Des del programa Komtü tenim clar el nostre objectiu: promoure el benestar dels infants.

I amb aquest objectiu, tenim també clar que per tal que els infants estiguin bé, cal que els adults que els acompanyem estiguem també bé. I això, malgrat que tots ho entenem, no sempre ens és fàcil dur-ho a la pràctica.

Ens pot semblar que pensar en el nostre propi benestar és egoista, que ens donem més importància que a la resta, que ens posem per davant dels infants o companys… Quan, si ho fem amb cura, en cuidar-me cuido també dels qui m’envolten.

Veiem per què:

  • Els nens aprenen d’allò que ens veuen fer, no del que els diem que facin.
    Si jo els hi dic als meus fills o als meus alumnes que es cuidin, que expressar les emocions és saludable, que és important que tinguin aficions, però a mi em veuen tot el dia treballant, anant amunt i avall, o estirada al sofà mirant el mòbil, o encaparrada tancada en mi mateixa sense voler parlar del que em passa… el que els hi estic dient en realitat és que no es cuidin.
    Les paraules estan buides de contingut si no són coherents amb els nostres actes. Fer allò que pensem i sentim, i sentir allò que fem, ens ajudarà a estar millor, i també ajudarà als infants (i adults) que ens envolten a que ells ho puguin fer.
  • Cuidar-me m’ajuda a sentir-me millor, i per tant a estar més disponible (i a poder cuidar amb major qualitat).
  • Si jo estic bé, el meu entorn ho notarà i, de retruc, és més fàcil que també estigui bé. En el món social parlem d’actiu de benestar quan hi ha quelcom (una persona, un recurs, una activitat, un equipament…) que genera salut i benestar. Quan em cuido, em dedico temps, faig allò que m’agrada i em sento millor, estic de més bon humor… Quan em cuido em converteixo en un actiu de benestar pel meu entorn.

Així doncs, com ens podem cuidar? Aquesta és una pregunta difícil de respondre perquè allò que ens fa sentir bé a cadascú de nosaltres pot ser molt divers. No hi ha una recomanació universal donat que hi ha qui necessitarà parar i fer ioga i qui agrairà sortir a la muntanya a fer esport d’intensitat.

Voldria posar el focus en tres eixos on la importància no està en el que fem sinó en si allò que fem atén tres aspectes diferents de la nostra vida (no estan endreçats per ordre d’importància):

  • Cuidar-me és dedicar-me temps: fer coses que m’agraden, m’omplen i em reconforten. Aquí hi cap tant quedar-me a casa sola llegint un llibre com anar a fer esport, fer una quedada amb unes amigues o anar a prendre alguna cosa amb companys de la feina.
  • Cuidar-me és també cuidar-nos amb aquelles persones que ens són properes: anar a sopar un dia sols amb la parella i poder tenir una conversa d’adults, fer una sessió de cinema en família a casa amb sopar especial i crispetes, o fer una tarda a soles amb el meu fill/filla fent alguna cosa que ens agradi, podrien ser exemples que entrarien en aquesta categoria. Dedicar-nos temps a estar bé, a fer coses que a tots ens agraden enforteix els nostres vincles i ens genera benestar. És també un ancoratge positiu al qual podrem recórrer en moments on les coses no vagin tan bé.
  • Cuidar-me és també obrir-me al món i a les persones que m’envolten: tenir un grup d’amics amb qui et veus/parles amb regularitat, una comunitat en la qual t’hi sents implicada, una feina que t’agrada i t’omple professionalment….

Per resumir aquests tres eixos podria dir que atenen tres espais: jo amb mi, jo amb tu, jo amb el món.

 

Un article de:

Anna Rallo

Psicopedagoga i tècnica del Programa Komtü.