Sense categoria

Tenim fills, els estimem i eduquem.

Educar requereix cercar un equilibri entre molts aspectes… la llibertat i posar límits, tenir-ne cura i fer que siguin autònoms, responsabilitzar-los i deixar-los ser infants tot gaudint, etc. I aquest equilibri és clau. Mare i pare el mantenen, cadascun a la seva manera donant més rellevància a aquells valors i habilitats que creuen més importants.

Infants amb iniciativa

Dels diferents aspectes en que hem d’incidir en l’educació, avui us proposem parlar de potenciar la iniciativa en els infants. Ajudar-los a tenir iniciativa requereix ser molt presents.

La iniciativa està relacionada amb diferents aspectes: la motivació, la curiositat, l’estimulació que ha rebut un infant, la imaginació….

La paraula Iniciativa ve del llatí “initium”, principi. És l’ímpetu o el primer pas cap a una acció. La iniciativa en termes generals també es refereix a la capacitat d’una persona per actuar per si mateixa, per prendre decisions, per ser emprenedora.

Per què és important desenvolupar la iniciativa?

Un infant amb iniciativa és un infant que juga, que crea, que imagina, que proposa, que motiva als altres, que gaudeix, que aprèn fent, que aprèn construint, que explora.

Desenvolupar la iniciativa té dos avantatges importants:

El primer és que gaudeix d’allò que fa, ja que està connectat amb els seus interessos, amb allò que li agrada fer, i ho explota tant com pot.

És de les primeres coses que volem que experimenti un infant, gaudir pel fet mateix de ser feliç. Però a més una cosa porta a l’altra i si ho passa bé fent alguna cosa ho voldrà repetir.

El segon és que desenvolupa una sèrie d’habilitats i potencialitats que li seran molt útils en la seva vida d’estudiant, professional i en la seva interacció social en general.

El procés d’aprenentatge que fa un infant desenvolupant els seus interessos fa que de retruc millori la seva autoestima, ja que se senten segurs, creuen en les seves capacitats, mostren confiança en els altres i col·laboren en el treball en equip, adquireixen més facilitat per adaptar-se als canvis, actuen proactivament, són enginyosos… 

Com potenciar la iniciativa

Les nostres tasques són dues: estimular-lo, donant-li a conèixer tot el que puguem,  posar al seu abast activitats diverses i molt diferents perquè ell pugui experimentar i estar receptius a aquelles que li desvetllin més interès.

Segons el que li posem al davant, farem despertar la seva curiositat, facilitarem que vulgui investigar, que vulgui moure’s, que es marqui reptes. Els interessos d’un infant poden anar en  diferents direccions: interessos intel·lectuals, esportius, creatius, lúdics. Ell no els diferencia però vagi cap on vagi, aquesta diversitat d’interessos farà que l’infant, sense adonar-se, vagi assolint reptes i que un repte al porti a un altre.

La riquesa d’estímuls l’ajudarà a poder escollir: “si conec moltes  coses tinc més possibilitats de trobar aquella que realment m’agrada, m’interessa o m’apassiona”.

“Però tenim molts exemples”: L’infant o adolescent que és a casa i veu la roba per estendre i s’aixeca a fer-ho, o l’infant que s’espera que li demanin, o l’infant que sent que acaba la rentadora i se’n va tot sol a treure’ la roba per estendre-la, són diferents nivells d’iniciativa (tot i que un exemple relacionat amb les tasques és molt agosarat, i no sempre ens en sortim amb èxit).

L’infant que a l’escola quan treballa un tema concret que l’interessa arriba a casa i explica el que ha treballat,  cerca informació, llegeix, cerca una exposició o cinema relacionat amb el tema, comparteix amb la família o amics, genera.

L’infant que a la muntanya, agafa pals, pedres, salta, observa ocells, plantes, explora, construeix una cabana, mira amb uns prismàtics.

L’infant que crea, l’infant artista, amb colors , amb pintura, amb construccions, amb materials diversos, construint la seva obra.

Un infant que en un treball en equip col·labora en organitzar les tasques.

Un infant que jugant és capaç d’imaginar,  de crear una aventura, un joc, una combinació artística.

Per donar a conèixer aquest univers d’estímuls, tenim a l’abast museus, natura, esport, teatre i cinema, exposicions, però també tenim casa nostra, el nostre poble o barri, l’entorn més proper. A casa podem oferir diferents tipus de joc (el joc simbòlic, jocs de moure’s, jocs de pensar). Podem crear tot oferint materials diferents, podem fer experiments amb estris de la cuina, podem tocar instruments musicals, podem ballar, podem debatre, construir un robot, fer un mural, llegir, fer una disfressa,  fer una maqueta. Podem sortir al parc i bellugar-nos i compartir amb els amics, podem aprofitar els entorns naturals més propers per observar-los, conèixer-los, jugar-hi o fer esport.

La quantitat d’estímuls és tan gran i diversa com imaginació tinguem els adults referents d’aquests infants. Als infants els agradarà compartir les nostres aficions també i potser algunes acabaran essent les seves.

Fer porta a fer, l’acció porta a l’acció… i seure porta a seure.

L’efecte contrari, la no estimulació, porta a l’apatia. En el moment actual hem debatut i debatrem encara sobre l’ús de les tecnologies, és un aspecte que està força relacionat amb el desenvolupament de la capacitat de tenir iniciativa en l’infant. Hi ha moltes maneres d’utilitzar-les i un infant amb interessos diversos i un bon acompanyament pot fer-ne un bon ús. L’ús únicament lúdic sense acompanyament d’hàbits horaris i contingut, portat a l’extrem, ens pot portar a l’apatia, el contrari del que perseguim, per aquest efecte addictiu que tenen les pantalles. L’infant veu i viu que fan els altres a través de la pantalla, però poques vegades els motiva a l’acció, viu les aventures dels altres, però no crea la seva.

Aquest pas que la pantalla no ens dona és la motivació que els adults hem d’encendre en els infants i adolescents. També és cert que internet ens ofereix una gran quantitat de recursos perquè els adults puguem agafar idees per oferir després un ventall molt divers d’activitats als nostres infants.

Qualsevol petit joc pot ser art, pot ser una aventura, pot ser diversió.

Un article de:

Mireia Planells 

Terapeuta familiar, educadora social i tècnica del Programa Komtü.

És molt important la manera que tenim de comunicar-nos amb els infants, sobretot el to que utilitzem, perquè podem generar l’efecte contrari del que volem aconseguir, que no és un altre que els hi arribi el missatge que els volem donar. I això té a veure amb com el cervell rep el missatge i com el processa, quins són els mecanismes neuronals que es posen en funcionament.

Com a adults/es tenim mil preocupacions en el dia a dia que ens porten a sentir estrès, tensió. Intentem (i generalment ho aconseguim) regular-nos, regular les emocions que van associades a aquest estrès, i en la relació amb els infants “deixem fora” aquest pes propi i podem estar amb ells des d’un lloc més tranquil, més calmat, escoltant les seves necessitats i totes les emocions associades. Podem dir que fem un bon acompanyament, els ajudem a conèixer-se, a regular-se, perquè veiem la fragilitat emocional de l’infant i posem sobre la taula les seves necessitats.

Però hi ha èpoques i moments en la nostra vida adulta que ens és molt més difícil fer aquest acompanyament. Pèrdues d’éssers estimats, conflictes familiars, canvis laborals importants, dificultats econòmiques… són situacions que es donen en el cicle vital de les persones adultes i que ens porten a no poder estar per l’infant com necessita, perquè estem atrapats emocionalment amb els nostres problemes.

I quan estem en aquests moments vitals, actuem més des de l’emoció que de la reflexió, podent utilitzar mals tons o distanciant-nos massa. I això el nen ho rep, ho viu i acaba “desregulant-se” emocionalment (perquè no ens té a nosaltres perquè l’ajudem a regular-se). I quan estan desregulats, actuen de forma instintiva.

Quina explicació científica, biològica, hi ha al darrera d’aquest funcionament a nivell cerebral?

Un mal to, una mala paraula, massa distància física de l’infant… és a dir, una comunicació verbal i no verbal inadequada, fa que el missatge que arriba a l’infant sigui d’alerta, de que alguna cosa està passant que no el fa estar bé. Això farà que el seu sistema nerviós s’activi, donant senyals físiques de que alguna cosa passa (ritme cardíac més ràpid, tensió muscular…). I aquesta informació anirà a parar al sistema límbic, a l’amígdala, activant-se l’emoció instintiva que es generi (por, ràbia…). I repeteixo la paraula instintiva perquè no es pot controlar, ens emocionem de forma involuntària, apareix per estímuls externs o interns, i aquesta sensació emocional ens portarà un pensament associat. I al nen, el pensament que podrà tenir serà “què he fet malament?”, o bé “tinc por que vagi a més”. El pensament estarà associat a altres situacions que hagin passat i el missatge i vivència que hagi tingut.

És normal que aquestes coses passin, que ens facin enfadar i reaccionem de forma inadequada. Però si ens adonem que estem actuant malament, que l’infant necessita paciència, presència i temps, segurament canviarà la nostra actitud i el nen o nena se sentirà protegit, baixant el malestar físic, l’emoció desagradable i el pensament associat.

D’altra banda, si no podem sortir de l’emoció de ràbia i actuem inadequadament, l’estat d’alerta no baixarà i, instintivament, l’infant reaccionarà també inadequadament, per protegir-se del perill. 

El cervell, davant d’una situació de perill, utilitza tres mecanismes de protecció: lluitar, fugir i, si no pot fer ni l’una ni l’altra, es paralitza, es bloqueja. I aquesta reacció tan primària, com es reflecteix conductualment?

En la reacció de lluita, els infants es poden mostrar reactius, agressius, desafiants, mal-educats. En la reacció de fugida, solen evitar enfrontar-se als problemes, marxar, amagar-se, cedeixen constantment per no enfrontar-se, poden ser extremadament adaptatius o complaents i reservats. I en la paralització, no parlen quan els preguntes, es queden bloquejats, incapaços de mostrar els seus sentiments, quiets en excés.

Pensem que aquest rang de conductes tan ampli expressa la reacció a una amenaça, a una situació en la qual l’infant s’ha sentit desbordat, atacat, reaccionant com pot. I al final aquesta reacció es pot quedar instaurada, per repetició.

Podem dir que nosaltres, com a persones adultes aclaparades, estressades, preocupades per “temes adults”, també funcionem com l’infant. Davant del seu comportament inadequat, ens posem en alerta i actuem des del nostre mecanisme de protecció primari, instintiu (cridem, marxem, desconnectem massa…). I l’infant fa el mateix, ens imita perquè la biologia el porta a defensar-se, amb la seva reacció primària i que acaba sent apresa, instaurada. 

La diferència entre l’infant i nosaltres és que com a adults/es podem autoregular-nos, per exemple fent respiracions més profundes, comptant fins a deu, donant-nos missatges tranquil·litzadors… Totes aquestes accions activen l’escorça prefrontal, on hi ha la funció reflexiva del cervell i, per tant, podem regular l’emoció. A més, biològicament, l’amígdala (òrgan encarregat de processar i emmagatzemar les reaccions emocionals) la tenim totalment desenvolupada i, en conseqüència, ens és més fàcil aquesta autoregulació de les emocions. En infants i joves, l’amígdala encara s’està formant i, com a resultat, no poden regular les emocions com els adults/es i són més “emocionals”.

Per tant, els infants ens necessiten, sols i soles no poden regular-se emocionalment, necessiten la figura de l’adult per fer-ho, que els parlem amb calma, claredat, sentint que estem presents, per ells.

I clar que les persones adultes podem ser una mica nens i nenes quan hi ha situacions que ens sobrepassen, que ens angoixen i preocupen, només faltaria!!! Però si ho fem molt sovint, estem activant les defenses i conductes reactives dels infants, generant amb la nostra manera de parlar, de comunicar-nos, més malestar en la relació amb ells i elles.

Saber com estem ens ajudarà a gestionar els nostres estats d’ànim, a regular-los, per ser models i acompanyants emocionals dels nens i nenes en aquesta fase de la seva vida en la qual no ho poden fer sols i soles. S’ho mereixen!!!

Un article de:

Carles Bosch

Psicòleg, terapeuta familiar i tècnic del Programa Komtü.

Quan arriba aquesta època de l’any, moltes famílies d’arreu del món es preparen per moments d’intercanvi i il·lusió. Independentment del nom de la festivitat o la tradició que celebrem, hi ha un element comú: compartir regals i vivències. Aquest gest transcendeix cultures i contextos, afegint un toc de màgia i simbolisme que, especialment per als infants, transforma aquestes dates en moments únics i plens de fantasia.

Al marge de les diferències culturals, l’acte de regalar comparteix valors comuns:

• Generositat: El desig de donar sense esperar res a canvi.
• Personalització: Pensar en el que farà feliç a l’altra persona, independentment del seu cost.
• Significat emocional: Els regals poden ser gestos senzills però carregats d’intenció, com dedicar temps a algú o crear alguna cosa amb les pròpies mans.

Per als infants, l’experiència d’esperar un regal té tant valor com el regal mateix. Escriure una carta, imaginar que un tronc màgic porta sorpreses, o simplement despertar-se amb la il·lusió de descobrir quelcom inesperat són rituals universals que alimenten la seva creativitat i fantasia.

Com a figures adultes, el nostre paper va més enllà de la compra: som els que donem color i vida a aquestes tradicions, els que convertim un objecte en una experiència màgica. Per això, l’autèntic regal no és només el que es desembolica, sinó el temps i la complicitat que compartim mentre gaudim junts d’aquests moments.

Regalar des del cor: pensant en els infants i en la seva il·lusió

Quan pensem en els regals, és important tenir en compte el context i allò que volem transmetre. Cada família té les seves maneres de gestionar els desitjos, les expectatives i els recursos disponibles. El més important no és la quantitat ni el preu, sinó l’adequació del regal als interessos i necessitats dels infants, sempre des d’una perspectiva respectuosa i educativa.

Més enllà dels regals materials, el veritable tresor és el temps compartit. Per als infants, el joc és el seu llenguatge, la manera com interpreten el món i expressen les seves emocions. Quan les figures adultes es posen al nivell dels nens i nenes, s’ajupen a terra per jugar amb ells, s’endinsen en la seva imaginació i riuen amb les seves ocurrències, els petits no només gaudeixen més: se senten vistos, estimats i plenament connectats.

Aquest acte de compartir i viure el moment pot tenir un impacte molt més gran que qualsevol objecte. Al cap i a la fi, el que realment es grava a la memòria dels infants no és tant el regal en si, sinó l’alegria i la complicitat dels moments compartits.

Propostes per inspirar-nos

Si esteu buscant idees per als regals, us deixem algunes que poden complementar aquesta experiència màgica:

• Un objecte desitjat: quelcom que l’infant hagi demanat insistentment, fet a mida dels seus interessos i passions.
• Un element pràctic: roba, calçat o un accessori especial.
• Un llibre o conte: per nodrir la seva imaginació i curiositat.
• Materials per un hobbie: eines per pintar, una pilota nova, equipament per activitats esportives o creatives.
• Un joc de taula: que fomenti la connexió i la diversió en família.
• Una experiència: una excursió, un taller, una visita especial o una nit diferent plena de diversió.
• Un detall sostenible: un objecte fet amb materials reciclats o que promogui valors ecològics. 

El més important, però, és recordar que el millor regal que podem fer és ser-hi, gaudir del moment i compartir amb ells la màgia del joc i la imaginació.

Fes clic per descarregar el document de “La màgia dels regals: més enllà de l’objecte, la vivència compartida”

Des del programa Komtü tenim clar el nostre objectiu: promoure el benestar dels infants.

I amb aquest objectiu, tenim també clar que per tal que els infants estiguin bé, cal que els adults que els acompanyem estiguem també bé. I això, malgrat que tots ho entenem, no sempre ens és fàcil dur-ho a la pràctica.

Ens pot semblar que pensar en el nostre propi benestar és egoista, que ens donem més importància que a la resta, que ens posem per davant dels infants o companys… Quan, si ho fem amb cura, en cuidar-me cuido també dels qui m’envolten.

Veiem per què:

• Els nens aprenen d’allò que ens veuen fer, no del que els diem que facin.
  Si jo els hi dic als meus fills o als meus alumnes que es cuidin, que expressar les emocions és saludable, que és important que tinguin aficions, però a mi em veuen tot el dia treballant, anant amunt i avall, o estirada al sofà mirant el mòbil, o encaparrada tancada en mi mateixa sense voler parlar del que em passa… el que els hi estic dient en realitat és que no es cuidin.
  Les paraules estan buides de contingut si no són coherents amb els nostres actes. Fer allò que pensem i sentim, i sentir allò que fem, ens ajudarà a estar millor, i també ajudarà als infants (i adults) que ens envolten a que ells ho puguin fer.
• Cuidar-me m’ajuda a sentir-me millor, i per tant a estar més disponible (i a poder cuidar amb major qualitat).
• Si jo estic bé, el meu entorn ho notarà i, de retruc, és més fàcil que també estigui bé. En el món social parlem d’actiu de benestar quan hi ha quelcom (una persona, un recurs, una activitat, un equipament…) que genera salut i benestar. Quan em cuido, em dedico temps, faig allò que m’agrada i em sento millor, estic de més bon humor… Quan em cuido em converteixo en un actiu de benestar pel meu entorn.

Així doncs, com ens podem cuidar? Aquesta és una pregunta difícil de respondre perquè allò que ens fa sentir bé a cadascú de nosaltres pot ser molt divers. No hi ha una recomanació universal donat que hi ha qui necessitarà parar i fer ioga i qui agrairà sortir a la muntanya a fer esport d’intensitat.

Voldria posar el focus en tres eixos on la importància no està en el que fem sinó en si allò que fem atén tres aspectes diferents de la nostra vida (no estan endreçats per ordre d’importància):

• Cuidar-me és dedicar-me temps: fer coses que m’agraden, m’omplen i em reconforten. Aquí hi cap tant quedar-me a casa sola llegint un llibre com anar a fer esport, fer una quedada amb unes amigues o anar a prendre alguna cosa amb companys de la feina.
• Cuidar-me és també cuidar-nos amb aquelles persones que ens són properes: anar a sopar un dia sols amb la parella i poder tenir una conversa d’adults, fer una sessió de cinema en família a casa amb sopar especial i crispetes, o fer una tarda a soles amb el meu fill/filla fent alguna cosa que ens agradi, podrien ser exemples que entrarien en aquesta categoria. Dedicar-nos temps a estar bé, a fer coses que a tots ens agraden enforteix els nostres vincles i ens genera benestar. És també un ancoratge positiu al qual podrem recórrer en moments on les coses no vagin tan bé.
• Cuidar-me és també obrir-me al món i a les persones que m’envolten: tenir un grup d’amics amb qui et veus/parles amb regularitat, una comunitat en la qual t’hi sents implicada, una feina que t’agrada i t’omple professionalment….

Per resumir aquests tres eixos podria dir que atenen tres espais: jo amb mi, jo amb tu, jo amb el món.

Un article de:

Anna Rallo

Psicopedagoga i tècnica del Programa Komtü.

Són moltes les escoles que, entre altres propostes educatives, destinen un espai setmanal a l’apadrinament entre alumnes de diferents cursos del centre. L’apadrinament escolar es pot descriure com una activitat cooperativa que es realitza en parelles formades per alumnes d’un curs de més edat que fan de padrins als alumnes d’uns cursos més petits, que s’acostumen a anomenar fillols. El fet de ser padrí, per exemple de lectura, representa que l’alumne de més edat adquireix el compromís principal de vetllar per l’aprenentatge, en aquest cas lector, del seu fillol. Per tant, l’ajudaria i l’acompanyaria, sempre sota la supervisió del docent, en el procés d’aprendre a llegir, alhora que miraria d’encomanar-li el gust per la lectura tot engrescant-lo a escollir les seves lectures preferides, per exemple. El fet que es tracti d’un igual de l’escola una mica més gran qui fa aquest acompanyament fa que la proposta adquireixi uns trets diferencials, tant pels grans com pels més petits del centre.

Com ja podeu imaginar, els beneficis d’aquesta activitat en són molts, ja que a banda dels aprenentatges de caràcter més purament acadèmics com l’assoliment de la lectura, seguint l’exemple, hi ha una sèrie de competències socioemocionals que també es treballen amb aquesta proposta. I en aquests beneficis socioemocionals és on ens aturarem i els descriurem a continuació.

En primer lloc, és evident que un dels seus beneficis és la millora de la competència comunicativa tant de fillols com de padrins, i especialment la comunicació assertiva entre l’alumnat de diferents etapes del centre. Entenem per comunicació assertiva aquella que requereix una escolta activa entre les persones, en aquest cas entre els alumnes de diferents edats, ja que l’acord, els diferents gustos i interessos i el ritme que necessita cadascú haurà de ser comunicat de manera respectuosa, afavorint d’aquesta manera també l’empatia entre companys i companyes. El fet de poder-se “posar” a les sabates dels altres, entendre que potser no a tothom ens agraden les mateixes coses o tenim interessos diferents, o fins i tot que el ritme d’aprenentatge i els processos mentals poden ser diferents en cadascú de nosaltres (aquí també influeix l’etapa de desenvolupament en que es troba cada infant), és un aprenentatge significatiu que podem afavorir a través d’aquesta proposta.

Amb aquesta iniciativa també es poden observar a mitjà i llarg termini millores en l’augment de la responsabilitat personal, l’ajuda i la cooperació més enllà de l’aula. L’apadrinament requereix el desenvolupament d’una sèrie de competències que després es podran transferir a altres àmbits de la vida. Els infants i joves potser hauran d’escoltar idees i opinions diferents de les seves; caldrà cooperar per assolir l’objectiu comú proposat s’hauran d’ajudar i necessitaran en moltes ocasions comprendre a l’altre si volen establir una relació d’aprenentatge i creixement compartit.

D’altra banda, l’apadrinament entre l’alumnat requerirà en moltes ocasions resoldre petits conflictes i dificultats de forma positiva. Per a fer-ho, caldrà treballar amb l’alumnat la capacitat de reconèixer les pròpies emocions i sentiments, identificar-les, regular-les i expressar-les a l’altre, ja sigui al mateix padrí/fillol o als mestres encarregats de l’acompanyament en aquest espai. Per tant, sovint caldrà posar en marxa moltes de les habilitats socioemocionals que ens permeten establir unes relacions saludables amb nosaltres mateixos i amb els altres, com el respecte, la confiança o la tolerància.

Com hem vist, són moltes les capacitats que podem treballar a partir d’aquesta proposta educativa. És evident que a l’hora de posar-la en marxa a l’escola hi haurà darrera uns objectius i unes competències determinades que volem que els alumnes adquireixin i desenvolupin. Però hi haurà d’altres que potser en un primer moment no ens plantegem en la nostra planificació com a professionals que després observem i detectem com beneficis, podríem dir, inesperats: a conseqüència de tot aquest treball millora la convivència al centre, ja que es generen unes relacions singulars entre padrins i fillols que faciliten la prevenció de conflictes al centre en generar-se i propiciar-se un sentiment de pertinença i comunitat. De forma quasi espontània, observem l’agraïment entre l’alumnat dels moments compartits al llarg de les sessions; la cura i l’estima més sincera entre els més grans i els més petits de l’escola; la importància de l’exemple, referència i inspiració que podem donar als altres i el desenvolupament del sentiment de pertinença, ja que tots i totes formem part de la comunitat escolar.

I això no és tot. Com ja hem apuntat abans, de vegades obtenim beneficis inesperats d’aquesta o d’altres pràctiques que impulsem a l’escola, i no només en l’alumnat. En aquest cas, resulta evident que els mestres de diferents cursos (sovint professionals de diferents etapes que no solen coincidir més enllà de moments puntuals al llarg del curs) hauran de coordinar-se i compartir durant una estona un espai educatiu. Per tant, amb aquesta pràctica planificada també podem afavorir la relació i aprenentatge dels diferents professionals de l’escola. Fins i tot, si ho estructurem degudament, podem propiciar feedback entre companys i companyes de professió que ajudi a reflexionar i enriqueixi la nostra praxi educativa.

Referències
Azorín, C. M. (2017). El apadrinamiento lector entre estudiantes. Una estrategia favorecedora de la inclusión en la escuela. Ocnos. Revista De Estudios Sobre Lectura, 16(2), 27–36. https://doi.org/10.18239/ocnos_2017.16.2.1402

Sanahuja- Ribés, A. (2023). Estudio de caso sobre la estrategia del apadrinamiento lector: Fomentando una educación inclusiva . Ocnos. Revista De Estudios Sobre Lectura, 22(2). https://doi.org/10.18239/ocnos_2023.22.2.342

Alvarez-Rementeria,M ; Darretxe,L ; Arotegui-Barandica,I. (2022). El apadrinamiento lector como estrategia inclusiva en la escuela: fundamentos y claves para la implementación. Revista MAMAKUNA, 18, 78-89. https://revistas.unae.edu.ec/index.php/mamakuna/article/view/649/582

Un article de:

Joan Ronzano

Psicòleg, educador social i tècnic del Programa Komtü.

Tots hem anat a un restaurant a sopar i hem vist com s’entretenen els infants mentre els adults xerrem. Podeu tancar els ulls i visualitzar la imatge? Ara anem enrere, recordeu quan vosaltres éreu petits? Amb què jugàveu quan anàveu a un restaurant, esperàveu al metge per ser atesos o fèieu cua per entrar a algun lloc?

Segurament la imatge és ben diferent. Us convidem a buscar les 7 diferències entre les dues situacions, com aquells jocs típics que tots coneixem.

1. On miren els infants?
2. Amb qui parlen els infants?
3. Amb qui parlen els adults?
4. Qui està connectat amb qui o què?
5. Quin aprenentatge creus que s’està generant?
6. Quina emoció genera en tu aquesta imatge?
7. Quina creus que genera en els infants?

Continuem visualitzant. Ara imagina que estàs a un restaurant, amb un amic o la teva parella, o fins i tu tot sol/a, i vas amb un o diversos infants. Al cap d’una estona: “m’avorreixo!”, “què fem ara? O fins i tot comencen a discutir-se entre ells. Què podríem fer en una situació així?

Podem fer tants jocs com vulguem. Només necessitarem una llibreta i un llapis, o si no en portem, un tovalló de paper i un bolígraf que portem a sobre, o que fàcilment ens poden deixar. Us proposem jocs que fomentin la mirada mútua als ulls, el contacte tàctil entre les persones, el somriure, ja que tot això augmentarà el nostre vincle i connexió, i la qualitat d’aquest.

1. Jocs com “el penjat” que podem transformar en una bonica papallona que anirem construint pas a pas amb cada lletra errada.
2. Repte de paraules temàtiques. Dibuixem una graella on a les columnes posem: país, menjar, nom, animal, etc. i a les files posem lletres, ex. A: Alemanya; Anacards; Angel; Abella.
3. El joc de les paraules amagades. Buscar quines paraules podem formar amb algunes lletres de paraules escrites en una llista, ex. campana= mapa; cana; camp…
4. El joc de paraules encadenades. Continuem creant paraules a partir de l’última lletra: avió; ovella; amagar; riu…

I si són més petits de sis anys? Podem jugar a dibuixar el que vulguem, i l’altre ha d’endevinar què ha dibuixat; proposem dibuixar fruites de color vermell, o groc, o taronja; podem jugar al “veig veig una coseta vermella…”; podem portar un nino i jugar a fer joc simbòlic al restaurant: donem menjar al bebè, li canviem el bolquer, el posem a dormir, etc.

Amb tots aquests jocs estarem treballant la connexió, el desenvolupament de l’atenció, la concentració, la gestió de l’espera, la creativitat… i no necessita recarregar-se ni wifi!!!!
I a vosaltres, quines altres idees us han funcionat?

Un article de:

Rebeca López

Psicòloga, terapeuta familiar i tècnica del Programa Komtü.

Després d’uns mesos d’estiu on hem pogut gaudir del relax que comporten les vacances, on els horaris, les rutines diàries, els hàbits es desdibuixen (i sort que ho podem fer!), ens acostem a l’inici de curs i lògicament ens toca posar “ordre” al ritme estiuenc. Els adults ja ho hem anat fent i si més no, si no ho hem necessitat, sabem què hem de fer quan ens calgui tornar a la rutina. Ens costarà, però hi acabem entrant. Els nostres fills i filles també hi acaben entrant, però per fer-ho més “amigable”, perquè els hi sigui més agradable aquest final d’estiu i l’inici de les rutines que comporta el curs escolar i altres activitats, us proposem varies activitats, idees a tenir en compte, a dur a terme amb els nens i nenes, perquè aquesta entrada sigui agradable i fins i tot, divertida.

Idees a tenir en compte, perquè aquesta entrada sigui agradable i fins i tot, divertida.

Pluja d’idees de rutines: demana als teus fills/es que facin una pluja d’idees d’aquelles rutines que creuen que són importants per a la tornada a l’escola. Podeu anar apuntant totes les propostes en una pissarra o un full de paper.

Amb aquesta pluja d’idees conjuntes podem reconèixer quines són les inquietuds, preocupacions, motivacions que pot estar experimentant el nostre fill/a i també compartir les que sentim nosaltres com a adults,….

Calendari amb dies restants: els infants no tenen la mateixa concepció d’espai i temps que tenim els adults. Per tant, a vegades els pot ser complicat entendre quants dies falten perquè arribi un esdeveniment.

Una bona proposta per anar recordant i treballant amb ells i elles els dies de la setmana, matemàtiques i la concepció de l’espai i el temps pot ser elaborar un calendari, on de forma conjunta marquem el dia en que es produeix l’esdeveniment important i posteriorment anem marcant els dies que falten per arribar a aquesta data.

A més, podem posar en aquest calendari alguna pregunta que ens ajudi a saber com ho esta vivint el nostre fill/a, algun exemple en pot ser:

• Com et fa sentir veure que queden 3 dies per tornar a l’escola?
• A qui tens ganes de veure?
• Com t’imagines que serà la teva nova classe?
• Què és important per a tu aquell dia?

Amb aquesta pluja d’idees conjuntes podem reconèixer quines són les inquietuds, preocupacions, motivacions que pot estar experimentant el nostre fill/a i també compartir les que sentim nosaltres com a adults.

Preparar la motxilla amb anterioritat: una altra proposta ben senzilla és preparar la motxilla amb anterioritat. Ho podem fer un dia o la tarda abans de tornar a l’escola.

Per fer-ho haurem de mirar què pot necessitar el primer dia, segurament encara no tindrem l’horari disponible, així que a dins de la motxilla hi podem posar:

• El llibret amb les tasques d’estiu
• Un estoig amb el material necessari
• Una llibreta
• Una carpeta
• Una ampolla amb aigua

Alhora també podem aprofitar aquest espai per a continuar compartint moments i continuar coneixent el nostre fill/a. Per tant, també el/la podem acompanyar a omplir aquesta motxilla amb:

• Un record que vulguis compartir amb els teus companys/es d’aquest estiu
• Una emoció que estiguis sentit abans d’anar a l’escola
• L’emoció que t’agradaria començar aquest nou curs
• Un desig per aquest nou curs escolar.

Tornar a poc a poc a les rutines que seguim durant el curs escolar: els canvis ens generen “moviment” a totes i tots, per això és important que aquests no acostumin a ser sobtats i els pugui anar vivint i sentint a poc a poc.

Als infants els succeeix el mateix, un canvi o una tornada a una rutina, de forma sobtada, els genera un impacte que els pot ser difícil d’assimiliar, a més a més de l’impacte emocional que en deriva.

Per acompanyar en aquest canvi, aquesta tornada a la rutina, ens pot ajudar com a pares /mares i tutors/es anar tornant progressivament a les rutines i els horaris que teníem marcats durant l’època escolar.

Una setmana, màxim dues, abans de l’inici escolar, ens podem asseure amb els nostres fills i filles i de forma conjunta, parlar i recordar quines eren les responsabilitats i els horaris que teníem.

Aquest pot ser també un bon moment per revisar si hi ha tasques i responsabilitats que ja poden fer de forma més autònoma (hàbits d’higiene, tasques escolars, endreçar la seva habitació, preparar motxilla) i en quines encara necessita el nostre suport.

A més a més, aprofitant aquest espai també podem revisar els horaris i marcar-ne de nous (si és necessari), recordant que els podem deixar escollir (dintre d’uns límits que marquem els adults).

Un cop ho tinguem tot decidit i clar, si hem elaborat algun mural, el podem penjar a la nevera o un espai visible, perquè tothom se’n recordi i el pugui veure, sinó sempre som a temps de fer-ho.

Explicar contes: els canvis ens generen “moviment” a totes i tots, per això és important que aquests no acostumin a ser sobtats i els pugui anar vivint i sentint a poc a poc.

Als infants els succeeix el mateix, un canvi o una tornada a una rutina, de forma sobtada, els genera un impacte que els pot ser difícil d’assimiliar, a més a més de l’impacte emocional que en deriva.

Per a poder acompanyar aquest seguit d’emocions i poder-ne parlar una bona manera potser els contes, llegir de forma plegada a la tarda, abans d’anar a dormir i uns dies abans de l’entrada a l’escola ens pot ajudar a adults i infants a sostenir les emocions, comprendre-les i connectar amb la calma.

Et deixem en aquest espai un seguit de llibres que us poden anar bé:

• Salvatges de Miriam Tiradó
• Emocionari de Rafael Romero
• La cua de drac de Mireia Canals
• El jardí de les abraçades de José Antonio Luengo
• Un monstre de colors – Annna Llenas
• Un amic com tu – Andrea Schomburg i Barbara Rötggen
• Què necessito quan m’enfado? Tania Garcia
• Tinc un volcà de Miriam Tirado i Joan Turu

Recorda poder donar lloc, reconèixer, validar i normalitzar totes les emocions que expressin i aquelles que no vulguin expressar. Recorda també que frases com estàs exagerant o no ploris no ens ajuden a compartir com ens sentim.

Arribar a l’hora el primer dia: tot i que l’escola ja té en compte que el primer dia poden arribar una mica més tard de l’hora d’entrada, pels nervis, la manca de rutina matinal, la logística de vestir i esmorzar… és important que intentem ajudar-los/les a que l’arribada a l’escola sigui tranquila, pausada, sense presses.

Aquest primer dia, cal despertar-nos una mica abans, poder fer el que tenim previst amb els fills i filles amb calma, sense pressions. Poder ajudar al nen/a a deixar roba, motxilla… preparat el dia abans, segur que permetrà que el matí ens puguem dedicar a estar per ells i elles, no pel que s’ha de fer.

És important preguntar-los com se senten, si hi ha nervis, por, alegria…. ajudar a expressar l’emoció predominant d’aquell moment els i les permetrà reconèixer-la i per tant, poder regular-la si cal. I si és molt intensa, poder-la compartir amb la mestra quan arribi a l’escola (ells i elles mateixes o nosaltres si ho veiem necessari. Només des del reconeixement i l’acompanyament, podem ajudar-la a calmar-la.

Si tenim la possibilitat d’arribar a l’escola una estona abans d’entrar, podran veure’s amb els companys/es, trencar el gel. I això permetrà que no ho necessitin fer a l’aula, on segur que tindran dinàmiques preparades per generar una bona acollida.

Dedicar una estona del dia a fer tasques escolars: les primeres setmanes de classe, solen ser emocionalment molt explosives, hi ha massa qüestions que els hi costa “pair” amb tant poc temps. I lògicament, l’activitat acadèmica queda a un costat perquè predomina la part emocional, fet totalment normal i sa.

Podem, no obstant, anar ajudant a agafar un cert hàbit de treball de les tasques escolars, oferint una estoneta, curta, de connexió amb la part formativa de l’escola. Sense que suposi un malestar a l’infant, és interessant trobar un moment del dia a connectar amb el que suposa treballar a casa, si des de l’escola tenen aquest hàbit. Poder estar una estona des de l’inici de curs a l’espai de casa on farà les tasques escolars (recordeu la importància de que hi hagi un espai concret i no molts llocs dins de casa perquè no ajuda a concentrar-se), permetrà sentir que aquest serà un hàbit habitual durant el curs. Però tornem a dir, sense que el/la faci sentir pressionat/da, feu-ho des del joc, des del que necessitarà tenir a la taula (llibretes, colors…) per treballar millor.

Aquestes són diferents propostes per tal de que el retorn a la rutina del setembre els i les hi sigui més senzill, més fàcil, després de l’activitat de l’estiu. Esperem que us siguin útils i que us permetin acompanyar al vostre fill i/o filla en aquest moments de curs on les emocions estan més activades.

Ara només ens falta començar a posar-ho en marxa!

Fes clic per descarregar el document de “Hàbits i rutines de tornada a l’escola”

Ja estem a l’estiu, una època de molt de sol i dies llargs, en els quals ve de gust sortira l’aire lliure i realitzar activitats en família.

Per a donar-vos idees, en aquest document hem recopilat idees d’activitats senzilles i divertides per a gaudir aquest estiu en família.

Foto als núvols: aprofitem un dia amb núvols en el cel per a baixar al carrer i fotografiar-los. Després podem aprofitar les seves formes per a fer un muntatge fotogràfic, pintar-los en un mural, buscar formes creatives i dibuixar-les,….

Dibuixar sons: gravem sons per a més tard deixar-nos portar per aquests i, amb un retolador o diversos colors a la mà, dibuixem el so que estem escoltant intentant trobar la seva forma. Seria molt xulo per exemple gravar sons d’animals de fons i després dibuixar-los.

L’estel familiar: construir un estel entre tots i totes pot ser una activitat molt divertida de fer en família, per internet podeu trobar molts tutorials per si no sabeu.

L’activitat començaria construint l’estel a casa i després, buscar un lloc a l’aire lliure per a anar a fer-lo volar junts. Podeu fins i tot posar un nom a l’estel, el nom de la família que més us agradi i així volarà molt lluny i veurà el món des del cel.

Collage floral: prop de casa segur que hi ha una zona verda gran (un parc, una muntanya…). L’activitat seria anar tota la família a aquest espai i agafar del sòl fulles, flors, herbes, branques…. el que ens agradi per a poder construir després a casa un collage floral. En un petit mural o suro, podeu enganxar el que heu recollit i així tenir un record de la sortida a la naturalesa d’aquell dia, també li podeu posar un títol al mural, del lloc que heu anat a visitar tota la família junta.

També es pot agafar el cotxe o transport públic i anar més lluny, a altres zones de muntanya per a fer aquesta activitat.

Creem el nostre propi jardí: reunim diferents tipus de llavors que trobem per casa, com per exemple, un cigró, una llentia i una mongeta, o també llavors de tomàquet, pebrot o fruita, i les plantem per a poder anar observant com creixen.

Per als primers dies, abans de trasplantar les plantes al seu lloc definitiu, podem utilitzar els clàssics pots de vidre que tots tenim per casa i que ens permetran observar no solament el creixement de la tija sinó també el de les arrels.

També podem ampliar el nostre jardí amb plantes aromàtiques com la farigola, l’alfàbrega, la menta que, a més d’observar el creixement, ens despertaran el sentit de l’olfacte i permetran que els nostres nens/es coneguin noves olors. A més, li podem donar un ús culinari com per exemple un sorbet de menta, una amanida de tomàquet amb alfàbrega, salsa pesto (l’opció de substituir els pinyons per anacards és molt bona i molt més econòmica) o una sopa de farigola (que a més de boníssima és saludable i un bon remei per a la panxa).

Quina fotografia més bonica: concurs de fotografia entre els membres de la família d’elements de la naturalesa. Anar a un espai de naturalesa, el que ens vingui de gust i que cada membre de la família fotografiï el que més li agradi del lloc on hem anat. Ara, amb el telèfon mòbil, és molt fàcil fer aquesta dinàmica amb els fills i filles, no fa falta una gran càmera fotogràfica. I després, podem imprimir-les i construir un collage fotogràfic amb elles.

Una mica de música: sempre és un bon moment per a compartir cançons i músiques especials. Les que us agraden als majors, les que li agraden als teus fills, algun grup que us hagin recomanat, d’altres llocs del món… Podeu confeccionar la vostra playlist estiuenca i, si us atreviu, fer un karaoke o una coreografia!

Anar a fer un pícnic: planifiquem un pícnic conjuntament on tots els membres de la família hi han de participar. Començarem fent el menú:
Tothom ha de dir la seva opinió per a decidir que menjarem (podem aprofitar per a pensar en productes de temporada, i fer un menjar saludable).
Fem la llista del que necessitem.
Tots a la cuina! Si hi ha alguna recepta que s’hagi de cuinar o preparar ens repartirem les tasques i ho farem tots junts. Les estones en la cuina compartides són molt divertits i un moment per a aprendre moltes coses potenciant l’autonomia dels nostres fills i filles.
Fem la llista entre tots del que cal agafar i preparem conjuntament el cistell, la motxilla o la nevera.
I si preparem el trajecte amb ells? ruta a seguir, transport amb el qual anirem, temps de trajecte, que vegin el mapa del lloc per a situar la zona on anirem…
I a gaudir d’un divertit menjar en família en l’entorn natural que hàgim triat, parcs, platja, muntanya.

Descobrir noves lectures: sempre pots fer una visita a la Biblioteca Municipal o del teu barri i explorar conjuntament noves lectures que us motivin. Si desitges recomanacions pots consultar aquest article on recomanem lectures segons l’edat del nen/a.

Caçar ombres: agafem paper i llapis i dibuixem l’ombra d’una flor, un arbre…, i després a casa li posem color amb retoladors, aquarel·les…, o també aprofitem la silueta per a deixar anar la imaginació i continuar el dibuix segons com ens inspiri.

Aquestes són diferents propostes perquè tota la família pugui gaudir de la natura, de l’aire lliure, fent activitats agradables i que ens permetin sentir-nos millor entre nosaltres, gaudir d’espais oberts, imprescindible per al benestar emocional.

Ara només ens falta començar a posar-ho en marxa!

Fes clic per descarregar el document de “10 idees d’activitats en família per a aquest estiu”

La infància és una etapa crucial per a adquirir habilitats i coneixements que els permetran als infants enfrontar reptes i adversitats al llarg de la seva vida. Moltes d’aquestes habilitats s’adquireixen a través de les relacions entre adults i infants, i com aquestes interaccions influeixen en el desenvolupament acadèmic, social i emocional dels nens.

En l’educació, el vincle entre el docent i estudiant juga un paper fonamental en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Establir relacions positives i pròximes ajuda a generar un ambient propici per al desenvolupament acadèmic, emocional i social dels estudiants. En aquest article, explorarem la importància d’aquest vincle i com pot impactar de manera significativa en l’educació.
Una relació de qualitat entre mestres i alumnes té beneficis en el rendiment acadèmic, la motivació, el clima de l’aula, les conductes disruptives, l’autoestima dels alumnes, afavorir el seu desenvolupament socioemocional, així com el seu benestar i salut mental.

Són moltes les maneres de potenciar aquest tipus de relacions efectives i positives en l’entorn educatiu, com són l’escolta activa, la comunicació assertiva, la regulació emocional, establir moments d’autocura o celebrar assoliments.

El vincle entre docent i estudiant és essencial per a un aprenentatge significatiu i complet. I ja existeixen programes de benestar emocional que contribueixen a desenvolupar propostes de promoció de les relacions positives entre docents i estudiants.

Llegeix l’article complet en: La importància del vincle en les relacions docent-estudiant

Un article de:

Lara Pérez.

Tècnica de recerca del Programa Komtü.

Ja estem a la primavera, a les portes de l’estiu!!! En aquesta època els dies són més llargs, hi ha moltes més estones de sol que a l’hivern, la temperatura és molt agradable i amb els fills i filles anem més al parc, a espais a l’aire lliure… Perquè s’hi està bé i ells i elles també estan més distrets/es, jugant, movent-se, compartint amb els amics i amigues.

És taaaaant important fer activitats a l’aire lliure pel cos, per la ment… I això ho agraeix la relació amb els fills i filles, perquè si s’ho passen bé, estan més feliços/es i amb nosaltres, els adults, aleshores, tot flueix millor.

En aquest article, volem potenciar l’activitat a l’aire lliure i el benestar emocional que genera en les persones estar en contacte amb la naturalesa. Hi ha mil activitats a fer i avui us en volem proposar algunes que ajudin a gaudir de l’entorn en família, senzilles i alhora entretingudes, sense que requereixin d’una gran despesa econòmica.

1. Collage floral

A prop de casa segur que hi ha una zona verda gran (un parc, una muntanya…). l’activitat seria anar tota la família a aquest espai i agafar del terra fulles, flors, herbes, branques…. el que ens agradi per poder construir després a casa, un collage floral amb el que haurem recollit. En un petit mural o suro, podeu enganxar el que heu recollit i així tenir un record de la sortida a la natura d’aquell dia, també li podeu posar un títol al mural, del lloc que heu anat a visitar tota la família junta. 

També es pot agafar el cotxe o transport públic i anar més lluny, a altres zones de muntanya per fer aquesta activitat.

1. L’estel familiar 

Construir un estel entre tots i totes pot ser una activitat molt divertida de fer en família, per internet podeu trobar molts tutorials per si no en sabeu. 

L’activitat començaria construint l’estel a casa i després, buscar un lloc a l’aire lliure per anar a fer-lo volar plegats i plegades. Podeu fins i tot posar un nom a l’estel, el nom de la família que més us agradi i així volarà molt lluny i veurà el món des del cel.

• Bona nit al dia

Veure una bonica posta de sol amb els infants us farà gaudir a tota la família de viure un moment bonic junts. A la vegada els infants aprendran a valorar aquells instants que passem junts, a saber observar i fixar-se en les coses senzilles que ens ofereix el planeta, a gaudir dels colors de la posta…. També podem afegir altres aspectes al moment com potser dibuixar el que estem veient, fotografiar-lo, portar berenar/sopar i asseure’ns a menjar generant una conversa familiar, o un joc…

• Quina fotografia més bonica

Concurs de fotografia entre els membres de la família d’elements de la natura. Anar a un espai de natura, el que ens vingui de gust i que cada membre de la família fotografiï el que més li agradi del lloc on hem anat. Ara, amb el telèfon mòbil, és molt fàcil fer aquesta dinàmica amb els fills i filles, no cal una gran càmera fotogràfica. I després, podem imprimir-les i construir un collage fotogràfic amb elles.

• Anar a fer un pícnic

Planifiquem un pícnic conjuntament on tots els membres de la família hi ha de participar. Començarem fent el menú:

• Tothom ha de dir la seva per decidir que menjarem (podem aprofitar per pensar en productes de temporada, i fer un àpat saludable)
• Fem la llista del que necessitem
• Tots a la cuina! si hi ha alguna recepta que s’hagi de cuinar o preparar ens repartirem les tasques i ho farem tots junts. Les estones a la cuina compartides són molt divertides i un moment per aprendre moltes coses tot potenciant l’autonomia dels nostres fills i filles.
• Fem la llista entre tots del que cal agafar i preparàrem conjuntament el cistell, la motxilla o la nevera amb tot allò que ens cal agafar.
• I si preparem el trajecte amb ells? ruta a seguir, transport amb el que anirem, temps de trajecte, que vegin el mapa del lloc per ubicar la zona on anirem…
• A gaudir d’un divertit àpat en família en l’entorn natural que hàgim triat, parcs, platja, muntanya.

Aquestes són diferents propostes perquè tota la família pugui gaudir de la natura, de l’aire lliure, fent activitats agradables i que ens permetin sentir-nos millor entre nosaltres, als adults treure’ns l’estrès del dia a dia i als infants, gaudir d’espais oberts, imprescindible per al benestar emocional. 

Ara només ens falta començar a posar-ho en marxa!

I per acabar, us compartim unes aplicacions i llocs webs que ens inspiraran i ens facilitaran boniques observacions a la natura:

Aplicacions:  

Natusfera 2.0: permet registrar, organitzar i compartir observacions de la natura amb la comunitat.

INaturalist: facilita la identificació de plantes i animals.

BirdNet: permet identificar més de 3.000 espècies d’ocells.

PlantNet: permet identificar plantes simplement fotografiant-les amb el mòbil.

Llocs web: 

Biologueando: des de biotrucs fins a recursos. Aquest lloc web és tan ric en informació com entretingut. 

Fes clic per descarregar el document de “Activitats a la natura”