i comprèn diferents sistemes en què ens trobem immersos.

De quines habilitats i competències estem parlant?

Promoció del pensament crític, metodologies de recerca d’informació, habilitats de resolució de problemes, i competències per predir esdeveniments en contextos canviants i per actuar-hi de manera col·laborativa, responsabilitat enfront de les mateixes accions, empatia vers els altres, respecte vers allò meu i dels altres… Prendre consciència que els recursos de la natura són limitats i hem de cuidar-los, ens farà replantejar quin model de consum tenim habitualment i quin volem tenir.

També hem de poder reflexionar sobre els fenòmens atmosfèrics cada cop més nocius: temperatures més altes que afecten la salut, especialment dels més petits i vulnerables, tempestes més intenses i sequera greu, i com hem d’aprendre a protegir-nos davant aquestes situacions.

Com podem anar treballant tots aquests valors al llarg de l’escolaritat?

Et deixem algunes idees per treballar des de:

• Àrea de ciències socials: poblacions afectades pel canvi climàtic, usos del sòl i desastre naturals, conflictes pels recursos…
• Àrea de llengua i llengua estrangera: comprensió lectora, argumentació, vocabulari específic relacionat amb el clima, coneixença i debat sobre les campanyes informatives com a forma de comunicació i sensibilització…
• Àrea de matemàtiques: comprensió de les xifres publicades sobre els efectes del canvi climàtic, probabilitats i models predictius…
• Àrea artística: disseny gràfic i activisme, reutilització i ús de materials reciclats en la producció artística, disseny d’infografies…
• Àrea de tutoria o educació en valors: responsabilitat, debat, resolució de conflictes, interdependència, empatia…

Per tant, si les persones som part del problema, podrem ser part de la solució. Aquesta mirada capacitadora i positiva respecte al nostre futur també és un dret dels infants i les seves famílies. L’única acció que no té efecte, és la que no es fa!

Recursos disponibles:

• 11 curtmetratges pel dia mundial del medi ambient
• Educación Ambiental y Cambio Climático
• El nostre planeta, els nostres drets
• 1.001 projectes pel planeta. Suma-hi el teu! | Proposta per crear un quadern de missió per a tota la classe, en què s’estableix un objectiu conjunt pel medi ambient amb els compromisos i metes de cada participant.

Dies per actuar:

• 30 de gener: Dia de la Pau
• 22 de març: Dia de l’Aigua
• 22 d’abril: Dia Internacional de la Mare Terra
• 22 de maig: Dia Internacional de la Diversitat Biològica
• 5 de juny: Dia Mundial del Medi Ambient
• 17 de juny: Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera
• 16 de setembre: Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó
• 13 d’octubre: Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres

Un article de:

Rebeca López.

Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.

Un tast de poesia:

“Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera”

J.V.Foix

“Caminante, no hay camino se hace camino al andar”

A. Machado

Un tast científic i de salut:

Caminar és un exercici saludable amb què enfortim molta de la nostra musculatura. A més, segreguem endorfines i serotonina, que estan relacionades amb l’estat d’ànim, les emocions i la sensació de satisfacció.

Un tast pels sentits:

L’olor de la terra mullada, de la molsa, dels pins

El paisatge

La paraula compartida

Els sorolls del bosc

El trepitjar ferm que ens arrela

D’excursió amb la família…

Preparant-la ja iniciem la descoberta, podem cercar un objectiu especial, un castell, una cova, un salt d’aigua, un arbre gegant i, així, l’excursió prendrà un aire d’exploració i d’aventura que ens engrescarà a tots, sobretot si hi ha canalla.

Quan comencem a caminar, cadascú fa el seu procés, l’infant es mira els peus, i pensa: podré arribar-hi?, i es cansa i es parla, i es va coneixent a si mateix, i això l’ajuda a créixer.

Després comença l’intercanvi amb l’entorn.

La curiositat infantil i la seva capacitat d’observació el fa aprendre a la velocitat del llamp.

Veu l’entorn i hi connecta:

“He trobat un pal xulíssim, el poso dins un forat per veure si és gaire fons, veig una flor de molts colors, vull creuar el riu, aix! No he calculat bé i he sucat els peus dins l’aigua!, que divertit, quina satisfacció sentir el peu moll, esquitxo als meus germans, ah! He sentit un soroll, deu ser un porc senglar?” i se l’imagina sortint de darrere un arbust perquè veu la terra remoguda. “Quina cua de formigues tan gran…”

L’infant sap impregnar-se del que la natura li ofereix. Si el deixem aturar a fer tot això, pot anar experimentant el que li ve de gust, gaudeix i observa, es diverteix i aprèn.

Els adults, acompanyant-lo, podem gaudir d’aquest moment, sense córrer per arribar, ja hi som, connectant amb allò que la seva mirada cap a la natura ens ofereix.

L’adolescent ja pot copsar la immensitat i la bellesa de la natura, les olors, l’aire net, tot fent que, contemplant-la, sentim una connexió especial amb la nostra essència, una connexió que va una mica més enllà d’allò que estem veient…

Continuem endavant i apareix la riquesa de compartir pensaments que caminen amb nosaltres.

Caminant amb la família, enfortim els vincles perquè, des que comencem l’excursió, les experiències ens acosten.

En el moment de descoberta, tant els més petits com la resta, gaudim de l’exploració: pals, pedres, jocs, pinyes rosegades per un esquirol, endevinant els noms del que veiem, saltant, trobant mores per menjar, mirant formigues amb una lupa…, a cada passa descobrim alguna cosa nova, a cada pas ens divertim.

Podem agafar una brúixola, aprendre on tenim el nord i a orientar el mapa serà un aprenentatge divertit per als infants – encara que ja tinguem una aplicació que ens ubiqui.

Descobrim, juguem, endevinem, ens divertim, explorem i, si mirem tot allò que anem trobant amb la mirada curiosa i divertida de l’infant, ens ho passem molt millor.

A mesura que caminem, els nostres pensaments van prenent un ritme tranquil i el nostre estat d’ànim millora, la visió del paisatge i el verd ho afavoreix, juntament amb què segreguem endorfines i serotonina. El nostre pensament va essent més positiu, més creatiu i això ens permet pensar en les coses d’una manera més relaxada, la nostra mirada s’amplia, s’obre i la nostra energia és alta.

Quan el ritme de l’aventura baixa és un moment bonic per a parlar de qualsevol tema amb els fills/es. Caminant per la muntanya podem pensar i parlar amb una serenitat que l’entorn habitual no sempre ens facilita, reflexionem conjuntament de temes que ens interessin (a casa sovint debatem, però reflexionar és un pas més i no sempre trobem l’espai).

Moments de converses divertides, intenses, transcendents, gratificants en família que posen les bases de la confiança i la complicitat.

La complicitat és aquell moment màgic en què un infant et sent company de joc o de trapelleries, o un adolescent sent que hi ha una connexió especial fugaç i que ens acosta a ells. Els fem sentir la nostra complicitat quan som capaços de jugar a picar paret, de posar els peus dins l’aigua, d’anar a tirar unes cistelles de bàsquet quan no en tenim ni idea o quan anem a veure una pel·lícula de superherois, encara que d’entrada no ens interessi. Quan senten que compartim aquelles coses que per ells són importants.

Amb la complicitat refermem les bases de la confiança, allò que tots els pares i mares volem que ens tinguin, per sentir que els hem ofert un vincle segur on puguin expressar el que senten i el que els passa.

En una caminada en família tots aquests elements hi són presents. És un espai ric, on gaudir és el primer objectiu, però on n’aconseguim molts d’altres.

Quan els adults podem anar a la muntanya amb ulls d’infant tot és més màgic i sorprenent.

I arribem a casa cansats, bruts, divertits i una mica més a prop.

Un article de:

Mireia Planells.

Terapeuta familiar i educadora social. Tècnica del Programa Komtü.

En altres èpoques de la història de l’educació, un títol com el d’aquest article hauria creat una gran controvèrsia o, potser, s’hauria quedat en un racó sense que ningú li fes cas.

I per què?

Doncs perquè, des d’un prisma directiu, no es contemplava cap altra manera d’acompanyar a l’infant a casa o a l’escola. Dites populars com “la letra, con sangre entra” (uff… aquesta frase, fa por només llegir-la, imagineu-vos haver-la viscut) ens diuen com enteníem l’aprenentatge com a societat.

Per sort, hem deixat enrere aquest estil educatiu. Tot i que hi ha parts del món i cultures que encara el mantenen i, fins i tot, m’atreviria a dir que, en el món occidental, hi ha adults del món educatiu que tenen aquest patró interioritzat, encara que no el mostrin obertament.

Què hem de saber sobre l’estil educatiu?

En ocasions, hem de tenir un estil educatiu directiu, sobretot quan una situació pot ser perillosa. Per exemple, un infant de 5 anys que travessa el carrer corrents, requeriria directivitat per part de l’adult.

Però, quan tenim aquest estil educatiu incorporat com a patró educatiu, és quan ens hem de plantejar si és el que el nen o nena necessita perquè, probablement, estarà relacionat amb la nostra necessitat de control, de respecte cap a l’adult. I, aquí, la nostra història familiar hi té un pes fonamental, d’on venim i com ens van educar. És interessant pensar-hi, reflexionar-hi, per adonar-nos com estem a l’aula o a casa.

L’evidència

La neurociència aplicada a l’educació i a la psicologia ens ha mostrat com funciona el nostre organisme, el nostre cervell davant els estímuls externs. Hi ha molts estudis, molts experts, que han evidenciat que, si som adults amorosos, l’infant està més regulat neuronalment.

Per què?

Perquè l’organisme segrega hormones, sobretot oxitocina, que generen sensacions de plaer en el cos i, per tant, disminueixen les defenses i augmenten l’obertura neuronal cap a l’experiència, cap a l’aprenentatge.

Si ens mostrem poc amorosos, distants, durs en la relació amb l’infant, aquests experts del cervell ens han mostrat que el cortisol, una altra hormona, és qui ens regula: la seva funció és posar-nos en alerta, fer sentir al cos que estem davant d’un perill.

No cal centrar-nos en els nens i nenes, pensa en tu mateix: Què ens passa quan ens sentim davant d’una situació perillosa? Estem igual de receptius i oberts a l’exterior, a l’entorn? O bé ens posem en una posició interna de defensa?

Segur que és més la segona i, ara, reflexiona en com et defenses, havent-hi l’atac, la fugida i el no saber què fer, com a respostes bàsiques de l’organisme.

Doncs als nens i nenes els passa el mateix, però amb el hàndicap que són infants i estan aprenent a regular-se emocionalment, i la nostra actuació pot tenir molt més impacte en ells que en nosaltres com adults, ja que tenim més mecanismes de regulació (tot i que alguns/es l’han perdut o deixat de banda).

Què vol dir ser un adult amorós?

Tot i que per als infants és vital el contacte físic, ser un adult amorós no vol dir estar tot el dia abraçant. Vol dir estar present, atent a les necessitats de l’infant, escoltar de manera activa per saber com està i què necessita, sense fer judicis. Si els mirem amb amor, si estem per ells, estaran molt més oberts i receptius.

Com a punt final, et demano que reflexionis sobre quin va ser l’estil educatiu que vas viure amb la teva família. Si et vas sentir ben acompanyat/da o si va haver-hi poc amor (aquí podríem aprofundir en què van viure els nostres pares i mares per actuar així, però és tema d’un altre article…). Donar-hi un espai ens ajudarà a prendre consciència de com va ser, com ens hagués agradat que ens haguessin tractat i què és el que projectem en la relació amb l’alumnat a aquest nivell.

Tots i totes tenim una història de vida que hem d’acceptar, amb moments de tots els colors (mai tots són blancs o negres, és impossible). Revisar-la ens ajuda a actuar des d’un lloc més neutre amb els nens i nenes i que, a escala neuronal, estiguin més oberts a la vida i a qualsevol experiència que es proposi des de l’aula.

Obrim tots els canals del nostre organisme perquè, com va observar la neuròloga Rebeca Saxe, si donem amor, s’activa l’oxitocina en l’altre, però també en nosaltres mateixos/es (mira les taques vermelles de la imatge, no només estan en l’infant). I això és obertura a la vida per ambdues parts.

Sembla fàcil, oi? Doncs posem-ho més en pràctica!

Un article de:

Carles Bosch.

Psicòleg i terapeuta familiar. Tècnic del Programa Komtü.

Córrer amunt i avall, saltar per tot arreu, nedar a la platja o anar en bicicleta llargues tardes d’estiu. Segurament, tots i totes tenim records divertits de la infantesa relacionats amb una, dues o potser moltes d’aquestes activitats i recordem aquests moments com a instants de joc, d’alegria, de goig i benestar en companyia de les nostres amistats.

I de vegades, a mesura que ens fem adults, algunes d’aquestes activitats deixen pas als estudis, a les obligacions laborals o, fins i tot, al temps d’oci mirant una sèrie a la infinitat de plataformes digitals. I allò que hem escoltat sovint de “fer esport millora la nostra salut, no només física sinó també emocional”, ho deixem per més endavant.

Per animar-te a practicar esport, i que la mandra no guanyi la partida, et compartim 8 evidències que relacionen l’esport amb el benestar emocional.

1. La pràctica esportiva millora el nostre estat d’ànim.

Està comprovat que dur a terme una activitat física regular, adequada al nostre estat de salut física, millora la qualitat de vida i la percepció de benestar general. I això és pel fet que, amb l’activitat física, el nostre cos genera quatre hormones que es coneixen com “el quartet de la felicitat”: serotonina, endorfina, oxitocina i dopamina.

2. La serotonina millora l’autoestima i la confiança.

Mentre practiquem esport, segreguem l’hormona de la serotonina, que implica superar els reptes que ens proposem. A més, si l’esport es fa en companyia, suposa formar part d’un grup amb qui ens identifiquem.

3. Les endorfines funcionen al cervell com un analgèsic natural.

En practicar esport, generem més quantitat d’endorfines, que posteriorment propicien un estat de relaxació, i ens ajuden a fer front a possibles situacions que ens generin estats d’estrès o de por.

4. La dopamina és el neurotransmissor del plaer per excel·lència.

I poques explicacions més calen si ens preguntem: qui no ha sentit plaer després de passar-s’ho bé practicant aquell esport que tant li agrada? I és que el nostre cervell segrega dopamina quan alguna cosa ens estimula o ens fa sentir bé.

5. L’oxitocina equilibra els vincles emocionals i afectius.

No només quan fem una abraçada al nostre fill o filla o a algú estimat, segreguem la famosa oxitocina, sinó que amb la pràctica esportiva compartida s’estableixen relacions que afavoreixen la creació d’aquesta hormona, que ajuda a equilibrar els vincles emocionals i afectius.

6. Fer esport millora la nostra condició física general.

A part de totes aquestes explicacions més de caire neurobiològic, és indubtable que fer esport millora la nostra condició física general que, a la vegada, disminueix la probabilitat de patir estrès, ansietat i ajuda a prevenir altres tipus de desregulacions en l’estat d’ànim. Hi ha estudis que han demostrat una relació directa entre la pràctica esportiva i la reducció en el consum de fàrmacs.

7. L’esport fomenta la comunicació interpersonal i intrapersonal.

La comunicació intrapersonal és una comunicació amb nosaltres mateixos/es. I és que la pràctica esportiva ens ajuda a conèixer-nos millor, a superar els reptes que ens proposem, a pensar en les nostres capacitats i habilitats i, de retruc, augmentar la nostra autoestima.

8. La pràctica esportiva promou les relacions socials.

L’última evidència és que fer esport ens rodeja de persones que també el practiquen, amb hàbits saludables. A més a més, ens permet fomentar les relacions socials i acabar amb un “tercer temps” rodejats de les nostres amistats.

I tu, ho deixes per demà o comences avui mateix?

Un article de:

Joan Ronzano.

Psicòleg i educador social. Tècnic del Programa Komtü.

Referències bibliogràfiques

Gómez-Zorita,S.,& Urdampilleta,A. (2013) Influencia de la dieta y la actividad físico-deportiva sobre el efecto de los fármacos. Facultad de Farmacia. Universidad del País Vasco (UPV-EHU)

León, F. J. G., Giménez, M. L., Bernalte, A., Dávila, J., & Cordeiro, J. A. Una aproximación desde la psicología de la salud. Grupo investigador en Psicología de la Salud. Universidad de Cádiz (UCA). Pai- 386-cts.

Les escoles tenen a l’infant, a l’alumnat, com a objectiu final de la seva intervenció educativa, tant en el vessant social (emocional, relacional…) com en el d’aprenentatge. Com bé sabem, perquè hi hagi un bon aprenentatge acadèmic, s’ha de produir un bon acompanyament emocional.

Si el nen/a té les necessitats vitals cobertes (i sentir-se estimat, valorat, comprès, és una necessitat vital), aleshores l’infant està molt més obert a qualsevol experiència de l’entorn, a l’aprenentatge.

Quins professionals intervenen en l’aprenentatge?

Hi ha molts professionals que treballen al voltant d’un escolar. Ens trobem a mestres, psicòlegs/es, psicopedagogs/es, logopedes, treballadors/es socials, tècnics/es d’integració social, monitors/es, educadors/es socials, psiquiatres… (segur que em deixo alguna categoria professional, demano disculpes per endavant, però és que n’hi ha moltes).

Si volem que el nen/a senti que és el centre de la nostra tasca educativa, hem d’aconseguir que totes aquestes categories professionals no siguin un sumatori (multi-disciplines), sinó que esdevinguin un ens disciplinari més global, amb connexió de totes les mirades professionals (inter-disciplines).

Per això, és determinant des de quina posició em col·loco amb les altres professions, com m’interrelaciono, per acompanyar al màxim l’infant, a través de la comunió des de totes les disciplines.

La batalla dels “egos” professionals

Moltes vegades, ens trobem amb companys/es que tenen una mirada oberta vers altres disciplines, però també ens hem creuat amb altres persones que es mostren més tancades, menys receptives al que poden aportar altres disciplines.

I aquí és on apareixen els “egos” professionals: la batalla entre saber què necessita l’infant, contra el que creu o opina un altre professional.

Tenir la sensació de “jo sé què li passa a aquest nen/a, si fem el que proposo, segurament, estarà millor”, és normal. Aquest “ego” professional denota claredat d’idees, seguretat vers la meva disciplina… Podem dir que és saludable un pensament d’aquest estil.

D’altra banda, és possible que aquest “ego” acabi generant superioritat amb altres companys/es, de l’estil “jo sí que sé què necessita. Tu estàs errat”.

És una frase contundent, però que pot ser un pensament intern que ens acompanyi i – lògicament – generi una actitud defensiva envers altres professionals. Perquè, encara que ho vulguem dissimular, un pensament d’aquest estil s’acaba transmetent en la relació professional, i ja no és tan beneficiós per a l’infant.

Com evitar la confrontació interdisciplinària?

T’has trobat mai amb un/a company/a – és igual de quina disciplina – que sempre creu que té la resposta correcta i sempre sap què necessita l’alumne/a o la seva família? I si surts de la seva “visió”, si la qüestiones, entres en una dialèctica poc productiva?

Tractar amb aquests professionals és més cansat que amb l’alumnat, el qual en sortirà perjudicat, i no avançarà com ho podria fer, ja que l’energia la posem més en nosaltres, en la nostra lluita, que en el nen/a o la família.

I quan passa això, quan es dona aquesta confrontació interdisciplinària, no deixem la nostra posició professional, sinó que internament ens enroquem amb les nostres idees i les portem a terme amb més ímpetu que abans.

Sovint, en les trobades amb els claustres, els dic que, per estar en sintonia interna amb nosaltres mateixos/es, és important que ens escoltem a nivell físic, emocional i cognitiu.

Poder observar com estic als tres nivells, prendre’n consciència, em permetrà regular-me i poder estar pel nen/a i per la classe d’una forma més neutra.

De forma simbòlica, els dic que facin un pas enrere o que s’aixequin de la cadira, deixant en ella aquella sensació física, aquella emoció, aquell pensament que els “distreu” de la relació amb l’alumnat. Posar-ho fora de mi, sentir que me’n distancio un moment, em permet internament regular-ho i estar pels altres des d’un lloc més present.

Així doncs, amb “l’ego” professional, amb el pensament de “jo sé què s’ha de fer” podríem fer quelcom similar. Deixar-lo fora o a la cadira, i relacionar-me amb els/les professionals amb la ment oberta, en benefici de l’infant.

Només, des d’una relació veritable, sense paranys i amb escolta activa, estarem en disposició de legitimar l’altre/a. Així, segur que aconseguim un espai de transformació, on totes les disciplines són benvingudes.

D’aquesta manera, cada professional, des de la seva especialitat, podrà aportar la seva visió, amb l’objectiu de sumar i no competir, i amb el propòsit de generar espais comuns d’unió i construcció.

Amb un to d’humor, però alhora autoreflexiu, et convido a què contestis la següent pregunta:

• I tu, quin posicionament ocupes: sumes o competeixes?

La resposta: deixo que cadascú es contesti des de la sinceritat, sabent què és el que hem de fer per posar l’infant al centre de la nostra actuació ?

Un article de:

Carles Bosch.

Psicòleg i terapeuta familiar. Tècnic del Programa Komtü.

Potser et preguntaràs: què fa un programa d’acompanyament emocional parlant sobre alimentació? Doncs, ho descobrim!

La importància de l’alimentació

L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients que ens permeten cobrir els requeriments del nostre cos, obtenir benestar i mantenir la nostra salut en forma.

Un estudi, publicat a la Revista Europea d’Epidemiologia (1), va observar els patrons alimentaris de més de 7.000 nens des del seu naixement fins als vuit anys i va concloure que el menjar que prenen els infants afecta la funció cerebral a llarg termini.

L’estudi mostra que els infants que prenen una dieta rica en nutrients, incloent-hi gran quantitat de fruites i verdures, assoleixen un coeficient intel·lectual més alt que aquells que consumeixen aliments processats, alts en greixos i sucre.

Com afecta l’alimentació als infants?

El cervell creix més ràpidament en els primers anys de vida, i continua el seu desenvolupament a l’adolescència. Per això, és important que els nens i nenes de totes les edats consumeixin una dieta rica en nutrients que garanteixi el seu correcte creixement i desenvolupament, tant físic com intel·lectual.

De fet, aquest camí s’inicia durant la lactància materna. Si les mares escullen una dieta rica en nutrients, contribueixen al desenvolupament cognitiu i a la salut en general.

I és que els nadons alimentats  amb  lactància materna exclusiva durant almenys sis mesos, presenten un coeficient intel·lectual més alt que la resta. Una dieta que inclou una gran proporció de llet materna també està relacionada amb un volum cerebral més gran a l’adolescència. Això és degut al DHA (àcid docosahexaenoic) que conté la llet materna, ja que el DHA és el principal component de les membranes de les cèl·lules cerebrals.

La llet materna no és només una important font de DHA, sinó que proporciona altres nutrients essencials per al desenvolupament cerebral, i millora el sistema immune, el respiratori i la salut en la infància

Després de la introducció d’aliments sòlids, un consum més gran de fruites i verdures s’associa amb un coeficient intel·lectual més alt i millors habilitats de la memòria quan els infants arriben als 4 anys. En els nens i nenes en edat escolar, la deficiència de vitamines i minerals, així com la ingesta d’aliments que fan pujar el colesterol (greixos saturats, per exemple) està lligat a la disminució de la intel·ligència i al baix rendiment acadèmic.

La nutrició i la hidratació són fonamentals per a l’aprenentatge. Els nostres infants necessiten tots els components bàsics d’una bona nutrició: proteïnes, carbohidrats i greixos. Si els proporcionem els aliments adequats, aquests impulsaran el cervell. En canvi, els hidrats de carboni simples i els aliments refinats causaran pujades de sucre, manca d’atenció i concentració.

Si pensem en l’acte de menjar, quina imatge et ve al cap?

Segurament, apareixen records amb connotacions socials i afectives. Menjar pot ser un acte per gaudir, pot ser un símbol cultural i religiós, pot ser un moment per compartir i celebrar… Però també pot ser un acte mediambiental i reivindicatiu: l’evidència científica mostra que les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) depenen, en gran part, dels processos generats durant l’obtenció dels aliments.

Per mitigar el canvi climàtic, cadascú de nosaltres podem contribuir a reduir les emissions relacionades amb els aliments, modificant els hàbits alimentaris. Com?

Les recomanacions per reduir les emissions de GEH inclouen menys consum de carn i productes lactis, i més vegetals frescos de producció local, de venda de proximitat i de temporada.

Aleshores, si reflexionem sobre l’educació dels infants, quin tipus de ciutadà ens agradaria educar? Un que només pensi a menjar allò que li agrada, o un que sigui capaç de triar allò que serà beneficiós pel seu organisme i pel planeta?

Com mengen els infants, actualment?

Les dades recollides recentment en enquestes del nostre entorn (2) mostren que els infants fan unes ingestes molt baixes d’hortalisses, fruites i llegums, i unes ingestes baixes de cereals integrals (pa, arròs, pasta, etc.).

En canvi, fan una ingesta molt elevada de carns i derivats, i també un excessiu consum de productes ultraprocessats amb un elevat contingut en sal, greixos no saludables i sucres afegits, així com una elevada utilització d’envasos i plàstics.

Per què les autoritats sanitàries proposen disminuir els sucres refinats?

Un excés de sucre refinat pot conduir a la resistència a la insulina. Això significa que el cos no és capaç d’utilitzar l’hormona insulina de manera eficient per al transport de sucre o glucosa de la sang als teixits.

La resistència a la insulina pot produir un dany a les cèl·lules cerebrals, ja que el cervell requereix grans quantitats de glucosa per funcionar i, si hi ha aquesta resistència, quedaria privat de nutrients.

Com podem evitar-ho?

Per ajudar a equilibrar els nivells de sucre a la sang, en lloc d’aliments amb sucre o midó processats, podem menjar carbohidrats més complexos, com ara cereals integrals, verdures, llegums i fruites.

Però… i què són els “temuts ultraprocessats”? Els podem evitar?

Són formulacions de diversos ingredients (normalment més de 5), elaborats gairebé sempre a través de processos industrials. A més de sal, sucre, olis i greixos, contenen substàncies i additius que, encara que són segurs, serveixen únicament per potenciar o modificar els gustos. S’acompanyen d’embalatges atractius i sofisticats que criden l’atenció dels nostres infants.

En aquesta categoria s’inclouen begudes carbonatades, ensucrades i energètiques; aperitius salats i ensucrats; brioixeria, pastisseria, galetes i cereals d’esmorzar; greixos per untar (margarines), iogurts de fruites i postres làctics; plats precuinats i preparats alimentaris a base de formatges; i càrnics processats com ara salsitxes, hamburgueses, embotits, etc.

10 consells per millorar l’alimentació i l’aprenentatge dels infants

Per acabar, com podem millorar l’alimentació i, per tant, l’aprenentatge i desenvolupament dels més petits?

1. Planifica l’alimentació setmanal

Seguint horaris regulars als àpats i evitant la improvisació.

2. Basa l’alimentació de la família en aliments d’origen vegetal.

Com ara fruites, hortalisses, oli d’oliva, pa integral, pastes, llegums, etc., i limita els aliments d’origen animal, seleccionant els baixos en greixos i poc processats.

3. Sigues el seu mirall: La família és el principal referent, també per a l’alimentació.

Si prens fruites i hortalisses variades diàriament, els teus fills i filles també acabaran fent-ho. Encara que en poden rebutjar algunes, tingues paciència i ofereix-les en diferents ocasions i amb diferents preparacions perquè les acceptin. Estan en constant transformació!

4. Utilitza les hortalisses al dinar i al sopar com a ingredients principals o en guarnicions; i les fruites per esmorzar, a les postres o entre hores.

Com més colors hi hagi, millor, ja que cada color dels aliments ofereix una àmplia gamma de vitamines, minerals i fito nutrients que ens ajuden a lluitar contra l’envelliment i les malalties cròniques, a més de ser bons per als sistemes cardiovasculars i immunològics.

5. Ofereix les fruites senceres en lloc de sucs o batuts.

Si triem sucs, naturals o comercials, millor no passar d’un got petit al dia. Els efectes metabòlics de la fruita no són iguals ni equiparables als que exerceixen els sucres dels sucs, ja que s’ingereixen més ràpidament que la fruita sense esprémer. Tampoc estem estimulant la masticació i eliminem gran part de la fibra. Hi ha dades que relacionen el consum de sucs de fruita amb el risc de patir càries dental.

6. “No els compris, que te’ls menjaràs!”

Evita tenir a casa aliments rics en sucre, en greixos poc saludables o molt salats, com ara pastisseria, begudes ensucrades, nèctars i altres begudes a base de fruites, menjar ràpid, aperitius fregits, etc. Procura tenir sempre a l’abast aliments saludables com ara fruita, fruits secs, hortalisses (pastanagues, tomàquets cherry…).

7. Estableix l’aigua com a beguda habitual durant els àpats i al llarg del dia.

No la substitueixis per altres begudes com ara refrescos o sucs. Evita les “begudes energètiques”, ja que tenen un alt contingut en cafeïna (aporten més de 15 mil·ligrams d’aquesta substància per 100 mil·lilitres de beguda). El Reglament (UE) 1169/2011 obliga a incloure la següent menció a l’etiquetatge de begudes amb alt contingut en cafeïna «Contingut elevat de cafeïna: No recomanat per a nens ni dones embarassades o en període de lactància».

“Les begudes energètiques amb sucres” poden contribuir a excedir la ingesta diària recomanada de sucres simples (50 g al dia segons la recomanació de l’OMS), ja que una llauna de 250 ml aporta entre 27,5 g i 30 g. Un consum excessiu de cafeïna pot provocar efectes fisiològics no desitjats com ara l’alteració de la son, tant en el temps de conciliació com en la durada; efectes psicològics i alteració del comportament, així com trastorns cardiovasculars. Aquests efectes són comuns a altres aliments que continguin cafeïna: cafè, te, xocolata, guaranà, etcètera.

8. No utilitzis els aliments com a càstig o premi.

Intenta transmetre als infants els valors positius que aporten els aliments: color, varietat, sabor, estacionalitat, sostenibilitat, etc.

9. Recupera les receptes tradicionals de la dieta mediterrània.

Especialment les que inclouen llegums, peixos, fruits secs, ous i hortalisses.

10. Fes que els teus fills i filles participin en la compra, la planificació i l’elaboració dels àpats.

D’aquesta manera, acceptaran més fàcilment els aliments i les receptes que cuineu a casa.

En conclusió, si cuidem l’alimentació dels nostres infants, estarem afavorint el seu desenvolupament cerebral i la seva capacitat d’aprenentatge. A més, proporcionant aliments saludables, contribuirem a un creixement saludable, responsable i amb un menor impacte ambiental.

Un article de:

Rebeca López.
Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.

Bibliografia

• (1) Lisa G. Smithers, Rebecca K. Golley, Murthy N. Mittinty, Laima Brazionis, Kate Northstone, Pauline Emmett, John W. Lynch. Los patrones dietéticos a los 6, 15 y 24 meses de edad se asocian con el coeficiente intelectual a los 8 años . Revista Europea de Epidemiología , 2012; 27 (7): 525 DOI: 10.1007/s10654-012-9715-5
• L’alimentació saludable en l’etapa escolar. Guia per a famílies i escoles. (gencat.cat)
• Alimentació saludable per a infants i joves. Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) (gencat.cat)
• Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), 2017. Disponible a: http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/esca/
• (2) Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. Encuesta Nacional de Alimentación en la Población Infantil y Adolescente (ENALIA), 2016. Disponible a: aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/subdetalle/enalia.htm