Actualitat

La infància és una etapa crucial per a adquirir habilitats i coneixements que els permetran als infants enfrontar reptes i adversitats al llarg de la seva vida. Moltes d’aquestes habilitats s’adquireixen a través de les relacions entre adults i infants, i com aquestes interaccions influeixen en el desenvolupament acadèmic, social i emocional dels nens.

En l’educació, el vincle entre el docent i estudiant juga un paper fonamental en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Establir relacions positives i pròximes ajuda a generar un ambient propici per al desenvolupament acadèmic, emocional i social dels estudiants. En aquest article, explorarem la importància d’aquest vincle i com pot impactar de manera significativa en l’educació.
Una relació de qualitat entre mestres i alumnes té beneficis en el rendiment acadèmic, la motivació, el clima de l’aula, les conductes disruptives, l’autoestima dels alumnes, afavorir el seu desenvolupament socioemocional, així com el seu benestar i salut mental.

Són moltes les maneres de potenciar aquest tipus de relacions efectives i positives en l’entorn educatiu, com són l’escolta activa, la comunicació assertiva, la regulació emocional, establir moments d’autocura o celebrar assoliments.

El vincle entre docent i estudiant és essencial per a un aprenentatge significatiu i complet. I ja existeixen programes de benestar emocional que contribueixen a desenvolupar propostes de promoció de les relacions positives entre docents i estudiants.

Llegeix l’article complet en: La importància del vincle en les relacions docent-estudiant

Un article de:

Lara Pérez.

Tècnica de recerca del Programa Komtü.

Ja estem a la primavera, a les portes de l’estiu!!! En aquesta època els dies són més llargs, hi ha moltes més estones de sol que a l’hivern, la temperatura és molt agradable i amb els fills i filles anem més al parc, a espais a l’aire lliure… Perquè s’hi està bé i ells i elles també estan més distrets/es, jugant, movent-se, compartint amb els amics i amigues.

És taaaaant important fer activitats a l’aire lliure pel cos, per la ment… I això ho agraeix la relació amb els fills i filles, perquè si s’ho passen bé, estan més feliços/es i amb nosaltres, els adults, aleshores, tot flueix millor.

En aquest article, volem potenciar l’activitat a l’aire lliure i el benestar emocional que genera en les persones estar en contacte amb la naturalesa. Hi ha mil activitats a fer i avui us en volem proposar algunes que ajudin a gaudir de l’entorn en família, senzilles i alhora entretingudes, sense que requereixin d’una gran despesa econòmica.

1. Collage floral

A prop de casa segur que hi ha una zona verda gran (un parc, una muntanya…). l’activitat seria anar tota la família a aquest espai i agafar del terra fulles, flors, herbes, branques…. el que ens agradi per poder construir després a casa, un collage floral amb el que haurem recollit. En un petit mural o suro, podeu enganxar el que heu recollit i així tenir un record de la sortida a la natura d’aquell dia, també li podeu posar un títol al mural, del lloc que heu anat a visitar tota la família junta. 

També es pot agafar el cotxe o transport públic i anar més lluny, a altres zones de muntanya per fer aquesta activitat.

1. L’estel familiar 

Construir un estel entre tots i totes pot ser una activitat molt divertida de fer en família, per internet podeu trobar molts tutorials per si no en sabeu. 

L’activitat començaria construint l’estel a casa i després, buscar un lloc a l’aire lliure per anar a fer-lo volar plegats i plegades. Podeu fins i tot posar un nom a l’estel, el nom de la família que més us agradi i així volarà molt lluny i veurà el món des del cel.

• Bona nit al dia

Veure una bonica posta de sol amb els infants us farà gaudir a tota la família de viure un moment bonic junts. A la vegada els infants aprendran a valorar aquells instants que passem junts, a saber observar i fixar-se en les coses senzilles que ens ofereix el planeta, a gaudir dels colors de la posta…. També podem afegir altres aspectes al moment com potser dibuixar el que estem veient, fotografiar-lo, portar berenar/sopar i asseure’ns a menjar generant una conversa familiar, o un joc…

• Quina fotografia més bonica

Concurs de fotografia entre els membres de la família d’elements de la natura. Anar a un espai de natura, el que ens vingui de gust i que cada membre de la família fotografiï el que més li agradi del lloc on hem anat. Ara, amb el telèfon mòbil, és molt fàcil fer aquesta dinàmica amb els fills i filles, no cal una gran càmera fotogràfica. I després, podem imprimir-les i construir un collage fotogràfic amb elles.

• Anar a fer un pícnic

Planifiquem un pícnic conjuntament on tots els membres de la família hi ha de participar. Començarem fent el menú:

• Tothom ha de dir la seva per decidir que menjarem (podem aprofitar per pensar en productes de temporada, i fer un àpat saludable)
• Fem la llista del que necessitem
• Tots a la cuina! si hi ha alguna recepta que s’hagi de cuinar o preparar ens repartirem les tasques i ho farem tots junts. Les estones a la cuina compartides són molt divertides i un moment per aprendre moltes coses tot potenciant l’autonomia dels nostres fills i filles.
• Fem la llista entre tots del que cal agafar i preparàrem conjuntament el cistell, la motxilla o la nevera amb tot allò que ens cal agafar.
• I si preparem el trajecte amb ells? ruta a seguir, transport amb el que anirem, temps de trajecte, que vegin el mapa del lloc per ubicar la zona on anirem…
• A gaudir d’un divertit àpat en família en l’entorn natural que hàgim triat, parcs, platja, muntanya.

Aquestes són diferents propostes perquè tota la família pugui gaudir de la natura, de l’aire lliure, fent activitats agradables i que ens permetin sentir-nos millor entre nosaltres, als adults treure’ns l’estrès del dia a dia i als infants, gaudir d’espais oberts, imprescindible per al benestar emocional. 

Ara només ens falta començar a posar-ho en marxa!

I per acabar, us compartim unes aplicacions i llocs webs que ens inspiraran i ens facilitaran boniques observacions a la natura:

Aplicacions:  

Natusfera 2.0: permet registrar, organitzar i compartir observacions de la natura amb la comunitat.

INaturalist: facilita la identificació de plantes i animals.

BirdNet: permet identificar més de 3.000 espècies d’ocells.

PlantNet: permet identificar plantes simplement fotografiant-les amb el mòbil.

Llocs web: 

Biologueando: des de biotrucs fins a recursos. Aquest lloc web és tan ric en informació com entretingut. 

Fes clic per descarregar el document de “Activitats a la natura”

És una diferència subtil, o no tant…

Què volem dir amb això?

Volem dir que hem de poder acceptar que els nostres fills/es han pogut fer una entremaliadura a l’escola o han pogut tenir una actitud incorrecta, per exemple, parlant malament a una veïna o pegant a un company seu.

Defensar cegament que el meu fill/a no ho ha pogut fer perquè ell “això mai no ho faria o perquè ell/a és bona persona” és fer que perdi l’oportunitat d’entendre les conseqüències dels propis actes i de madurar.

Són infants o adolescents. Se’ls poden acudir entremaliadures i fins i tot conductes irrespectuoses. Sempre és l’altre qui ho ha iniciat?, o qui l’ha incitat? S’han retroalimentat?, ho han pensat conjuntament?… si pensem que sempre és l’altre, posem la responsabilitat fora i no ajudem el nostre infant a fer el procés de pensar, reflexionar, empatitzar, disculpar-se (quan cal) i poder fer-se propostes de millora i de reparació. 

Si no reconeixem que ho han pogut fer, aquest procés tan educatiu, tan ric, que els ajuda a créixer, ens el perdem i fem que se’l perdin!

La diferència entre donar confiança i confiar cegament

Donar confiança als nostres infants és imprescindible per a la seva educació. Els farà créixer segurs i sentir-se capaços. Han de sentir que creiem en ells perquè això els motivarà a continuar aprenent i a continuar desenvolupant les seves habilitats, tot potenciant-les, donant espai als seus interessos i afavorint una bona autoestima.

Confiar cegament en el fet que ells ho fan tot bé, és apartar-nos del nostre rol de referents i de la nostra funció d’acompanyar-los en el seu procés de creixement.

Els infants i adolescents s’equivocaran i en algun moment actuaran de manera no adient, perquè s’estan coneixent, estan provant, estan sentint i experimentant i les seves emocions apareixen amb intensitat. En algun moment tot això els pot portar a actuar impulsivament o a uns objectius que no siguin bons des de la nostra perspectiva o fins i tot que no siguin respectuosos amb els drets dels altres, a causa d’estímuls nous que hauran aparegut i tingut influència sobre ells.

Davant d’aquesta situació podem actuar de diferents maneres:

1. Justificarem les seves accions i no l’ajudarem a créixer. 

Per exemple, si ens truca una mestra perquè el/la nostra filla fa uns dies que està molestant a un company, l’ha agredit, l’ha insultat. Ens costa creure-ho.

Li diem a la mestra que això és molt estrany. I ens preguntem: què li deu estar passant al nostre fill que mai s’havia comportat així? Què està passant a la classe? I llavors hipotetitzem: això és que algú l’està pressionant, això és que la mestra no se l’està mirant amb bons ulls… I és justament això, posar la responsabilitat fora, en els altres, el que no ajudarà a créixer als nostres fills.

Serà important esbrinar que li està passant i acollir-lo. També serà important posar-li un límit i fer-li saber que això que està fent no està bé, que està fent patir a un company. Se l’ha d’ajudar a resoldre el conflicte de la forma més adient, l’escola cercarà la manera probablement utilitzant una tècnica de resolució de conflictes en què es generi un procés d’empatia i de comprensió cap a la persona que ha patit i on ell també pugui expressar que l’ha empès a fer-ho, però on pugui reparar d’alguna manera el dany. La família l’hem d’acompanyar a revisar la seva acció, essent conscients que per ell és un procés de creixement, d’adquisició de responsabilitat, d’adquisició d’habilitats (com l’empatia, l’assertivitat, el diàleg…)

Si l’infant sent justificada la seva actitud per la seva família (que ho fem amb la bona intenció de protegir-lo), estem obrint la porta a què actuï sense respectar els drets dels altres, ja que percep que els seus drets estan per damunt dels altres. Sobreprotegint-lo i justificant la seva acció l’empoderem erròniament.

2. Ens frustrarem o decebrem. I quan mostrem decepció als nostres fills/es els fem sentir que no són prou, que no són vàlids. Si això és un patró que es repeteix els genera sensació de fracàs, els pot afectar la capacitat de sobreposar-se a la situació i anar modelant a poc a poc una autoestima baixa.

Com a adult referent hem de poder mostrar que ens hem enfadat, que estem preocupats, que estem disgustats, però hem d’ajudar l’infant a què pugui entendre que aquestes emocions tenen a veure amb el fet que l’estimem, i per això la seva acció ens ha afectat i ens ha dolgut.

Però si mostrem decepció, habitualment generem en l’infant un sentiment que no el motiva a superar-se sinó que al contrari el fa sentir incapaç, i no vàlid: el fa perdre els objectius i la capacitat d’aconseguir-los.

Davant d’aquest tipus de situacions, hem de donar espai a les emocions que se’ns puguin generar, tot validant-les i valorant quines hem de mostrar als nostres fills i quines és millor que compartim amb un adult, per tal que no dificultin el procés de desenvolupament socioemocional dels infants.

No deixem passar el moment de crisi, vivim aquest moment com una part del seu procés educatiu, acompanyem a l’infant que es responsabilitzi dels seus actes. Això l’ajudarà a gestionar les seves frustracions, a adquirir responsabilitat, capacitat de reflexió i d’empatia, és una oportunitat per refermar el nostre vincle i per afavorir el seu procés d’aprenentatge i creixement.

Un article de:

Mireia Planells

Educadora social, terapeuta familiar i tècnica del Programa Komtü.