Us convidem a fer una reflexió interna sobre la paraula “càstig” i les emocions que s’hi associen quan la pronunciem.
Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el càstig és una pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina.
Llavors, per què castiguem?
Sovint ho fem des de la necessitat de marcar un límit, amb la intenció d’educar en el valor de la convivència positiva.
Com ens fa sentir a nosaltres i a l’infant?
Diríeu que el càstig sol generar emocions agradables (alegria, calma…) o desagradables (ràbia, por…)?
A més, ens podem preguntar: l’infant entén realment què ha de fer a partir d’ara per evitar aquesta “correcció”?
Què podríem fer diferent?
Una alternativa seria orientar-nos cap a models que prioritzin l’aprenentatge, la comprensió i la construcció en un entorn educatiu positiu. D’aquí sorgeix la necessitat d’implementar una disciplina restaurativa, un enfocament que busca recuperar el benestar, fomentant la responsabilitat, la implicació i el compromís de l’individu.
En lloc d’aplicar càstigs, podem optar per la implementació de conseqüències naturals o lògiques que estiguin directament vinculades al comportament de l’infant. Aquestes conseqüències han de ser proporcionals i tenir un sentit clar per al infant. Per exemple, si un infant llença una joguina, la conseqüència lògica és ajudar a recollir-la. Això no només fomenta la responsabilitat, sinó que també l’ajuda a entendre la relació causa-efecte de les seves accions d’una manera constructiva, evitant que ho visqui com una represàlia.
Les pràctiques restauratives proposen reparar i recuperar el benestar, acceptant a la persona però rebutjant l’acte comès. Ho podríem resumir en 3 moments: parlar del passat, treballar en el present, per obtenir un futur diferent. En aquest camí, promourem la responsabilitat, la implicació i el compromís.
Aquest enfocament ens convida a reparar el problema de manera conjunta, a enfortir les relacions i a crear un ambient segur on no hi hagi prejudicis i on l’equivocació es pugui viure com un motor d’aprenentatge.
Anem a posar alguns exemples a casa:
«M’he sentit enfadada quan he trobat la teva roba del futbol bruta i llençada a la sala»
“No m’agrada quan us baralleu entre germans”
Manifestem les nostres expectatives: informar quin comportament esperem i expressar-ho amb claredat i fermesa.
«Quan torno de treballar, espero que la teva roba bruta estigui dins del cistell de roba per rentar»
“Estic contenta quan jugueu junts a un joc de taula o feu els deures i us ajudeu”.
Ensenyar els nostres fills a rectificar: assenyalar-los que poden reparar la situació.
«Aquesta roba necessita un bon rentat si vols anar a jugar a futbol dimarts»
“Podríeu seure i arribar a alguns acords sobre què voleu fer quan esteu junts”
Donar opcions als nostres fills:
«Pots ficar-la al cistell de rentar la roba ara o fer-ho després amb una altra roba bruta. Tu decideixes”.
“Podeu explicar-me els acords que heu decidit junts o us puc ajudar a trobar el consens. Decidiu i em dieu alguna cosa, estic aquí”.
Prendre mesures: que ells i elles mateixes experimentin les conseqüències naturals.
«Fill: Pare, ¿per què no hi ha la roba neta per jugar a futbol?. Pare: ja ho saps fill»
“Fill: Ja no vull estar amb tu.; Altre fill: mare… no vol jugar amb mi…; Mare: ja saps què has de fer si voleu jugar junts”.
Resoldre conjuntament els problemes:
«Com podem resoldre aquest problema perquè vagis al futbol amb la roba neta i jo sàpiga que l’has ficat a la cistella per rentar?»
“Què podem fer perquè el teu germà vulgui tornar a jugar amb tu i vegi que aprecies la seva companyia? ”
Evitar el càstig pot ajudar als infants a experimentar les conseqüències naturals de les seves accions, fomentant la resolució de problemes i la responsabilitat. Això també pot facilitar que assumeixin conjuntament les tasques i planifiquin la seva execució.
Per tant, cal recordar que el comportament de l’infant ens està parlant d’alguna dificultat que està present en ell i que encara li manquen algunes habilitats per resoldre-ho d’una altra manera, i que amb el nostre acompanyament, serà un procés d’aprenentatge. Encara està en procés… com creus que reaccionaràs la propera vegada?
Un article de:
Rebeca López (tècnica programa Komtü)

