Veure patir un fill o una filla desperta emocions intenses en qualsevol família. Quan observem que està enfadat, trist o decebut per un conflicte amb un amic o una amiga, és habitual que aparegui la necessitat d’intervenir immediatament per resoldre la situació. Tanmateix, abans d’actuar és important aturar-nos un moment i preguntar-nos: què estic sentint jo? Les emocions dels adults també entren en joc durant els conflictes infantils.
Quan som capaços de diferenciar el que sentim nosaltres del que està experimentant l’infant, podem oferir un acompanyament molt més respectuós i eficaç. Els conflictes formen part del desenvolupament social. Són oportunitats perquè els infants entrenin competències tan importants com la regulació emocional, l’empatia, la comunicació assertiva, la flexibilitat cognitiva i la resolució de problemes. El nostre objectiu no és evitar-los, sinó acompanyar-los perquè els puguin gestionar cada vegada amb més autonomia.
Educar en l’amistat abans que aparegui el conflicte
L’educació emocional és preventiva. Per això és recomanable parlar de les amistats en moments de calma, no només quan hi ha un problema.
Podem explicar que una amistat saludable es construeix sobre el respecte mutu, la confiança, la cura, l’escolta i la reciprocitat. És una relació on podem compartir moments agradables, però també desacords, demanar perdó, reparar els errors i mostrar-nos tal com som sense por de ser jutjats.
També és interessant ajudar els infants a diferenciar els diversos tipus de relacions que estableixen al llarg de la seva vida: companys de classe, amics, coneguts, familiars o persones amb qui comparteixen una activitat. No totes les relacions tenen el mateix nivell d’intimitat ni requereixen les mateixes expectatives.
Un altre aprenentatge fonamental és comprendre que les amistats evolucionen. Les persones canviem, creixem, descobrim nous interessos, canviem d’escola o de ciutat i vivim experiències diferents. Algunes relacions es mantenen, d’altres es transformen i algunes finalitzen. Acceptar aquests canvis també forma part del desenvolupament emocional.
En aquest sentit, és important transmetre que deixar anar una relació que ja no genera benestar, després d’haver intentat reparar-la, no és un fracàs, sinó una mostra de salut emocional i d’autocura.
Què podem fer quan el conflicte ja ha aparegut?
El primer pas continua sent el mateix: regular-nos nosaltres. Els infants aprenen molt més de la nostra manera de gestionar els conflictes que no pas dels consells que els donem. Si responem des de la calma, afavorim que el seu sistema nerviós també es pugui regular. Aquest procés es coneix com a co-regulació: l’adult ofereix estabilitat emocional perquè l’infant pugui recuperar l’equilibri abans de buscar solucions.
Abans d’intervenir, ens poden ajudar algunes preguntes:
- Aquesta situació em connecta amb alguna experiència personal?
- Estic reaccionant al conflicte del meu fill o també a la meva pròpia història?
- Com ha resolt situacions semblants en el passat?
- Quines habilitats ja ha demostrat que té?
També és important adaptar la nostra intervenció a l’edat i al moment evolutiu de l’infant. No necessita el mateix suport un nen de tres anys que encara està desenvolupant el llenguatge emocional que un infant de deu anys que ha viscut una exclusió del grup o comentaris que han afectat la seva autoestima.
Com podem actuar?
No resoldre immediatament tots els conflictes. Permetre que intentin trobar solucions afavoreix l’autonomia, la confiança en les pròpies capacitats i la tolerància a la frustració.
Mantenir-nos disponibles emocionalment. Això no significa que els hi haguem de solucionar el conflicte, sinó transmetre’ls que estem al seu costat si ho necessiten.
Practicar una escolta activa. Escoltar sense interrompre, buscar culpables ni minimitzar el que sent.
Validar les emocions. Posar nom al que està experimentant («sembla que t’has sentit molt enfadat», «entenc que això t’hagi fet mal») ajuda el cervell a organitzar l’experiència emocional i disminueix la intensitat del malestar.
Afavorir la reflexió. En lloc de donar la resposta, podem preguntar:
- Què ha passat?
- Com creus que s’ha sentit l’altra persona?
- Què necessites ara?
- Quina podria ser una bona manera d’intentar solucionar-ho?
Aquest tipus de preguntes desenvolupen la presa de perspectiva i el pensament reflexiu.
Ensenyar comunicació assertiva. Aprendre a expressar el malestar sense atacar ni culpabilitzar és una habilitat que s’entrena des de la infància.
Estar atents als senyals d’alerta. Quan hi ha indicis d’assetjament escolar, agressions repetides, aïllament social persistent o un patiment emocional intens, és necessari intervenir i coordinar-se amb l’escola.
Un exemple quotidià
Imaginem que la Maria està jugant al sorral i en Pol li agafa la pala sense demanar-li permís. La primera intervenció no és parlar, sinó observar. Si no hi ha risc ni agressions, podem donar-los uns instants perquè intentin resoldre-ho. Si el conflicte s’encalla, podem acostar-nos i descriure el que observem, sense jutjar:
«Maria, veig que t’has enfadat perquè en Pol ha agafat la pala que estaves utilitzant. És normal que et sentis així.»
Després podem facilitar el diàleg: «Li has pogut explicar què t’ha molestat?»
Si encara no troben una solució, podem fer de guia sense decidir per ells:
«Quines opcions se us acudeixen perquè tots dos pugueu continuar jugant?»
D’aquesta manera no solucionem el conflicte, sinó que ensenyem una manera de gestionar-lo.
En conclusió, cada desacord entre infants és una oportunitat per desenvolupar competències socials i emocionals que els seran útils durant tota la vida.
La nostra funció com a adults és oferir-los la seguretat necessària perquè aprenguin a comprendre-les, regular-les i transformar-les en aprenentatges. Amb temps, pràctica i un acompanyament respectuós, els infants desenvolupen la confiança que necessiten per afrontar els conflictes amb més autonomia, empatia i capacitat de reparació.
I no oblidem que la millor eina educativa continua sent el nostre exemple. Els infants aprenen, sobretot, observant com nosaltres gestionem els desacords, demanem perdó, escoltem i cuidem les relacions.
Un article de:
Rebeca López (tècnica programa Komtü)
