L’arribada de les vacances escolars genera una pregunta freqüent entre moltes famílies: són necessàries les tasques d’estiu per als infants? Què diu la neurociència sobre l’aprenentatge durant aquest període? Quines activitats poden ser realment enriquidores per al seu benestar i desenvolupament cognitiu?

La pèrdua d’aprenentatge durant l’estiu

Diversos estudis confirmen l’existència d’un fenomen anomenat summer slide o pèrdua d’aprenentatge durant les vacances d’estiu. S’estima que els infants poden retrocedir fins a 2 o 3 mesos en habilitats com ara matemàtiques o llenguatge si no participen en activitats d’estimulació.

Aquest efecte és especialment notable en contextos més vulnerables en els quals l’escola sol ser la principal o única font d’estímuls intel·lectuals. 

Encara que el descans i l’activitat física són essencials, també és important mantenir una activació cognitiva mínima per a no perdre els progressos aconseguits durant el curs. Però no totes les experiències són iguals. Un estiu ple de joc lliure, lectura, converses familiars o jocs de taula té un impacte molt diferent d’un dominat pel sedentarisme i les pantalles. El segon pot portar a una pèrdua significativa d’aprenentatge, a més d’afectar el somni, l’atenció i el benestar general.

Tasques tradicionals o aprenentatges significatius?

Les persones expertes en neurociència coincideixen que no és necessari replicar les tasques escolars a casa durant l’estiu. Per contra, les activitats repetitives i poc personalitzades poden ser contraproduents, generant estrès i desmotivació cap a l’aprenentatge.

En el seu lloc, les activitats significatives i adaptades als interessos dels infants, com a jocs de taula, esports, tallers culturals o sortides a l’aire lliure potencien el desenvolupament cognitiu i creatiu.

A més, fomenten competències socials, expressives i lingüístiques de forma més lúdica i relaxada que durant l’any escolar.

Les oportunitats no sempre són les mateixes

És important reconèixer que no totes les famílies poden accedir a colònies, campaments o activitats d’estiu. Aquestes solen oferir experiències cooperatives on els infants treballen habilitats socials, regulen emocions i desenvolupen treball en equip, a més d’incloure moviment físic.

Aquesta desigualtat econòmica o la falta d’accés cultural en alguns territoris pot limitar de debò les opcions d’aprenentatge durant l’estiu. La bretxa educativa i emocional tendeix a ampliar-se, afectant el desenvolupament dels infants que no poden gaudir d’aquesta mena d’experiències enriquidores.

Quines activitats són recomanables?

Els quaderns d’estiu tradicionals poden ser una opció complementària però no essencial. Alternatives igualment útils poden ser els passatemps clàssics com a sudokus o sopes de lletres.

  • Varietat d’estímuls: Visites a la naturalesa, museus o moments de lectura compartits són experiències riques en aprenentatge.
  • Aprendre jugant: Jocs simbòlics, de taula o artístics tenen un alt valor educatiu. Jocs com Scrabble, Triominos, Jenga o Dixit ajuden a desenvolupar habilitats socials i pensament estratègic.
  • Interacció social: Fomentar converses significatives i relacions entre iguals és essencial.
  • Tasques curtes i diverses: Més ben petites propostes adaptades al ritme de cada infant. Per exemple, activitats com veure una pel·lícula i debatre-la, llegir i compartir impressions o preparar una explicació sobre una cosa apresa en una visita cultural.
  • Lectura lliure: Una de les activitats més recomanades per docents i experts en neurociència, ja que manté actius els processos cognitius i enforteix el plaer d’aprendre.

No es tracta de sobrecarregar als infants amb tasques escolars, sinó de trobar un equilibri entre descans, joc i experiències que nodreixin la seva curiositat i interès per aprendre. Les vacances són una excel·lent oportunitat per a explorar altres contextos i llenguatges d’aprenentatge, sempre respectant les necessitats individuals de cada infant.

Un article de:

Maribel de la Cerda Toledo (doctora en pedagogia i responsable del programaKOMTÜ) i Ana Caruezo Carnero (comunicadora científica i social)