Les assemblees de grup s’han convertit en una pràctica pedagògica essencial a moltes escoles d’educació infantil i primària. Aquest espai, que sovint a moltes escoles es realitza a primera hora del matí i, de manera complementària, a última hora de la jornada, ofereix molt més que una estona per parlar. És un moment clau per a la relació, la cohesió del grup, l’expressió emocional, el desenvolupament del llenguatge i l’adquisició de valors democràtics i socials.
Es tracta d’una bona pràctica que val la pena difondre i que, al llarg d’aquest article, volem exemplificar amb algunes propostes concretes que poden animar a implementar-la a les escoles.
Un bon inici de jornada: l’assemblea del matí
Començar el dia amb una assemblea de grup permet als infants preparar-se emocionalment i mentalment per a la jornada escolar. És un espai de trobada relaxat, on cada infant té veu i pot sentir-se escoltat i reconegut.
Habitualment, l’assemblea del matí inclou la salutació, la revisió del calendari, la previsió de les activitats del dia i, sovint, una conversa oberta sobre temes d’interès personal o col·lectiu.
Exemple pràctic:
A la classe de I4, cada matí els infants es reuneixen en cercle i passen una pilota suau per saludar-se (l’anomenat objecte de paraula). Quan tenen la pilota, poden dir “Bon dia” i expressar com se senten: “Estic content perquè avui ve el meu avi a recollir-me”, “Estic una mica trista perquè m’he fet mal al dit”. Aquest petit ritual permet al mestre detectar els estats d’ànim i adaptar la jornada si cal.
Aquesta pràctica crea rutina i seguretat, elements fonamentals en les primeres etapes educatives. A més, fomenta habilitats socioemocionals com l’autoregulació, l’empatia, la consciència emocional i l’escolta activa. Els infants aprenen a respectar el torn de paraula, a expressar-se amb claredat i a tenir en compte les opinions dels altres, encara que siguin diferents de les pròpies.
L’assemblea com a eina per al desenvolupament emocional
Una de les funcions més rellevants de les assemblees de grup és el treball en competències socioemocionals. A través de la paraula, el diàleg i l’escolta, els infants poden expressar com es senten, compartir inquietuds o alegries, i reconèixer les emocions pròpies i alienes. Això reforça la consciència emocional i afavoreix un entorn empàtic i respectuós.
Exemple pràctic:
Al grup de 3r de primària, un infant comenta a l’assemblea: “Ahir em vaig enfadar molt perquè no em van deixar jugar al pati”. Aquesta expressió obre un petit espai de debat on altres infants expliquen situacions similars i es proposa, entre tots, buscar una solució perquè ningú es quedi fora del joc.
El mestre recull les aportacions i, conjuntament, es pacten nous acords de convivència. Cada infant expressa a què es compromet perquè tothom que vulgui pugui participar en els jocs. Al cap d’unes setmanes, a l’assemblea es revisaran aquests acords per valorar si estan funcionant o si cal fer-hi ajustos.
Aquests espais permeten detectar possibles conflictes de manera preventiva i donar-los resposta abans que s’agreugin. Quan un infant pot verbalitzar una preocupació davant del grup, se sent escoltat i validat, i sovint rep una resposta col·lectiva de suport i comprensió.
La cohesió de grup i la participació democràtica
L’assemblea promou la participació activa dels infants en la vida del grup, anant més enllà de la individualitat. A través de la presa de decisions col·lectives, com l’organització d’un joc, la resolució d’un conflicte o la planificació d’una sortida, els infants experimenten què significa ser part d’una comunitat. Aprenen a negociar, a cedir, a argumentar i a arribar a acords. En definitiva, aprenen i practiquen a viure en comunitat, uns aprenentatges imprescindibles per a la vida adulta.
Exemple pràctic:
A 5è de primària, el grup vol decorar la classe per la diada de Sant Jordi i els jocs florals de l’escola. Durant l’assemblea, cada infant proposa una idea: fer roses amb paper, escriure contes i dissenyar còmics inventats, crear punts de llibre per regalar al grup de petits que apadrinen… S’apunten les propostes a la pissarra i es fa una votació. Finalment, es decideix fer un mural col·lectiu i un recital de poemes. Tothom s’hi sent implicat perquè la decisió ha estat compartida.
Aquest procés és fonamental per desenvolupar competències socials i democràtiques. L’infant deixa de ser un receptor passiu d’instruccions i esdevé protagonista del seu aprenentatge i del funcionament del grup. En definitiva, poc a poc pren part activa d’allò que li afecta.
El tancament del dia: reflexió i valoració
De la mateixa manera és important l’assemblea de tancament, que sovint es realitza a última hora del dia. Aquest moment convida a fer una mirada enrere i valorar com ha anat la jornada. Què ha agradat més? Què ha resultat més difícil? Hi ha alguna cosa que volem canviar o millorar demà?
Exemple pràctic:
A I5, abans de marxar cap a casa, el grup es torna a reunir i cada infant pot dir una cosa que li ha agradat del dia. Una nena diu: “He rigut molt al racó de disfresses!”, mentre que un altre afegeix: “No m’ha agradat quan el Marc m’ha fet una empenta”. Aquestes aportacions permeten al docent detectar moments rellevants i també possibles tensions a treballar l’endemà.
Aquest tipus de reflexió ajuda els infants a desenvolupar una mirada crítica i constructiva sobre les seves pròpies accions i experiències. També reforça la memòria, el pensament abstracte i la capacitat de posar paraules a vivències personals.
A més, l’assemblea de la tarda permet tancar emocionalment el dia, recollir sentiments i preparar-se per a la transició cap a la llar. És un moment de calma i d’escolta mútua que sovint deixa una empremta positiva en l’estat d’ànim dels infants.
Una pràctica que requereix intenció i planificació
Perquè les assemblees siguin realment significatives, cal que estiguin ben planificades i que es desenvolupin en un ambient de respecte i escolta activa. L’adult que les acompanya té un paper fonamental com a model de comunicació assertiva, de gestió emocional i de facilitador de la participació. Igualment important és creure-hi fermament en aquesta proposta com un espai educatiu més, evitant caure en la realització de les assemblees i espais de grup com un tràmit.
Exemple pràctic:
A les assemblees, el o la mestra utilitza un “objecte de paraula” que es passa de mà en mà. Només parla qui té l’objecte, i això ajuda a regular els torns i assegurar que tothom tingui el seu espai.
Si un infant no vol parlar, no s’obliga: es respecta el seu temps i ritme. És possible que a mesura que es guanyi confiança i seguretat, tot l’alumnat participi de les assemblees si així ho desitja. El mestre parla en primer o darrer lloc, evita interrompre quan algú altre parla i en definitiva, fa de modelatge a la resta d’alumnat.
No es tracta només de “parlar una estona”, sinó de construir, dia a dia, un espai de confiança on cada veu compta i cada infant se sent part del grup, en un pla d’igualtat i respecte.
Les assemblees de grup, tant a l’inici com al final de la jornada, són molt més que una eina organitzativa: són un pilar educatiu que contribueix al desenvolupament emocional, social i comunicatiu dels infants. Fomenten la convivència, la responsabilitat col·lectiva i el pensament crític des de les primeres etapes escolars. Per això, cal seguir reivindicant-les com un temps educatiu de qualitat, necessari i transformador.
Un article de:
Joan Ronzano (psicòleg i tècnic del programa Komtü)
