De formes d’aprenentatge hi ha moltes i variades. Sense ànim de fer una catalogació exhaustiva d’aquestes, podem afirmar que al llarg de la vida podem realitzar aprenentatges, per exemple, de forma explícita o implícita; de manera associativa o diferencial, entre moltes d’altres. Entre aquests processos que permeten l’aprenentatge, al llarg d’aquest article ens endinsarem en un d’específic i que de vegades no ostenta el protagonisme que mereix, com és l’aprenentatge que fem quan observem o imitem a aquells que ens envolten i acompanyen. Aquest aprenentatge per imitació es descriu com el que es fa en observar a un model determinat per aprendre a fer una tasca concreta reproduint posteriorment el que s’ha vist. Ara bé, no només aprenem a fer una tasca en concret, sinó que a través d’aquesta forma d’aprendre també integrem actituds, mostrem conductes, incorporem maneres de relacionar-nos i interioritzem formes de com gestionar-nos emocionalment, entre d’altres.
D’exemples segur que us venen un bon grapat a la ment. Sense anar més lluny, fa uns dies vaig poder observar com un nen d’uns 5 anys li deia a la seva mare “avui no em parlis que no tinc un bon dia!”, expressió que va comportar una certa sorpresa i incredulitat a la cara de la seva mare, ja que entenc que va utilitzar el mateix to i les mateixes paraules que ella i on es va veure reconeguda a l’instant. Però aquest aprenentatge per imitació és del tot necessari per al nostre desenvolupament. Gràcies a aquest, també aprenem un seguit d’habilitats imprescindibles per a la nostra supervivència, com ara aprendre a menjar, caminar, parlar o certs comportaments socials.
Ara bé, quins factors podem tenir presents sabent de la importància d’aquest tipus d’aprenentatge? El primer fet és que per imitar un comportament cal que hi hagi un model. Per tant, en el procés hi hauran implicades, com a mínim, dues persones. Aquests models podem ser els adults amb qui l’infant es relaciona en el seu dia a dia, com els seus pares, mestres i familiars, però també aprenen dels seus iguals i cada cop més dels referents que sovint veuen a la televisió o als dispositius mòbils. Cal apuntar que aquests models i referents de les xarxes socials tenen un atractiu especial pels nostres infants i adolescents, ja que els models amb qui compartim certes característiques, com ara una edat similar o el mateix gènere, són més atractius a ser imitats.
Aquí és on trobem un primer factor que hem de tenir present per acompanyar als nostres infants, des del mateix moment que tenen accés als dispositius mòbils i amb especial èmfasi a mesura que van creixent, a poder desenvolupar una mirada crítica amb els referents que es troben a les xarxes, uns referents que molts cops mostren la seva millor cara, els seus èxits i la seva millor versió. Aquests models poden comportar uns ideals difícilment assolibles per a una part dels nostres infants i adolescents, i que poden arribar a generar malestar i desesperança si no els acompanyem en aquesta mirada més crítica amb la vida de luxe i reconeixement que molts cops ens volen mostrar, allunyada de la realitat per molts de nosaltres.
El segon factor important a tenir present és que aquest aprenentatge social o per imitació es pot donar tot i que no hi hagi una conseqüència positiva posterior, tot i que si n’hi ha aquest comportament o destresa apresa tindrà més possibilitats que torni a produir-se. Anem a veure un exemple. Imaginem que un infant, a l’aula, mostra un comportament desadaptatiu com ara fer veure que repetidament li cau l’estoig a terra i això fa que la classe s’hagi d’aturar. Si aquest comportament és reforçat pel riure i l’atenció de la resta de companys i companyes i no ho aturem, tindrà més possibilitats que es torni a repetir i que a més, altres companys i companyes també ho puguin imitar, ja que resultarà atractiu i generarà més interès en rebre l’atenció de la resta d’iguals. Ara bé, com ja hem vist, l’aprenentatge també es produeix dels referents adults més pròxims i, per tant, el nostre model i acompanyament serà cabdal, podent proporcionar conscientment un model adequat i adaptatiu socialment als nostres infants i adolescents.
Un altre factor important que ens ajudarà és saber quines característiques principals intervenen en l’aprenentatge per imitació, alguns dels quals ja s’han anat recollint. Per una banda, per tal que un comportament pugui ser après per imitació cal que aquest compti amb la nostra atenció, ja que si no l’observem atentament no el podrem reproduir després. En un món cada cop amb més estímuls, més ràpids i més canviants, acompanyar en la capacitat de poder eliminar els distractors i entrenar la nostra habilitat d’atenció continuada cada cop adquireix més rellevància. Un segon element és que cal retenir-lo en la memòria. I aquí influeixen, entre altres factors, l’estat emocional en què ens donen aquests models; recordem que un ambient relaxat i de seguretat afavorirà l’adquisició de qualsevol mena d’aprenentatge, també els que realitzem per imitació. D’altra banda, l’aprenentatge que hem dut a terme per imitació ha de ser reproduïble, ja que és impossible reproduir allò del qual no disposem de les capacitats o encara no tenim les habilitats per fer-ho. Acompanyar en l’autoconeixement i la tolerància de la frustració, per exemple, pot ajudar els nostres infants a créixer de forma equilibrada. I en últim lloc, cal motivació a aprendre allò que volem per a nosaltres mateixos. I afegiria que cal acompanyar als nostres infants a desenvolupar una motivació interna, a conèixer bé que és allò que ens agrada i ens fa sentir bé, i a no dependre tant dels “likes” i del reforç extern dels altres.
Per acabar, m’agradaria compartir-vos unes preguntes a tall de reflexió:
- Recordeu quins van ser els vostres models? Quines característiques us venen a la memòria? Us hi sentiu reconeguts en vosaltres mateixos/es?
- Quins són els models en què els vostres infants s’emmirallen?
- Quin tipus de conductes són acceptades i reforçades socialment per aquests models? Hi esteu en sintonia amb aquestes?
- Heu pensat en quin tipus “d’influenciador” voleu ser pels vostres infants i adolescents?
Si els nostres infants i adolescents també aprenen del que veuen en el seu entorn i imiten molts dels seus comportaments, actituds i formes de relacionar-se, hem de ser molt conscients dels models als quals són exposats i ser nosaltres mateixos els seus millors referents.
Un article de:
Joan Ronzano
Psicòleg, educador social i tècnic del Programa Komtü.
