Quan som un equip a l’escola
Participar en projectes col·lectius genera en els infants molts beneficis, afavoreix el desenvolupament d’habilitats socials, emocionals i cognitives, i incrementa la seva motivació per aprendre i crear.
Un projecte compartit desperta en l’infant un interès i una motivació fruits de la pertinença, de ser part d’aquest grup amb la importància de tenir un objectiu comú, i de sentir-se útil per assolir-lo.
Som essers socials, i tant el fet de fer en grup com el de construir i crear ens produeix satisfacció. Per tant, quan ajuntem les dues coses en un projecte comunitari tenim la força del grup al servei de la persona i la força de la persona al servei del grup. D’aquesta manera, s’incentiva la motivació per fer, per aprendre, per crear i per el bé de la comunitat, aspectes que porten a gaudir del que fem i més encara, porta a un sentit de plenitud.
Quan a l’escola els infants treballen en equip posen en joc una sèrie d’habilitats que seran útils en si mateixes per la projecció a la societat. El fet d’interaccionar amb uns objectius clars a assolir, els donarà eines per a relacionar-se i afavorirà la capacitat d’escoltar i acceptar diferents opinions, de debatre, d’argumentar, de donar valor a les seves idees, d’arribar al consens, de crear conjuntament, d’exposar, de planificar, d’organitzar, capacitat de raonament, el pensament crític…
Durant el procés, els infants s’enfronten a reptes i aprenen a resoldre dificultats que van sorgint en el procés i assoleixen una actitud cooperativa i no competitiva, aprenent a aprofitar la diferència, la riquesa de cadascú. Descobreixen que el seu paper és important i tenen en compte als altres afavorint el seu compromís. Es fan responsables de la seva tasca incidint directament en la seva autonomia i autoestima.
Traslladem el concepte “som un equip” a casa
Un infant coneix què és un equip gràcies a un conte, uns dibuixos o un esport, com pot ser un equip de futbol. Sap que cada jugadora desenvolupa el seu rol i quan la defensa, la davantera i la portera estan al seu lloc pendents de la pilota i de les seves companyes es quan poden fer el gol.
A partir d’una metàfora propera a l’infant, podem traslladar la idea que “a casa som un equip”. Quan l’infant viu aquesta idea, l’educació en els hàbits i les responsabilitats es converteix en una experiència compartida: se sent implicat en el funcionament de la família i en el seu propi procés educatiu.
L’infant entén que ens impliquem en el funcionament de la llar perquè l’engranatge funcioni, i cadascú fa el que li pertoca segons la seva etapa evolutiva. Aquesta idea promou unavivència de construir plegats, de treballar junts per objectius comuns.
Això contrasta amb el model en què els infants creixen pensant que els adults fan i ells van demanant i reben.Quan l’infant se sent escoltat, sent que la seva aportació és valorada, la implicació i la motivació sorgeix de manera natural. D’aquesta manera creix sent conscient del seu propi procés d’aprenentatge dels seus avenços i dels seus reptes.
En aquest projecte comú, els adults podem ajudar-los a veure què poden fer , què poden aprendre i què potser podran fer més endavant.
Alguns exemples poden ser:
- pintar plegats una paret de l’habitació i decidir-ne el color (entre opcions adequades),
- portar els bolquers a les escombraries,
- construir alguna cosa junts,
- fer una recepta o un receptari,
- remodelar l’habitació,
- crear un àlbum familiar,
- fer un hort o planificar una sortida familiar.
A la família, compartim i celebrem tant els èxits individuals com els col·lectius, i gaudim del que aconseguim junts. Un dels trets més bonics del treball en equip és la confiança: saber que cadascú farà la seva part i que tothom estarà disposat a donar un cop de mà quan calgui.Francesco Tonucci, pedagog i dibuixant (Italia 1941), al seu llibre “la Ciutat dels infants” i tots els projectes que desenvolupa, fomenta la participació dels infants en la vida pública i ho fa pensant en dos aspectes:
- Si fem les ciutats amables per als infants seran més amables per a tothom.
- Els infants poden fer aportacions (i ho fan quan veuen que hi ha una persona que s’hi interessa).
Quan l’infant veu que la seva aportació és acollida se sent útil, escoltat, afavoreix la seva autoestima perquè la seva opinió és considerada i que la seva demanda és validada.En definitiva, el treball en equip es tant bo pel treball en si mateix com pel benestar que genera en les persones.
Un article de:
Mireia Planells (tècnica programa Komtü)
