Sense categoria

En aquest article ens endinsarem a parlar, sobre dues emocions que sovint es mouen en silenci: la culpa i la vergonya. Amb l’objectiu d’entendre d’on venen, per a què serveixen i com podem gestionar-les.  

En el treball amb infants, com a pares, mares i/o educadors/es  ens trobem sovint amb emocions visibles i fàcils de reconèixer, com  la ràbia o l’alegria. Però també n’hi d’altres, com la culpa i la vergonya, que s’arrosseguen més en silenci. De vegades, amagades darrere de conductes o actituds que poden portar-nos a interpretar malament la situació i, fins i tot, a jutjar l’infant.

Què és la culpa?  

La culpa és una emoció que apareix quan sentim que hem fet mal a algú, que hem traspassat un límit, que hem actuat en contra dels nostres propis valors o dels altres. Sovint la vivim com un càstig intern, però en realitat té una funció essencial: ens ajuda a reflexionar, a reparar i recuperar el vincle des de la responsabilitat.  

La culpa saludable ens mou a cuidar. 

Alhora, també existeix una culpa que no construeix, sinó que desgasta. És aquella que es repeteix de forma constant, que ens carrega amb pesos que no sempre ens corresponen i que neix de creences internes o familiars que no ens hem qüestionat.  

Aquesta culpa, més que responsabilitzar, immobilitza i ens castiga.  

I la vergonya? 

La vergonya, en canvi, ens parla de la mirada dels altres. És una emoció que toca el nucli de qui som: no pel que fem, sinó pel que sentim que som. Sentir vergonya és sentir que no som dignes de ser vistos, que hi ha alguna cosa en nosaltres que cal ocultar.  

És una emoció íntima i silenciosa, però poderosa. Ja que mantinguda en el temps ens pot induir a conductes aïllants, agressives o de rebuig. 

En aquesta línia, segurament t’hi has trobat  a l’aula, al pati, a casa i observem a  infants que demostren o manifesten una actitud introvertida, tendim, com adults a associar la introversió amb la vergonya. Però realment és així? Doncs no, aquesta associació no és del tot encertada. I per què? 

Perquè el que veiem en un infant, és a dir,  la seva conducta, no sempre ens està parlant  de manera directa i inequívoca de les seves emocions, ni molt menys del seu temperament. Sovint, com adults, confonem una actitud reservada amb una emoció concreta, com la vergonya. Quan en realitat, el que ens trobem és un tret temperamental més estable, com és la introversió. 

La vergonya és una emoció puntual que s’activa en situacions socials concretes, especialment quan la persona se sent exposada o jutjada. Donar espai a la vergonya ens pot permetre comprendre i atendre a vivències, presents i/o passades on és probable que hi hagi hagut  situacions i moments de rebuig, comparacions, menyspreu i desvaloració. En canvi, la introversió és un tret de personalitat que fa referència a una tendència natural a recollir-se cap endins, a preferir contextos tranquils, a observar abans d’actuar.  

Com acompanyar la culpa i la vergonya? 

Molts infants, i  també adults, convivim amb aquestes dues emocions en silenci: culpa per no respondre a les expectatives, vergonya per sentir diferent, estimar diferent, tenir un cos o uns pensaments diferents. Aquest pes sostingut per nosaltres mateixos/es i el context que habitem es manifesten en el comportament, però també en l’autoimatge i autoestima,  en la nostra capacitat per posar límits i  en la necessitat de complaure.  

Per això, és important entendre que la culpa i la vergonya no són emocions a eliminar, sinó emocions a escoltar. Quan les atenem es poden convertir en brúixoles internes que ens ajudin a construir relacions més respectuoses i coherents.  

Una vegada més, cal tornar al cos, aturar-nos i respirar. Tanmateix, la culpa i la vergonya sovint necessiten un pas més: espais de confiança on no calgui protegir-se, on les paraules puguin emergir sense por de ser jutjades. Només així podrem expressar i comprendre allò que aquestes emocions ens fan pensar, sentir i fer. 

Com a referents, un cop hem pogut crear i sostenir un espai segur, un espai neuroceptivament acollidor, podem començar a fer un seguit de preguntes que ajudin a crear consciència:  

• Aquesta culpa, et demana alguna cosa o només et castiga? 

• Si la vergonya pogués parlar,  què diria? 

• Quina part de tu estàs amagant?  

• Qui t’ha fet sentir que no ets prou? 

Per a preguntar, és important disposar d’una actitud i  una presència capaç d’abraçar el que  passa sense jutjar-ho. És només així quan realment obrim camins perquè allò que tant pesava comenci a perdre força i es transformi. És aleshores quan la culpa i la vergonya, en lloc de fer mal, es construeixen com un pont de comprensió entre infants i adults.   I el vincle esdevé refugi. 

Esperem que puguis abraçar i abraçar-te si aquestes dues emocions t’acompanyen habitualment. 

Un article de:

Josep Montané (tècnic programa Komtü)

Anteriorment, havíem proposat algunes idees on treballàvem la consciència i l’expressió emocionals. A continuació, us compartim noves idees per seguir compartint les emocions en família.

1. “CREA EL TEU EMOTICONO”

Podeu fer-vos fotos amb diferents expressions facials, imprimir-les, retallar-les i enganxar-les amb blue tac a la ruleta.

2. PICTOGRAMES

Et proposem fer una petita experiència ara mateix: 

Podeu crear pictogrames que representin accions senzilles que ajudin als vostres fills i filles a gestionar les seves emocions.

• Pujar i baixar escales
• Respirar
• Parlar
• Dibuixar
• Passejar
• Estrènyer un coixí
• Fer boletes de paper
• Llegir un conte
• Abraçar
• Plorar
• Deixar alguns en blanc perquè dibuixin les accions que els hi serveixen

3. ESCOLTAR PECES DE MÚSICA QUE CONNECTIN AMB CADA EMOCIÓ

Cada membre de la família proposa una cançó en funció de l’emoció que li hagi tocat en fer girar la ruleta i l’escolteu junts.

Per exemple: “I’m walking on sunshine” si m’ha tocat l’alegria

4. ESCOLTEU UNA CANÇÓ I BALLEU-LA SEGONS L’EMOCIÓ QUE US HAGI SORTIT A LA RULETA

• Com ballaria aquesta cançó si estigués trist?
• Com ballaria aquesta cançó si estigués alegre?
• Com ballaria aquesta cançó quan sento amor?
• Com ballaria aquesta cançó quan sento fàstic?
• Com ballaria aquesta cançó quan sento calma?
• Com ballaria aquesta cançó quan sento por?
• Com ballaria aquesta cançó quan sento sorpresa?
• Com ballaria aquesta cançó quan sento nervis?
• Com ballaria aquesta cançó quan sento ràbia?
• Com ballaria aquesta cançó quan sento vergonya?

5. JUGUEM AMB ELS SENTITS 

Completeu la frase:

Si aquesta emoció fos una olor, seria…

Si aquesta emoció fos un sabor, seria…

Tot seguit, feu rodar la ruleta i a jugar…

• tristesa?
• alegria?
• amor?
• fàstic?
• calma?
• por?
• sorpresa?
• nervis?
• ràbia?
• vergonya?

Fes clic per descarregar el document de “Propostes per seguir jugant amb la ruleta i conèixer les nostres emocions en família”

El nostre dia a dia és intens: passem d’una situació a una altra gairebé de forma immediata, sovint sense poder-nos donar un respir per descansar de veritat. I si a aquesta dinàmica sociocultural afegim un altre ingredient com és l’acompanyament als infants, encara augmenta més l’energia invertida. 

És cert també, que sovint entenem el descans o la relaxació com activitats associades a “fer”: viatjar, veure una sèrie, prendre alguna cosa, caminar per la muntanya o estirar-nos a la platja. I totes aquestes opcions estan molt bé si el nostre objectiu és trobar un espai per nosaltres. Però, què passaria si en comptes de buscar la distracció, poséssim el focus en descansar des de dins, utilitzant el cos com a recurs per connectar amb un estat de calma i presència? 

La respiració, el ioga o la meditació, entre d’altres, són tècniques que probablement ja coneixeu. Però, en aquest article no ens volem centrar en el què sinó en el com. Més enllà del què fem, la clau és des d’on ho fem. Des d’aquesta mirada, qualsevol moment pot convertir-se en un espai de cura, també mentre estem amb els infants que acompanyem. 

El cos com a porta d’entrada al descans 

Per endinsar-nos en la relaxació, és útil prendre consciència de com està el nostre cos i reajustar-lo per facilitar un estat de calma i descans. Aquí entra en joc l’homuncle de Penfield, una representació del cos segons la incidència al cervell. En aquest mapa humà, el cap, els llavis, la llengua i sobretot les mans hi tenen un protagonisme molt gran, hi destaquen per sobre d’altres parts del cos. Aquestes zones, en especial la llengua i les mans, són claus per influir directament en el nostre sistema nerviós i facilitar-nos pau i serenitat. 

Anem a la pràctica 

Et proposem fer una petita experiència ara mateix: 

1. Posa atenció a la teva llengua. Deixa-la reposar suaument sobre el llavi inferior, com si hi trobés un coixí on reposar. A cada expiració, sent com descarrega tensions i ocupa més espai dins la boca. Què et sembla la sensació? 
2. Mantenint la llengua en aquest estat, ara fixa’t en les teves mans. Porta l’atenció a cada dit de la mà, un per un, i al centre d’aquesta. Amb cada expiració, imagina que la mà es va expandint i deixant anar les tensions. Com et sents amb aquestes dues modificacions del teu cos? 

Si t’hi has fixat, els infants sovint treuen una mica la llengua quan juguen, es concentren o estan relaxats. És una mostra natural d’estar connectats amb ells mateixos, atents però sense tensió. 

Per acabar 

Després d’aquesta pràctica, us convidem a incorporar aquest recurs en diferents moments del vostre dia a dia i en l’acompanyament als infants. Observa quins canvis es produeixen en tu i com això influeix en la relació amb els altres. 

Recorda: l’important no és només què fem, sinó com ho fem. 

Un article de:

Javier Castillo (tècnic programa Komtü)

Una característica que ens fa genuïnament humans, que ens distingeix al regne animal, és la nostra capacitat per crear art. Des de les primeres vocalitzacions que van evolucionar cap a un llenguatge metafòric i flexible fins a la primera flauta tallada en un os fa milers d’anys, les arts han estat una expressió fonamental de la nostra espècie. Aquesta capacitat no és un simple adornament cultural; és una eina poderosa que modela el nostre cervell, impulsa l’aprenentatge i nodreix el nostre benestar emocional.  

Des de la perspectiva de la neurociència, integrar les arts a l’educació és imprescindible. Les experiències artístiques vivencials alimenten la plasticitat cerebral, és a dir, afavoreixen la capacitat del cervell per canviar i adaptar-se. Quan els infants es submergeixen a la música, el teatre, la pintura o la dansa, no només es diverteixen, estan construint activament les autopistes neuronals que sustentaran la capacitat d’aprendre, crear i connectar amb els altres al llarg de tota la vida.  

Què suposen les arts des de la perspectiva de la neurociència?  

Més enllà d’una tècnica o producte final, les arts són, en essència, un exercici de flexibilitat, creativitat i simbolisme. Quan un infant interpreta un personatge en una obra de teatre, filtra aquest rol a través de la seva pròpia manera de ser i de sentir, un acte profundament creatiu i personal. Un simple traç pot representar una idea complexa i una melodia pot evocar una emoció profunda.   

Aquesta capacitat per allò que és simbòlic i abstracte és el que va permetre l’evolució del llenguatge. Aquesta evolució no hauria estat possible sense un canvi a la nostra laringe i, fonamentalment, sense un cervell preparat per a la flexibilitat. Per tant, les arts són una manifestació directa de les mateixes qualitats que ens van permetre desenvolupar la comunicació complexa i, gràcies a aquesta, la cultura.  

L’impacte de les arts en un cervell en procés d’aprenentatge   

Un sistema educatiu que pretengui acompanyar el desenvolupament integral dels infants ha de centrar-se a alimentar la plasticitat del cervell. I com s’aconsegueix? A través d’experiències vivencials, significatives i, si pot ser, multisensorials. Aquí és on les arts juguen un paper insubstituïble.   

1.Fomentant la creativitat i el pensament flexible   

Per ser creatius, necessitem coneixements i experiències prèvies per poder combinar de maneres noves i inesperades. Les arts són un laboratori perfecte per a aquest procés. Ofereixen una infinitat de llenguatges i eines perquè els infants explorin, combinin i transformin idees. Com més integrem les arts a totes les àrees del currículum, des de les matemàtiques fins a les ciències socials, més estarem afavorint un cervell plàstic i capaç de trobar solucions originals als problemes.   

El joc infantil, de fet, és teatre en estat pur. És una representació simbòlica i creativa de la realitat que els permet processar el món. En canvi, l’ús excessiu de pantalles limita aquesta experiència a dos sentits (vista i oïda), hi ha una interacció sovint passiva, restant oportunitats per a un desenvolupament sensorial complet i una exploració creativa activa.  

2. El paper clau de l’estat emocional a l’aprenentatge  

La neurociència ens mostra que no aprenem en un buit emocional. L’estat en què ens trobem condiciona completament la nostra capacitat per assimilar nova informació. No es tracta de cercar sensacions positives (alegria, amor…) i evitar-ne les negatives (por, ansietat, ira…), sinó de comprendre quines sensacions ens obren a l’aprenentatge i quines ens tanquen. Una sensació d’incomoditat o de por, per exemple, pot fer que un infant no vulgui tornar a participar en una activitat teatral, bloquejant una via d’expressió valuosa.   

Hi ha dos estats emocionals proactius que són especialment potents per a l’aprenentatge i que les arts ajuden a promoure:   

• La curiositat: Entesa com una manifestació de la sorpresa, la curiositat és el veritable motor de l’aprenentatge. Activa la motivació, i la motivació posa en marxa el nostre cervell: augmenta el flux de sang, glucosa i oxigen, fent-nos més eficients. Neurològicament, s’activa el cos estriat, una zona del cervell vinculada a la sensació de recompensa. Quan alguna cosa ens genera curiositat, aprendre es converteix en una experiència plaent.  

• La confiança: Si com a adults confiem en les capacitats del nostre alumnat, confiaran en nosaltres i, el que és més important, en si mateixos. La confiança és contagiosa. L’autoconfiança és fonamental per atrevir-se a explorar, equivocar-se i prendre decisions. Les arts, en permetre que cada infant s’expressi des de la singularitat i en valorar el procés per sobre del resultat, són una eina extraordinària per construir una autoconfiança sòlida.  

  3. Connectant cos i ment per a un aprenentatge integral  

Naixem amb tots els nostres sentits preparats per explorar el món, molt més enllà dels cinc que tradicionalment anomenem. Som una unitat de cervell i cos, i l’aprenentatge és més profund i durador quan s’involucra la multisensorialitat.  

La dansa requereix consciència corporal; la música, una escolta atenta; el modelatge, el sentit del tacte; el teatre, l’expressió gestual i vocal. Si integrem el cos i els sentits en el procés d’aprenentatge, no només ho fem més atractiu, sinó que consolidem les connexions neuronals de manera molt més robusta.   

Com integrar les arts al dia a dia   

Reconèixer els beneficis de les arts és el primer pas. El següent és crear espais i temps perquè puguin florir tant a l’escola com a casa.   

• Integrar, no només afegir: En lloc de tractar les arts com una assignatura aïllada, podem cercar maneres d’integrar-les en altres aprenentatges. Podem representar crear una cançó per recordar una fórmula matemàtica o modelar amb argila el cicle de l’aigua.  

• Valorar el procés: L’objectiu no és crear artistes professionals, sinó acompanyar persones creatives i segures. És fonamental posar el focus en l’exploració, l’esforç i l’expressió personal.  

• Proveir materials diversos i poc estructurats: Materials com teles, capses de cartó, elements naturals, pintures o argila conviden a la creació lliure i al desenvolupament de la imaginació, a diferència de les joguines amb un únic propòsit.   

• Ser models de confiança: La nostra actitud com a adults és clau. Si mostrem confiança en els seus processos creatius, sense jutjar ni corregir constantment, donem el permís que necessiten per explorar i expressar-se lliurement.   

En definitiva, apostar per les arts a l’educació és apostar pel desenvolupament de persones més flexibles, creatives, empàtiques i segures de si mateixes.

Un article de:

Ana Caruezo (comunicadora científica i social)

Les assemblees de grup s’han convertit en una pràctica pedagògica essencial a moltes escoles d’educació infantil i primària. Aquest espai, que sovint a moltes escoles es realitza a primera hora del matí i, de manera complementària, a última hora de la jornada, ofereix molt més que una estona per parlar. És un moment clau per a la relació, la cohesió del grup, l’expressió emocional, el desenvolupament del llenguatge i l’adquisició de valors democràtics i socials.  

Es tracta d’una bona pràctica que val la pena difondre i que, al llarg d’aquest article, volem exemplificar amb algunes propostes concretes que poden animar a implementar-la a les escoles. 

Un bon inici de jornada: l’assemblea del matí 

Començar el dia amb una assemblea de grup permet als infants preparar-se emocionalment i mentalment per a la jornada escolar. És un espai de trobada relaxat, on cada infant té veu i pot sentir-se escoltat i reconegut. 

Habitualment, l’assemblea del matí inclou la salutació, la revisió del calendari, la previsió de les activitats del dia i, sovint, una conversa oberta sobre temes d’interès personal o col·lectiu. 

Exemple pràctic: 
A la classe de I4, cada matí els infants es reuneixen en cercle i passen una pilota suau per saludar-se (l’anomenat objecte de paraula). Quan tenen la pilota, poden dir “Bon dia” i expressar com se senten: “Estic content perquè avui ve el meu avi a recollir-me”, “Estic una mica trista perquè m’he fet mal al dit”. Aquest petit ritual permet al mestre detectar els estats d’ànim i adaptar la jornada si cal. 

Aquesta pràctica crea rutina i seguretat, elements fonamentals en les primeres etapes educatives. A més, fomenta habilitats socioemocionals com l’autoregulació, l’empatia, la consciència emocional i l’escolta activa. Els infants aprenen a respectar el torn de paraula, a expressar-se amb claredat i a tenir en compte les opinions dels altres, encara que siguin diferents de les pròpies. 

L’assemblea com a eina per al desenvolupament emocional 

Una de les funcions més rellevants de les assemblees de grup és el treball en competències socioemocionals. A través de la paraula, el diàleg i l’escolta, els infants poden expressar com es senten, compartir inquietuds o alegries, i reconèixer les emocions pròpies i alienes. Això reforça la consciència emocional i afavoreix un entorn empàtic i respectuós. 

Exemple pràctic: 
Al grup de 3r de primària, un infant comenta a l’assemblea: “Ahir em vaig enfadar molt perquè no em van deixar jugar al pati”. Aquesta expressió obre un petit espai de debat on altres infants expliquen situacions similars i es proposa, entre tots, buscar una solució perquè ningú es quedi fora del joc.  

El mestre recull les aportacions i, conjuntament, es pacten nous acords de convivència. Cada infant expressa a què es compromet perquè tothom que vulgui pugui participar en els jocs. Al cap d’unes setmanes, a l’assemblea es revisaran aquests acords per valorar si estan funcionant o si cal fer-hi ajustos. 

Aquests espais permeten detectar possibles conflictes de manera preventiva i donar-los resposta abans que s’agreugin. Quan un infant pot verbalitzar una preocupació davant del grup, se sent escoltat i validat, i sovint rep una resposta col·lectiva de suport i comprensió. 

La cohesió de grup i la participació democràtica 

L’assemblea promou la participació activa dels infants en la vida del grup, anant més enllà de la individualitat. A través de la presa de decisions col·lectives, com l’organització d’un joc, la resolució d’un conflicte o la planificació d’una sortida, els infants experimenten què significa ser part d’una comunitat. Aprenen a negociar, a cedir, a argumentar i a arribar a acords. En definitiva, aprenen i practiquen a viure en comunitat, uns aprenentatges imprescindibles per a la vida adulta. 

Exemple pràctic: 
A 5è de primària, el grup vol decorar la classe per la diada de Sant Jordi i els jocs florals de l’escola. Durant l’assemblea, cada infant proposa una idea: fer roses amb paper, escriure contes i dissenyar còmics inventats, crear punts de llibre per regalar al grup de petits que apadrinen… S’apunten les propostes a la pissarra i es fa una votació. Finalment, es decideix fer un mural col·lectiu i un recital de poemes. Tothom s’hi sent implicat perquè la decisió ha estat compartida. 

Aquest procés és fonamental per desenvolupar competències socials i democràtiques. L’infant deixa de ser un receptor passiu d’instruccions i esdevé protagonista del seu aprenentatge i del funcionament del grup. En definitiva, poc a poc pren part activa d’allò que li afecta. 

El tancament del dia: reflexió i valoració 

De la mateixa manera és important l’assemblea de tancament, que sovint es realitza a última hora del dia. Aquest moment convida a fer una mirada enrere i valorar com ha anat la jornada. Què ha agradat més? Què ha resultat més difícil? Hi ha alguna cosa que volem canviar o millorar demà? 

Exemple pràctic: 
A I5, abans de marxar cap a casa, el grup es torna a reunir i cada infant pot dir una cosa que li ha agradat del dia. Una nena diu: “He rigut molt al racó de disfresses!”, mentre que un altre afegeix: “No m’ha agradat quan el Marc m’ha fet una empenta”. Aquestes aportacions permeten al docent detectar moments rellevants i també possibles tensions a treballar l’endemà. 

Aquest tipus de reflexió ajuda els infants a desenvolupar una mirada crítica i constructiva sobre les seves pròpies accions i experiències. També reforça la memòria, el pensament abstracte i la capacitat de posar paraules a vivències personals. 

A més, l’assemblea de la tarda permet tancar emocionalment el dia, recollir sentiments i preparar-se per a la transició cap a la llar. És un moment de calma i d’escolta mútua que sovint deixa una empremta positiva en l’estat d’ànim dels infants. 

Una pràctica que requereix intenció i planificació 

Perquè les assemblees siguin realment significatives, cal que estiguin ben planificades i que es desenvolupin en un ambient de respecte i escolta activa. L’adult que les acompanya té un paper fonamental com a model de comunicació assertiva, de gestió emocional i de facilitador de la participació. Igualment important és creure-hi fermament en aquesta proposta com un espai educatiu més, evitant caure en la realització de les assemblees i espais de grup com un tràmit. 

Exemple pràctic: 

A les assemblees, el o la mestra utilitza un “objecte de paraula” que es passa de mà en mà. Només parla qui té l’objecte, i això ajuda a regular els torns i assegurar que tothom tingui el seu espai.  

Si un infant no vol parlar, no s’obliga: es respecta el seu temps i ritme. És possible que a mesura que es guanyi confiança i seguretat, tot l’alumnat participi de les assemblees si així ho desitja. El mestre parla en primer o darrer lloc, evita interrompre quan algú altre parla i en definitiva, fa de modelatge a la resta d’alumnat.  

No es tracta només de “parlar una estona”, sinó de construir, dia a dia, un espai de confiança on cada veu compta i cada infant se sent part del grup, en un pla d’igualtat i respecte. 

Les assemblees de grup, tant a l’inici com al final de la jornada, són molt més que una eina organitzativa: són un pilar educatiu que contribueix al desenvolupament emocional, social i comunicatiu dels infants. Fomenten la convivència, la responsabilitat col·lectiva i el pensament crític des de les primeres etapes escolars. Per això, cal seguir reivindicant-les com un temps educatiu de qualitat, necessari i transformador. 

Un article de:

Joan Ronzano (psicòleg i tècnic del programa Komtü)

En el dia a dia, tant a casa com a l’escola, busquem constantment maneres d’acompanyar els infants en el seu creixement. Sovint, ens centrem en activitats estructurades i objectius d’aprenentatge concrets. Però, i si una de les eines més poderoses per al seu desenvolupament ja estigués al seu abast? 

Ens referim al joc lliure, una activitat espontània, dirigida pels mateixos infants i sense regles externes ni objectius predeterminats. Un motor fonamental per al seu benestar emocional, creatiu i social. En aquest article parlem dels múltiples beneficis i sobre com podem, com a adults, crear les condicions necessàries perquè es produeixi. 

Què és el joc lliure? 

A diferència dels jocs de taula, els esports organitzats o les activitats guiades, el joc lliure es caracteritza per ser iniciat i dirigit pels infants. Són ells qui decideixen a què jugar, com jugar-hi i quan canviar de joc. No té uns objectius externs, el propòsit del joc és el joc en si mateix, no guanyar un premi o assolir una fita marcada per un adult.  

I és imaginatiu i flexible. Les regles, si n’hi ha, són creades i modificades pels infants. Cal deixar-los espai perquè explorin amb capses de cartró, disfresses improvisades, elements naturals com pedres i fulles, o que creïn històries a la seva habitació sense més intervenció que la seva pròpia imaginació. 

Més enllà de la diversió: els beneficis del joc lliure 

El joc lliure no és només una manera de mantenir els infants entretinguts. És una activitat essencial que impacta directament en moltes àrees del seu desenvolupament. 

Fomenta l’autonomia i la presa de decisions 

Quan un infant juga lliurement, pren constantment petites i grans decisions: “Què faré ara? Com puc construir aquesta torre perquè no caigui?”. Aquest procés de presa de decisions, sense la pressió d’haver de fer-ho “bé” segons un criteri adult, enforteix la seva autoconfiança i el seu sentit de l’autonomia. 

D’aquesta manera, aprenen a confiar en el seu propi criteri, a gestionar els seus recursos i a responsabilitzar-se del resultat de les seves accions.  

Potencia la creativitat i la resolució de problemes 

La creativitat no és només una habilitat artística, és la capacitat de trobar solucions noves a problemes inesperats. Quan no hi ha instruccions, els infants han d’inventar, experimentar i adaptar-se. 

Penseu en un grup d’infants que volen construir una cabana al pati. Han de negociar, planificar, provar diferents materials i resoldre problemes com ara “com fem que el sostre s’aguanti?”.  

Gestió emocional i desenvolupament social 

El joc és el llenguatge natural dels infants i el seu principal mitjà per processar el món. A través del joc simbòlic (jugar a ser metges, docents, pares i mares…), recreen situacions viscudes, exploren diferents rols i expressen emocions que potser no saben com verbalitzar. A més, quan jugant amb altres, aprenen a compartir, a esperar el seu torn, a negociar regles i a gestionar la frustració quan les coses no surten com esperaven. És un molt bon entrenament de les habilitats socials. 

Relaxació, connexió interior i descoberta d’interessos propis 

El joc lliure en solitari ofereix als infants un espai per relaxar-se, calmar-se i connectar amb els seus propis pensaments i sentiments. Quan juguen sols, poden descobrir allò que realment els agrada, sense la necessitat d’adaptar-se a les dinàmiques o interessos dels altres. Aquesta pràctica fomenta l’autoregulació emocional, la introspecció i l’exploració dels propis interessos, contribuint a un benestar emocional profund.  

Desenvolupament físic i motor 

El joc lliure sovint implica moviment: córrer, saltar, construir… Aquestes activitats són fonamentals per al desenvolupament de la motricitat gruixuda i fina. Permetre que explorin els seus límits físics en un entorn segur els ajuda a desenvolupar una major consciència corporal i a aprendre a avaluar riscos. 

Com a adults, com podem facilitar el joc lliure? 

El nostre paper no és dirigir el joc, sinó crear les condicions adequades perquè pugui sorgir: 

• Crear espais segurs i estimulants. No calen joguines cares. Materials com capses de cartró, coixins, argila o elements de la natura són ideals perquè fomenten la imaginació. 

• Oferir temps no estructurat. En un món ple d’agendes i extraescolars, és crucial garantir que els infants tinguin estones per avorrir-se, perquè és precisament de l’avorriment d’on sorgeixen les idees més creatives. 

• Confiar en les seves capacitats. Com a adults, tenim la tendència a intervenir per “ajudar” o “corregir”. És important fer un pas enrere i observar.  

• Valorar el procés, no el resultat. L’important no és la torre perfecta o el dibuix bonic, sinó tot el procés d’exploració, gaudi i aprenentatge que hi ha darrere.  

En definitiva, donar espai al joc lliure és un acte de confiança en la capacitat innata dels infants per aprendre i créixer. És reconèixer que són els protagonistes del seu propi desenvolupament. Com a educadors i famílies, la nostra tasca més valuosa és simplement preparar l’escenari, garantir la seguretat i, després, gaudir de l’espectacle mentre creen i es descobreixen a si mateixos. 

Més informació: 

• Torres-Ortiz, K., Escobar-Areche, C., & García-Medrano, G. (2025). El juego libre en la educación inicial: una revisión narrativa. Maestro y Sociedad, 22(2), 981-992. 
• Huaman Bobadilla, M. D. P., & Sucsa Trujillo, M. A. (2024). El juego libre favorece el desarrollo socioemocional en el nivel inicial ciclo II. 

Un article de:

Ana Caruezo (comunicadora científica i social)

Malabars.

Aquesta podria ser la paraula que defineix el procés familiar al llarg d’una malaltia.

Dit així pot sonar difícil, inassumible, especialment quan, de ben segur, no estem en el nostre millor moment. Però no ho és, perquè és en aquestes situacions quan es deixen veure tots els recursos dels que disposem. I perquè en realitat la família és un engranatge ampli, del qual descobrim la fortalesa precisament en aquests moments.

Evidentment, no hi ha receptes màgiques. Cada casa és un món, cada família té les seves característiques i les edats dels infants marquen molt la diferència. Però potser podria destacar dos elements bàsics que, almenys en el meu cas, han estat clau.

Per una banda, diria que aquest és un procés que cal afrontar amb molta humilitat. Ser humil és també saber ocupar el teu lloc. La vida t’està demanant que t’aturis, que et miris i et dediquis temps: per pair, per transitar, per estar present i poder respondre a les necessitats de la situació. Encara que no et trobis en el teu millor moment, és des d’aquesta mirada de transició i presència que pots acompanyar de manera natural i oberta.

Per altra banda, destacaria el propi fet d’acompanyar. Fa uns anys, vaig descobrir el significat etimològic d’aquesta paraula que prové del llatí “ad-cum-panis”, que literalment vol dir: compartir el pa en el camí. I em sembla que, precisament en aquest moment, entendre l’acompanyament com compartir, va com l’anell al dit. Doncs és això el que es fa en aquest moment: compartir moments, diàlegs, preocupacions, silencis… I es fa en totes les formes verbals: acompanyar-se (a un mateix), acompanyar el camí que han de transitar també aquells que t’estimen i t’aprecien, acompanyar-nos com a família/amics, deixar-se acompanyar…

És així com, una cosa que a priori semblaria complexa, amb humilitat i acompanyament, es torna factible, fluida.

I com passa amb els malabars, que al principi costen i tens les pilotes més a terra que a les mans, poc a poc, tot es transforma, cadascun dels actors aprèn a ocupar el seu nou lloc i tot comença a rodar com uns malabars que al principi semblaven impossibles.

Un article de:

Anna Rallo (psicopedagoga i tècnica del programa KOMTÜ)

Després d’uns mesos d’estiu on hem pogut gaudir de la calma que comporten les vacances, on els horaris, les rutines diàries i els hàbits es desdibuixen (i sort que ho podem fer!), ens acostem a l’inici de curs i lògicament ens toca posar “ordre” al ritme estiuenc. Els adults ja ho hem anat fent i si més no, sabem què hem de fer quan ens calgui tornar a la rutina. Ens costarà però hi acabem entrant. Els nostres fills i filles també s’hi acaben adaptant. Perquè sigui més agradable aquest final d’estiu i l’inici de les rutines que comporta el curs escolar, us proposem vàries activitats i idees a tenir en compte, perquè aquesta entrada sigui agradable i fins i tot, divertida.

Idees i recomanacions per adquirir hàbits i rutines a l’inici del curs escolar:

1. Pluja d’idees d’hàbits importants

Demana als teus fills/es que facin una pluja d’idees d’aquells hàbits que són importants per a la tornada a l’escola. Podeu anar apuntant totes les propostes en una pissarra o un full de paper.

Amb aquesta pluja d’idees conjuntes podem reconèixer quines són les inquietuds, precupacions, motivacions que pot estar experimentant el nostre fill/a i també compartir les que sentim nosaltres com a adults.

2. Calendari amb dies restants

3. Preparar la motxilla amb anterioritat

Fes clic per descarregar el document de “Hàbits i rutines a l’inici de curs”

L’arribada de les vacances escolars genera una pregunta freqüent entre moltes famílies: són necessàries les tasques d’estiu per als infants? Què diu la neurociència sobre l’aprenentatge durant aquest període? Quines activitats poden ser realment enriquidores per al seu benestar i desenvolupament cognitiu?

La pèrdua d’aprenentatge durant l’estiu

Diversos estudis confirmen l’existència d’un fenomen anomenat summer slide o pèrdua d’aprenentatge durant les vacances d’estiu. S’estima que els infants poden retrocedir fins a 2 o 3 mesos en habilitats com ara matemàtiques o llenguatge si no participen en activitats d’estimulació.

Aquest efecte és especialment notable en contextos més vulnerables en els quals l’escola sol ser la principal o única font d’estímuls intel·lectuals. 

Encara que el descans i l’activitat física són essencials, també és important mantenir una activació cognitiva mínima per a no perdre els progressos aconseguits durant el curs. Però no totes les experiències són iguals. Un estiu ple de joc lliure, lectura, converses familiars o jocs de taula té un impacte molt diferent d’un dominat pel sedentarisme i les pantalles. El segon pot portar a una pèrdua significativa d’aprenentatge, a més d’afectar el somni, l’atenció i el benestar general.

Tasques tradicionals o aprenentatges significatius?

Les persones expertes en neurociència coincideixen que no és necessari replicar les tasques escolars a casa durant l’estiu. Per contra, les activitats repetitives i poc personalitzades poden ser contraproduents, generant estrès i desmotivació cap a l’aprenentatge.

En el seu lloc, les activitats significatives i adaptades als interessos dels infants, com a jocs de taula, esports, tallers culturals o sortides a l’aire lliure potencien el desenvolupament cognitiu i creatiu.

A més, fomenten competències socials, expressives i lingüístiques de forma més lúdica i relaxada que durant l’any escolar.

Les oportunitats no sempre són les mateixes

És important reconèixer que no totes les famílies poden accedir a colònies, campaments o activitats d’estiu. Aquestes solen oferir experiències cooperatives on els infants treballen habilitats socials, regulen emocions i desenvolupen treball en equip, a més d’incloure moviment físic.

Aquesta desigualtat econòmica o la falta d’accés cultural en alguns territoris pot limitar de debò les opcions d’aprenentatge durant l’estiu. La bretxa educativa i emocional tendeix a ampliar-se, afectant el desenvolupament dels infants que no poden gaudir d’aquesta mena d’experiències enriquidores.

Quines activitats són recomanables?

Els quaderns d’estiu tradicionals poden ser una opció complementària però no essencial. Alternatives igualment útils poden ser els passatemps clàssics com a sudokus o sopes de lletres.

• Varietat d’estímuls: Visites a la naturalesa, museus o moments de lectura compartits són experiències riques en aprenentatge.
• Aprendre jugant: Jocs simbòlics, de taula o artístics tenen un alt valor educatiu. Jocs com Scrabble, Triominos, Jenga o Dixit ajuden a desenvolupar habilitats socials i pensament estratègic.
• Interacció social: Fomentar converses significatives i relacions entre iguals és essencial.
• Tasques curtes i diverses: Més ben petites propostes adaptades al ritme de cada infant. Per exemple, activitats com veure una pel·lícula i debatre-la, llegir i compartir impressions o preparar una explicació sobre una cosa apresa en una visita cultural.
• Lectura lliure: Una de les activitats més recomanades per docents i experts en neurociència, ja que manté actius els processos cognitius i enforteix el plaer d’aprendre.

No es tracta de sobrecarregar als infants amb tasques escolars, sinó de trobar un equilibri entre descans, joc i experiències que nodreixin la seva curiositat i interès per aprendre. Les vacances són una excel·lent oportunitat per a explorar altres contextos i llenguatges d’aprenentatge, sempre respectant les necessitats individuals de cada infant.

Un article de:

Maribel de la Cerda Toledo (doctora en pedagogia i responsable del programaKOMTÜ) i Ana Caruezo Carnero (comunicadora científica i social)

Ara que estem entrant a l’estiu, volem proposar-vos una activitat per poder planificar l’estiu i/o sortides en família de manera que tothom senti que pot participar i pot gaudir.

Ja sabem que la convivència és complexa, i l’estiu és una època especialment sensible, si no posem mesures, a tenir discussions familiars. Triar o decidir què fem en família en el nostre temps lliure pot esdevenir, o bé un moment de tensió perquè cadascú vol fer valer la seva opinió, o bé un espai constructiu, de diàleg, negociació i expressió entre els diferents membres de la família.

A continuació, us proposem una activitat per facilitar aquest moment de benestar en família:

• Busquem una estona tranquil·la amb temps suficient per poder parlar tota la família sobre què ens agradaria fer al llarg de l’estiu. És important que no hi hagi distraccions (TV, mòbils, etc)
• Els pares/mares expliquen la proposta: cada setmana, un membre diferent de la família pot proposar una activitat/sortida per a que tota la família la faci. Aquesta activitat s’apuntarà a una graella (que també la poden dissenyar o decorar els infants) i estarà visible a un lloc comú del domicili, per exemple a la nevera.
• També és important que els adults referents assenyalin el marc de les propostes (és a dir, si una setmana es fa una activitat de pagament, l’altra ha de ser gratuïta, o bé delimitar la distància màxima a la que es pot anar, etc). Aquests límits han d’haver estat pactats prèviament entre ells/es
• Cada membre de la família podrà triar l’activitat que li vingui de gust a les setmanes que se li hagin assignat. Si un infant, per exemple, tria una activitat que no és del gust dels altres, ha de esforçar-se per convèncer al major nombre de membres de la família,fer votacions si cal i si no surt acceptada haurà de proposar una altra o fer adaptacions a la proposta inicial.
• Una vegada ja es tenen les activitats triades i pactades amb la resta de la família, és responsabilitat de cada membre que ha fet la proposta investigar i cercar els detalls d’aquesta sortida. En funció de la seva edat i capacitats li caldrà l’ajut d’algun adult o germà gran.
• Un cop feta l’activitat, també pot ser divertit que cada persona faci una valoració (a mode ressenya al Google) del que més li ha agradat, del que menys, si ho repetiria o no, i aspectes de millora de l’organització, estrelles amb que puntuaria,…Per exemple, en el viatge de retorn de la sortida ja que tots estem junts.

Amb aquest joc, estarem treballant diferents habilitats per la vida, com ara la negociació, la tolerància a la frustració, la capacitat d’estalvi i planificació, l’autocontrol a través de l’espera, la creativitat, la flexibilitat i adaptabilitat als desitjos dels altres. A banda, també podem mostrar als infants com el que aprenen a l’escola té una aplicació directe en la seva vida diària (lectura, escriptura, dibuixar…).

A més, els pares han de vetllar per tal que: 

• la proposta sigui segura i viable, i si implica passar el dia fora i volem abaratir costos, podem preparar el dinar junts i així compartir una altra estona en família on parlar dels hàbits saludables i de l’economia familiar.
• que allà on anem sigui un espai confortable i portem tot el material o roba que correspongui, ex. parasol per anar a la platja, aigua, gorres…
• tothom pugui sentir que tot i que potser alguna activitat no és del seu gust, és capaç d’adaptar-se per a fer-la en família.

Aquesta proposta és perfectament extrapolable a qualsevol moment de l’any (curs escolar, Setmana Santa o Nadal). Us animem a dur-la a terme, i si us ve de gust ens podeu explicar la vostra experiència. Bon estiu a tothom!

Fes clic per descarregar el document de “Estiu en familia”