Actualitat

El nostre dia a dia és intens: passem d’una situació a una altra gairebé de forma immediata, sovint sense poder-nos donar un respir per descansar de veritat. I si a aquesta dinàmica sociocultural afegim un altre ingredient com és l’acompanyament als infants, encara augmenta més l’energia invertida. 

És cert també, que sovint entenem el descans o la relaxació com activitats associades a “fer”: viatjar, veure una sèrie, prendre alguna cosa, caminar per la muntanya o estirar-nos a la platja. I totes aquestes opcions estan molt bé si el nostre objectiu és trobar un espai per nosaltres. Però, què passaria si en comptes de buscar la distracció, poséssim el focus en descansar des de dins, utilitzant el cos com a recurs per connectar amb un estat de calma i presència? 

La respiració, el ioga o la meditació, entre d’altres, són tècniques que probablement ja coneixeu. Però, en aquest article no ens volem centrar en el què sinó en el com. Més enllà del què fem, la clau és des d’on ho fem. Des d’aquesta mirada, qualsevol moment pot convertir-se en un espai de cura, també mentre estem amb els infants que acompanyem. 

El cos com a porta d’entrada al descans 

Per endinsar-nos en la relaxació, és útil prendre consciència de com està el nostre cos i reajustar-lo per facilitar un estat de calma i descans. Aquí entra en joc l’homuncle de Penfield, una representació del cos segons la incidència al cervell. En aquest mapa humà, el cap, els llavis, la llengua i sobretot les mans hi tenen un protagonisme molt gran, hi destaquen per sobre d’altres parts del cos. Aquestes zones, en especial la llengua i les mans, són claus per influir directament en el nostre sistema nerviós i facilitar-nos pau i serenitat. 

Anem a la pràctica 

Et proposem fer una petita experiència ara mateix: 

1. Posa atenció a la teva llengua. Deixa-la reposar suaument sobre el llavi inferior, com si hi trobés un coixí on reposar. A cada expiració, sent com descarrega tensions i ocupa més espai dins la boca. Què et sembla la sensació? 
2. Mantenint la llengua en aquest estat, ara fixa’t en les teves mans. Porta l’atenció a cada dit de la mà, un per un, i al centre d’aquesta. Amb cada expiració, imagina que la mà es va expandint i deixant anar les tensions. Com et sents amb aquestes dues modificacions del teu cos? 

Si t’hi has fixat, els infants sovint treuen una mica la llengua quan juguen, es concentren o estan relaxats. És una mostra natural d’estar connectats amb ells mateixos, atents però sense tensió. 

Per acabar 

Després d’aquesta pràctica, us convidem a incorporar aquest recurs en diferents moments del vostre dia a dia i en l’acompanyament als infants. Observa quins canvis es produeixen en tu i com això influeix en la relació amb els altres. 

Recorda: l’important no és només què fem, sinó com ho fem. 

Un article de:

Javier Castillo (tècnic programa Komtü)

Una característica que ens fa genuïnament humans, que ens distingeix al regne animal, és la nostra capacitat per crear art. Des de les primeres vocalitzacions que van evolucionar cap a un llenguatge metafòric i flexible fins a la primera flauta tallada en un os fa milers d’anys, les arts han estat una expressió fonamental de la nostra espècie. Aquesta capacitat no és un simple adornament cultural; és una eina poderosa que modela el nostre cervell, impulsa l’aprenentatge i nodreix el nostre benestar emocional.  

Des de la perspectiva de la neurociència, integrar les arts a l’educació és imprescindible. Les experiències artístiques vivencials alimenten la plasticitat cerebral, és a dir, afavoreixen la capacitat del cervell per canviar i adaptar-se. Quan els infants es submergeixen a la música, el teatre, la pintura o la dansa, no només es diverteixen, estan construint activament les autopistes neuronals que sustentaran la capacitat d’aprendre, crear i connectar amb els altres al llarg de tota la vida.  

Què suposen les arts des de la perspectiva de la neurociència?  

Més enllà d’una tècnica o producte final, les arts són, en essència, un exercici de flexibilitat, creativitat i simbolisme. Quan un infant interpreta un personatge en una obra de teatre, filtra aquest rol a través de la seva pròpia manera de ser i de sentir, un acte profundament creatiu i personal. Un simple traç pot representar una idea complexa i una melodia pot evocar una emoció profunda.   

Aquesta capacitat per allò que és simbòlic i abstracte és el que va permetre l’evolució del llenguatge. Aquesta evolució no hauria estat possible sense un canvi a la nostra laringe i, fonamentalment, sense un cervell preparat per a la flexibilitat. Per tant, les arts són una manifestació directa de les mateixes qualitats que ens van permetre desenvolupar la comunicació complexa i, gràcies a aquesta, la cultura.  

L’impacte de les arts en un cervell en procés d’aprenentatge   

Un sistema educatiu que pretengui acompanyar el desenvolupament integral dels infants ha de centrar-se a alimentar la plasticitat del cervell. I com s’aconsegueix? A través d’experiències vivencials, significatives i, si pot ser, multisensorials. Aquí és on les arts juguen un paper insubstituïble.   

1.Fomentant la creativitat i el pensament flexible   

Per ser creatius, necessitem coneixements i experiències prèvies per poder combinar de maneres noves i inesperades. Les arts són un laboratori perfecte per a aquest procés. Ofereixen una infinitat de llenguatges i eines perquè els infants explorin, combinin i transformin idees. Com més integrem les arts a totes les àrees del currículum, des de les matemàtiques fins a les ciències socials, més estarem afavorint un cervell plàstic i capaç de trobar solucions originals als problemes.   

El joc infantil, de fet, és teatre en estat pur. És una representació simbòlica i creativa de la realitat que els permet processar el món. En canvi, l’ús excessiu de pantalles limita aquesta experiència a dos sentits (vista i oïda), hi ha una interacció sovint passiva, restant oportunitats per a un desenvolupament sensorial complet i una exploració creativa activa.  

2. El paper clau de l’estat emocional a l’aprenentatge  

La neurociència ens mostra que no aprenem en un buit emocional. L’estat en què ens trobem condiciona completament la nostra capacitat per assimilar nova informació. No es tracta de cercar sensacions positives (alegria, amor…) i evitar-ne les negatives (por, ansietat, ira…), sinó de comprendre quines sensacions ens obren a l’aprenentatge i quines ens tanquen. Una sensació d’incomoditat o de por, per exemple, pot fer que un infant no vulgui tornar a participar en una activitat teatral, bloquejant una via d’expressió valuosa.   

Hi ha dos estats emocionals proactius que són especialment potents per a l’aprenentatge i que les arts ajuden a promoure:   

• La curiositat: Entesa com una manifestació de la sorpresa, la curiositat és el veritable motor de l’aprenentatge. Activa la motivació, i la motivació posa en marxa el nostre cervell: augmenta el flux de sang, glucosa i oxigen, fent-nos més eficients. Neurològicament, s’activa el cos estriat, una zona del cervell vinculada a la sensació de recompensa. Quan alguna cosa ens genera curiositat, aprendre es converteix en una experiència plaent.  

• La confiança: Si com a adults confiem en les capacitats del nostre alumnat, confiaran en nosaltres i, el que és més important, en si mateixos. La confiança és contagiosa. L’autoconfiança és fonamental per atrevir-se a explorar, equivocar-se i prendre decisions. Les arts, en permetre que cada infant s’expressi des de la singularitat i en valorar el procés per sobre del resultat, són una eina extraordinària per construir una autoconfiança sòlida.  

  3. Connectant cos i ment per a un aprenentatge integral  

Naixem amb tots els nostres sentits preparats per explorar el món, molt més enllà dels cinc que tradicionalment anomenem. Som una unitat de cervell i cos, i l’aprenentatge és més profund i durador quan s’involucra la multisensorialitat.  

La dansa requereix consciència corporal; la música, una escolta atenta; el modelatge, el sentit del tacte; el teatre, l’expressió gestual i vocal. Si integrem el cos i els sentits en el procés d’aprenentatge, no només ho fem més atractiu, sinó que consolidem les connexions neuronals de manera molt més robusta.   

Com integrar les arts al dia a dia   

Reconèixer els beneficis de les arts és el primer pas. El següent és crear espais i temps perquè puguin florir tant a l’escola com a casa.   

• Integrar, no només afegir: En lloc de tractar les arts com una assignatura aïllada, podem cercar maneres d’integrar-les en altres aprenentatges. Podem representar crear una cançó per recordar una fórmula matemàtica o modelar amb argila el cicle de l’aigua.  

• Valorar el procés: L’objectiu no és crear artistes professionals, sinó acompanyar persones creatives i segures. És fonamental posar el focus en l’exploració, l’esforç i l’expressió personal.  

• Proveir materials diversos i poc estructurats: Materials com teles, capses de cartó, elements naturals, pintures o argila conviden a la creació lliure i al desenvolupament de la imaginació, a diferència de les joguines amb un únic propòsit.   

• Ser models de confiança: La nostra actitud com a adults és clau. Si mostrem confiança en els seus processos creatius, sense jutjar ni corregir constantment, donem el permís que necessiten per explorar i expressar-se lliurement.   

En definitiva, apostar per les arts a l’educació és apostar pel desenvolupament de persones més flexibles, creatives, empàtiques i segures de si mateixes.

Un article de:

Ana Caruezo (comunicadora científica i social)