Pel·lícules recomanades per a infants i adolescents 2026
En les estones d’oci en família es poden fer moltes activitats a l’aire lliure, i des de Komtü animem les famílies a gaudir-ne i a connectar amb la natura: passejar per la muntanya i buscar fulles seques, jugar a pilota a la platja, córrer… Però també, quan som a casa, podem compartir activitats entretingudes amb els fills i filles, com ara jocs de taula o fer de cuiners.
Aquí us proposem una altra manera de passar temps en família: veure pel·lícules que, a més de ser entretingudes, tenen un rerefons educatiu que ajuda a treballar valors, la unió familiar i molt més!
En aquest document hi trobareu una selecció de pel·lícules estrenades recentment, perfectes per gaudir en família. Una excel·lent oportunitat per compartir temps, aprendre i viure moments especials conjuntament!
Elemental
Diferències, pertinença i identitat.
En una ciutat on conviuen els elements (foc, aigua, terra i aire), la història d’amistat entre dos joves molt diferents permet abordar temes com la interculturalitat, les expectatives familiars, la identitat i la pressió per encaixar. Una proposta visualment atractiva que convida a parlar sobre convivència, respecte i construcció del propi camí.
Edat recomanada: Tots els públics.
Wish
Desitjos, esperança i responsabilitat col·lectiva.
Una aventura que reflexiona sobre el poder dels desitjos i la importància de no delegar completament el propi criteri. Més enllà del conte clàssic, obre la porta a conversar sobre autonomia, lideratge i la necessitat de pensament crític davant figures de poder.
Edat recomanada: Tots els públics.
Migración: Un viaje patas arriba
Sortir de la zona de confort.
Una família d’ànecs inicia un viatge inesperat que posa a prova les seves pors i resistències. Ideal per parlar de canvi, flexibilitat, protecció excessiva i confiança en el creixement dels fills. Amb humor i ritme àgil, facilita el diàleg intergeneracional.
Edat recomanada: Tots els públics.
Wonka
Creativitat, perseverança i mirada esperançada
La història dels inicis del famós xocolater posa en valor la imaginació, la constància i la importància de mantenir la il·lusió malgrat les dificultats. Interessant per treballar el valor del somni, l’esforç sostingut i la cooperació.
Edat recomanada: Tots els públics.
Luca
Amistat, diferència i creixement personal.
La història de dos amics que amaguen un secret permet abordar la por al rebuig, el desig de pertinença i el pas cap a l’autonomia. Ideal per parlar de la identitat, la pressió del grup i el valor d’atrevir-se a mostrar-se tal com un és.
Edat recomanada: +7 anys.
Paddington 2
Bondat, justícia i reparació.
Amb humor i tendresa, aquesta aventura posa en valor la bondat com a força transformadora. Permet parlar de confiança, error, responsabilitat i de com les relacions poden reparar situacions difícils.
Edat recomanada: +7 anys.
Robot Dreams
Amistat, absència i elaboració del dol.
Sense gairebé diàleg, aquesta pel·lícula aborda la relació entre un gos i un robot, i el procés de separació. Una proposta subtil per parlar del vincle, la pèrdua, l’acceptació i la capacitat de continuar estimant des del record.
Edat recomanada: +8 anys
Documentals familiars recents
Pets (2025)
Connexió afectiva amb animals i desenvolupament emocional.
Aquest documental dirigit per Bryce Dallas Howard retrata la relació especial entre infants i els seus animals de companyia. Amb històries d’adopcions, cures i moments de complicitat, facilita converses sobre la responsabilitat, l’empatia i la importància del vincle afectiu amb els animals.
Edat recomanada: +7 anys.
An Update on Our Family (2025)
Mediació digital, família i responsabilitat.
Explora una família que difonia molt la seva vida a les xarxes i el que va passar amb un dels seus fills. Permet parlar dels límits digitals, respecte als infants, i la responsabilitat que tenim com a adults quan parlem del públic i privat.
Edat recomanada: +12 anys (amb context adult).
Recomanacions per a adolescents i per gaudir en família
Mientras seas tú
Malaltia, dignitat i consciència de vida.
Retrat proper d’un procés de malaltia neurodegenerativa que posa en valor la dignitat, l’humor i la lucidesa davant la vulnerabilitat. Una proposta per parlar de la finitud, l’autonomia i l’acompanyament.
Edat recomanada: +12 anys.
He Named Me Malala
Educació, drets i valentia.
La història real d’una jove activista que defensa el dret a l’educació. Un documental potent per treballar el compromís social, la igualtat de gènere i la força de la paraula com a eina de transformació.
Edat recomanada: +12 anys.
Creixent junts
Infància, esperança i context social.
Un retrat dur, però sensible, de la infància en contextos socials vulnerabilitzats. La pel·lícula posa en valor la imaginació, la resiliència i la capacitat de somiar, fins i tot en situacions adverses. Recomanada per generar empatia i consciència social.
Edat recomanada: +12 anys.
Close
Amistat, masculinitat i dol.
Un relat sensible sobre l’amistat a la preadolescència i les conseqüències de la pressió social. Especialment indicada per obrir converses sobre identitat, expressió emocional masculina i culpa.
Edat recomanada: +12 anys.
Un amor
Relacions, límits i ambivalència emocional.
Una història que explora les dinàmiques de poder dins la parella, el desig de pertinença i la dificultat de posar límits. Interessant per a adolescents a partir de 14 anys ja que ens permet reflexionar sobre autoestima, consentiment i dependència emocional.
Edat recomanada: +14 anys
Consells per a les famílies
Després de veure una pel·lícula, és genial reflexionar sobre el que ens ha arribat de forma conjunta. Aquí et deixem algunes preguntes per obrir un diàleg en família:
- Us ha agradat la pel·lícula? Perquè?
- Què és el que més us ha cridat l’atenció?
- Us ha ajudat a veure les coses d’una manera diferent?
- Com podem aplicar l’après a la nostra vida diària?
Esperem que gaudiu molt d’aquestes pel·lícules i que passeu moments especials en família!
Fes clic per descarregar el document de “Pel·lícules recomanades per a infants i adolescents 2026”
Què puc fer si no vull “castigar”?
Us convidem a fer una reflexió interna sobre la paraula “càstig” i les emocions que s’hi associen quan la pronunciem.
Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el càstig és una pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina.
Llavors, per què castiguem?
Sovint ho fem des de la necessitat de marcar un límit, amb la intenció d’educar en el valor de la convivència positiva.
Com ens fa sentir a nosaltres i a l’infant?
Diríeu que el càstig sol generar emocions agradables (alegria, calma…) o desagradables (ràbia, por…)?
A més, ens podem preguntar: l’infant entén realment què ha de fer a partir d’ara per evitar aquesta “correcció”?
Què podríem fer diferent?
Una alternativa seria orientar-nos cap a models que prioritzin l’aprenentatge, la comprensió i la construcció en un entorn educatiu positiu. D’aquí sorgeix la necessitat d’implementar una disciplina restaurativa, un enfocament que busca recuperar el benestar, fomentant la responsabilitat, la implicació i el compromís de l’individu.
En lloc d’aplicar càstigs, podem optar per la implementació de conseqüències naturals o lògiques que estiguin directament vinculades al comportament de l’infant. Aquestes conseqüències han de ser proporcionals i tenir un sentit clar per al infant. Per exemple, si un infant llença una joguina, la conseqüència lògica és ajudar a recollir-la. Això no només fomenta la responsabilitat, sinó que també l’ajuda a entendre la relació causa-efecte de les seves accions d’una manera constructiva, evitant que ho visqui com una represàlia.
Les pràctiques restauratives proposen reparar i recuperar el benestar, acceptant a la persona però rebutjant l’acte comès. Ho podríem resumir en 3 moments: parlar del passat, treballar en el present, per obtenir un futur diferent. En aquest camí, promourem la responsabilitat, la implicació i el compromís.
Aquest enfocament ens convida a reparar el problema de manera conjunta, a enfortir les relacions i a crear un ambient segur on no hi hagi prejudicis i on l’equivocació es pugui viure com un motor d’aprenentatge.
Anem a posar alguns exemples a casa:
«M’he sentit enfadada quan he trobat la teva roba del futbol bruta i llençada a la sala»
“No m’agrada quan us baralleu entre germans”
Manifestem les nostres expectatives: informar quin comportament esperem i expressar-ho amb claredat i fermesa.
«Quan torno de treballar, espero que la teva roba bruta estigui dins del cistell de roba per rentar»
“Estic contenta quan jugueu junts a un joc de taula o feu els deures i us ajudeu”.
Ensenyar els nostres fills a rectificar: assenyalar-los que poden reparar la situació.
«Aquesta roba necessita un bon rentat si vols anar a jugar a futbol dimarts»
“Podríeu seure i arribar a alguns acords sobre què voleu fer quan esteu junts”
Donar opcions als nostres fills:
«Pots ficar-la al cistell de rentar la roba ara o fer-ho després amb una altra roba bruta. Tu decideixes”.
“Podeu explicar-me els acords que heu decidit junts o us puc ajudar a trobar el consens. Decidiu i em dieu alguna cosa, estic aquí”.
Prendre mesures: que ells i elles mateixes experimentin les conseqüències naturals.
«Fill: Pare, ¿per què no hi ha la roba neta per jugar a futbol?. Pare: ja ho saps fill»
“Fill: Ja no vull estar amb tu.; Altre fill: mare… no vol jugar amb mi…; Mare: ja saps què has de fer si voleu jugar junts”.
Resoldre conjuntament els problemes:
«Com podem resoldre aquest problema perquè vagis al futbol amb la roba neta i jo sàpiga que l’has ficat a la cistella per rentar?»
“Què podem fer perquè el teu germà vulgui tornar a jugar amb tu i vegi que aprecies la seva companyia? ”
Evitar el càstig pot ajudar als infants a experimentar les conseqüències naturals de les seves accions, fomentant la resolució de problemes i la responsabilitat. Això també pot facilitar que assumeixin conjuntament les tasques i planifiquin la seva execució.
Per tant, cal recordar que el comportament de l’infant ens està parlant d’alguna dificultat que està present en ell i que encara li manquen algunes habilitats per resoldre-ho d’una altra manera, i que amb el nostre acompanyament, serà un procés d’aprenentatge. Encara està en procés… com creus que reaccionaràs la propera vegada?
Un article de:
Rebeca López (tècnica programa Komtü)
