En l’article Desconnectar per connectar vàrem parlar i reflexionar sobre els nostres “he de”, aquelles creences i autoexigències que ens acompanyen en menor o major presència en el dia a dia, a vegades suposant una limitació i altres potenciant-nos i activant-nos.
Què passaria, però si ens preguntéssim com ens fan sentir? I quin impacte generen aquestes creences en nosaltres? Ens resultarà difícil poder respondre aquestes preguntes si de forma prèvia no posem intencionalitat, atenció i responsabilitat en reconèixer, identificar i anomenar el seguit d’emocions que sentim i en descobrir la vinculació i relació de les mateixes amb les nostres creences.
Abans de continuar amb la lectura de l’article, atura’t aquí i, de forma ràpida i sense pensar en excés, fes un llistat d’emocions. Quantes has escrit? Les pots anomenar en veu alta.
Potser, ara que les estàs tornant a llegir, observes com en el teu llistat has mencionat alguna d’aquestes: tristesa, alegria, ràbia, por, nervis, culpa, fàstic, vergonya.
Seguint amb aquest conjunt de preguntes que ens porten a l’autoreflexió, et convido a seguir-nos preguntant si coneixem per a què ens són útils aquestes emocions, quin sentit té sentir- les i com les podem gestionar. Comencem?
En primer lloc, ens centrarem en la tristesa. Aquesta emoció no sempre té espai en la societat del consum i líquida en que vivim, on de forma contínua ens trobem amb inputs que ens impulsen a conviure des de la immediatesa, l’exigència i el consumisme. La virtut de la tristesa és la de poder parar, observar-nos i reflexionar. La tristesa ens permet connectar i donar espai a situacions, relacions, moments, que tenen un fort efecte en nosaltres, i posar en valor situacions que ens aporten benestar. En definitiva, ens permet escoltar-nos.
Només si ens escoltem en la tristesa podrem drenar-la, i com fer-ho? Amb música, amb moviment, plorant, dibuixant.
En segon lloc, posarem atenció a l’alegria. La intensitat d’aquesta emoció és més alta que la tristesa, si la funció d’aquesta era aturar-nos i reflexionar, l’alegria té la funció contrària, ens fa sentir vitals, ens ajuda a connectar amb els altres i alhora ens ajuda a connectar amb allò que ens agradar fer.
L’alegria disposa d’una bona consideració en el context sociocultural en el que vivim, alhora hem de tenir present que és interessant poder viure-la amb equilibri i deixant que aquesta no ens allunyi o ens dificulti connectar amb altres emocions que podem considerar més desagradables.
En tercer lloc, si posem atenció a la por, observarem com aquesta emoció disposa de nou una intensitat i energia que és semblant a la tristesa, però què té de diferent?
Doncs bé, si l’alegria ens ajuda a connectar-nos, la por té l’efecte contrari, ens paralitza amb la intencionalitat de protegir-nos, ens permet adonar-nos si aquesta situació, conducta, espai o entorn és segur per a nosaltres.
Ara bé, molts cops sentim por i no ens trobem en situacions de perill, és aquí on hem d’atendre a la por i observar com aquesta emoció majoritàriament esdevé projectiva, avançant-se a esdeveniments, realitats i expectatives futures que poden o no succeir. Per a poder aleshores gestionar aquests pics de por, que a vegades ens generen angoixa, estrès, ens paralitzen i ens sobre limiten és important que cada cop que sentim por puguem verificar si aquesta por és real i actual i després buscar entre els nostres recursos quines accions podem desenvolupar per a no quedar-nos ancorats en la por.
La por pot ser un bon motor de força, essent més cert i real que és valent/a no aquell que no sent por, sinó aquell/a que tot i sentir por és capaç de continuar avançant.
En quart lloc, si posem atenció a la ràbia observem com la intensitat d’aquesta emoció és semblant a la de l’alegria, és a dir, d’intensitat elevada i de durada curta. Aquesta emoció ens ajuda a posar límits i a ésser conscients d’allò que desitgem i allò que no volem.
Per a poder canalitzar i gestionar la ràbia és important reconèixer, en primer lloc, que l’estem sentint, poder-la expressar (sense fer mal als altres i a un mateix/a) i si encara necessitem quelcom més podem utilitzar objectes que ens ajudin a drenar-la.
Si, per contra, retenim i sobre contenim la ràbia, donada la seva naturalesa i la seva intensitat energètica serà contraproduent per a nosaltres a nivell corporal, emocional i racional.
Posant atenció al cos, i centrant-nos en com aquesta emoció s’instaura en ell, podem observar alguns indicadors com la rigidesa i tensió en la boca, les mans i els braços per a poder determinar quin nivell de ràbia contenim i què podem fer per expressar-la.
Finalment i per acabar ens agradaria preguntar-te en quina d’aquestes quatre emocions et sents més indentificat/da o connectat/da en el teu dia a dia. Tingues en compte que no hi ha emocions positives i negatives, si no emocions que ens aporten informació i que ens permeten donar resposta a les nostres necessitats.
Un article de:
Josep Montané.
Integrador social. Tècnic del Programa Komtü i membre de l’equip SEER.
