Actualitat

En aquest article vull compartir què suposa, a nivell cerebral, l’impacte d’una pèrdua i com podem acompanyar als infants en aquell moment vital perquè la vivència del dolor s’integri de forma saludable.  Això no vol dir, en cap cas, evitar el malestar que genera, perquè aquest hi és i s’ha d’expressar, sinó ajudar a donar-li espai i significat.  

És important recalcar que el dol per una pèrdua necessita expressar-se emocionalment per digerir-se. Callar el dolor no el fa desaparèixer: només el fa créixer per dins. 

Quan parlem de pèrdues, cal tenir present que n’hi ha de diferents tipus i intensitats. La més intensa és la mort d’una persona estimada, però també significativa poden ser significatives la mort d’un animal de companyia, el trencament d’una relació, un canvi de domicili, de feina o d’escola, o fins i tot la pèrdua o trencament d’una joguina estimada. Totes aquestes situacions poden generar una sensació de buit o malestar que l’organisme, biològicament, s’encarrega de fer-nos sentir. 

Què passa en el nostre cos quan vivim una pèrdua? 

En aquestes situacions s’activa el sistema límbic, especialment l’amígdala, la regió cerebral que detecta i processa les emocions. Aquesta activa emocions com la tristesa, la por o la ràbia. Alhora, s’allibera cortisol, coneguda com l’hormona de l’estrès, que genera sensacions de tensió o malestar. Aquesta activació límbica pot venir acompanyada de pensaments desagradables com “no pot ser”, “no és veritat”, “no ho superaré”, “em sento perdut sense aquesta persona, objecte, espai…”. I actuarem de manera instintiva, inconscient, per protegir-nos d’una situació de dolor. Aquí hi ha diferents maneres, totes vàlides, perquè són inconscients, no racionals, que poden ser des de cridar, plorar, donar cops, a quedar-nos en silenci, buscar estar a soles, o fins i tot, en situació de paràlisi, sense reaccionar. El cervell, davant d’un perill (la pèrdua és una situació de perill), actua instintivament de tres formes, lluitant (cap a fora), fugint (cap a dins) o quedant-se paralitzat o congelat. 

Podem dir que en situacions de pèrdua, el cervell es bloqueja i queda atrapat en l’emoció desagradable. Si no expressem el que sentim, és quan es pot enquistar el dolor, quedant-se fixat com un record emocional no elaborat. Aquí entra en joc l’hipocamp,  una estructura del cervell relacionada amb la memòria i l’aprenentatge. L’amígdala li envia informació emocional, que en les pèrdues és molt potent, de molt malestar i l’hipocamp el que fa és guardar i organitzar aquest record emocional, construint un relat intern de la pèrdua 

Per exemple, si algú perd un ésser estimat, l’amígdala envia a l’hipocamp un missatge emocional molt intens, com “això fa molt mal!”. Aleshores, l’hipocamp guarda aquest record emocional, amb tots els detalls (on era quan em van donar la notícia, què vaig sentir en aquell moment, qui estava amb mi, quin dia feia, com era la casa, l’habitació…). 

Si no donem espai a l’expressió del dolor de la pèrdua, aquest relat intern de malestar anirà agafant més solidesa i es quedarà arxivat en una “carpeta emocional”. I quan hi hagi la vivència d’una situació semblant, una nova pèrdua, la carpeta emocional de malestar s’obrirà i el dolor tornarà amb la mateixa intensitat. 

La famosa frase “el temps ho cura tot” no és del tot certa des del punt de vista de la neurociència. El temps, per si sol, no cura: el que permet és transformar el relat intern amb missatges més saludables, com “és llei de vida” o “molta gent passa pel mateix”. Però si no s’ha expressat i elaborat el dolor, quan es produeix una nova pèrdua, el record es reactiva amb tota la seva càrrega emocional. 

Per tant, l’única forma de transformar la carpeta emocional és expressant el dolor. Només així  li donem un espai intern, l’integrem, i el sanem. Si l’emoció s’expressa, l’hipocamp pot reorganitzar aquest record emocional i situar-lo en el moment en que es va produir, sense que s’enquisti.  

Com a persones adultes, podem trobar espais per expressar aquest malestar (amb la parella, amics, familiars o professionals) per evitar que s’enquisti.I si no ho fem, sabem que sortirà per algun costat. La societat ens dona el missatge de que hem d’estar bé i això pot portar a que davant del dolor d’una pèrdua, ens donem la resposta de “no passa res”, “ja passarà”. I es queda dins nostre, no s’integra, no s’accepta, fent-nos mal. Per això, és fonamental no retenir-lo: treure’l, expressar-lo i compartir-lo és la forma més sana de cuidar-nos, també des del funcionament del cervell. 

I amb els infants, perquè no arrosseguin aquest dolor, que no “s’enquisti” en el sistema límbic, és essencial donar espai a l’expressió del que senten, per a que puguin fer un relat més saludable.  

Consells per acompanyar als infants 

Ara llistaré algunes idees que ens poden ajudar a aquesta expressió del dolor per una pèrdua:  

• Oferir espais segurs on puguin expressar el que senten sense judici, validant les emocions que surtin. Parlar obertament dels sentiments que genera la pèrdua. 

• Mostrar calma, afecte i disponibilitat. No cal tenir respostes al que passa, sinó estar, ser-hi de manera empàtica i constant. 

• Si és necessari, donar explicacions adaptades a cada edat, tenint present que com més petits, menys comprensió racional del que implica una pèrdua. 

• Fomentar rituals de comiat, aquests ajuden el cervell a entendre i tancar cicles. Alguns rituals poden ser:  

• Fer un dibuix. 

• Escriure una carta. 

• Visitar un lloc especial per la persona que se n’ha anat i dir-li adeu. 

• Fer una capsa amb objectes de record. 

 Així doncs, el cervell davant d’una pèrdua passa per una sèrie de processos emocionals i neurofisiològics que, tot i ser difícils, si hi ha un bon suport extern, no s’enquisten, sinó que permet un nou equilibri i sentit, malgrat que la pèrdua mai es podrà esborrar completament. 

Un article de:

Carles Bosch (tècnic programa Komtü)

Què li passa a la germaneta de l’Àlex? –  Bea Taboada (il·lustracions de Dani Padrón)

La germaneta de l’Àlex no para de plorar i ell intenta entendre què li passa. Potser té trons i núvols al cap? A través d’aquesta història tendra i imaginativa, el conte ajuda els infants a posar paraules a les emocions i a descobrir que, darrere de les llàgrimes, sovint hi ha sentiments que necessiten ser escoltats i acollits. 

Les petites (i grans) emocions de la vida – Montse Gispert

Un llibre que convida a apropar-nos al món de les emocions que tots experimentem: la timidesa, la por, l’alegria… A través de diferents situacions quotidianes, els infants poden reconèixer què senten i començar a comprendre millor el seu propi món emocional. 

El rugit -Eoin McLaughlin

La Tortuga ha caigut mentre intentava escalar una pedra i s’ha quedat de panxa enlaire. Està molt enfadada i no vol sentir consells ni abraçades. Però el seu amic Eriçó l’acompanya amb paciència. Una història plena d’humor i sensibilitat que ajuda a parlar de la ràbia i de la importància de respectar els temps emocionals. 

El petó – Eoin McLaughlin

El Cocodril i el Tigre tenen molta son i busquen algú que els faci un petó de bona nit… però sembla que ningú els vol ajudar. Finalment, els seus pares apareixen al centre del llibre per acompanyar-los cap al món dels somnis. Un conte tendre que reforça el vincle i el ritual d’anar a dormir. 

Quan esclata la tempesta – Bea Taboada

De vegades les emocions arriben emboirant el cap, portant núvols, pluges i trons. Aquest relat ajuda els infants a comprendre aquestes explosions emocionals i a descobrir, amb l’ajuda dels adults, maneres d’acollir-les i travessar-les amb calma i empatia.

A vegades em sento petita – Vanesa Martínez

Sovint pensem que som petits o que el que fem no és prou important. Aquest llibre recorda als infants que els gestos més senzills poden tenir un gran impacte. A través de la mirada d’una nena, descobrim com cadascú de nosaltres pot contribuir a fer del món un lloc una mica millor. 

Im-perfecte – Zuriñe Aguirre

Gargot viu dins de la punta d’un llapis. És molt tímid, no vol sortir del seu amagatall, perquè se sent defectuós: tot el dia veu passar figures que són meravelloses. Fins que un dia, el llapis li va fer veure que, tot i no ser perfecte com un cercle o un quadrat, sí que pot ser molt original. Perquè ser im-perfecte és una oportunitat per descobrir el que volem ser.

La Verònica vol un amic – Pep Molist (il·lustracions d’Ona Caussa)

La Verònica ho té tot… però li falta una cosa molt important: un amic amb qui jugar, compartir secrets i viure aventures. Aquesta història aborda amb sensibilitat la necessitat de vincle i d’amistat que tots els infants senten en algun moment.

Tinc un drac a la panxa – Beatriz Berrocal

El protagonista d’aquesta història ha de parlar en públic a l’obra de teatre de l’escola, però sent com si tingués un drac a la panxa que li fa oblidar les paraules. Un conte que ajuda a parlar de la por escènica i de com podem aprendre a gestionar els nervis i la inseguretat.

El gran llibre de les emocions – María Menéndez-Ponte

Reconèixer i saber expressar emocions i sentiments és fonamental en el desenvolupament dels infants. De vegades, els adults entenem què senten, però no sabem com explicar-los-ho perquè siguin capaços de comprendre’s millor.

El dia que les onades del mar em van entrar a la panxa – Cinta Arasa

L’Aran recorda les millors vacances de la seva vida, l’estiu que va conèixer els seus amics de l’Illa. L’estiu que va sortir a navegar molts dies, va contemplar els estels del cel i va bussejar per veure els peixos de colors al fons del mar. L’estiu que va descobrir una sensació difícil d’explicar, i que és com si les onades del mar t’entressin a la panxa.  Una història plena de sensibilitat que parla dels primers sentiments i d’aquelles experiències que ens ajuden a créixer.

L’arbre i jo – Blanca Bravo

La Mariavebaixabé té una relació molt especial amb l’avi, que l’ha cuidada des de petita perquè els pares sempre treballen. El iaio és un home feliç i ben original: pinta, esculpeix i inventa coses, però, sobretot, està enamorat dels arbres. La neta l’observa, l’imita i se l’estima amb tot el cor. Sense adonar-se’n, ha après de l’avi veritables lliçons de vida, d’una vida que no s’imagina sense ell.

Mama, per què m’enfado? – Diana Jiménez

Un nou conte pensat per ajudar els més petits a gestionar l’enuig, la ràbia i la frustració. A través de la història de l’Alonso, els infants aprendran a identificar què senten i per què. El llibre ofereix eines senzilles per trobar el “lloc de la calma” i regular les emocions en moments difícils. A més, inclou una guia amb activitats per treballar en família.

Moles molt. Una guía per surfejar l’adolescència – Miriam Tirado

Ser adolescent o preadolescent no és gens fàcil. De vegades no t’entens ni a tu mateix: les emocions se’t fan bola, el cap no s’atura i el cos et creix i et canvia a un ritme incòmode. Pots sentir que t’ofegues!
En aquest llibre, Míriam Tirado comparteix reflexions i eines perquè nois i noies entenguin millor què els passa i puguin viure aquesta etapa amb més seguretat i confiança en ells mateixos.

La botiga de les vides – Adrià Aguacil

La Júlia se sent diferent dels seus companys i pensa que mai encaixarà. Un dia descobreix una botiga molt especial on es poden comprar vides noves… però cada decisió té conseqüències. Una història que convida a reflexionar sobre la identitat, l’autoacceptació i el valor de ser un mateix.

Recomanacions llibres adults

Criar junts – Míriam Tirado

En aquest llibre, Míriam Tirado (especialista en maternitat, paternitat i criança) convida les parelles a mirar-se amb honestedat per detectar aquells aspectes de la relació que poden necessitar més cura. A través de reflexions i propostes pràctiques, ens anima a créixer com a parella. Una lectura inspiradora tant per a qui està pensant a tenir fills com per a qui ja està immers en la criança i vol continuar construint una relació més conscient i connectada.  

Educación emocional y apego – Rafa Guerrero

Rafa Guerrero apropa l’educació emocional i l’aferrament des d’una mirada clara i accessible. El llibre ofereix eines pràctiques per comprendre millor què passa dins del món emocional dels infants i com podem acompanyar-los perquè desenvolupin una autoestima saludable i aprenguin a gestionar allò que senten. Una guia útil per a famílies i professionals que volen aprofundir en l’acompanyament emocional.

Sentir – Míriam Tirado

Entendre les pròpies emocions i saber acollir les dels altres no sempre és fàcil. Moltes persones no hem rebut educació emocional ni eines per saber què fer amb el que sentim. En aquest llibre, Míriam Tirado ens convida a reconnectar amb el món emocional i ens ofereix recursos per acompanyar-nos millor a nosaltres mateixos i a les persones que estimem.

No sense el meu mòbil – Jaume Funes

El món digital forma part de la vida dels infants i adolescents, ens agradi o no. En aquest llibre, Jaume Funes ens proposa una mirada reflexiva sobre com acompanyar-los en aquest context. Més que censurar o prohibir, l’autor ens recorda la importància de mirar, observar, escoltar, veure i preguntar. Una lectura que ajuda a abordar amb més consciència un dels grans reptes educatius actuals. 

Educar millor – Carles Capdevila

Carles Capdevila ens recorda que educar és una tasca complexa però també apassionant. Amb humor, reflexió i mirada humanista, aquest llibre recull converses amb professionals del món educatiu que comparteixen experiències i visions diverses sobre l’educació. Una invitació a pensar-la conjuntament i a construir complicitats entre famílies, escola i societat.

Com cuidar la salut emocional – Eva Bach

Eva Bach ens ofereix un llibre ple de sensibilitat i saviesa pràctica per reconciliar-nos amb les nostres emocions, especialment amb les més difícils. A través de reflexions i recursos concrets, ens ajuda a conèixer-nos millor i a poder acompanyar amb més cura el desenvolupament emocional dels infants i adolescents que tenim a prop. 

M’agrada la família que m’ha tocat – Carme Thió de Pol

Fruit de més de trenta anys de treball amb grups de famílies, aquest llibre aborda moltes de les inquietuds habituals en la criança: la gelosia, les pors, la inseguretat o els conflictes quotidians. Amb una mirada comprensiva i realista, Carme Thió ofereix pistes i maneres de comunicar-nos que poden ajudar a millorar les relacions familiars. 

T’escolto, t’entenc, t’estimo… i per això t’educaré sense sentir-me culpable – M. Jesús Comellas

Un llibre pensat per a famílies que sovint se senten desorientades entre teories educatives i expectatives socials. M. Jesús Comellas convida a recuperar la confiança en el paper dels adults que eduquen, allunyant-se del sentiment de culpa i reivindicant una educació basada en la responsabilitat, l’afecte i la coherència.

L’art d’educar amb amor – Xavier Caparrós

Aquest llibre proposa una reflexió profunda sobre el sentit d’educar i sobre el paper que tenim les persones adultes en l’acompanyament dels infants. Amb una mirada humanista, ens convida a repensar la manera com eduquem i a construir entorns que afavoreixin el creixement, la llibertat i la dignitat de cada persona.

Este trozo de vida – Estel Solé

Tot i que no és un llibre específicament sobre criança, aquesta novel·la d’Estel Solé aborda amb sensibilitat temes com la conciliació, la pèrdua, la vulnerabilitat i la resiliència. Històries que poden ressonar amb moltes famílies i que conviden a mirar la vida quotidiana amb una nova perspectiva emocional.

La escuela que escucha – Mario Izcovich

Aquest llibre convida a repensar l’escola com un espai on l’escolta activa i respectuosa esdevé el centre de la convivència i de l’aprenentatge. A través d’exemples i estratègies concretes, mostra com escoltar de veritat —més enllà de sentir— pot afavorir relacions més empàtiques entre alumnat, professorat i famílies, i contribuir a construir comunitats educatives més cohesionades.

Enseñar y aprender en Educación Primaria – Carles Monereo, Antoni Badia i Juan Ignacio Pozo

Aquest manual, d’accés lliure i gratuït, és un recurs valuós per a professionals de l’educació. Recull evidències científiques actualitzades sobre com promoure aprenentatges significatius a l’etapa de Primària i les tradueix en orientacions pràctiques aplicables al dia a dia de l’aula.

Fes clic per descarregar el document de “Selecció de lectures 2026”