Activitats en família

Us proposem diferents activitats pensades per fer en família segons l’edat del infant, dins de casa o a l’aire lliure. N’hi ha de gratuïtes i d’altres que poden suposar una petita inversió. 

Us animem a preguntar als infants què els ve de gust perquè es puguin implicar en l’elecció i l’activitat s’ajusti millor als seus interessos i necessitats.

Activitats que funcionen molt bé en diverses edats (3 – 12 anys) 

  • Biblioteca Gabriel García Márquez (Barcelona, Sant Martí). Biblioteca pública premiada com una de les millors biblioteques públiques del món. 
  • Parc de la Clariana i Espai de Joc de 0 a 99 anys (Barcelona). Gran espai verd amb tobogans i molts racons per jugar, fins i tot amb jocs de taula. Ubicat al costat de la Plaça de les Glòries. 
  • Museu de Ciències Naturals de Granollers. Museu ple de curiositats i fins i tot amb planetari. Entrada gratuïta i tallers o activitats familiars per un cost baix (2-4€).  
  • Biblioteca del barri. Cada biblioteca sol tenir un full d’activitats proposades per l’ajuntament, gratuïtes i adreçades a diferents edats. Un munt d’oportunitats per aprendre i gaudir! 

Edat 3 – 6 anys

  • Pujar al trenet d’un parc (Sabadell- Can Mercader). Activitat on els més petits poden recórrer el parc pujats als vagons de trens històrics, antics i moderns. Podeu aprofitar per visitar el parc, jugar, veure els peixos i les tortugues i fer una volta en tren (3€).
  • Cursa-cros d’infants. Activitat esportiva que es realitza als diferents barris i parcs. Fer esport amb el teu fill/a enforteix el vincle, millora l’autoestima i la confiança i deixa una vivència positiva per al record.  
  • Plastilina casera. Amb farina, aigua, oli, sal i unes gotes de colorant alimentari podem fer plastilina casolana pas a pas. Només cal barrejar els ingredients (primer escalfant l’aigua), afegir l’oli, remenar i després incorporar una tassa de farina i mitja de sal. Remenem bé i tindrem una plastilina casolana que ens pot ajudar a relaxar-nos i a concentrar-nos millor.

Edat 6 – 9 anys

  • Anar al mirador del Prat i veure els avions sortir o arribar. Veure com aterren i s’enlairen els avions és una activitat lúdica i d’aprenentatge. Podem parlar dels avions i també recordar on hem anat i a on ens agradaria viatjar. 
  • Dia d’hotel a casa. Un dia els adults proposem que triïn què voldran esmorzar i els ho preparem i els ho portem al llit, com en un hotel. Un altre dia, ho fan ells per a nosaltres (amb acompanyament), per posar en valor que la cura de la relació és important.

Edat 9 – 12 anys

  • Anar a veure els cirerers en flor i amb cireres (per exemple a Sant Climent de Llobregat; Lleida). Fer una passejada pel bosc i els camps d’arbres fruiters per veure les seves flors i com van creixent i madurant els fruits. Ens ajuda a parlar del sector primari, de l’alimentació i de veure com arriben al mercat els aliments que mengem.   
  • Crear un logo familiar. Un moment per crear, dibuixar i pintar un logo amb un eslògan que representi a la família. És una activitat per enfortir el vincle i el sentiment de pertinença. També es pot aprofitar per parlar de la història de la família o recordar bons moments. 
  • Anar al mirador del Prat i veure els avions sortir o arribar. Veure com aterren i s’enlairen els avions és una activitat lúdica i d’aprenentatge. Podem parlar dels avions i també recordar on hem anat i a on ens agradaria viatjar. 
  • Preguntar a diferents familiars com era l’escola quan eren petits. Generar un espai de diàleg entre diferents generacions sempre és ric. No cal ser-hi tots presents, també ho podem fer a través del telèfon o l’ordinador.  
  • Neteja d’espais naturals i/o voluntariat mediambiental. Tant a la muntanya com a la platja, és una oportunitat per inculcar valors ecològics, de respecte i estima per la natura i la diversitat d’espècies. Diferents associacions ofereixen iniciatives (per exemple, neteges de platges i boscos): Adenc (Sabadell i Terrassa), Club Natació Barcelona (Barceloneta) o diferents ajuntaments, sobretot els propers a Collserola o al Garraf. 

Fes clic per descarregar el document de “Activitats en família”


El projecte col·lectiu com element motivador

Quan som un equip a l’escola 

Participar en projectes col·lectius genera en els infants molts beneficis,  afavoreix el desenvolupament d’habilitats socials, emocionals i cognitives, i incrementa la seva motivació per aprendre i crear.  

Un projecte compartit desperta en l’infant un interès i una motivació fruits de la pertinença, de ser part d’aquest grup amb la importància de tenir un objectiu comú,  i de sentir-se  útil per assolir-lo. 

Som essers socials, i tant el fet de fer en grup com el de construir i crear ens produeix satisfacció. Per tant, quan ajuntem les dues coses en un projecte comunitari tenim la força del grup al servei  de la persona i la força de la persona al servei del grup. D’aquesta manera, s’incentiva la motivació per fer, per aprendre, per crear i per el bé de la comunitat, aspectes que porten a gaudir del que fem i més encara, porta a un sentit de plenitud. 

Quan a l’escola els infants treballen en equip posen en joc una sèrie d’habilitats que seran útils en si mateixes per la projecció a la societat. El fet d’interaccionar amb uns objectius clars a assolir, els donarà eines per a relacionar-se i afavorirà la capacitat d’escoltar i acceptar diferents opinions, de debatre, d’argumentar, de donar valor a les seves idees, d’arribar al consens, de crear conjuntament, d’exposar, de planificar, d’organitzar, capacitat de raonament, el pensament crític… 

Durant el procés, els infants s’enfronten a reptes i aprenen a resoldre dificultats que van sorgint en el procés i assoleixen una actitud cooperativa i no competitiva, aprenent a aprofitar la diferència, la riquesa de cadascú. Descobreixen que el seu paper és important i tenen en compte als altres afavorint el seu compromís. Es fan responsables de la seva tasca incidint directament en la seva autonomia i autoestima. 

Traslladem el concepte “som un equip” a casa 

Un infant coneix què és un equip gràcies a un conte, uns dibuixos o un esport, com pot ser un equip de futbol. Sap que cada jugadora desenvolupa el seu rol i quan la defensa, la davantera i la portera estan al seu lloc pendents de la pilota i de les seves companyes es quan poden fer el gol. 

A partir d’una metàfora propera a l’infant, podem traslladar la idea que “a casa som un equip”. Quan l’infant viu aquesta idea, l’educació en els hàbits i les responsabilitats es converteix en una experiència compartida: se sent implicat en el funcionament de la família i en el seu propi procés educatiu. 

L’infant entén que ens impliquem en el funcionament de la llar perquè l’engranatge funcioni, i cadascú fa el que  li pertoca segons la seva etapa evolutiva. Aquesta idea promou unavivència de construir plegats, de treballar junts per objectius comuns. 

 Això contrasta amb el model en què els infants creixen pensant que els adults fan i ells van demanant i reben.Quan l’infant se sent escoltat, sent que la seva aportació és valorada,  la implicació i la motivació sorgeix de manera natural.  D’aquesta manera creix sent conscient del seu propi procés d’aprenentatge dels seus avenços i dels seus reptes. 

En aquest projecte comú, els adults podem ajudar-los a veure què poden fer , què poden aprendre i què potser podran fer més endavant. 

Alguns exemples poden ser: 

  • pintar plegats una paret de l’habitació i decidir-ne el color (entre opcions adequades), 
  • portar els bolquers a les escombraries, 
  • construir alguna cosa junts, 
  • fer una recepta o un receptari, 
  • remodelar l’habitació, 
  • crear un àlbum familiar, 
  • fer un hort o planificar una sortida familiar. 

A la família, compartim i celebrem tant els èxits individuals com els col·lectius, i gaudim del que aconseguim junts. Un dels trets més bonics del treball en equip és la confiança: saber que cadascú farà la seva part i que tothom estarà disposat a donar un cop de mà quan calgui.Francesco Tonucci, pedagog i dibuixant (Italia 1941), al seu llibre “la Ciutat dels infants” i tots els projectes que desenvolupa, fomenta la participació dels infants en la vida pública i  ho fa pensant en dos aspectes: 

  • Si fem les ciutats amables per als infants seran més amables per a tothom. 
  • Els infants poden fer aportacions (i ho fan quan veuen que hi ha una persona que s’hi interessa). 

Quan l’infant veu que la seva aportació és acollida se sent útil, escoltat, afavoreix la seva autoestima perquè la seva opinió és considerada i que la seva demanda és validada.En definitiva, el treball en equip es tant bo pel treball en si mateix com pel benestar que genera en les persones. 

Un article de:

Mireia Planells (tècnica programa Komtü)