Nous Cims

Són moltes les escoles que, entre altres propostes educatives, destinen un espai setmanal a l’apadrinament entre alumnes de diferents cursos del centre. L’apadrinament escolar es pot descriure com una activitat cooperativa que es realitza en parelles formades per alumnes d’un curs de més edat que fan de padrins als alumnes d’uns cursos més petits, que s’acostumen a anomenar fillols. El fet de ser padrí, per exemple de lectura, representa que l’alumne de més edat adquireix el compromís principal de vetllar per l’aprenentatge, en aquest cas lector, del seu fillol. Per tant, l’ajudaria i l’acompanyaria, sempre sota la supervisió del docent, en el procés d’aprendre a llegir, alhora que miraria d’encomanar-li el gust per la lectura tot engrescant-lo a escollir les seves lectures preferides, per exemple. El fet que es tracti d’un igual de l’escola una mica més gran qui fa aquest acompanyament fa que la proposta adquireixi uns trets diferencials, tant pels grans com pels més petits del centre.

Com ja podeu imaginar, els beneficis d’aquesta activitat en són molts, ja que a banda dels aprenentatges de caràcter més purament acadèmics com l’assoliment de la lectura, seguint l’exemple, hi ha una sèrie de competències socioemocionals que també es treballen amb aquesta proposta. I en aquests beneficis socioemocionals és on ens aturarem i els descriurem a continuació.

En primer lloc, és evident que un dels seus beneficis és la millora de la competència comunicativa tant de fillols com de padrins, i especialment la comunicació assertiva entre l’alumnat de diferents etapes del centre. Entenem per comunicació assertiva aquella que requereix una escolta activa entre les persones, en aquest cas entre els alumnes de diferents edats, ja que l’acord, els diferents gustos i interessos i el ritme que necessita cadascú haurà de ser comunicat de manera respectuosa, afavorint d’aquesta manera també l’empatia entre companys i companyes. El fet de poder-se “posar” a les sabates dels altres, entendre que potser no a tothom ens agraden les mateixes coses o tenim interessos diferents, o fins i tot que el ritme d’aprenentatge i els processos mentals poden ser diferents en cadascú de nosaltres (aquí també influeix l’etapa de desenvolupament en que es troba cada infant), és un aprenentatge significatiu que podem afavorir a través d’aquesta proposta.

Amb aquesta iniciativa també es poden observar a mitjà i llarg termini millores en l’augment de la responsabilitat personal, l’ajuda i la cooperació més enllà de l’aula. L’apadrinament requereix el desenvolupament d’una sèrie de competències que després es podran transferir a altres àmbits de la vida. Els infants i joves potser hauran d’escoltar idees i opinions diferents de les seves; caldrà cooperar per assolir l’objectiu comú proposat s’hauran d’ajudar i necessitaran en moltes ocasions comprendre a l’altre si volen establir una relació d’aprenentatge i creixement compartit.

D’altra banda, l’apadrinament entre l’alumnat requerirà en moltes ocasions resoldre petits conflictes i dificultats de forma positiva. Per a fer-ho, caldrà treballar amb l’alumnat la capacitat de reconèixer les pròpies emocions i sentiments, identificar-les, regular-les i expressar-les a l’altre, ja sigui al mateix padrí/fillol o als mestres encarregats de l’acompanyament en aquest espai. Per tant, sovint caldrà posar en marxa moltes de les habilitats socioemocionals que ens permeten establir unes relacions saludables amb nosaltres mateixos i amb els altres, com el respecte, la confiança o la tolerància.

Com hem vist, són moltes les capacitats que podem treballar a partir d’aquesta proposta educativa. És evident que a l’hora de posar-la en marxa a l’escola hi haurà darrera uns objectius i unes competències determinades que volem que els alumnes adquireixin i desenvolupin. Però hi haurà d’altres que potser en un primer moment no ens plantegem en la nostra planificació com a professionals que després observem i detectem com beneficis, podríem dir, inesperats: a conseqüència de tot aquest treball millora la convivència al centre, ja que es generen unes relacions singulars entre padrins i fillols que faciliten la prevenció de conflictes al centre en generar-se i propiciar-se un sentiment de pertinença i comunitat. De forma quasi espontània, observem l’agraïment entre l’alumnat dels moments compartits al llarg de les sessions; la cura i l’estima més sincera entre els més grans i els més petits de l’escola; la importància de l’exemple, referència i inspiració que podem donar als altres i el desenvolupament del sentiment de pertinença, ja que tots i totes formem part de la comunitat escolar.

I això no és tot. Com ja hem apuntat abans, de vegades obtenim beneficis inesperats d’aquesta o d’altres pràctiques que impulsem a l’escola, i no només en l’alumnat. En aquest cas, resulta evident que els mestres de diferents cursos (sovint professionals de diferents etapes que no solen coincidir més enllà de moments puntuals al llarg del curs) hauran de coordinar-se i compartir durant una estona un espai educatiu. Per tant, amb aquesta pràctica planificada també podem afavorir la relació i aprenentatge dels diferents professionals de l’escola. Fins i tot, si ho estructurem degudament, podem propiciar feedback entre companys i companyes de professió que ajudi a reflexionar i enriqueixi la nostra praxi educativa.

Referències
Azorín, C. M. (2017). El apadrinamiento lector entre estudiantes. Una estrategia favorecedora de la inclusión en la escuela. Ocnos. Revista De Estudios Sobre Lectura, 16(2), 27–36. https://doi.org/10.18239/ocnos_2017.16.2.1402

Sanahuja- Ribés, A. (2023). Estudio de caso sobre la estrategia del apadrinamiento lector: Fomentando una educación inclusiva . Ocnos. Revista De Estudios Sobre Lectura, 22(2). https://doi.org/10.18239/ocnos_2023.22.2.342

Alvarez-Rementeria,M ; Darretxe,L ; Arotegui-Barandica,I. (2022). El apadrinamiento lector como estrategia inclusiva en la escuela: fundamentos y claves para la implementación. Revista MAMAKUNA, 18, 78-89. https://revistas.unae.edu.ec/index.php/mamakuna/article/view/649/582

Un article de:

Joan Ronzano

Psicòleg, educador social i tècnic del Programa Komtü.

Tots hem anat a un restaurant a sopar i hem vist com s’entretenen els infants mentre els adults xerrem. Podeu tancar els ulls i visualitzar la imatge? Ara anem enrere, recordeu quan vosaltres éreu petits? Amb què jugàveu quan anàveu a un restaurant, esperàveu al metge per ser atesos o fèieu cua per entrar a algun lloc?

Segurament la imatge és ben diferent. Us convidem a buscar les 7 diferències entre les dues situacions, com aquells jocs típics que tots coneixem.

1. On miren els infants?
2. Amb qui parlen els infants?
3. Amb qui parlen els adults?
4. Qui està connectat amb qui o què?
5. Quin aprenentatge creus que s’està generant?
6. Quina emoció genera en tu aquesta imatge?
7. Quina creus que genera en els infants?

Continuem visualitzant. Ara imagina que estàs a un restaurant, amb un amic o la teva parella, o fins i tu tot sol/a, i vas amb un o diversos infants. Al cap d’una estona: “m’avorreixo!”, “què fem ara? O fins i tot comencen a discutir-se entre ells. Què podríem fer en una situació així?

Podem fer tants jocs com vulguem. Només necessitarem una llibreta i un llapis, o si no en portem, un tovalló de paper i un bolígraf que portem a sobre, o que fàcilment ens poden deixar. Us proposem jocs que fomentin la mirada mútua als ulls, el contacte tàctil entre les persones, el somriure, ja que tot això augmentarà el nostre vincle i connexió, i la qualitat d’aquest.

1. Jocs com “el penjat” que podem transformar en una bonica papallona que anirem construint pas a pas amb cada lletra errada.
2. Repte de paraules temàtiques. Dibuixem una graella on a les columnes posem: país, menjar, nom, animal, etc. i a les files posem lletres, ex. A: Alemanya; Anacards; Angel; Abella.
3. El joc de les paraules amagades. Buscar quines paraules podem formar amb algunes lletres de paraules escrites en una llista, ex. campana= mapa; cana; camp…
4. El joc de paraules encadenades. Continuem creant paraules a partir de l’última lletra: avió; ovella; amagar; riu…

I si són més petits de sis anys? Podem jugar a dibuixar el que vulguem, i l’altre ha d’endevinar què ha dibuixat; proposem dibuixar fruites de color vermell, o groc, o taronja; podem jugar al “veig veig una coseta vermella…”; podem portar un nino i jugar a fer joc simbòlic al restaurant: donem menjar al bebè, li canviem el bolquer, el posem a dormir, etc.

Amb tots aquests jocs estarem treballant la connexió, el desenvolupament de l’atenció, la concentració, la gestió de l’espera, la creativitat… i no necessita recarregar-se ni wifi!!!!
I a vosaltres, quines altres idees us han funcionat?

Un article de:

Rebeca López

Psicòloga, terapeuta familiar i tècnica del Programa Komtü.

Després d’uns mesos d’estiu on hem pogut gaudir del relax que comporten les vacances, on els horaris, les rutines diàries, els hàbits es desdibuixen (i sort que ho podem fer!), ens acostem a l’inici de curs i lògicament ens toca posar “ordre” al ritme estiuenc. Els adults ja ho hem anat fent i si més no, si no ho hem necessitat, sabem què hem de fer quan ens calgui tornar a la rutina. Ens costarà, però hi acabem entrant. Els nostres fills i filles també hi acaben entrant, però per fer-ho més “amigable”, perquè els hi sigui més agradable aquest final d’estiu i l’inici de les rutines que comporta el curs escolar i altres activitats, us proposem varies activitats, idees a tenir en compte, a dur a terme amb els nens i nenes, perquè aquesta entrada sigui agradable i fins i tot, divertida.

Idees a tenir en compte, perquè aquesta entrada sigui agradable i fins i tot, divertida.

Pluja d’idees de rutines: demana als teus fills/es que facin una pluja d’idees d’aquelles rutines que creuen que són importants per a la tornada a l’escola. Podeu anar apuntant totes les propostes en una pissarra o un full de paper.

Amb aquesta pluja d’idees conjuntes podem reconèixer quines són les inquietuds, preocupacions, motivacions que pot estar experimentant el nostre fill/a i també compartir les que sentim nosaltres com a adults,….

Calendari amb dies restants: els infants no tenen la mateixa concepció d’espai i temps que tenim els adults. Per tant, a vegades els pot ser complicat entendre quants dies falten perquè arribi un esdeveniment.

Una bona proposta per anar recordant i treballant amb ells i elles els dies de la setmana, matemàtiques i la concepció de l’espai i el temps pot ser elaborar un calendari, on de forma conjunta marquem el dia en que es produeix l’esdeveniment important i posteriorment anem marcant els dies que falten per arribar a aquesta data.

A més, podem posar en aquest calendari alguna pregunta que ens ajudi a saber com ho esta vivint el nostre fill/a, algun exemple en pot ser:

• Com et fa sentir veure que queden 3 dies per tornar a l’escola?
• A qui tens ganes de veure?
• Com t’imagines que serà la teva nova classe?
• Què és important per a tu aquell dia?

Amb aquesta pluja d’idees conjuntes podem reconèixer quines són les inquietuds, preocupacions, motivacions que pot estar experimentant el nostre fill/a i també compartir les que sentim nosaltres com a adults.

Preparar la motxilla amb anterioritat: una altra proposta ben senzilla és preparar la motxilla amb anterioritat. Ho podem fer un dia o la tarda abans de tornar a l’escola.

Per fer-ho haurem de mirar què pot necessitar el primer dia, segurament encara no tindrem l’horari disponible, així que a dins de la motxilla hi podem posar:

• El llibret amb les tasques d’estiu
• Un estoig amb el material necessari
• Una llibreta
• Una carpeta
• Una ampolla amb aigua

Alhora també podem aprofitar aquest espai per a continuar compartint moments i continuar coneixent el nostre fill/a. Per tant, també el/la podem acompanyar a omplir aquesta motxilla amb:

• Un record que vulguis compartir amb els teus companys/es d’aquest estiu
• Una emoció que estiguis sentit abans d’anar a l’escola
• L’emoció que t’agradaria començar aquest nou curs
• Un desig per aquest nou curs escolar.

Tornar a poc a poc a les rutines que seguim durant el curs escolar: els canvis ens generen “moviment” a totes i tots, per això és important que aquests no acostumin a ser sobtats i els pugui anar vivint i sentint a poc a poc.

Als infants els succeeix el mateix, un canvi o una tornada a una rutina, de forma sobtada, els genera un impacte que els pot ser difícil d’assimiliar, a més a més de l’impacte emocional que en deriva.

Per acompanyar en aquest canvi, aquesta tornada a la rutina, ens pot ajudar com a pares /mares i tutors/es anar tornant progressivament a les rutines i els horaris que teníem marcats durant l’època escolar.

Una setmana, màxim dues, abans de l’inici escolar, ens podem asseure amb els nostres fills i filles i de forma conjunta, parlar i recordar quines eren les responsabilitats i els horaris que teníem.

Aquest pot ser també un bon moment per revisar si hi ha tasques i responsabilitats que ja poden fer de forma més autònoma (hàbits d’higiene, tasques escolars, endreçar la seva habitació, preparar motxilla) i en quines encara necessita el nostre suport.

A més a més, aprofitant aquest espai també podem revisar els horaris i marcar-ne de nous (si és necessari), recordant que els podem deixar escollir (dintre d’uns límits que marquem els adults).

Un cop ho tinguem tot decidit i clar, si hem elaborat algun mural, el podem penjar a la nevera o un espai visible, perquè tothom se’n recordi i el pugui veure, sinó sempre som a temps de fer-ho.

Explicar contes: els canvis ens generen “moviment” a totes i tots, per això és important que aquests no acostumin a ser sobtats i els pugui anar vivint i sentint a poc a poc.

Als infants els succeeix el mateix, un canvi o una tornada a una rutina, de forma sobtada, els genera un impacte que els pot ser difícil d’assimiliar, a més a més de l’impacte emocional que en deriva.

Per a poder acompanyar aquest seguit d’emocions i poder-ne parlar una bona manera potser els contes, llegir de forma plegada a la tarda, abans d’anar a dormir i uns dies abans de l’entrada a l’escola ens pot ajudar a adults i infants a sostenir les emocions, comprendre-les i connectar amb la calma.

Et deixem en aquest espai un seguit de llibres que us poden anar bé:

• Salvatges de Miriam Tiradó
• Emocionari de Rafael Romero
• La cua de drac de Mireia Canals
• El jardí de les abraçades de José Antonio Luengo
• Un monstre de colors – Annna Llenas
• Un amic com tu – Andrea Schomburg i Barbara Rötggen
• Què necessito quan m’enfado? Tania Garcia
• Tinc un volcà de Miriam Tirado i Joan Turu

Recorda poder donar lloc, reconèixer, validar i normalitzar totes les emocions que expressin i aquelles que no vulguin expressar. Recorda també que frases com estàs exagerant o no ploris no ens ajuden a compartir com ens sentim.

Arribar a l’hora el primer dia: tot i que l’escola ja té en compte que el primer dia poden arribar una mica més tard de l’hora d’entrada, pels nervis, la manca de rutina matinal, la logística de vestir i esmorzar… és important que intentem ajudar-los/les a que l’arribada a l’escola sigui tranquila, pausada, sense presses.

Aquest primer dia, cal despertar-nos una mica abans, poder fer el que tenim previst amb els fills i filles amb calma, sense pressions. Poder ajudar al nen/a a deixar roba, motxilla… preparat el dia abans, segur que permetrà que el matí ens puguem dedicar a estar per ells i elles, no pel que s’ha de fer.

És important preguntar-los com se senten, si hi ha nervis, por, alegria…. ajudar a expressar l’emoció predominant d’aquell moment els i les permetrà reconèixer-la i per tant, poder regular-la si cal. I si és molt intensa, poder-la compartir amb la mestra quan arribi a l’escola (ells i elles mateixes o nosaltres si ho veiem necessari. Només des del reconeixement i l’acompanyament, podem ajudar-la a calmar-la.

Si tenim la possibilitat d’arribar a l’escola una estona abans d’entrar, podran veure’s amb els companys/es, trencar el gel. I això permetrà que no ho necessitin fer a l’aula, on segur que tindran dinàmiques preparades per generar una bona acollida.

Dedicar una estona del dia a fer tasques escolars: les primeres setmanes de classe, solen ser emocionalment molt explosives, hi ha massa qüestions que els hi costa “pair” amb tant poc temps. I lògicament, l’activitat acadèmica queda a un costat perquè predomina la part emocional, fet totalment normal i sa.

Podem, no obstant, anar ajudant a agafar un cert hàbit de treball de les tasques escolars, oferint una estoneta, curta, de connexió amb la part formativa de l’escola. Sense que suposi un malestar a l’infant, és interessant trobar un moment del dia a connectar amb el que suposa treballar a casa, si des de l’escola tenen aquest hàbit. Poder estar una estona des de l’inici de curs a l’espai de casa on farà les tasques escolars (recordeu la importància de que hi hagi un espai concret i no molts llocs dins de casa perquè no ajuda a concentrar-se), permetrà sentir que aquest serà un hàbit habitual durant el curs. Però tornem a dir, sense que el/la faci sentir pressionat/da, feu-ho des del joc, des del que necessitarà tenir a la taula (llibretes, colors…) per treballar millor.

Aquestes són diferents propostes per tal de que el retorn a la rutina del setembre els i les hi sigui més senzill, més fàcil, després de l’activitat de l’estiu. Esperem que us siguin útils i que us permetin acompanyar al vostre fill i/o filla en aquest moments de curs on les emocions estan més activades.

Ara només ens falta començar a posar-ho en marxa!

Fes clic per descarregar el document de “Hàbits i rutines de tornada a l’escola”

Ja estem a l’estiu, una època de molt de sol i dies llargs, en els quals ve de gust sortira l’aire lliure i realitzar activitats en família.

Per a donar-vos idees, en aquest document hem recopilat idees d’activitats senzilles i divertides per a gaudir aquest estiu en família.

Foto als núvols: aprofitem un dia amb núvols en el cel per a baixar al carrer i fotografiar-los. Després podem aprofitar les seves formes per a fer un muntatge fotogràfic, pintar-los en un mural, buscar formes creatives i dibuixar-les,….

Dibuixar sons: gravem sons per a més tard deixar-nos portar per aquests i, amb un retolador o diversos colors a la mà, dibuixem el so que estem escoltant intentant trobar la seva forma. Seria molt xulo per exemple gravar sons d’animals de fons i després dibuixar-los.

L’estel familiar: construir un estel entre tots i totes pot ser una activitat molt divertida de fer en família, per internet podeu trobar molts tutorials per si no sabeu.

L’activitat començaria construint l’estel a casa i després, buscar un lloc a l’aire lliure per a anar a fer-lo volar junts. Podeu fins i tot posar un nom a l’estel, el nom de la família que més us agradi i així volarà molt lluny i veurà el món des del cel.

Collage floral: prop de casa segur que hi ha una zona verda gran (un parc, una muntanya…). L’activitat seria anar tota la família a aquest espai i agafar del sòl fulles, flors, herbes, branques…. el que ens agradi per a poder construir després a casa un collage floral. En un petit mural o suro, podeu enganxar el que heu recollit i així tenir un record de la sortida a la naturalesa d’aquell dia, també li podeu posar un títol al mural, del lloc que heu anat a visitar tota la família junta.

També es pot agafar el cotxe o transport públic i anar més lluny, a altres zones de muntanya per a fer aquesta activitat.

Creem el nostre propi jardí: reunim diferents tipus de llavors que trobem per casa, com per exemple, un cigró, una llentia i una mongeta, o també llavors de tomàquet, pebrot o fruita, i les plantem per a poder anar observant com creixen.

Per als primers dies, abans de trasplantar les plantes al seu lloc definitiu, podem utilitzar els clàssics pots de vidre que tots tenim per casa i que ens permetran observar no solament el creixement de la tija sinó també el de les arrels.

També podem ampliar el nostre jardí amb plantes aromàtiques com la farigola, l’alfàbrega, la menta que, a més d’observar el creixement, ens despertaran el sentit de l’olfacte i permetran que els nostres nens/es coneguin noves olors. A més, li podem donar un ús culinari com per exemple un sorbet de menta, una amanida de tomàquet amb alfàbrega, salsa pesto (l’opció de substituir els pinyons per anacards és molt bona i molt més econòmica) o una sopa de farigola (que a més de boníssima és saludable i un bon remei per a la panxa).

Quina fotografia més bonica: concurs de fotografia entre els membres de la família d’elements de la naturalesa. Anar a un espai de naturalesa, el que ens vingui de gust i que cada membre de la família fotografiï el que més li agradi del lloc on hem anat. Ara, amb el telèfon mòbil, és molt fàcil fer aquesta dinàmica amb els fills i filles, no fa falta una gran càmera fotogràfica. I després, podem imprimir-les i construir un collage fotogràfic amb elles.

Una mica de música: sempre és un bon moment per a compartir cançons i músiques especials. Les que us agraden als majors, les que li agraden als teus fills, algun grup que us hagin recomanat, d’altres llocs del món… Podeu confeccionar la vostra playlist estiuenca i, si us atreviu, fer un karaoke o una coreografia!

Anar a fer un pícnic: planifiquem un pícnic conjuntament on tots els membres de la família hi han de participar. Començarem fent el menú:
Tothom ha de dir la seva opinió per a decidir que menjarem (podem aprofitar per a pensar en productes de temporada, i fer un menjar saludable).
Fem la llista del que necessitem.
Tots a la cuina! Si hi ha alguna recepta que s’hagi de cuinar o preparar ens repartirem les tasques i ho farem tots junts. Les estones en la cuina compartides són molt divertits i un moment per a aprendre moltes coses potenciant l’autonomia dels nostres fills i filles.
Fem la llista entre tots del que cal agafar i preparem conjuntament el cistell, la motxilla o la nevera.
I si preparem el trajecte amb ells? ruta a seguir, transport amb el qual anirem, temps de trajecte, que vegin el mapa del lloc per a situar la zona on anirem…
I a gaudir d’un divertit menjar en família en l’entorn natural que hàgim triat, parcs, platja, muntanya.

Descobrir noves lectures: sempre pots fer una visita a la Biblioteca Municipal o del teu barri i explorar conjuntament noves lectures que us motivin. Si desitges recomanacions pots consultar aquest article on recomanem lectures segons l’edat del nen/a.

Caçar ombres: agafem paper i llapis i dibuixem l’ombra d’una flor, un arbre…, i després a casa li posem color amb retoladors, aquarel·les…, o també aprofitem la silueta per a deixar anar la imaginació i continuar el dibuix segons com ens inspiri.

Aquestes són diferents propostes perquè tota la família pugui gaudir de la natura, de l’aire lliure, fent activitats agradables i que ens permetin sentir-nos millor entre nosaltres, gaudir d’espais oberts, imprescindible per al benestar emocional.

Ara només ens falta començar a posar-ho en marxa!

Fes clic per descarregar el document de “10 idees d’activitats en família per a aquest estiu”

La infància és una etapa crucial per a adquirir habilitats i coneixements que els permetran als infants enfrontar reptes i adversitats al llarg de la seva vida. Moltes d’aquestes habilitats s’adquireixen a través de les relacions entre adults i infants, i com aquestes interaccions influeixen en el desenvolupament acadèmic, social i emocional dels nens.

En l’educació, el vincle entre el docent i estudiant juga un paper fonamental en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Establir relacions positives i pròximes ajuda a generar un ambient propici per al desenvolupament acadèmic, emocional i social dels estudiants. En aquest article, explorarem la importància d’aquest vincle i com pot impactar de manera significativa en l’educació.
Una relació de qualitat entre mestres i alumnes té beneficis en el rendiment acadèmic, la motivació, el clima de l’aula, les conductes disruptives, l’autoestima dels alumnes, afavorir el seu desenvolupament socioemocional, així com el seu benestar i salut mental.

Són moltes les maneres de potenciar aquest tipus de relacions efectives i positives en l’entorn educatiu, com són l’escolta activa, la comunicació assertiva, la regulació emocional, establir moments d’autocura o celebrar assoliments.

El vincle entre docent i estudiant és essencial per a un aprenentatge significatiu i complet. I ja existeixen programes de benestar emocional que contribueixen a desenvolupar propostes de promoció de les relacions positives entre docents i estudiants.

Llegeix l’article complet en: La importància del vincle en les relacions docent-estudiant

Un article de:

Lara Pérez.

Tècnica de recerca del Programa Komtü.

Ja estem a la primavera, a les portes de l’estiu!!! En aquesta època els dies són més llargs, hi ha moltes més estones de sol que a l’hivern, la temperatura és molt agradable i amb els fills i filles anem més al parc, a espais a l’aire lliure… Perquè s’hi està bé i ells i elles també estan més distrets/es, jugant, movent-se, compartint amb els amics i amigues.

És taaaaant important fer activitats a l’aire lliure pel cos, per la ment… I això ho agraeix la relació amb els fills i filles, perquè si s’ho passen bé, estan més feliços/es i amb nosaltres, els adults, aleshores, tot flueix millor.

En aquest article, volem potenciar l’activitat a l’aire lliure i el benestar emocional que genera en les persones estar en contacte amb la naturalesa. Hi ha mil activitats a fer i avui us en volem proposar algunes que ajudin a gaudir de l’entorn en família, senzilles i alhora entretingudes, sense que requereixin d’una gran despesa econòmica.

1. Collage floral

A prop de casa segur que hi ha una zona verda gran (un parc, una muntanya…). l’activitat seria anar tota la família a aquest espai i agafar del terra fulles, flors, herbes, branques…. el que ens agradi per poder construir després a casa, un collage floral amb el que haurem recollit. En un petit mural o suro, podeu enganxar el que heu recollit i així tenir un record de la sortida a la natura d’aquell dia, també li podeu posar un títol al mural, del lloc que heu anat a visitar tota la família junta. 

També es pot agafar el cotxe o transport públic i anar més lluny, a altres zones de muntanya per fer aquesta activitat.

1. L’estel familiar 

Construir un estel entre tots i totes pot ser una activitat molt divertida de fer en família, per internet podeu trobar molts tutorials per si no en sabeu. 

L’activitat començaria construint l’estel a casa i després, buscar un lloc a l’aire lliure per anar a fer-lo volar plegats i plegades. Podeu fins i tot posar un nom a l’estel, el nom de la família que més us agradi i així volarà molt lluny i veurà el món des del cel.

• Bona nit al dia

Veure una bonica posta de sol amb els infants us farà gaudir a tota la família de viure un moment bonic junts. A la vegada els infants aprendran a valorar aquells instants que passem junts, a saber observar i fixar-se en les coses senzilles que ens ofereix el planeta, a gaudir dels colors de la posta…. També podem afegir altres aspectes al moment com potser dibuixar el que estem veient, fotografiar-lo, portar berenar/sopar i asseure’ns a menjar generant una conversa familiar, o un joc…

• Quina fotografia més bonica

Concurs de fotografia entre els membres de la família d’elements de la natura. Anar a un espai de natura, el que ens vingui de gust i que cada membre de la família fotografiï el que més li agradi del lloc on hem anat. Ara, amb el telèfon mòbil, és molt fàcil fer aquesta dinàmica amb els fills i filles, no cal una gran càmera fotogràfica. I després, podem imprimir-les i construir un collage fotogràfic amb elles.

• Anar a fer un pícnic

Planifiquem un pícnic conjuntament on tots els membres de la família hi ha de participar. Començarem fent el menú:

• Tothom ha de dir la seva per decidir que menjarem (podem aprofitar per pensar en productes de temporada, i fer un àpat saludable)
• Fem la llista del que necessitem
• Tots a la cuina! si hi ha alguna recepta que s’hagi de cuinar o preparar ens repartirem les tasques i ho farem tots junts. Les estones a la cuina compartides són molt divertides i un moment per aprendre moltes coses tot potenciant l’autonomia dels nostres fills i filles.
• Fem la llista entre tots del que cal agafar i preparàrem conjuntament el cistell, la motxilla o la nevera amb tot allò que ens cal agafar.
• I si preparem el trajecte amb ells? ruta a seguir, transport amb el que anirem, temps de trajecte, que vegin el mapa del lloc per ubicar la zona on anirem…
• A gaudir d’un divertit àpat en família en l’entorn natural que hàgim triat, parcs, platja, muntanya.

Aquestes són diferents propostes perquè tota la família pugui gaudir de la natura, de l’aire lliure, fent activitats agradables i que ens permetin sentir-nos millor entre nosaltres, als adults treure’ns l’estrès del dia a dia i als infants, gaudir d’espais oberts, imprescindible per al benestar emocional. 

Ara només ens falta començar a posar-ho en marxa!

I per acabar, us compartim unes aplicacions i llocs webs que ens inspiraran i ens facilitaran boniques observacions a la natura:

Aplicacions:  

Natusfera 2.0: permet registrar, organitzar i compartir observacions de la natura amb la comunitat.

INaturalist: facilita la identificació de plantes i animals.

BirdNet: permet identificar més de 3.000 espècies d’ocells.

PlantNet: permet identificar plantes simplement fotografiant-les amb el mòbil.

Llocs web: 

Biologueando: des de biotrucs fins a recursos. Aquest lloc web és tan ric en informació com entretingut. 

Fes clic per descarregar el document de “Activitats a la natura”

És una diferència subtil, o no tant…

Què volem dir amb això?

Volem dir que hem de poder acceptar que els nostres fills/es han pogut fer una entremaliadura a l’escola o han pogut tenir una actitud incorrecta, per exemple, parlant malament a una veïna o pegant a un company seu.

Defensar cegament que el meu fill/a no ho ha pogut fer perquè ell “això mai no ho faria o perquè ell/a és bona persona” és fer que perdi l’oportunitat d’entendre les conseqüències dels propis actes i de madurar.

Són infants o adolescents. Se’ls poden acudir entremaliadures i fins i tot conductes irrespectuoses. Sempre és l’altre qui ho ha iniciat?, o qui l’ha incitat? S’han retroalimentat?, ho han pensat conjuntament?… si pensem que sempre és l’altre, posem la responsabilitat fora i no ajudem el nostre infant a fer el procés de pensar, reflexionar, empatitzar, disculpar-se (quan cal) i poder fer-se propostes de millora i de reparació. 

Si no reconeixem que ho han pogut fer, aquest procés tan educatiu, tan ric, que els ajuda a créixer, ens el perdem i fem que se’l perdin!

La diferència entre donar confiança i confiar cegament

Donar confiança als nostres infants és imprescindible per a la seva educació. Els farà créixer segurs i sentir-se capaços. Han de sentir que creiem en ells perquè això els motivarà a continuar aprenent i a continuar desenvolupant les seves habilitats, tot potenciant-les, donant espai als seus interessos i afavorint una bona autoestima.

Confiar cegament en el fet que ells ho fan tot bé, és apartar-nos del nostre rol de referents i de la nostra funció d’acompanyar-los en el seu procés de creixement.

Els infants i adolescents s’equivocaran i en algun moment actuaran de manera no adient, perquè s’estan coneixent, estan provant, estan sentint i experimentant i les seves emocions apareixen amb intensitat. En algun moment tot això els pot portar a actuar impulsivament o a uns objectius que no siguin bons des de la nostra perspectiva o fins i tot que no siguin respectuosos amb els drets dels altres, a causa d’estímuls nous que hauran aparegut i tingut influència sobre ells.

Davant d’aquesta situació podem actuar de diferents maneres:

1. Justificarem les seves accions i no l’ajudarem a créixer. 

Per exemple, si ens truca una mestra perquè el/la nostra filla fa uns dies que està molestant a un company, l’ha agredit, l’ha insultat. Ens costa creure-ho.

Li diem a la mestra que això és molt estrany. I ens preguntem: què li deu estar passant al nostre fill que mai s’havia comportat així? Què està passant a la classe? I llavors hipotetitzem: això és que algú l’està pressionant, això és que la mestra no se l’està mirant amb bons ulls… I és justament això, posar la responsabilitat fora, en els altres, el que no ajudarà a créixer als nostres fills.

Serà important esbrinar que li està passant i acollir-lo. També serà important posar-li un límit i fer-li saber que això que està fent no està bé, que està fent patir a un company. Se l’ha d’ajudar a resoldre el conflicte de la forma més adient, l’escola cercarà la manera probablement utilitzant una tècnica de resolució de conflictes en què es generi un procés d’empatia i de comprensió cap a la persona que ha patit i on ell també pugui expressar que l’ha empès a fer-ho, però on pugui reparar d’alguna manera el dany. La família l’hem d’acompanyar a revisar la seva acció, essent conscients que per ell és un procés de creixement, d’adquisició de responsabilitat, d’adquisició d’habilitats (com l’empatia, l’assertivitat, el diàleg…)

Si l’infant sent justificada la seva actitud per la seva família (que ho fem amb la bona intenció de protegir-lo), estem obrint la porta a què actuï sense respectar els drets dels altres, ja que percep que els seus drets estan per damunt dels altres. Sobreprotegint-lo i justificant la seva acció l’empoderem erròniament.

2. Ens frustrarem o decebrem. I quan mostrem decepció als nostres fills/es els fem sentir que no són prou, que no són vàlids. Si això és un patró que es repeteix els genera sensació de fracàs, els pot afectar la capacitat de sobreposar-se a la situació i anar modelant a poc a poc una autoestima baixa.

Com a adult referent hem de poder mostrar que ens hem enfadat, que estem preocupats, que estem disgustats, però hem d’ajudar l’infant a què pugui entendre que aquestes emocions tenen a veure amb el fet que l’estimem, i per això la seva acció ens ha afectat i ens ha dolgut.

Però si mostrem decepció, habitualment generem en l’infant un sentiment que no el motiva a superar-se sinó que al contrari el fa sentir incapaç, i no vàlid: el fa perdre els objectius i la capacitat d’aconseguir-los.

Davant d’aquest tipus de situacions, hem de donar espai a les emocions que se’ns puguin generar, tot validant-les i valorant quines hem de mostrar als nostres fills i quines és millor que compartim amb un adult, per tal que no dificultin el procés de desenvolupament socioemocional dels infants.

No deixem passar el moment de crisi, vivim aquest moment com una part del seu procés educatiu, acompanyem a l’infant que es responsabilitzi dels seus actes. Això l’ajudarà a gestionar les seves frustracions, a adquirir responsabilitat, capacitat de reflexió i d’empatia, és una oportunitat per refermar el nostre vincle i per afavorir el seu procés d’aprenentatge i creixement.

Un article de:

Mireia Planells

Educadora social, terapeuta familiar i tècnica del Programa Komtü.

Ara que s’acosta Sant Jordi, et volem convidar a viatjar en família a través de la màgia de la lectura amb aquestes propostes de contes i llibres per a totes les edats. Aprofiteu aquest dia per a regalar-vos estones de lectures compartides amb els més petits. Sabies que compartir la lectura afavoreix els espais de diàleg, d’intercanvi i reforça els vincles?

Primera infància

• “De vegades…”: Autor/a: Emma Dodd. L’elefantet de vegades es porta bé i de vegades es porta malament, però la seva mare sempre l’estima.
• “Etiquetes”: Autor/a: Joan Turu.
  Els estereotips i els prejudicis poden condicionar la nostra relació amb els altres i amb l’entorn. La Neus està cansada que li posin etiquetes; li diuen que és petita, mentidera, pàl·lida, campiona… algunes li agraden i d’altres no, però s’adona que les que li pengen, s’hi queden per sempre. Un conte on la il·lustració pren el protagonisme i que posa en relleu una reflexió molt necessària. A partir de 3 anys.
• “Jo Primer”: Autor/a: Miriam Tirado i Joan Turu
  El Lluc sempre vol ser el primer en tot: en picar l’ascensor, en triar el joc, en parlar a l’assemblea… I això suposa problemes amb la seva bessona, amb els companys de classe… i amb ell mateix, perquè no el fa sentir bé. La fada dels volcans torna a tenir una missió: ajudar el Lluc a sentir-se millor i investigar què passa quan no es competeix per tot. A partir de 3 anys.
• “Per què plorem?”: Autor/a: Fran Pintadera
  «Per què plorem?», pregunta el Mario a la mare. I ella li parla de núvols, del mar, de pedres, de cofres i de murs. Un poètic àlbum il·lustrat que ens recorda que les llàgrimes ens reguen molt lentament i ens fan créixer, ens calmen i són un bàlsam per a les ferides. I que tots plorem: nenes i nens, petits i grans, alts i baixos… a partir de 5 anys.
• “Els 4 cervells de l’Arantxa”: Autor/a: Rafa Guerrero
  Aquest conte que explica als pares i als propis nens i nenes que al nostre encèfal hi ha quatre grans zones amb funcions diferents, però complementàries i que depenen, en essència, dels cuidadors primaris. Si volem desenvolupar el cervell dels nostres fills d’una manera suficientment bona, és imprescindible la nostra mirada incondicional. A més, permet treure a la llum part de l’univers interior del petit/a lector/a: Preguntes que fomenten la reflexió i el desenvolupament de la intel·ligència emocional. 4 a 8 anys.
• “La font amagada”: Autor/a: Miriam Tirado
  Un llibre per connectar amb nosaltres mateixos, amb la nostra essència i, així, sentir-nos feliços i complets. Al Pol li agrada molt cantar i, quan ho fa, sent que vola. És com si pogués desplegar unes ales imaginàries i recórrer llocs del món que mai no ha vist. Com si toques el cel amb els dits de les mans. Per això està convençut que si tothom trobés la seva font serien més feliços. De 4 a 8 anys.
• “El buit”: Autor/a: Anna Llena
  La Júlia té un gran forat i no li agrada gens. Per això, tracta d’omplir-lo i tapar-lo de moltes maneres diferents per tal que desaparegui. Ho aconseguirà? La vida és plena de trobades. I també de pèrdues. De vegades aquestes pèrdues són insignificants, com perdre un llapis o un paper. Però n’hi ha d’altres que poden ser importants, com perdre un projecte, la salut o una persona estimada. El buit és un llibre que ens parla de la resiliència, o la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat i trobar-hi un sentit. A partir de 7 anys.
• “La Berta i les ulleres de visió empàtica”: Autor/a: Júlia Prunés
  Un bon matí la Berta es troba unes ulleres molt especials, les ulleres de visió empàtica, i comença a veure-hi diferent. Un conte sobre comunicació afectiva i mediació del conflicte. Els contes protagonitzats per la Berta ens ofereixen eines com l’empatia, l’assertivitat, l’optimisme, l’escolta activa,… i ens conviden a entendre i a gestionar de forma positiva els conflictes del dia a dia. De 6 a 9 anys.

Preadolescència – Adolescència

• “Soc un bitxo raro”: Autor/a: Natàlia Lujan Roig
  Natàlia Lujan Roig ens presenta aquest conte per pensar; Soc un bitxo raro és una frase molt repetida per l’alumnat, en aquest cas ens centrem concretament en el que té altes capacitats. És per
  aquest motiu que aquest conte pretén que els infants i adolescents entenguin que ser diferent no és pas dolent, ben al contrari, tenen la seva pròpia identitat que els fa únics i irrepetibles. De 10 a 12 anys.
• “Wonder”: Autor/a: JJ.R. Palacios
  La historia d’un nen anomenat Agust. La seva cara ho fa diferent i ell només en vol ser un més. Camina sempre mirant a terra, el cap cot i el serrell tractant en va d’amagar el seu rostre, però, tot i així, és objecte de mirades furtives, murmuris ofegats i cops de colze de sorpresa. August surt poc, la seva vida transcorre entre les acollidores parets de casa seva, entre la companyia de la seva família, la seva gossa Daisy i les increïbles històries de La guerra de les galàxies.
  En un món on el bullying entre els joves s’està convertint en una veritable epidèmia, els llibres de la sèrie “Wonder” ofereixen una nova visió refrescant, necessària i esperançadora. De 10 a 12 anys.

Adults

• “Recupera tu mente, reconquista tu vida”: Autor/a: Marian Rojas
  En aquest llibre la doctora Marian Rojas Estapé, amb el seu estil divulgatiu i científic, aprofundeix en aquestes i altres qüestions. Recupera tu mente, reconquista tu vida, et presenta la dopamina, l’hormona del plaer, i com afecta a la recerca de les recompenses immediates que estan a l’ordre del dia, a la percepció del dolor, de l’avorriment i del malestar. Recupera la teva ment, reconquereix la teva vida t’ajuda a pensar quines conductes mostres quan et veus envoltat d’emocions que no saps gestionar i et proporciona eines perquè et comprenguis millor, i així recuperar el control de la teva vida.
• “Cómo vaciar tu mochila emocional”: Autor/a: Anna Criado
  Un llibre que et farà tornar a viure en equilibri emocional, amb el que aconseguiràs crear pau a la teva ment, curar les teves ferides emocionals i calmar el teu cos.
  La majoria de nosaltres vam carregar una motxilla emocional, fruit de les experiències de vida que ens van marcar en el passat. Quan el que hi acumules, és de caràcter traumàtic, es pot tornar perillós, perquè, si no treus aquest pes emocional, se somatitza al teu cos en forma d’estrès, ansietat o depressió.

Fes clic per descarregar el document “Recomanacions de llibres Sant Jordi 2024” en pdf

Quantes vegades hem escoltat a un adult/a dir-li a un infant que està plorant perquè s’ha fet mal jugant al parc “no ploris, no ha estat res”? O bé, també haurem escoltat “no t’enfadis, ara hem de sopar i deixar de jugar, però no t’enfadis”, quan l’infant té una rabieta perquè vol seguir jugant i no anar a taula.

Com a adultes volem que el nen, que la nena, es calmi i puguem passar pàgina a aquesta situació que l’està fent sentir malament i deixar que l’emoció desagradable se’n vagi ràpid. I ho volem tant per ell o ella, perquè així estarà millor, com per nosaltres, perquè així no estarem en una situació de tensió.
I estem fent bé quan actuem així? Ho fem amb tota la bona intenció del món, perquè volem el millor per ells i elles, això està clar. Però si ens fixem en el funcionament del cervell, podem dir que no deixar expressar l’emoció, al dir “no ploris o no t’enfadis o no tinguis por, vergonya…”, estem provocant que l’emoció no surti, es quedi “atrapada” i això farà que duri més temps, que pugui fer-se més potent i que la reacció de l’infant sigui més desmesurada. I aleshores ens hem de posar més “normatius” perquè la situació ha augmentat d’intensitat, quan volíem totalment el contrari.

Anem a donar quatre idees de com funciona el cervell, el nostre sistema nerviós, per entendre que el missatge a donar quan una emoció apareix és deixar que s’expressi, no callar-la o disminuir-la. I després ja anirem a la reflexió, a la paraula.

Quan una situació ens genera por, ràbia, alegria, tristesa.., s’activa la part del cervell que en diem sistema límbic. El nostre cos, el nostre sistema nerviós s’activa, donant senyals físiques de que alguna cosa passa (ritme cardíac més ràpid, tensió muscular…). I aquesta informació va a parar al sistema límbic, a l’amígdala, activant-se l’emoció instintiva que es generi. I repeteixo instintiva perquè no es pot controlar, ens emocionem de forma involuntària, apareix per estímuls externs o interns, i aquesta sensació emocional ens portarà un pensament associat.

Anem a posar un exemple, imaginem que estem al parc i veiem un pare amb el seu fill jugant a pilota. Al cap d’una estona, el pare li diu al nen “ara parem de jugar, que es fa tard i hem d’anar cap a casa”. El nen contesta “no pare, jo vull seguir jugant”, i així fins que el nen s’enfada, s’asseu a terra i es posa a plorar.
Què li ha passat? Doncs que primer estava content amb el pensament associat (molt inconscient) “que bé m’ho estic passant”. Al rebre el missatge que ha de marxar, el seu cos es comença a tensar, però poc, perquè espera que el pare cedeixi. Però al mantenir-se el pare amb “marxem”, el seu cos es tensa més i apareix l’emoció de ràbia, amb el pensament associat de “jo vull seguir aquí, jugant, no me’n vull anar”. I a l’haver de marxar, apareix la reacció de “rabieta”, i de seure al terra.

Amb un “no t’enfadis” no fem altra cosa que mantenir o augmentar la ràbia, perquè no li donem un espai a l’emoció, la volem fora i aquesta ens diu “aquí em quedo”. El pensament associat no se n’anirà per art de màgia, hem d’acompanyar l’emoció perquè aquesta es vagi regulant i pugui venir un nou pensament associat.

Les persones adultes, quan una emoció ens atrapa i ens porta a un pensament associat, per exemple quan vaig per un carrer molt fosc i ens entra una mica de por, pensant en que pot haver-hi algun perill, ens regulem soles. Ens diem a nosaltres mateixos/es “no ha de passar res, només és un carrer fosc”. Podem donar-nos un missatge tranquil·litzador i l’emoció es regula.

Els infants no ho poden fer, necessiten de la figura adulta per fer-ho, perquè encara no tenen aquest llenguatge interior que els permet regular-se.

Si tornem al cas del parc, si el pare en comptes de dir-li “no t’enfadis”, li diu “entenc que t’enfadi deixar de jugar, perquè t’ho estaves passant bé”, està validant l’emoció, està deixant que s’expressi, no la talla. I en el nen, aquest reconeixement de l’emoció el permetrà identificar-la, adonar-se que està sentint ràbia. Si seguim dient-li “entenc que estàs enfadat, però ara hem de marxar perquè és tard. Demà hi tornarem després de l’escola”, el nen probablement seguirà enfadat, però no anirà a més i el pensament associat ja tindrà alguna cunya semblant a: “jo vull seguir jugant, no me’n vull anar… però demà tornarem”. Aquest petit canvi ajuda al nen a començar a drenar l’emoció, a regular-la. Si li diem “si segueixes així, no tornarem al parc en tota la setmana!!!”, lògicament l’emoció pujarà d’intensitat i la situació acabarà molt pitjor del que voldríem.

Amb la nostra calma i tranquil·litat podem ajudar als infants a reconèixer les emocions i regular-les si és necessari. I des de la biologia del cervell, si no ho fem així, l’emoció es dispararà i acabarà havent-hi reaccions associades que seran inadequades, lògicament.

Amb aquesta missatge no vull dir que sempre hem d’estar amb calma i serenor, els adults/es també tenim les nostres vivències que ens preocupen, ens enfaden, ens entristeixen… i clar, el nostre cervell també actua des de l’emoció i en algunes ocasions tenim menys paciència i acompanyem als infants des d’aquest estat. És normal, som persones i no ho fem sempre tot bé.

La diferència és que nosaltres podem regular les nostres emocions internament, o amb altres adults/es que ens estimen i ens poden ajudar a estar millor. I els nens i nenes no ho poden fer autònomament, necessiten de l’adult per fer-ho. Estan en procés de desenvolupament, creixent, i necessiten d’aquest acompanyament per anar-se coneixent emocionalment, per entendre millor el seu entorn, les seves conductes i aprendre.

Sense aquest saber estar de l’adult, l’infant es perdrà en les emocions i no podrà tenir la calma necessària per fer un aprenentatge significatiu de les experiències que vagi vivint.

Un article de:

Carles Bosch

Psicòleg, terapeuta familiar i tècnic del Programa Komtü.

De formes d’aprenentatge hi ha moltes i variades. Sense ànim de fer una catalogació exhaustiva d’aquestes, podem afirmar que al llarg de la vida podem realitzar aprenentatges, per exemple, de forma explícita o implícita; de manera associativa o diferencial, entre moltes d’altres. Entre aquests processos que permeten l’aprenentatge, al llarg d’aquest article ens endinsarem en un d’específic i que de vegades no ostenta el protagonisme que mereix, com és l’aprenentatge que fem quan observem o imitem a aquells que ens envolten i acompanyen. Aquest aprenentatge per imitació es descriu com el que es fa en observar a un model determinat per aprendre a fer una tasca concreta reproduint posteriorment el que s’ha vist. Ara bé, no només aprenem a fer una tasca en concret, sinó que a través d’aquesta forma d’aprendre també integrem actituds, mostrem conductes, incorporem maneres de relacionar-nos i interioritzem formes de com gestionar-nos emocionalment, entre d’altres.

D’exemples segur que us venen un bon grapat a la ment. Sense anar més lluny, fa uns dies vaig poder observar com un nen d’uns 5 anys li deia a la seva mare “avui no em parlis que no tinc un bon dia!”, expressió que va comportar una certa sorpresa i incredulitat a la cara de la seva mare, ja que entenc que va utilitzar el mateix to i les mateixes paraules que ella i on es va veure reconeguda a l’instant. Però aquest aprenentatge per imitació és del tot necessari per al nostre desenvolupament. Gràcies a aquest, també aprenem un seguit d’habilitats imprescindibles per a la nostra supervivència, com ara aprendre a menjar, caminar, parlar o certs comportaments socials.

Ara bé, quins factors podem tenir presents sabent de la importància d’aquest tipus d’aprenentatge? El primer fet és que per imitar un comportament cal que hi hagi un model. Per tant, en el procés hi hauran implicades, com a mínim, dues persones. Aquests models podem ser els adults amb qui l’infant es relaciona en el seu dia a dia, com els seus pares, mestres i familiars, però també aprenen dels seus iguals i cada cop més dels referents que sovint veuen a la televisió o als dispositius mòbils. Cal apuntar que aquests models i referents de les xarxes socials tenen un atractiu especial pels nostres infants i adolescents, ja que els models amb qui compartim certes característiques, com ara una edat similar o el mateix gènere, són més atractius a ser imitats.

Aquí és on trobem un primer factor que hem de tenir present per acompanyar als nostres infants, des del mateix moment que tenen accés als dispositius mòbils i amb especial èmfasi a mesura que van creixent, a poder desenvolupar una mirada crítica amb els referents que es troben a les xarxes, uns referents que molts cops mostren la seva millor cara, els seus èxits i la seva millor versió. Aquests models poden comportar uns ideals difícilment assolibles per a una part dels nostres infants i adolescents, i que poden arribar a generar malestar i desesperança si no els acompanyem en aquesta mirada més crítica amb la vida de luxe i reconeixement que molts cops ens volen mostrar, allunyada de la realitat per molts de nosaltres. 

El segon factor important a tenir present és que aquest aprenentatge social o per imitació es pot donar tot i que no hi hagi una conseqüència positiva posterior, tot i que si n’hi ha aquest comportament o destresa apresa tindrà més possibilitats que torni a produir-se. Anem a veure un exemple. Imaginem que un infant, a l’aula, mostra un comportament desadaptatiu com ara fer veure que repetidament li cau l’estoig a terra i això fa que la classe s’hagi d’aturar. Si aquest comportament és reforçat pel riure i l’atenció de la resta de companys i companyes i no ho aturem, tindrà més possibilitats que es torni a repetir i que a més, altres companys i companyes també ho puguin imitar, ja que resultarà atractiu i generarà més interès en rebre l’atenció de la resta d’iguals. Ara bé, com ja hem vist, l’aprenentatge també es produeix dels referents adults més pròxims i, per tant, el nostre model i acompanyament serà cabdal, podent proporcionar conscientment un model adequat i adaptatiu socialment als nostres infants i adolescents.

Un altre factor important que ens ajudarà és saber quines característiques principals intervenen en l’aprenentatge per imitació, alguns dels quals ja s’han anat recollint. Per una banda, per tal que un comportament pugui ser après per imitació cal que aquest compti amb la nostra atenció, ja que si no l’observem atentament no el podrem reproduir després. En un món cada cop amb més estímuls, més ràpids i més canviants, acompanyar en la capacitat de poder eliminar els distractors i entrenar la nostra habilitat d’atenció continuada cada cop adquireix més rellevància. Un segon element és que cal retenir-lo en la memòria. I aquí influeixen, entre altres factors, l’estat emocional en què ens donen aquests models; recordem que un ambient relaxat i de seguretat afavorirà l’adquisició de qualsevol mena d’aprenentatge, també els que realitzem per imitació. D’altra banda, l’aprenentatge que hem dut a terme per imitació ha de ser reproduïble, ja que és impossible reproduir allò del qual no disposem de les capacitats o encara no tenim les habilitats per fer-ho. Acompanyar en l’autoconeixement i la tolerància de la frustració, per exemple, pot ajudar els nostres infants a créixer de forma equilibrada. I en últim lloc, cal motivació a aprendre allò que volem per a nosaltres mateixos. I afegiria que cal acompanyar als nostres infants a desenvolupar una motivació interna, a conèixer bé que és allò que ens agrada i ens fa sentir bé, i a no dependre tant dels “likes” i del reforç extern dels altres.

Per acabar, m’agradaria compartir-vos unes preguntes a tall de reflexió:

1. Recordeu quins van ser els vostres models? Quines característiques us venen a la memòria? Us hi sentiu reconeguts en vosaltres mateixos/es?
2. Quins són els models en què els vostres infants s’emmirallen?
3. Quin tipus de conductes són acceptades i reforçades socialment per aquests models? Hi esteu en sintonia amb aquestes?
4. Heu pensat en quin tipus “d’influenciador” voleu ser pels vostres infants i adolescents?
   

Si els nostres infants i adolescents també aprenen del que veuen en el seu entorn i imiten molts dels seus comportaments, actituds i formes de relacionar-se, hem de ser molt conscients dels models als quals són exposats i ser nosaltres mateixos els seus millors referents.

Un article de:

Joan Ronzano

Psicòleg, educador social i tècnic del Programa Komtü.