Actualitat

Les assemblees de grup s’han convertit en una pràctica pedagògica essencial a moltes escoles d’educació infantil i primària. Aquest espai, que sovint a moltes escoles es realitza a primera hora del matí i, de manera complementària, a última hora de la jornada, ofereix molt més que una estona per parlar. És un moment clau per a la relació, la cohesió del grup, l’expressió emocional, el desenvolupament del llenguatge i l’adquisició de valors democràtics i socials.  

Es tracta d’una bona pràctica que val la pena difondre i que, al llarg d’aquest article, volem exemplificar amb algunes propostes concretes que poden animar a implementar-la a les escoles. 

Un bon inici de jornada: l’assemblea del matí 

Començar el dia amb una assemblea de grup permet als infants preparar-se emocionalment i mentalment per a la jornada escolar. És un espai de trobada relaxat, on cada infant té veu i pot sentir-se escoltat i reconegut. 

Habitualment, l’assemblea del matí inclou la salutació, la revisió del calendari, la previsió de les activitats del dia i, sovint, una conversa oberta sobre temes d’interès personal o col·lectiu. 

Exemple pràctic: 
A la classe de I4, cada matí els infants es reuneixen en cercle i passen una pilota suau per saludar-se (l’anomenat objecte de paraula). Quan tenen la pilota, poden dir “Bon dia” i expressar com se senten: “Estic content perquè avui ve el meu avi a recollir-me”, “Estic una mica trista perquè m’he fet mal al dit”. Aquest petit ritual permet al mestre detectar els estats d’ànim i adaptar la jornada si cal. 

Aquesta pràctica crea rutina i seguretat, elements fonamentals en les primeres etapes educatives. A més, fomenta habilitats socioemocionals com l’autoregulació, l’empatia, la consciència emocional i l’escolta activa. Els infants aprenen a respectar el torn de paraula, a expressar-se amb claredat i a tenir en compte les opinions dels altres, encara que siguin diferents de les pròpies. 

L’assemblea com a eina per al desenvolupament emocional 

Una de les funcions més rellevants de les assemblees de grup és el treball en competències socioemocionals. A través de la paraula, el diàleg i l’escolta, els infants poden expressar com es senten, compartir inquietuds o alegries, i reconèixer les emocions pròpies i alienes. Això reforça la consciència emocional i afavoreix un entorn empàtic i respectuós. 

Exemple pràctic: 
Al grup de 3r de primària, un infant comenta a l’assemblea: “Ahir em vaig enfadar molt perquè no em van deixar jugar al pati”. Aquesta expressió obre un petit espai de debat on altres infants expliquen situacions similars i es proposa, entre tots, buscar una solució perquè ningú es quedi fora del joc.  

El mestre recull les aportacions i, conjuntament, es pacten nous acords de convivència. Cada infant expressa a què es compromet perquè tothom que vulgui pugui participar en els jocs. Al cap d’unes setmanes, a l’assemblea es revisaran aquests acords per valorar si estan funcionant o si cal fer-hi ajustos. 

Aquests espais permeten detectar possibles conflictes de manera preventiva i donar-los resposta abans que s’agreugin. Quan un infant pot verbalitzar una preocupació davant del grup, se sent escoltat i validat, i sovint rep una resposta col·lectiva de suport i comprensió. 

La cohesió de grup i la participació democràtica 

L’assemblea promou la participació activa dels infants en la vida del grup, anant més enllà de la individualitat. A través de la presa de decisions col·lectives, com l’organització d’un joc, la resolució d’un conflicte o la planificació d’una sortida, els infants experimenten què significa ser part d’una comunitat. Aprenen a negociar, a cedir, a argumentar i a arribar a acords. En definitiva, aprenen i practiquen a viure en comunitat, uns aprenentatges imprescindibles per a la vida adulta. 

Exemple pràctic: 
A 5è de primària, el grup vol decorar la classe per la diada de Sant Jordi i els jocs florals de l’escola. Durant l’assemblea, cada infant proposa una idea: fer roses amb paper, escriure contes i dissenyar còmics inventats, crear punts de llibre per regalar al grup de petits que apadrinen… S’apunten les propostes a la pissarra i es fa una votació. Finalment, es decideix fer un mural col·lectiu i un recital de poemes. Tothom s’hi sent implicat perquè la decisió ha estat compartida. 

Aquest procés és fonamental per desenvolupar competències socials i democràtiques. L’infant deixa de ser un receptor passiu d’instruccions i esdevé protagonista del seu aprenentatge i del funcionament del grup. En definitiva, poc a poc pren part activa d’allò que li afecta. 

El tancament del dia: reflexió i valoració 

De la mateixa manera és important l’assemblea de tancament, que sovint es realitza a última hora del dia. Aquest moment convida a fer una mirada enrere i valorar com ha anat la jornada. Què ha agradat més? Què ha resultat més difícil? Hi ha alguna cosa que volem canviar o millorar demà? 

Exemple pràctic: 
A I5, abans de marxar cap a casa, el grup es torna a reunir i cada infant pot dir una cosa que li ha agradat del dia. Una nena diu: “He rigut molt al racó de disfresses!”, mentre que un altre afegeix: “No m’ha agradat quan el Marc m’ha fet una empenta”. Aquestes aportacions permeten al docent detectar moments rellevants i també possibles tensions a treballar l’endemà. 

Aquest tipus de reflexió ajuda els infants a desenvolupar una mirada crítica i constructiva sobre les seves pròpies accions i experiències. També reforça la memòria, el pensament abstracte i la capacitat de posar paraules a vivències personals. 

A més, l’assemblea de la tarda permet tancar emocionalment el dia, recollir sentiments i preparar-se per a la transició cap a la llar. És un moment de calma i d’escolta mútua que sovint deixa una empremta positiva en l’estat d’ànim dels infants. 

Una pràctica que requereix intenció i planificació 

Perquè les assemblees siguin realment significatives, cal que estiguin ben planificades i que es desenvolupin en un ambient de respecte i escolta activa. L’adult que les acompanya té un paper fonamental com a model de comunicació assertiva, de gestió emocional i de facilitador de la participació. Igualment important és creure-hi fermament en aquesta proposta com un espai educatiu més, evitant caure en la realització de les assemblees i espais de grup com un tràmit. 

Exemple pràctic: 

A les assemblees, el o la mestra utilitza un “objecte de paraula” que es passa de mà en mà. Només parla qui té l’objecte, i això ajuda a regular els torns i assegurar que tothom tingui el seu espai.  

Si un infant no vol parlar, no s’obliga: es respecta el seu temps i ritme. És possible que a mesura que es guanyi confiança i seguretat, tot l’alumnat participi de les assemblees si així ho desitja. El mestre parla en primer o darrer lloc, evita interrompre quan algú altre parla i en definitiva, fa de modelatge a la resta d’alumnat.  

No es tracta només de “parlar una estona”, sinó de construir, dia a dia, un espai de confiança on cada veu compta i cada infant se sent part del grup, en un pla d’igualtat i respecte. 

Les assemblees de grup, tant a l’inici com al final de la jornada, són molt més que una eina organitzativa: són un pilar educatiu que contribueix al desenvolupament emocional, social i comunicatiu dels infants. Fomenten la convivència, la responsabilitat col·lectiva i el pensament crític des de les primeres etapes escolars. Per això, cal seguir reivindicant-les com un temps educatiu de qualitat, necessari i transformador. 

Un article de:

Joan Ronzano (psicòleg i tècnic del programa Komtü)

En el dia a dia, tant a casa com a l’escola, busquem constantment maneres d’acompanyar els infants en el seu creixement. Sovint, ens centrem en activitats estructurades i objectius d’aprenentatge concrets. Però, i si una de les eines més poderoses per al seu desenvolupament ja estigués al seu abast? 

Ens referim al joc lliure, una activitat espontània, dirigida pels mateixos infants i sense regles externes ni objectius predeterminats. Un motor fonamental per al seu benestar emocional, creatiu i social. En aquest article parlem dels múltiples beneficis i sobre com podem, com a adults, crear les condicions necessàries perquè es produeixi. 

Què és el joc lliure? 

A diferència dels jocs de taula, els esports organitzats o les activitats guiades, el joc lliure es caracteritza per ser iniciat i dirigit pels infants. Són ells qui decideixen a què jugar, com jugar-hi i quan canviar de joc. No té uns objectius externs, el propòsit del joc és el joc en si mateix, no guanyar un premi o assolir una fita marcada per un adult.  

I és imaginatiu i flexible. Les regles, si n’hi ha, són creades i modificades pels infants. Cal deixar-los espai perquè explorin amb capses de cartró, disfresses improvisades, elements naturals com pedres i fulles, o que creïn històries a la seva habitació sense més intervenció que la seva pròpia imaginació. 

Més enllà de la diversió: els beneficis del joc lliure 

El joc lliure no és només una manera de mantenir els infants entretinguts. És una activitat essencial que impacta directament en moltes àrees del seu desenvolupament. 

Fomenta l’autonomia i la presa de decisions 

Quan un infant juga lliurement, pren constantment petites i grans decisions: “Què faré ara? Com puc construir aquesta torre perquè no caigui?”. Aquest procés de presa de decisions, sense la pressió d’haver de fer-ho “bé” segons un criteri adult, enforteix la seva autoconfiança i el seu sentit de l’autonomia. 

D’aquesta manera, aprenen a confiar en el seu propi criteri, a gestionar els seus recursos i a responsabilitzar-se del resultat de les seves accions.  

Potencia la creativitat i la resolució de problemes 

La creativitat no és només una habilitat artística, és la capacitat de trobar solucions noves a problemes inesperats. Quan no hi ha instruccions, els infants han d’inventar, experimentar i adaptar-se. 

Penseu en un grup d’infants que volen construir una cabana al pati. Han de negociar, planificar, provar diferents materials i resoldre problemes com ara “com fem que el sostre s’aguanti?”.  

Gestió emocional i desenvolupament social 

El joc és el llenguatge natural dels infants i el seu principal mitjà per processar el món. A través del joc simbòlic (jugar a ser metges, docents, pares i mares…), recreen situacions viscudes, exploren diferents rols i expressen emocions que potser no saben com verbalitzar. A més, quan jugant amb altres, aprenen a compartir, a esperar el seu torn, a negociar regles i a gestionar la frustració quan les coses no surten com esperaven. És un molt bon entrenament de les habilitats socials. 

Relaxació, connexió interior i descoberta d’interessos propis 

El joc lliure en solitari ofereix als infants un espai per relaxar-se, calmar-se i connectar amb els seus propis pensaments i sentiments. Quan juguen sols, poden descobrir allò que realment els agrada, sense la necessitat d’adaptar-se a les dinàmiques o interessos dels altres. Aquesta pràctica fomenta l’autoregulació emocional, la introspecció i l’exploració dels propis interessos, contribuint a un benestar emocional profund.  

Desenvolupament físic i motor 

El joc lliure sovint implica moviment: córrer, saltar, construir… Aquestes activitats són fonamentals per al desenvolupament de la motricitat gruixuda i fina. Permetre que explorin els seus límits físics en un entorn segur els ajuda a desenvolupar una major consciència corporal i a aprendre a avaluar riscos. 

Com a adults, com podem facilitar el joc lliure? 

El nostre paper no és dirigir el joc, sinó crear les condicions adequades perquè pugui sorgir: 

• Crear espais segurs i estimulants. No calen joguines cares. Materials com capses de cartró, coixins, argila o elements de la natura són ideals perquè fomenten la imaginació. 

• Oferir temps no estructurat. En un món ple d’agendes i extraescolars, és crucial garantir que els infants tinguin estones per avorrir-se, perquè és precisament de l’avorriment d’on sorgeixen les idees més creatives. 

• Confiar en les seves capacitats. Com a adults, tenim la tendència a intervenir per “ajudar” o “corregir”. És important fer un pas enrere i observar.  

• Valorar el procés, no el resultat. L’important no és la torre perfecta o el dibuix bonic, sinó tot el procés d’exploració, gaudi i aprenentatge que hi ha darrere.  

En definitiva, donar espai al joc lliure és un acte de confiança en la capacitat innata dels infants per aprendre i créixer. És reconèixer que són els protagonistes del seu propi desenvolupament. Com a educadors i famílies, la nostra tasca més valuosa és simplement preparar l’escenari, garantir la seguretat i, després, gaudir de l’espectacle mentre creen i es descobreixen a si mateixos. 

Més informació: 

• Torres-Ortiz, K., Escobar-Areche, C., & García-Medrano, G. (2025). El juego libre en la educación inicial: una revisión narrativa. Maestro y Sociedad, 22(2), 981-992. 
• Huaman Bobadilla, M. D. P., & Sucsa Trujillo, M. A. (2024). El juego libre favorece el desarrollo socioemocional en el nivel inicial ciclo II. 

Un article de:

Ana Caruezo (comunicadora científica i social)