En els anteriors articles hem estat reflexionant i sentint el que ens generen les emocions en el nostre cos i en les nostres relacions. Enguany en aquest article parlarem sobre dues emocions que demostren una gran presència en l’actualitat. 

Actualment, la societat en que convivim es mou de manera ràpida, generant en nosaltres un seguit d’estructures que sostenen la velocitat en que anem diàriament. 

Aquesta manera de viure, ja forma part de la nostra manera de conviure i també de relacionar-nos entre nosaltres. Però, que ens passa quan ens aturem? Potser quan ens aturem i ens sensem (és a dir, ens deixem sentir allò que ens succeeix en el cos) ens arriba informació del que sentim, del que pensem i del que ens està succeint. 

Però que vol dir sensar-nos? Doncs vol dir tornar al cos. Cal recordar que en el nostre cos és on es produeix la nostra capacitat de poder sostenir-nos, és a dir, poder estar amb el que ens succeeix internament i externament. Ara bé, quan la rapidesa, l’exigència i la velocitat ens hi dificulten el contacte, el nostre cos va acumulant un seguit d’hormones anomenades cortisol que ens configuren i ens porten a sentir estrès i ansietat. 

Sabeu quina és la diferència? L’estrès és una resposta fisiològica i adaptativa davant d’una situació demandant on sentim que no hi ha coherència entre la demanda i els recursos dels quals disposem. Quan aquesta situació que ens demana una actuació desapareix, l’estrès també. 

L’ansietat també té una part de resposta fisiològica d’estrès, però a l’ansietat l’acompanya un seguit d’emocions com la por, tristesa, nervis, preocupació, ràbia. L’ansietat no sempre es desencadena per una situació del present, ni real i, per tant, ens és més difícil la gestió.  

Com podem diferenciar doncs si sentim estrès o ansietat? Doncs escoltant les nostres sensacions corporals, pensaments, sentiments i emocions.

Fins ara hem estat compartint què és i com s’estructura l’ansietat i l’estrès, però per acabar aquest article, creiem que és important poder fer arribar algunes eines que ens permetin poder-les gestionar. 

Ens ajuda a retornar al cos respirar de forma present i connectar amb els peus al terra (ens ajuda a connectar-nos amb l’aquí i ara). Potser cal també que, un cop la sensació disminueixi, puguem posar consciència a quins són els elements que ens connecten amb aquest seguit d’emocions: Quines són les pors? Quins són els nervis?  I les preocupacions ? Hi ha alguna tristesa que estic evitant veure? M’enfada o em connecta amb la ràbia alguna situació i no m’ho he permès expressar o fer alguna cosa? 

Per acabar, et volem fer un seguit de preguntes, en línia del descrit, estàs preparat i preparada? 

I tu? Com gestiones l’ansietat? Què t’ajuda a drenar-la? On la sents? Quina forma té? Quina és la teva por? Tens tendència a evitar-la? Et permets parar i escoltar-la? Parles amb ella sovint? 

És a través del sensar-nos que podem contestar aquest seguit de preguntes, t’animo ara a sensar-te i a compartir amb tu mateix el que sents.

 

Un article de:

Josep Montané

Educador social, terapeuta i tècnic del Programa Komtü.