El nostre dia a dia és intens: passem d’una situació a una altra gairebé de forma immediata, sovint sense poder-nos donar un respir per descansar de veritat. I si a aquesta dinàmica sociocultural afegim un altre ingredient com és l’acompanyament als infants, encara augmenta més l’energia invertida. 

És cert també, que sovint entenem el descans o la relaxació com activitats associades a “fer”: viatjar, veure una sèrie, prendre alguna cosa, caminar per la muntanya o estirar-nos a la platja. I totes aquestes opcions estan molt bé si el nostre objectiu és trobar un espai per nosaltres. Però, què passaria si en comptes de buscar la distracció, poséssim el focus en descansar des de dins, utilitzant el cos com a recurs per connectar amb un estat de calma i presència? 

La respiració, el ioga o la meditació, entre d’altres, són tècniques que probablement ja coneixeu. Però, en aquest article no ens volem centrar en el què sinó en el com. Més enllà del què fem, la clau és des d’on ho fem. Des d’aquesta mirada, qualsevol moment pot convertir-se en un espai de cura, també mentre estem amb els infants que acompanyem. 

El cos com a porta d’entrada al descans 

Per endinsar-nos en la relaxació, és útil prendre consciència de com està el nostre cos i reajustar-lo per facilitar un estat de calma i descans. Aquí entra en joc l’homuncle de Penfield, una representació del cos segons la incidència al cervell. En aquest mapa humà, el cap, els llavis, la llengua i sobretot les mans hi tenen un protagonisme molt gran, hi destaquen per sobre d’altres parts del cos. Aquestes zones, en especial la llengua i les mans, són claus per influir directament en el nostre sistema nerviós i facilitar-nos pau i serenitat. 

Anem a la pràctica 

Et proposem fer una petita experiència ara mateix: 

  1. Posa atenció a la teva llengua. Deixa-la reposar suaument sobre el llavi inferior, com si hi trobés un coixí on reposar. A cada expiració, sent com descarrega tensions i ocupa més espai dins la boca. Què et sembla la sensació? 
  2. Mantenint la llengua en aquest estat, ara fixa’t en les teves mans. Porta l’atenció a cada dit de la mà, un per un, i al centre d’aquesta. Amb cada expiració, imagina que la mà es va expandint i deixant anar les tensions. Com et sents amb aquestes dues modificacions del teu cos? 

Si t’hi has fixat, els infants sovint treuen una mica la llengua quan juguen, es concentren o estan relaxats. És una mostra natural d’estar connectats amb ells mateixos, atents però sense tensió. 

Per acabar 

Després d’aquesta pràctica, us convidem a incorporar aquest recurs en diferents moments del vostre dia a dia i en l’acompanyament als infants. Observa quins canvis es produeixen en tu i com això influeix en la relació amb els altres. 

Recorda: l’important no és només què fem, sinó com ho fem. 

homuncle de Penfield

 

Un article de:

Javier Castillo (tècnic programa Komtü)